Ximo Martí "Torero"

Han posat l’aigua en tanda?, ja està preparat el tornabou?,  Obri l’ambelló i que baixe l’aigua cavallera per la fillola, tens els cavallons preparats?, bé prou aigua per a regar tota la taula?, Ja han acabant de regar les ambareraes?, ja tens plantats els naps?, tens planter de tomaqueres valencianes?, deixa'n el llegonet per a rascar la brossa i verdolaga de la regaora que no està neta i no deixa córrer l’aigua. On està el sequier que sols baixa mitja fila d’aigua?, ara en toca regar a mi! Quanta riquesa en la producció de l’horta i que meravella d’estructures hidràuliques tradicionals que mantenim encara!.

 

Tots els anys Ximo Martí “torero”... escoltava aquestes frases, però desgraciadament cada vegada menys. I recorda, enguany, el primer dia que es va posar l’aigua en tanda “abans hi havia més de 20 homes esperant el torn per a regar la fanecada d'horta, i ara no hi ha ningú!!!”.

 

El trobem al seu bancal del camí Molí, amb la corbella a la mà, netejant la brossa, a la seua barraqueta de fesols i panís, el poni pasturant i el gosset a la mira de l’amo... replet de records i vivències, ens diu que l'horta està abandonada, que els joves ja no van a treballar la terra, que s'hauria de fer alguna cosa, tot està perdut!, en tota l’horta sols està ell, i ara el seu fill que cuida d’un “ganao”. Ximo té tota la raó, estem perdent tota la riquesa patrimonial agrícola i paisatgística de l’horta, que forma part de la nostra identitat com a poble.