Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


Mostrando entradas con la etiqueta Guerra de Cuba. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Guerra de Cuba. Mostrar todas las entradas

sábado, 14 de noviembre de 2020

Joaquín Castelló Ortiz (Ayelenses por el mundo). Por Encarna Torrijos Castelló.


Cada año, cuando llega el libro de fiestas a mis manos, leo con interés la vida de diferentes personajes ilustres de Ayelo de Malferit. Me gusta conocer la vida de nuestros antepasados, aquellos que forjaron la historia de nuestro pueblo. Cuando leí el último libro de fiestas pensé en dar a conocer la vida de mi “yayo”, una historia de amor, lucha y cariño por Ayelo. 
 
Joaquín Castelló Ortiz, nació en Ayelo de Malferit en la calle San Lorenzo, número 63, el 30 de julio de 1873. Único varón de tres hermanos. Sus hermanas fuero Leonor y Josefa. Sus padres, Ignacio Castelló Comenge y Josefa Ortiz Comenge, naturales también de este pueblo. Sus abuelos paternos: Vicente Castelló Micó y Leonor Comenge Picó; sus abuelos maternos: Francisco Ortiz e Ignacia Comenge Picó.
 
Joaquín dejó Ayelo para estudiar en Xátiva y en Valencia. Fue corresponsal práctico de Valencia y formó parte de los primeros farmacéuticos en asociarse y defender los intereses laborales de su gremio. Asociaciones que ya existían en Francia e Inglaterra. El interés principal de esta asociación era defender la institución de una carrera de auxiliares de farmacia con título académico. Su primer intento de asociación fue la entrega de un mensaje al rey Alfonso XIII en 1904. 
 

 Joaquín formó parte de un periódico especializado en farmacia llamado: “El Practicante del Norte” Contrajo matrimonio con Encarnación Ferriol Marco, natural de Borbotó. Se conocieron porque era clienta asidua a la farmacia, recogía la medicación de su hermano enfermo. Fueron padres de cinco hijos. 
 

Joaquín Castelló fue llamado a filas en la guerra de Cuba de 1898 desempeñando funciones sanitarias en el Hospital del Destacamento Español. Durante su estancia en la isla, contrajo la fiebre amarilla, enfermedad infecciosa aguda y con un largo historial de fallecidos. Ante su incapacidad de seguir en el hospital por el avance de la enfermedad volvió a España. La enfermedad mortal acabó con su vida el 11 de diciembre de 1916 a los 69 años, no sin antes pedir su último deseo, volver y morir en su pueblo natal, en Ayelo de Malferit. 
Encarna Torrijos Castelló. 
(Su nieta)
Programa de festes 2015

martes, 26 de febrero de 2019

Soldats aieloners a la guerra de Cuba: ENRIQUE JUAN VIDAL (Justina).


Fill de Justina Vidal Ortiz i de José Juan, nasqué en 1877. Era germà del Rvdo. Rafael Juan Vidal, que va ser Arxipreste d’Ontinyent.
Enrique va anar a Cuba i arribà a ser sergent. Era furiel, es a dir l'encarregat de la cuina. Dels pocs records que té la família sobre esta etapa de la vida d’Enrique destaca el patiment que sofriren tots i les males condicions en les que van vindre. També recorda que estava en el mateix batalló que José Morrió (veí de l'Olleria que anys després viuria en Aielo.
Enrique va tornar malalt de l'estómac i ja mai es recuperaria.
Recorda el fill que l'historial de guerra que els donaven al llicenciar-los estava embolicat i col·locat dins d'un tub de llautó que estava banyat de plom i lligat amb una corda.
Quan va tornar de la guerra es va casar amb Clara Aparici Ortiz  i se’n van anar a viure a Alcúdia de Crespins perquè es posà a treballar d'encarregat i comptable de la fabrica d'alcohol del seu  cosí germà Bernat Vidal. Tanmateix ell venia sovint al seu poble Aielo, on vivien els seus pares i on tenia sa casa.
Era l’època de l'afamat roder Xato Xella, del que conten que protegia als empresaris per a que no els robaren a canvi pagament que li feien a ell. Així els amos de les fabriques s’asseguraven que no els robaven perquè el bandoler Xato Xella els vigilava. 
Enrique va morir en l'any 1923, als quaranta sis anys. 
Mariló Sanz Mora
Mª Jesús Juan Colomer
  (Col.lecció Pepe Egea)
Programa festes 1998  

sábado, 23 de febrero de 2019

Soldats aieloners a la guerra de Cuba: JOSE MORRIO.


La gent d'Aielo recorda també a José Morrió, llaurador de l'Olleria, que a l'enviudar va vindré a viure a Aielo, a casa de la seua filla. 
En Cuba estigué en el mateix batalló que l'aielone Enrique Juan Vidal.



Mariló Sanz Mora
Mª Jesús Juan Colomer
(Col.lecció Pepe Egea)
Programa festes 1998  

domingo, 17 de febrero de 2019

Soldats aieloners a la guerra de Cuba: RAFAEL COLL GRAMAGE.



Era d'Ontinyent i de professió carnisser. Va vindre a Aielo perquè tenia una germana casada amb un veí del poble. 
Va anar a les Guerres de Filipina i Cuba. Conta la família que Rafael, en els anys que va estar en ultramar va conèixer una jove, i passada la guerra es va casar. Quan desprès d'uns anys va eixir un vaixell cap a Espanya, se'n va vindre i se la va deixar. Després, ja en Espanya, Rafael es va casar amb una altra dona. 


Mariló Sanz Mora
Mª Jesús Juan Colomer
Programa festes 1998  

viernes, 15 de febrero de 2019

Soldats aieloners a la guerra de Cuba: JOAQUIN SANZ JUAN (Caralampio).


Nasqué el 23 de Setembre de 1875. Fill de Caralampio i Teresa. D'ofici obrer, també anà a la Guerra de Cuba.
El seu fill té molts pocs records d'ell, doncs el pare va morir quan ell sols contava 12 anys, però si recorda la set que passà per aquelles terres i com la necessitat els feia aprofitar qualsevol aigua per molt bruta que estiguera. 



Mariló Sanz Mora
Mª Jesús Juan Colomer
Programa festes 1998