Del jardí bell de València és Ayelo ermosa flor que escampa, arreu, les fragàncies que despedeix lo seu cor. Miguel Ferrándiz."Himne a Ayelo"
Abans era costum sopar “baix braç” a les 10:30 de la nit totes les comparses juntes, al jardí de l’Eixample. I a continuació, a les 12 de la nit, participar en el popular desfile de l’alardo. Just aquell any va ser un dissabte 27 de juliol, com enguany, quina casualitat 50 anys després!
Un migdia d’un any indeterminat de la dècada dels anys 1978-1980. Records gràfics del 50 aniversari de la comparsa Almoràvides.
 |
Hui fa 280 anys... Inauguraren el nou temple parroquial, el dia 25 de juliol de 1744, festivitat de Santiago, Sant Jaume Apòstol, amb la benedicció i trasllat des de l’antiga parròquia del Santíssim Sagrament. Les obres de la nova església, un excel·lent i gran temple religiós d’estil neoclàssic, havien començat a construir el 21 d’abril de l’any 1732, i tardaren a acabar-la 12 anys. Si pareu davant de la parròquia i la mireu detingudament, tant pel carrer com per la part del riu, podeu admirar tots els contraforts, els volums, les vidrieres, la cúpula, la torre campanar, la capella del Santíssim Crist de la Pobresa (construïda posteriorment)... i si tirem un poc d’imaginació, podem suposar el grandiós treball i esforç que feren els nostres avantpassats: pedrapiquers, fusters, ferrers, manobres, tots dirigits pel mestre d'obres Vicent Insa. Importants quadrilles de mà d'obra dedicada a construir este bell i magnífic edifici, baix l'atenta mirada del prevere mossén Patricio Ferrer. L'obra va ser edificada a un tros o cantó del gran hort propietat del Marqués de Malferit, als afores del recinte murallat del poble, a la mateixa porta de sant Roc i molt a prop de l’antiga església.
