Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


Mostrando entradas con la etiqueta Agricultura. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Agricultura. Mostrar todas las entradas

lunes, 19 de enero de 2026

EXPRESSIONS I PARAULES AIELONERES: Barxins

 

El diumenge 18, a la benedicció dels animals a sant Antoni. Rosenso Salvador (pare i fill), acudiren a la festa amb el seu matxet, carregat amb dos parells de barxins. Els barxins eren d’espart, estrets i alts, amb tapadora i quatre anses per poder-lo agafar i transbordar. A totes les cases on hi havia collita d’olives, tenien barxins, servíem per a portar les olives dels bancals a casa i a l’almàssera, al llom dels matxos.

Els barxins ja fa temps que els llauradors els retiraren a les cambres de les cases, un dels motius més important era que ja no teníem matxos a les quadres per a transportar-los, els matxos foren substituïts per les mules mecàniques, i els barxins quedaren sense ús.

Està és una de les moltes paraules del nostre vocabulari agrari tant ric que tenim, unida al treball agrícola. Us animem que ens feu arribar altres vocables curiosos i ja no escoltats, per rescatar-los de l’oblit.






 

domingo, 11 de enero de 2026

EL POBLE DELS GARROFERS (anònim)

 


No conec cap poble del voltant amb més garrofers, i amb una relació tant estreta amb ells com la que hem tingut a Aielo.

Tot el poble estava, literalment, rodejat de garrofers, uns arbres grans, majestuosos, tupits de fulles, d’un verd oscur preciós.

No m’estranyaria que fins i tot tinguérem, sense saber-ho, un xicotet microclima gràcies a ells.

Hi ha fotos, no tant antigues, on ho podem veure i els que tenim més de 50 anys ho recordem.

Em resulta curiós com algú, moltes dècades abans, decideixen plantar tants garrofers al voltant d’Aielo, també per tot el terme hi ha molts.

El motiu deu ser la importància que tindria en aquell temps el seu fruit, la garrofa, un producte per a comercialitzar amb els pobles de la comarca i per aliment bàsic dels animals de ferradura i ramats del poble

Molts recordem estos garrofers que formaven part del poble. Els que estaven darrere de l’escorxador, hui Centre de Salut, els de darrere de casa Tarrassó fins al Cementeri, els dels voltants del Calvari, avinguda Alfredo Castelló, etc.

Tots estos garrofers, i molt més, van ser companys i testimonis del dia a dia d’Aielo. De passejos, jocs i berenars a la seua ombra, durant moltes dècades.

Però tot no era oci baix d’un garrofer. A partir de la segona quinzena d’agost començava una activitat molt popular al poble, plegar garrofes.

Els que tenien alguns garrofers, com cada any, anàvem de bon matí a arreplegar-les, amb la mula mecànica, dos cabassos, sacs, tres o quatre canyes llargues i l’esmorzar.

Als pocs minuts d’arribar començava el repic sord i descompensat de les canyes entre les rames. Les garrofes anaven caient a terra sense a penes resistència.

Del terra, les plegabem per a després ensacar-les. Una altra activitat popular al poble i considerada, fins fa poc esport, era el parany on el garrofer era considerat el millor arbre on fer un bon parany.

A partir dels primers anys 80, i per l’expansió del nucli urbà, estos bonics i frondosos arbres van anar desapareguen sent reemplaçats per parcs, nous carrers i noves vivendes, sort que no van acabar amb tots, encara ens queden bonics exemplars que s’han alliberat dels PGO’S i les retroexcavadores per a poder seguir admirant-los i cuidant-los.

Sovint pense, si tots aquells garrofers desapareguts els hagueren replantat a uns terrenys municipals, prop del poble, tindríem hui un gran bosc digne de ser visitat i orgull de qualsevol poble.

Crec que el garrofer ens dona més ens demana, que ha col·laborat a la nostra identitat i que és un arbre emblemàtic del poble i com a tal deu ser especialment protegit i promocionat.

Espere que així siga, salutacions.

domingo, 1 de diciembre de 2024

Fa 70 anys... Cooperativa Agrícola de San Engracio Mártir

L’any 1954-55 és funda la Cooperativa Agrícola de San Engracio Màrtir. Foren els membres de la primera junta, asseguts a l'esquerra de la foto, Pepe Vicent Juan “justina”, Daniel Bernabeu Nadal “danielet”. Segon línia, Bautista Egea Castelló “judes”, ¿?, Bautista Ferri Soler (Alcalde), D. Juan Sanchis Requena, Salvador Colomer Colomer i Rafael Mollá Mompó. Fotografiats als terrenys on es construiria la Cooperativa, a l’Era.
Amb molt d'esforç i avançats al seu temps construïren primerament l’almàssera, avalats pels "Cintos", la família Ferri originària d'Aielo que vivia a Canals, a canvi del pinyol de les olives. Està junta emprenedora es va esforçar molt, per obtindre una moderna almàssera de fer oli. Eren moltes les que hi havia al poble, però totes en mans privades i amb un cost elevat per als productors. Este conjunt de persones, encapçalats pel seu president Enrique, arribaren a desplaçar-se casa per casa, buscant socis per este projecte cooperativista i innovador per Aielo.

viernes, 18 de octubre de 2024

Lliurament Distincions 9 d’Octubre – Poble d’Aielo de Malferit. IV Edició. Pel Consell Local Agrari: Joaquin Martí Penalba.

Seguidament el Consell Local Agrari, ha volgut distingir a un gran coneixedor de les hortes i sèquies que tenim al terme d’Aielo i que ha estat molt lligat al món del camp i del ramat, un entorn que aporta sabers que no s’aprenen a l’escola. Una persona que podem catalogar com un llibre obert sobre la influència dels fenòmens atmosfèrics, sobre les persones i els animals…

Sempre ha tingut una tasca ben important com ha estat la de tenir cura dels camps, regar-los, ajudar a néixer a les cries de les vaques, recollir la llet i anar a vendre-la en temps complicats on tot era difícil per a la majoria de la població.
El seu ofici li ve de familia, ja que aquesta, tenien ramats de vaques i cabres i ell ha sigut capaç de transmetre totes eixes vivència de manera oral i intangible, passant de pares a fill, generació rere generació. Estem ben segurs que seguirà transmetent eixos grans i valuosos coneixements a la seua família i a tot aquell que vulga saber-ne.
Hui en dia, el camp passa per molts entrebancs per la falta d’aigua, inversions i poques persones que en saben i es dediquen de forma tan apassionada a aquestes tasques.
Un home que sempre el veus amb un somriure a la boca i unes bones paraules per dedicar-te, així és Joaquin Martí Penalba, conegut com Ximo Torero, el qual demanem la seua presència a l’escenari per fer-li entrega de la seua merescuda distinció.

domingo, 29 de septiembre de 2024

Temps de verema

 

Grup de dones dedicades a netejar el raïm, any 1954. Coneguem a Gadoll, ¿?, Maruja “Ferrera”, Maria “catarra”, Vicenta “porqueretes”, ¿?, ¿? ¿? Engracio Belda. Fotografia de Maruja Ferri Sanz “ferrera”. Ara es recol·lectava el raïm de les vinyes, solia començar per sant Miquel i durava uns 15 dies, variava i depenia si la collita era abundant o poca. Eren les dones, posades de davantal i capell de palla, les que tallaven el raïm dels ceps i el col·locàvem als cabassos, i els homes els encarregats de transportar els cabassos d’espart i col·locar-los a les portadores dels matxos o carros. Quan ja estaven les portadores plenes de cabassos de raïm i ben nugats per a no pedrer la carrega, el transportaven directament a abocar a les premses dels diferents cubs que hi havia pel terme, les cases de camp de Sant Carlos (Albaida), Caseta Ortiz, Bonavista, Sant José, i també alguna casa particular que tenien la seua premsa privada i feien el seu propi vi (el cup és una instal·lació on s'elabora el vi).

Després d’elaborat el vi, en aquells anys d’abans, els homes el bevien a casa en les clàssiques ampolles o porrons de vi, i al camp en la bota de vi. També, a les tavernes era normal demanar un gotet de vi acompanyat de cacaus i tramussos (no es coneixia la cervesa). Les dones sempre tan feineres i ocurrents, elaboraven amb els millors grans els potets de raïm en aiguardent. Si el vi no era molt bo, es feia vinagre.

A Aielo hi havia varietats de raïm blanc i negre, moscatell, bobal, mercegera, grumer, atrapaell, bonicaire... També estava el xanglot, de vegades conegut com a cabrerots, era raïm menut que quedava sense collir en la vinya, després de la verema, era aprofitat per a menjar a casa.

-No és bo el most, collit per l’agost.

-Setembre molt humit molt de vi, però aiguat.

-Verema en temps eixut, i colliràs vi pur.

-Setembre assolellat, bon vi assegurat.

-Per la Mare de Déu de setembre, els raïms són bons per a prendre.

-Quan el raïm comença a madurar, comencen les velles a filar.

-Al setembre el vi està per vendre.  

 Mª Jesús Juan Colomer