Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


El Paixarell






El 6 d'Agost de 1907 eixia volant, des del Campello, El Paixarell, "periodich politich flautí en do de la Solidaritat Caragolera, tirat al carall y en més bemols que'el sombreret del tio Mague".

Els seus creadors eren els  germans Carreres Liñana, amants de la lectura i de la música, cultes i preocupats pel valencià, una llengua que tots parlaven al poble però ningú l'escrivia.

Leonardo Carreres (1881-1971), el major, era mestre a Aielo de Malferit en una època de precarietat i escoles massificades, i Francisco Carreres (1882-1919) havia sigut ordenat feia poc i estava destinat a la Puebla de Arenoso com a rector.

Segons Emili Casanova* "El Paixarell era la primera revista satírica escrita en el valencià de l'època de la comarca -encara no s'havia aprobat cap normativa-, amb un bon domini del lèxic i del ritme, que a més estava redactada per dos dels pocs valencians que anaren a Barcelona, al Primer Congrés de la Llengua Catalana de 1906 seguint la crida de mossén Alcover". *Emili Casanova: "El Paixarell, revista d'Aielo de 1906-1907". Llibre de Festes de l'any 2001.

Naturals de Moixent, solien passar temporades estiuenques al Campello, i va ser allí on es va gestar el projecte d'una fulleta satírica i plena de bon humor de la qual tan sol van editar dos números o "volaes" els anys 1906 i 1907. 

Afortunadament, la filla de D. Leonardo conserva un original del nº2 i el manuscrit dels escrits per al nº1. Gràcies a això i 104 anys després, "El Paixarell" torna a alçar el vol, com una nova "Ave Fénix" resorgin de les seues cendres, que en este cas es la pols de més d'un segle. I es sentim molt orgullosos que ho faça al nostre Blog, on este nou Paixarell volem que faça niu i es quede amb nosaltres delectant-nos amb el seu cant.

Calabuig








··········ooooo0oooo··········










··········ooooo0oooo··········






··········ooooo0oooo··········







··········ooooo0oooo··········






··········ooooo0oooo··········