Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 30 de julio de 2023

IX MOSTRA FESTERA juliol 2023. 1971 L’ANY QUE NINO BRAVO VA VINDRE A CANTAR A L’EIXAMPLE. Per Mª Jesús Juan Colomer.


Quants homes i dones recorden aquell 11 d’agost de 1971? (Ara es compleixen 52 anys), quanta il·lusió entre la joventut aielonera per veure actuar al seu paisà Luis Manuel!, veí, amic famós i ja conegut a tot arreu amb el nom artístic de NINO BRAVO.

El president de festes Miguel Mateu, en el programa de festes de 1973, ens contava l’anècdota que en els anys 60, Nino es va presentar per a actuar desinteressadament, amb companyia del seu conjunt musical “Los Hispanicos”. Una revetla popular en el passeig de l'Eixample, amenitzaria la proclamació de la Regina de Festes de l’any 1962.

Anys després, ja en el cim de la popularitat, l'any 1971, es va oferir a l'Ajuntament per actuar gratuïtament a benefici de les obres del parvulari en el qual havia sigut alumne.


“La actuación a iniciativa y deseo expréso de Nino a quien el ayuntamiento le agradeció. Y a fin de conseguir que la actuación desinteresada de Nino Bravo cumpliera la finalidad de que fuera a beneficio de las Escuelas Nacionales, los jardines del Eixample iban a ser cerrados de forma que toda persona que deseara asistir deberá, abonar una cantidad, a fin de conseguir una importante recaudación que sirviera para la finalidad educativa propuesta. La entrada acordada fue de 75 ptas. por persona (extracte acta pleno del ayuntamiento 26/06/1971)”.

Passats 52 anys, la gent recorda el seu recital i gran actuació, amb un poc de tristor a causa del fet que l’ajuntament va cercar el recinte de l’Eixample, i així cobrar l’entrada (Fina recorda que eren 15 duros, 75 pessetes de l’època). Eren temps de moltes necessitats i molta gent no va poder costejar l’entrada, quedant-se a les portes del reixat, escoltaren a Nino, però no van poder veure'l i aplaudir-li directament. Foren molts els desencantats per aquesta decisió presa amb el millor fi, recordem que es volia reunir recursos monetaris per al parvulari. El recinte es va omplir, i acudiren molts fans i persones forasteres de la comarca a escoltar-lo.

Nino, des de l’escenari, comentaria el seu rebuig. Ell volia que les portes estigueren obertes per a tothom, ell venia a cantar per al seu poble i pels seus veïns (la seua gent), diverses vegades exaltaria al seu poble natal, del que se sentia ben orgullós.

Nino va cantar com mai!, deien els assistents que va eixir a l’escenari com un "bou", i així va finalitzar la seua actuació donant-ho tot pel seu Aielo de Malferit.


L'any 1972, aniria a cantar en directe i durant les festes, a la Glorieta d’Ontinyent, i va ser un rotund triomf, amb el seu vestit blanc, tots els joves d’Aielo tornaren a veure'l cantar, i escoltar les seues melodies, aquesta vegada amb més èxit, ja que tingueren la sort, de veure'l en directe. Als jardins de la Glorieta, recorda la gent aielonera que va assistir al concert, que Nino no va parar de parlar d’Aielo, deia que era d’allí, el seu poble natal, i que era la cosa millor!!!. Inclòs també va arribar a cantar en la Fira de Xàtiva.


52 anys després des de la IX Mostra Festera volem agrair-li la seua generositat, i amb el raconet que li hem dedicat tornar-li una miqueta d'aquest amor que va regalar a Aielo. I les melodies que actualment encara marquen a generacions de jóvens aieloners que se senten orgullosos de dir que són del poble de Nino Bravo!. Fotografies del Museu Nino Bravo, text  Mª Jesús Juan Colomer.

 


sábado, 29 de julio de 2023

viernes, 28 de julio de 2023

IX MOSTRA FESTERA juliol 2023. Fent memòria de les festes de 1973. Per Mª Jesús Juan Colomer


Tots els anys, a les Festes Patronals, una de les cites més importants per als aieloners és el dia del Santíssim Crist de la Pobresa. Per amenitzar les nits i revetles populars, ens visitava un cantant o grup de moda. Aquelles festes de fa 50 anys, l’artista invitat i encarregat d’actuar seria Juan Bau. Aquell concert, encara recordat pel moltes persones,  als jardins de l’Eixample, s’escoltarien les melodies del mític i estrella d’èxit JUAN BAU, que encara persisteix a la memòria col·lectiva de la joventut d’aquells temps.

El dissabte 24 de novembre de 1973, en la secció de novetats musicals del diari La Vanguardia, es podia

llegir, al voltant de Juan Bau i el seu nou tema “La estrella de David”, el següent comentari: Aquest disc seu el presenta en una àmplia dimensió interpretativa. I és valent en cantar ni més ni menys que “La estrella de David” i donar-ho com a títol de l’àlbum.

La cançó la prohibiren, la rebutjaren i censuraren pel seu títol israelita, era una cançó d’amor, que no tenia res a veure amb la política, però Juan Bau va rebre inclòs cartes amenaçadores.

La COPE, sí que la publicaria, i la van fer famosa, i no va tardar a aparéixer en Televisió Espanyola. La cançó era tot un èxit: La estrella de David va arribar a ser número 1 de “Los 40 Principales” de la Cadena SER en la setmana de l’1 al 7 de desembre de 1973. 

Com tots els anys a festes, compraren la vaqueta per a córrer en els carrers del poble, prepararen el corral per tancar-la, l'encarregat de donar-li menjar i cuidar-la, i la seua venda al finalitzar les festes. Embelliren l’Eixample amb llums, banderes i teles de colors, i van vendre loteria i s’anunciaren en el periòdic per recollir i finançar la setmana gran. No podien faltar els coets i traques, que adquiriren als Oltra, coeters de l’Olleria.

L’acte de la presentació de la Regina i Cort d’Honor, seria amenitzat pel conjunt de moda aieloner Peligro, que també actuarià el dia 8 d’agost per enllestir les festes. (els components eren Vicent Albero, José Manuel M., Salvador Nadal i Juan Sanz). 

El dissabte, dia dels alardos, acudiria la banda de música de Quatretonda. I per al dia de l’entrada de Moros i Cristians, llogaren una bonica carrossa per a la Regina i Cort d’Honor, i per amenitzar tots els dies de festes vindrien les bandes de música d’Alfarrasí i de Camp de Mirra (cal recordar que en aquells anys els músics es quedaven en les cases particulars o a les classes habilitades en les escoles velles). Era costum també oferir un vermut per a les autoritats, i la Regina i la seua Cort d’Honor, aquest any es va degustar a la pista d’Adolfo Mira. I la Societat Columbicultura entregaria els seus trofeus del concurs de coloms esportius. I la gent del poble, en allò que podia, entregava i contribuïa en un xicotet donatiu o participació per a les despeses de les Festes Patronals i de Moros i Cristians.

Gràcies a la foto de Mª Teresa Juan Martínez, podem contemplar els cartells anunciadors que es col·locaren pe tot el poble, de l’actuació del cantant d’Aldaia, JUAN BAU.

 

sábado, 22 de julio de 2023

IX MOSTRA FESTERA juliol 2023. RECORDANT LES FESTES DE 1973. Programa festes 1998.

 

Aquestes paraules nasqueren un dia de l'estiu passat quan ens reunirem a la casa d'Empar part de la Cort d'Honor i la Regina de les Festes de 1973. Passàrem una vesprada agradable, ja que algunes de nosaltres no havíem tornat a estar juntes des d'aquell agost.

En unes hores férem molts projectes: que si tornar-se a ajuntar a xerrar, que si fer una excursió, que si fer un article per al llibre de festes... Ens réiem molt de veure la il·lusió que ens feia tot allò; recordà-vem a les que no havien vingut al "berenar". Vam estar veient fotos d'aquelles festes i entre unes i altres confeccionarem aquest llistat de records.

- Quanta diferència si comparem aquells anys amb l'actualitat.

-La vestimenta abarcava tres trages: el de valenciana, el del dia de la presentació i el de la proclamació (la tela blanca es resistia a ser cosida).

-De sabates en teníem un parell, la creativitat era molta: posàvem i llevàvem la borla o

el llacet per adaptar-se als distints actes.

-Les arracades ("pendientes"), la peineta pesaven moltíssim. L'arracada penjava d'una goma i s’acabava amb les orelles malíssimes.


-Com que hi havia poques perruqueries feien grans matinades, 6 del matí, i ens gitàvem amb el “topo” fet.

-Hi havia menys protocol que ara. No s'entregaven regals entres les dames i la regina.

-Teníem un fotògraf per a totes i podeu imaginar les conseqüències.

-Encara que a les escoles no temíem possibilitat d’estudiar en valencià, el cor de l’església cantava en valencià.


-El dia de la proclamació, el mantenidor d’aquell any, ens posà non de flor a cadascuna de nosaltres i a l’acabament de l’acte ballàrem un vals.

-Totes les nits de festes hi havia conjunt i estava l’eixample plenet de gent.

-L’últim dia de festes. Amb el nostre trage blanc i acompanyades pel municipal, visitàvem les comparses on ens oferien dolcets i beguda.

-Després se n’anàvem a la fira, col·locada on avui és la plaça Constitució. Recordem de forma especial l’atracció de la “cistella”.

-Un fet que ens satisfà è la gran relació que hui mantenen les dames amb la comparsa. Abans era mínima.



Con podeu deduir d’alguns records citats, les dames d’avui disposen de més riqueses materials, trages, regals, menjars, fotos... Han aconseguit més participació en la festa; acudeixen als actes culturals i recreatius organitzats des de l’ajuntament i la Junta de Festes: el teatre, partides de pilota, danses, bandes de música, cant d’aficionats, imposició de banderins...

Nosaltres ens alegrem d’esta evolució cap a una major participació i possibilitat d’enriquiment personal.

Des d’aquestes pàgines agraïm a totes les persones que durant les festes d’aquell 1973 ens feren passar aquells dies alegres i plens d’il·lusió.

La regina i Dames d’honor de 1973 (Publicat al programa de festes de 1998).

 









 

lunes, 17 de julio de 2023

IX MOSTRA FESTERA 2023. Moments de l'inauguració


Alguns moments de la inauguració de la Mostra, el divendres 30 de juny. 

Vos recordem que podreu visitar-la fins al divendres 28 de juliol, últim dia de l’exposició, en horari de biblioteca, de dilluns a divendres i de 17h a 20h. 

Fins al moment, està sent un total èxit de visites, no us la podeu perdre!, us esperem!.






















domingo, 16 de julio de 2023

IX MOSTRA FESTERA juliol 2023 (Fa 50 anys). Regina de festes Rafaela Castelló Mira i la seua Cort d’Honor de l'any 1973.


 “....Ha llegado el momento en que tu amiga Consuelín, la reina de 1972, en nombre del Alcalde, te imponga los a tributos de tu realeza, como Reina de Fiestas de 1973. Se oirán los aplausos y murmullos de admiración y en las mejillas de alguien se deslizarán unas lágrimas, que parecerán perlas al reflejarse en las luces del Ensanche (ese paseo tan bonito y maravilloso que tiene tu pueblo, y que esta noche, entre la fragancia de las rosas y jazmines habrá también representadas por vosotras esa flor tan pura como la azucena). Las perles o lágrimas no serán de tristeza, sino más bien de alegrías, por a su querida Rafelita, a esa nina-mujer que irradia belleza y simpatía por doquier... (Alfonso Fernández)”.