Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

lunes, 23 de abril de 2012

23 d'ABRIL: HOMENATGE AL LLIBRE I A NINO BRAVO



La setmana dia 16 d’abril, va ser l’aniversari de la mort de NINO BRAVO i  des del bloc d’història ens férem ressó mostrant una poesia recitada en el seu honor. Però no volem acabar així el nostre record d’este any. Esta setmana  reprenem l’aniversari del cantant aieloner i ho enllacem amb la festa del llibre, el 23 d’abril.  

I segur que es pregunteu, què hi ha en comú?  

Ens ha arribat una versió de la cançó “Libre” amb lletra adaptada per a celebrar el 23 d’abril que porta per títol “Llibre”. Canteu la lletra seguint els acords musicals que tothom coneix. Realment és una tasca ben feta per uns amics del col·legi públic Baladre de Picanya, Gemma Crespo i Rafa Martinez, que homenejaren amb este treball alhora el dia del llibre i l’estimat  Nino.



CANÇÓ DEL DIA DEL LLIBRE

Música: Nino Bravo LIBRE
Lletra: Gemma Crespo i Araix i Rafa Martinez i Martinez del C.P Baladre PICANYA


Pensa que el llibre
és un gran regal
per poder disfrutar.

*****

A cada conte
tu podràs trobar,
històries amb encant.

*****

Sempre que pugues,
tu has de llegir
i així seràs feliç.

*****

Són  aventures,
són molt més de mil
lligades amb un fil.

*****

Llibres, són històries,
són novel•les, són poesies,  per llegir.

*****

Llibres de paraules,
de dibuixos,
que t’encisa sempre descobrir.

*****

Llibres, són històries, són novel•les,
són poesies per a tu.

*****

Llegint seràs feliç, Sabràs la veritat i
també coneixeràs la llibertat.



Equip de redacció del blog

miércoles, 18 de abril de 2012

DIFUSSIÓ DELS MALNOMS d’AIELO de MALFERIT per Televisió Valenciana (crònica d’una jornada)





El llibre “Malnoms d’Aielo de Malferit” va ser el motiu pel qual Canal 9 va vindre a Aielo dimecres dia 14 de març. Anaven a fer un programa de SOCIETAT ANÒNIMA, sobre viure al poble i volien parlar dels nostres malnoms. Les autores regalàrem a Carolina un exemplar i li’l dedicàrem,  per a que sempre recorde el seu pas pel nostre poble.


Un dia estava tranquil·lament en casa i sonà el telèfon:

-Sóc Carolina Sellés, periodista de Canal 9. Estic preparant un programa sobre malnoms per al programa SOCIETAT ANÒNIMA i voldria que m’ajudares. 

Realment va ser una sorpresa. 

Carolina havia escorcollat en la web i havia topat amb este bloc d’història i amb el llibre Malnoms d’Aielo de Malferit. Avantatges d’internet. Qui busca troba i ella ens localitzà. Amb la veritat per davant li vaig dir que la més entesa en malnoms era la coautora del llibre i amiga MªJesús Juan. Li vaig explicar que en temes de tradició, cultura i història d’Aielo,  funcionàvem com un tàndem: ella aportant continguts i jo donant-li forma escrita. Li vaig afegir que a nosaltres no ens agradaven molt les càmeres i preferíem no eixir en el reportatge.

I així va ser com tot començà. Mª Jesús va buscar els escenaris i els possibles protagonistes que podrien participar al programa i jo li vaig enviar per correu un extracte del llibre per a que anara fent el guió a seguir, perquè tota tasca necessita d’una preparació i esta no és una excepció. 

Quedàrem un dimecres, per ser dia mercat, i el primer lloc on anàrem va ser al llar de jubilats a l’hora de l’esmorzar. Els homes esperaven impacients. Des del primer moment Carolina va demostrar professionalitat sabent encarrilar la conversa. Va organitzar un joc que acabà amb els homes explicant el seu malnom i l’origen. El joc era seguit pel càmera Alfredo que no perdia detall i que filmava les escenes des de llocs diferents segons indicava la realitzadora del programa Merce. Moltes seqüències es repetien dos i tres vegades perquè s’havien de captar des de diferents posicions, però tothom ho feia a gust. Són coses de la tele, s’ha de filmar molt perquè en organitzar el material gran part és inservible.


L’equip de canal 9, format per tres persones, animaren amb la seua presència els carrers d’Aielo. La llar de jubilats va ser el primer lloc on pararen per escorcollar sobre els malnoms. Carolina Sellés, la periodista del programa Societat Anònima, tenia un joc preparat per a iniciar la conversa. 

La periodista es va seure en una cadira entre els homes i amb la mestria de qui sap el que fa, encarrilà la conversa per a que li explicaren el que volia.


A poc a poc, els homes s’animaren a parlar i contar coses de malnoms i altres coses. El càmera filmava per un costat i per altre, les mateixes situacions les repetia diverses vegades segons les directius de la realitzadora del programa.


Després anàrem al forn de Paquita on un grup de dones solen esmorzar tots els matins. 


Després anàrem al forn de Paquita. Hi havia molta gent i molt de soroll. La realitzadora del programa hagué d'explicar que dins de la cafeteria no s'hi podia filmar i que tothom no podia parlar.

Com les condicions del local no eren les adequades per sonoritat es va eixir a rodar a l’Eixample, davant la porta de l’Hospital Beneficència. Les dones més extravertides que els homes també parlaren dels seus malnoms i d’altres coses del poble.

I amb un grup de dones anàrem a l'Eixample...

Carolina les explicà pas a pas què havien de fer, com s’havien de situar...

Amb molta naturalitat, les dones explicaren sobre malnoms...i si Carolina no les talla...encara estarien xarrant...

Cadascuna contà la seua història particular.

També explicaren sobre el poble.


Feia un sol que atabalava però totes aguantaren amb alegria les instruccions que Carolina anava indicant.

Passant pel carrer Major i doblant pels Quatre Cantons anàrem al mercat on l’equip de canal 9 causà més expectació, perquè així com les persones anteriorment entrevistades sabien què era el que s’estava preparant, per a la gent del mercat era una sorpresa que s’havia d’explicar.

-Eixa xica és de la tele no? Que fa ací? deien uns. 
-Que alta és! deien altres.  

I els que sabíem què passava anàvem contestant.

Carolina s’apropava a les parades, xerrava amb compradors i amb venedors i tothom deia d’ella quan acabava de parlar, que ho feia amb simpatia i espontaneïtat. Fins i tot l’alcalde fou entrevistat, també les dones que tenien una taula per  recaptar diners contra el càncer tingueren el seu “minut de glòria”, xerraren sense vergonya i fins i tot cantaren cançons del nostre Nino Bravo sempre recordat.

Quan anàrem al mercat es creà molta expectació.


Tothom es preguntava què passava, perquè estava la tele filmant-ho tot.

Una de les parades va ser davant del "cassolero" que mirant a Carolina deia...ui..si eixa la vaig vore jo en la tele fa no res...quan li vaig dir que després de les calces anava a parar-se davant les seues cassoles, no s’ho creia.

I davant el Palau-ajuntament estaven les dones arreplegant diners per al càncer en una taula amb dolcets i unes botelles de licorets...Que animades estaven!. Sense cap vergonya parlaren amb Carolina i fins i tot cantaren.

L'alcalde va eixir a saludar a l'equip de Canal 9 i els va obrir les portes del balcó del seu despatx per poder fimar la plaça des de dalt.

Després, els acompanyàrem per racons del poble, i tots tres quedaren meravellats de les façanes, de les portes, de les balconades...de la baraneta del fondo, de l’arc del Carme també conegut com portal de l’aigua, del carrer cups...i també del carrer La Mestra on Carolina ens va entrevistar a MªJesús i a mi, preguntant-nos al voltant de la tasca de recuperació dels malnoms del poble que havíem portat endavant. 

Encara que la nostra premissa del primer dia era que no volíem eixir en la tele, de nou Carolina demostrà professionalitat de periodista que sap convèncer. La “tàctica” va ser crear familiaritat. Com estiguérem amb ella i el seu equip des del principi, al cap de les hores ja s’havia creat un clima de confiança i ja havíem contat a Carolina tot el que volia escoltar. I així al carrer la Mestra simplement vam repetir el que ja prèviament li havíem explicat, sense saber, la majoria del temps, si ens estaven o no filmant. 

És impossible que tot el que enregistraren amb paciència i devoció en aquella jornada eisca a la llum, done fe que foren hores i hores sense parar. De tot, després està la tasca de tallar, d’escollir i d’enfilar per coordinar tot el material i ajustar-lo al temps que la part del reportatge sobre els malnoms d’Aielo té reservat dins del programa complet, que tot siga dit de pas, solament dura 35 minuts. Mirant l'avanç a la web del programa, podem saber que en serà molt poc. Són tants els continguts dels quals volen parlar! 
Ara cal esperar el resultat que eixirà dilluns  23 d'abril  a les 21'55, per canal 9.

Mariló Sanz Mora

lunes, 16 de abril de 2012

Siento tu muerte, Nino querido...



Una poesía de Mercedes Calabuig 
en el 39 aniversari de la mort del cantant


Siento tu muerte, Nino querido
como si fueses algo de mí
y aquí en Aielo lloran conmigo
los que sintieron amor por tí.

Toda Valencia siente tu muerte
y en los balcones cuelga un crespón.
Y todo el arte por toda España
guardan silencio, 
guardan silencio
de adoración.

Están tristes lo rosales,
¿Por qué has muerto ruiseñor?
Pero quedan tus cantares,
como una estela de amor.

La música suena herida,
la orquesta siente dolor,
las palomas van perdidas
en busca de su cantor.

Y los naranjos que hay en Valencia
con sus perfumes derraman una oración.
Y como reza esa monjita,
por tu alma Nino Bravo, el gran cantor.

Están tristes lo rosales
¿Por qué has muerto ruiseñor?
Pero quedan tus cantares
como una estela de amor.

Tu muerte fue amarga y triste
en el asfalto quedó,
pero tu alma y tu canto 
a la gloria se voló.

Para cantarle a Dios, 
para cantarle a Dios
que a las puertas de su reino
con sus manos te acogió.



Mercedes Calabuig (1927-2003) era una aielonera veïna del carrer sant Antoni, amant de la poesia espontània, la que ix directa des del cor. Mercedes sovint en recitava a familiars i amics. Esta poesia inèdita dedicada al nostre Nino Bravo fou enregistrada en un vídeo casolà l’any 1999.

Se li nota estima i passió en cada vers, escollint les paraules i recitant- les. Mercedes mostra dolor per la pèrdua. I  es fa eco del sentir dels aieloners en perdre a Nino, però també fa notar que este sentiment és més general i molta més gent de València i arreu del món el tira en falta. 

Des d’aci un homenatge al “Nino querido”, com diu Mercedes, un record per al cantant universal que va saber mantenir els arrels malgrat anar-se’n d’Aielo als 15 anys. Nino Bravo  sempre serà considerat el nostre cantat, no ens cansarem de repetir-ho.

Per sempre.

Equip de redacció del blog

miércoles, 11 de abril de 2012

Les campanes d’Aielo de Malferit (5º part)




Visita dels membres de la colla de campaners d’Ontinyent Sergio Gómez i Rafa Ballester, 
13 maig 1999.

Dalt del campanar, on es troben les 4 campanes, allí just, van ser entrevistats els dos últims campaners Juanito Juan i Juanito Dordà. Ells dos foren els últims en pujar a la torre a voltejar les campanes, ells dos les feien sonar a cada festa, voluntàriament fins que foren electrificades...Va arribar un moment que ja no feia falta campaner, el retor solament havia de donar-li a l’interruptor de la llum i elles soles tocaven, sense l’afectuosa mà d’un home. La modernització va rematar esta antiga i sonora professió.

Al vídeo és protagonista Juanito Dorda “el Sacristà”,  ell conta la funció dels campaners en les festes de la parròquia i fa una demostració en directe d’un repic. Segurament, mai tornarem a vorer esta perfecta coordinació entre l’home, el ramal i el batall. La nostra més sincera felicitació a Juanito, aixó quedarà com una mostra i ensenyament per a les futures generacions i tot no estarà perdut, com tu sols dir gastant la broma.

Juanito Dordà des de ben xicotet ha estat vinculat a les activitats parroquials, de ben menut ja era sacristà, ajudava als campaners, portava les andes dels sants en les processons o altres vegades portava la creu processional, ajudava a fer missa i fins i tot hui en dia als seus 85 anys, esta disposat  a tot el que faja falta… Però la seua vida està molt plena de vivències, amb una boníssima memòria i un gran cor amb ganes de narrar tot allò que sap...

A este xicotet però gran home, que tant ens ha ajudat en la investigació per redactar articles de tradició i història, sempre disposat a explicar, a dir, a mirar pel seu estimat poble d’Aielo, a Juanito li dediquen amb estima este vídeo i li reiterem el nostre agraïment per tota l’ajuda prestada durant anys.

Mª Jesús Juan i Mariló Sanz

martes, 3 de abril de 2012

RECEPTES DEL MÓN


Alicia en un moment de la presentació de l'acte, al seu costat Pepi, que ens va  parlar de la cuina anglesa.

Presentació de l’activitat MENJARS AL MÓN, prèvia a la Setmana de la Lectura, que es va celebrar al saló de la Biblioteca Municipal d'Aielo de Malferit.
(Transcripció del text)

Dins de les activitats que fa la Biblioteca Pública Municipal Degà Ortiz i Sanz prèvies a la Setmana de la Lectura que aquest any 2012 serà del 20 al 27 d’abril, hui presentem aquest acte en el qual volem mostrar la diversitat cultural, llengües i cultura culinària d’algunes persones que viuen entre nosaltres. A Aielo hi ha més gent procedent d’arreu del món vivint que els representats en esta taula, hi ha més persones de diferents països convivint amb nosaltres, però només podem fer una xicoteta mostra.

Cadascuna de les persones ens explicarà una recepta del país que representen: Algèria, Romania, Anglaterra i França. I ho faran anomenant els ingredients en la seua llengua pròpia per a poder gaudir d’eixa musicalitat que té cada idioma. També ho explicaran en castellà o valencià, com millor sàpiguen. Mentrestant, tots podran veure unes fotos del procés d’elaboració del plat. 

Les receptes en paper estan a la disposició de tothom a l’entrada, amb la fotografia de cada menjar, els ingredients i la manera de fer-lo molt clarament descrita. I si s’esperen al final, podran fins i tot, tastar el plat preparat en esta taula que desprèn un olor especial...mescla d’ingredients i d’espècies de condimentar.

Els que es van esperar fins al final de la xerrada van poder degustar algunes de les receptes, com la Tarta Tatin, Mamaliga o Cuscús.

Comencem per Anglaterra.

El nostre poble té dins la seua cultura gastronòmica unes receptes pròpies tradicionals, així si parlem de plat de calent tenim la cassola de fesols i naps...si parlem de pastes tenim els pastissets de moniato, els carquinyols, les coques, ... tenim una gran varietat.

Doncs, la nostra representant de la cuina anglesa va a mostrar-nos un menjar dolç típic que té moltes similituds amb un plat nostre que mengem a les postres: el “Pa de Calatrava”. Pepi Mayordomo ens explicarà cóm és fa aquesta recepta.


"Bread and Butter pudding"
(Postre de pan y mantequilla)

Ingredientes para la base:

Unas rodajas de pan seco para cubrir una fuente
Mantequilla para untar
2 - 3 cucharadas de azucar
2 Huevos
600 ml de leche
Preparación:


Se untan las rodajas de pan por los dos lados y se cubre la base. 
Se bate el azucar con los huevos y la leche y se pone por encima del pan.
Se mete al horno unos 40 minutos a 160-170 ºC.
Se sirve con un poco de nata líquida o helado de vainilla.


Esta es la base del postre pero se le puede añadir:
- Pasas en remojo
- Canela
- Nuez moscada
- Incluso rodajas de manzana cortadas finas debajo del pan

Seguim amb un plat d'Argelia.
    
A Aielo tots coneixem el “putxero” com un plat que antigament es presentava a les taules en dia de festa: era el “putxero”del dia de Nadal ó el del dia del Cristo, encara que també era habitual menjar del diumenge quan es reunia la família sencera. 

Conviu amb nosaltres una família originària d’Alger, que ens explicarà un plat típic del seu país i del nord d’Africa que té molta similitud amb el nostre “putxero” valencià.  Els presente a Saida.

El Cuscús que havia cuinat Saida.

Cuscúc

Ingredientes:

200g de garbanzos puestos a remojo la noche anterior.
1/3 de una taza de aceite de oliva.
1 cebolla picada.
2 dientes de ajo.
1/2 Kg de zanahoria pelada en pedazos alargados.
1/2 de calabacín a trocitos.
1/2 de judias verdes.
1/2 cucharadita de pimienta y especias (Ras el Hanout)
2 cucharadas pequeñas de sal.
½ Kg de cuscús.
1 Kg de carne de cordero, ternera o pollo a trocitos.

Preparación:


En una olla a fuego lento moderado, sofreir la carne. Añadir la sal, la cebolla, los ajos y todas las especies; sofreir durante 5 minutos.


Llenar 3/4 partes de la olla  con agua y cuando hierva añadir los garbanzos.


- 1ª parte de la cocción al vapor de la semola del cucús:
Lavar el cuscús, escurrirlo y colocar en el recipiente especial al vapor (Cuscuter), añadir una cucharada de aceite y un poquito de sal, remover bien y mezclar. Cocerlo al vapor encima de la olla. Al cabo de 10 o 15 minutos retirar el cuscús.


- 2ª parte de la cocción al vapor de la semola de cuscús:
Colocamos el cuscús en un recipiente o vasija y añadimos un vaso de agua tibia. Removemos bien para que se beba toda el agua y queden bien sueltos los granitos de cuscús.


Añadimos a la olla la verdura (zanahorias, calabacín, judias) a trocitos y colocamos encima la cuscutera con el cuscús al vapor, removiendo de vez en cuando. Cuando la carne y la verdura esten cocidos, servir en una gran fuente el cuscús en el centro y alrededor todo lo que hemos cocido.


Saida explicant com fan el cuscús al seu pais, Argelia.


Ara presentarem un plat típic de la cuina romanesa.

Ja estem a prop de Pasqua. En esta època, a Aielo tenim un menjar típic, la “mona” ó el “pa socarracat”, que a més a més es pot menjar al llarg de tot l’any. Antigament a Aielo la “mona” es decorava amb peladelles. La nostra Biblioteca conserva un dietari de l’any 1.900 on s’anomena esta vella tradició que actualment s’ha perdut. Hui en dia decorem la “mona” amb un ou dur i quan se la mengem i estem junt a la colla d’amics, agafem l’ou i l’esclafem al front d’algun amic de la colla dient aquesta frase: “ Ací en pica, ací en cou, ací t’esclafe l’ou”. 

La tradició d’utilitzar l’ou en Pasqua, també la trobem molt arrelada a Romania. La representant d’aquest país i de la gastronomia romanesa és Florina Pop. Ella mateixa fa una introducció a la recepta romanesa:

“La mamaliga es una variante de la polenta italiana. Es uno de los alimentos más tradicionales de Rumania, que en la antigüedad era un alimento de las clases humildes. Hoy en día se encuentra también en el menú de muchos restaurantes modernos acompañando diversos platos de carne y salsas.

La cocción de la mamaliga se realizaba tradicionalmente en una olla de cobre que en Rumanía se conoce como "CEAON". La mamaliga se puede también servir sola como sustituto del pan, rellenarla o acompañarla de queso, crema agria o nata.

Antiguamente, después de darle forma con el "ceaon" o un plato, se cortaba en la mesa con un hilo. Esto se hacía para no estropear los cuchillos que entonces no era inoxidables como ahora".

Florina ens va fer Mamaliga, un plat típic romanés. 


Mamaliga cu branza/ Mamaliga con bacon

Ingrediente/Ingredientes:

* 500 gr. Faina de malai/porumb / 500 gramos de harina de maiz
* 2 l de apa  / 2 litros de agua
* 1 lingurita de sare / 1 cucharadita de sal
* 500 gr. Branza de oaie  /500 gramos de queso curado de oveja
* 300 gr. Slanina / 300 gramos de bacon

Cantitatile sunt aproximative pentru ca fiecare dupa gust poate pune mai multa sau mai putina slanina si branza/  Las cantidades son aproximativas porque cada uno puede poner al gusto más o menos cantidad de queso y bacon.


Cum se face? / Como se hace?:


1. Se pune la fiert apa cu sare iar cand incepe sa fiarba se toarna faina incetul cu incetul si se amesteca mereu pana se prinde compozitia de oala (aprox. 25-30 min.) . Apoi se ia de pe foc./  Se pone a hervir el agua con sal y cuando hierve se añade la harina en forma de lluvia removiendo todo el tiempo hasta que la masa  se pegue a la olla (aprox. 25-30 min.) . Después se retira del fuego.


2. Intr-o tava se pune slanina taiata cuburi la prajit. Cand au scazut se i-au de pe foc./ En un sartén se pone a freir el bacon cortado a cuadrados. Cuando se han encogido se quitan del fuego.

3. Intr-un vas se pune un strat de mamaliga, apoi jumerele si branza. Se repeta acest  lucru de mai multe ori./  En un plato se pone una capa de “mamaliga”, despues el queso y el bacon. Se repite esta operación varias veces.


4. Se serveste imediat cald./ Se sirve en seguida caliente.


Pofta buna! / ¡Que aproveche!

I per a finalitzar este passeig per les receptes del món, introduïm dos plats de la cuina francesa.

En temps passats totes les cases tenien un corral amb el seu galliner. També criaven molts conills. Com no hi havia neveres, els pollastres, els ous i els conills sempre estaven frescos i servien d’aliment habitual per a tota la família. També era un costum obligatori que estiguera present el vi  a taula.

A França utilitzen molt estos ingredients a la cuina familiar. A continuació escoltarem una recepta que els utilitza. Ens la presentarà Guy Fourcaud.

Guy, amb sentit del humor, ens donà la recepta del "Coq au vin"

Coq au vin 
(Pollo al vino)

Ingredientes (para 4 personas):

1 pollo troceado.
2 zanahorias cortadas a rodajas finas.
1 cebolla picada en pequeños trozos.
2 tomates pelados y troceados.
1 hoja de laurel y una ramita de “timonet”.
3 dientes de ajo.
Especias: pimienta negra, pimentón de “Espelet” y azafrán.
6 granos de enebro.
½ vaso de aceite.
Sal.
Una cucharadita de harina.
½ litro de vino.

Preparación:

En un recipeite colocar el pollo troceado, la sal, las especias, los ajos, el laurel, el timonet, las zanahorias cortadas, la cebolla y los tomates. Se mezcla todo y se añaden 2 cucharadas de aceite. Por último se añade el vino tinto y se deja macerar en la nevera desde la noche anterior.

Al día siguiente, se escurre el vino y se reserva; sofreimos el pollo y las verduras y a continuación le añadimos las cucharada de harina y lo doramos un poco y por último se añade el vino que hemos reservado.

Se puede cocinar en la olla exprés ¾ de hora o 1 hora y media a fuego lento.

I l’última recepta seré jo qui vos la mostre, és un dolç francés: “Tarte Tatin”. El nom és degut a una anècdota que li passà a una cuinera francesa anomenada madame Tatin. Un dia estava la cuinera fent un pastís de poma per a l’ama de la casa on treballava i quan ja el tenia a punt per a posar dins del forn per coure’l, va tindre la mala fortuna que se li va caure de les mans. Com va poder, amb una paleta, va arreplegar el pastis de la mateixa manera com havia caigut, és a dir cap per avall, amb la pasta per damunt i les pomes que en un principi la cobrien per davall. La cuinera no va intentar donar-li la volta i així com estava, cap per avall, va posar el pastís al forn sense saber què passaria. La sorpresa quan es va coure va ser comprovar que estava millor que l’altre pastís, la pasta estava més saborosa i les pomes més cuites. En honor a la cuinera l’ama de la casa va batejar el nou dolç creat amb el seu cognom.

Tarta "Tatin" feta per Guy. Estava tan bona que no va sobrar res.

Tarte Tatin

Ingredientes para la masa (masa quebrada o masa sablée)

250g de harina.
125g de matequilla.
1 pizca de sal.
2 yemas de huevo.

Ingredientes del relleno

4 manzanas golden.
3 ó 4 cucharadas de azúcar.
1 saquito de azúcar con vainilla o canela en polvo al gusto.
5 ó 6 pizcas de mantequilla.

Preparación para la masa:

En  un recipiente añadimos 2 yemas de huevo, la pizca de sal, el azúcar y batimos bien hasta que se ponga de color blanco. Añadimos la harina y mezclamos bien con las manos hasta que consigamos una pasta como la arena. A continuación ponemos la matequilla a pedacitos y amasamos bien. Hacemos una bola enrollándola con papel de aluminio y dejamos reposar en la nevera una media hora antes de utilizarla.

Preparación para el relleno:

Se trocean las manzanas peladas finamente y se colocan en un recipente para hornear, añadimos 3 ó 4 cucharadas de azúcar y 5 ó 6 pizcas de matequilla repartidas por toda la base de la manzana. A gusto espolvorear con canela o azúcar avainillado.

Cubrimos con la masa quebrada y realizamos un pequeño agujero en el centro.

Precalentamos el horno a 180º y horneamos unos 20 ó 25 minutos, hasta cuando veamos que la masa empieza a tener un color dorado.

No vull acabar sense parar-me en una anècdota d’Aielo al voltant d’un ingredient bàsic en tota alimentació, un ingredient que uneix totes les cultures i països del món: la farina. 

És una anècdota que es remunta quan antigament es ballaven les danses a la Plaça Palau. Maria Jesús Juan coneix la història recollida d’Elvira Juan, al seu llibre “Musica y tradición en Ayelo de Malferit” i ens la contarà, mentre Guy farà sonar l’acordió seguint els acords de la partitura tradicional que també està inclosa al llibre.

Mª Jesús contant la història d'una cançó popular d'Aielo, mentre Guy es prepara a l'acordió per a  interpretar la melodia segons la partitura  del llibre de Elvira Juan.

Esta cançó se solia cantar en dies de danses. La copla va sorgir, segons cona la història, d’una forma espontània, quan un home va haver d’amassar el pa mentre la dona complia amb el compromís de ballar les dances, i com no sabia amassar, se li quedà caldosa la pasta. Va anar a dir-li-ho a la dona a la plaça, i com estava ballant li ho va dir cantant. Ella sense deixar de ballar, li va cantar com ho havia de fer.

Cos de podadora
manegues d’astral 
això que tu saps
l’aigua li ha fet mal 
posa-li farina
i te s’endurirà, 
la ra la la ra la 
la la la la la


Alguns van tastar els plats amb bona gana.


Agraïm a Rocío i a Maria Jesús l’ajuda prestada i a totes les persones que han vingut aquesta vesprada la seua presència. Vos convidem a que s’apropeu a la taula i tasteu el que hem preparat. 

I bon profit a tots!

Alicia Martí Soler. Fotos i peus de fotos: Redacció del Blog.