Visita dels membres de la colla de campaners d’Ontinyent Sergio Gómez i Rafa Ballester,
13 maig 1999.
Dalt del campanar, on es troben les 4 campanes, allí just, van ser entrevistats els dos últims campaners Juanito Juan i Juanito Dordà. Ells dos foren els últims en pujar a la torre a voltejar les campanes, ells dos les feien sonar a cada festa, voluntàriament fins que foren electrificades...Va arribar un moment que ja no feia falta campaner, el retor solament havia de donar-li a l’interruptor de la llum i elles soles tocaven, sense l’afectuosa mà d’un home. La modernització va rematar esta antiga i sonora professió.
Al vídeo és protagonista Juanito Dorda “el Sacristà”, ell conta la funció dels campaners en les festes de la parròquia i fa una demostració en directe d’un repic. Segurament, mai tornarem a vorer esta perfecta coordinació entre l’home, el ramal i el batall. La nostra més sincera felicitació a Juanito, aixó quedarà com una mostra i ensenyament per a les futures generacions i tot no estarà perdut, com tu sols dir gastant la broma.
Juanito Dordà des de ben xicotet ha estat vinculat a les activitats parroquials, de ben menut ja era sacristà, ajudava als campaners, portava les andes dels sants en les processons o altres vegades portava la creu processional, ajudava a fer missa i fins i tot hui en dia als seus 85 anys, esta disposat a tot el que faja falta… Però la seua vida està molt plena de vivències, amb una boníssima memòria i un gran cor amb ganes de narrar tot allò que sap...
A este xicotet però gran home, que tant ens ha ajudat en la investigació per redactar articles de tradició i història, sempre disposat a explicar, a dir, a mirar pel seu estimat poble d’Aielo, a Juanito li dediquen amb estima este vídeo i li reiterem el nostre agraïment per tota l’ajuda prestada durant anys.
Mª Jesús Juan i Mariló Sanz
Mª Jesús Juan i Mariló Sanz
Juanito moltes gràcies per tot!... Quines converses mes airades tindries tu i el meu pare ai dalt en l’aire que corre?.
ResponderEliminarEl meu pare Juanito solia contar-me les vegades que pujàveu al campanar, quan éreu xiquets, per parar cepets i caçar els pardalets de la teulada de l’església.