JOSEFA JUAN DOMENECH I LA FESTA DELS SANTS DE LA PEDRA

Any 1995. Pepica Juan, "Sarroneta". Gràcies a la seua devoció i il.lusió es va aconseguir recuperar la festa del carrer  que s'havia perdut a la dècada de 1960.

A l’any 1994, uns roders aprofitant l’obscuritat de la nit robaren l’antic retaule ceràmic dels Sants de la Pedra, datat pels entesos a l’any 1790.

Al poble es va armar un rebombori, tots es preguntaven que havia succeït, ningú sabia res ni què fer. Però una veu es va armar de valor esclatant “Axó no pot ser, el carrer no pot estar sense els seus santets”, era una veïna coneguda per tots nosaltres carinyosament com Pepica “la Sarroneta”.

Josefa es mobilitzà involucrant a un grup de gent del carrer posant-se a treballar de seguida.

Francisco Arroyo seria l’encarregat del contacte amb la millor fàbrica de ceràmica valenciana, la marca Gimeno, de Manises, i encomanaren un nou retaule igual que el robat, aportant antigues fotografies dels Sants. 

Un altre grup de gent començaren a arreplegar diners, per a costejar el nou retaule, no solament demanaven almoina als actuals veïns del carrer, també buscaven a tots els hi nascuts, o si tenien alguna relació amb el carrer. I així, molt bé es podria dir que quasi tot el poble va participar. 

Any 1995. La decisió estava clara: el carrer no podia estar sense els sants, s'havia de fer un retaule nou.

La gent col•laborava en el que podia, voluntàriament, desinteressadament... tot anava fent-se animat per Josefa.

Ella va parlar amb els obrers del carrer aconseguint que vingueren a obrar els taulells debades, igual per al pintor i els músics, demanava per la festa, la tradició i els santets que sempre han protegit els nostres camps, el seu entusiasme contagiava a tots, i ningú sabia dir-li que no.

Any 1995. Pepica sempre present, fins i tot en el moment quan s'enllestia la tasca de col.locació del retaule.

Gràcies a Josefa el carrer Sants de la Pedra va recuperar la festa, una festa que no s’hi feia des dels anys 60, una festa que ja trobem datada al segle XIX, una festa importantíssima en un poble llaurador com el nostre. Es celebrava dues vegades, el dia 30 de juliol la festa era costejada per l’ajuntament, al diumenge següent es celebrava la festivitat dels sants del carrer amb processó per tot el carrer i pagada pels clavaris festers. 

Josefa va aconseguir allò que es va proposar, tornar al carrer el retaule ceràmic d’Abdón i Senent. 

Després, com era merescut, es va organitzar una gran festa per inaugurar els nous rajolets. Els veïns decoraren el cantó dels sants com abans, amb molt de baladre formant arcs vegetals i a terra una catifa de romer i pebrella. Totes les cases tragueren les millors plantes del pati i cobertors de la dot per engalanar de festa el carrer.

Any 1995. Els carrers s'engalanaren per a l'ocasió.

Durant la Missa realitzada baix dels Sants, el retor Antonio Ferrero, va beneir el nou retaule des sants, Josefa Juan seria la padrina junt al padri,  Rafael Mateu, llaurador del carrer. 

Any 1995. La benedicció del nou retaule.

Any 2003. La processó és un dels actes que es repeteixen cada any.

En finalitzar la Santa Missa, el veïnat va sopar amb molta germanor baix la protecció dels sants. En acabar, un jove i aleshores encara desconegut Pep “Botifarra” faria les delícies de tots, omplint el carrer amb el cant d’albaes, que a Aielo feia anys no s’escoltaven. A Josefa li’n varen cantar una i ella va respondre amb una vella alba (tots coneixien la seua afició al cant i com tocava l’harmònium de l’església), Josefa fins i tot, es va animar a ballar les danses del poble.

Any 1995, Cantant albaes.

Any 1995. Dansant.

Any 1998. La gent jove del carrer participa de la festa, s'ha d'inculcar la tradició. A l'esquerra de la foto es veu a Pepica. 

El temps passa, algunes tradicions es queden pel camí, esperem que el cresol no s’apague i no desaparega mai la il•lusió de la que feia honor Josefa, sempre unida a la festa heretada dels nostres pares. 

Any 2003. I en arribar juliol, el veïnat del carrer Sants de la Pedra celebra cada any amb entussiasme i alegria la festa en honor als seus sants.

Josefa Juan junt a Josefa Colomer, dos grans devotes dels sants durant les festes de l'any 2009

Gràcies Pepica, gràcies al teu esforç ja pertanys a la historia del carrer. Des del blog d’història, pòstumament*, li donem allà on estiga, un fort agraïment. I animem a l’actual junta festera que no abandonen la flama de la llanterna dels sants i la passen a les noves generacions plena de  l’esperit de Pepica la sarroneta.

Avant la Festa!!... 

Va per tots els veïns que ja no estan entre nosaltres, però si en el nostre record.       

MªJesús Juan Colomer. Juliol 2012.

*Josefa va morir el dia 21 d’abril de 2012, als 89 anys.