El motiu principal d’aquest escrit era, fer una crònica de com va ser la processó del Corpus l’any 2022 al carrer sant Antoni. Però, mentre redactava estes línies em venien al cap expressions que he escoltat molt sovint com: "...aixó dona vida al carrer...” o “és un carrer en molta -o poca- vida...”. I és que els carreres més allà de la seua funció urbanística, són un espai teixit per les relacions entre el veïnat i la gent que, al ritme de les rutines diàries o dels rituals festius, mantenen la seua vinculació col·lectiva.
Encuriosida per conèixer com ha anat transformant-se la vida del carrer Vell amb el pas dels anys, vaig rebuscar entre les publicacions del blog Historia d’Aielo, un espai virtual on es cuida i difon la historia del poble. Després de llegir alguns textos, resulta fàcil imaginar l’activitat que hi hauria al barri del Raval, on es concentraven de comerços i oficis: el forn del Raval (llogat pels meus besavis a la família dels Organistes), la Botelleria o les diverses d’ultramarins als carreres de voltant, entre altres. Segons les observacions de M. Angeles Belda Soler, cronista del poble, en les primeres dècades del segle XX, l'epicentre social es localitzava als Quatre Cantons. Aproximadament cent anys d’allò, l'empedrat dels carrers ha sigut substituït Per asfalt i gran part de l'activitat comercial i social s'ha anat traslladant cap a altres barris de la població. Però moltes activitats -com el mercat dels dimecres, les festes del carrer que celebrem estos dies o les processons- resisteixen el pas dels anys i, fins i tot s'han anat incorporant noves cites, com es el cas del Festival Mini Llos, en el qual la Placa Palau i els carrers del voltant han estat el millor escenari possible.
Pel que fa a la Festa del Carrer Sant Antoni, al blog Historia d'Aielo es troben molts escrits que fan referencia a les tradicions i costums d'aquest festa al voltant de la foguera, de la baixada dels troncs, dels jocs de carrer i de la benedicció dels animals. Es evident que, tot i celebrar-se en dates de fred on l'oratge no convida a eixir de casa, es tracta d'una Festa de carrer ben arrelada a la poblacio. M’emocionat especialment llegir el text «Els Martínez de 'baix del sant’ de Rafa Morant per la descripció detallada que fa de la relació d’esta família amb el retaule del Sant i, també, pels records m’han vingut a la memòria. I es que recorde com a casa, els dies preis a la festa, ma auelo Visantico buscava les taronges amb millor vista -en rama i fulla verda, si era possible- per a decorar el Sant.
També son molts els escrits que fan referencia als jocs del carrer. Les cucanyes i, historicament, el de “passar l’agulla saquera damunt el matxo” són els que més s’identifiquen amb les festes de sant Antoni. Però, tractant-se d’una festa al voltant d’una foguera, és esperable que alguns dels entreteniments es relacionaren amb el foc. De xicoteta fugia de les brases que anaven per l’aire al carreró de la Barceloneta i dels bonegons de la gent més major alertant del perill de jugar “a la braseta”.
Junt amb les festes de sant Antoni que celebrem estos dies, les processons que transcorren durant l’any pel carrer són també dates marcades al calendari festiu del carrer Vell. La dedicada al Corpus Cristi, al meu parer, ho és de forma especial per la dedicació que tenen els seus veïns i veïnes amb la la preparacií de la taula o altaret des de fa molts anys.
Com no, al blog Història d’Aielo també he pogut gaudir d’una entrada on M. Jesús Juan i Mariló Sanz descriuen des de diferents pespectives la festa del Corpus al poble. En concrect, de la taula 4 del recorregut, la de sant Antoni, expliquen que “l’arreglava Doloretes (la dona del tio Marianet), despres s’encarregà Teresa Colomer (la dona del Gallo); ella la va passar a Maria Juan Castelló (Maria Carlampio) i ella la deixà en herència a Conxa mateu (la gaga)”.
Amb el pas dels anys han sigut moltes les veïnes vinculades als preparatius de l’altar que rebia la Custòdia. Actualment, Inma Sanz Morant (de Baix del Sant) junt amb els germans Juan, Amparo, i Carmen Juan Colomer (de les emblanquinadores), Pepe Sánchez (Saeta) i demés veïnat, s’encarreguen dels preparatius.
Com deia al principi, el motiu principal d’aquest escrit era fer una crònica de com va ser la processó del Corpus de l’any passat (2022) ja que es va estrenar les noves teles per l’altar. A les fotos de la celebració podeu apreciar la taula precedida d’una estona floral feta de roses, pètals variats i ramillets de semprevives, tot seguit de plantes tipus palma areca, aspidistres i búcars amb preciosos lliris de pasqua per la part posterior.
L’altar, decorat amb ciris i gladiols, es va vestir amb un conjunt de teles brocades i puntilles blanques que varen ser estrenades eixe mateix dia. Aquest nous ornaments tèxtils han estat obsequi de la veïna Maria Campos Martínez, “de baix del forn”, qui els va cosir i brodar durant els mesos de pandèmia.
Com bé diuen, la festa i les tradicions es mantenen gràcies a qui les prepara, a qui les viu des de dins i a qui les contempla des de fora. Tant la processó del Corpus com la festa dedicada a sant Antoni son celebracions relacionades amb rituals litúrgics i, alhora, son també un punt d’encontre entre tota la gent que vol participar de qualsevol forma. Perqué són estes trobades les que donen vida i nodreixen la vida dels pobles.
Sole Giménez Campos
Programa sant Antoni 2023
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
