Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 19 de mayo de 2024

La processó del Corpus al pas pel carrer sant Antoni i altres coses més. Per Sole Giménez Campos.

 

El motiu principal d’aquest escrit era, fer una crònica de com va ser la processó del Corpus l’any 2022 al carrer sant Antoni. Però, mentre redactava estes línies em venien al cap expressions que he escoltat molt sovint com: "...aixó dona vida al carrer...” o “és un carrer en molta -o poca- vida...”. I és que els carreres més allà de la seua funció urbanística, són un espai teixit per les relacions entre el veïnat i la gent que, al ritme de les rutines diàries o dels rituals festius, mantenen la seua vinculació col·lectiva.

Encuriosida per conèixer com ha anat transformant-se la vida del carrer Vell amb el pas dels anys, vaig rebuscar entre les publicacions del blog Historia d’Aielo, un espai virtual on es cuida i difon la historia del poble. Després de llegir alguns textos, resulta fàcil imaginar l’activitat que hi hauria al barri del Raval, on es concentraven de comerços i oficis: el forn del Raval (llogat pels meus besavis a la família dels Organistes), la Botelleria o les diverses d’ultramarins als carreres de voltant, entre altres. Segons les observacions de  M.  Angeles Belda Soler, cronista del poble, en les primeres dècades del segle XX, l'epicentre social es localitzava als  Quatre Cantons.  Aproximadament cent anys d’allò, l'empedrat dels carrers ha sigut substituït Per asfalt  i gran part de l'activitat comercial i social s'ha anat traslladant cap a altres  barris  de  la  població.  Però  moltes  activitats -com el mercat dels dimecres, les festes del carrer que celebrem estos dies o les processons- resisteixen el pas dels anys i, fins i tot s'han anat incorporant noves cites, com es el cas del Festival Mini Llos, en el qual la Placa Palau i els carrers del  voltant han estat el millor escenari possible.

 


Pel que fa a la Festa del Carrer Sant Antoni, al blog Historia d'Aielo es  troben molts escrits  que  fan referencia  a les  tradicions i costums d'aquest festa al voltant de la foguera, de la baixada dels troncs, dels jocs de carrer i de la benedicció  dels animals.  Es evident que, tot  i celebrar-se en dates de fred on l'oratge no convida a eixir de casa, es tracta d'una Festa de carrer ben arrelada a la poblacio. M’emocionat especialment llegir el text «Els Martínez de 'baix del sant’ de Rafa Morant per la descripció detallada que fa de la relació d’esta família amb el retaule del Sant i, també, pels records m’han vingut a la memòria. I es que recorde com a casa, els dies preis a la festa, ma auelo Visantico buscava les taronges amb millor vista -en rama i fulla verda, si era possible- per a decorar el Sant.

També son molts els escrits que fan referencia als jocs del carrer. Les cucanyes i, historicament, el de “passar l’agulla saquera damunt el matxo” són els que més s’identifiquen  amb les festes de sant Antoni. Però, tractant-se d’una festa al voltant d’una foguera, és esperable que alguns dels entreteniments es relacionaren amb el foc. De xicoteta fugia de les brases que anaven per l’aire al carreró de la Barceloneta i dels bonegons de la gent més major alertant del perill de jugar “a la braseta”.

 Junt amb les festes de sant Antoni que celebrem estos dies, les processons que transcorren durant l’any pel carrer són també dates marcades al calendari festiu del carrer Vell. La dedicada al Corpus Cristi, al meu parer, ho és de forma especial per la dedicació que tenen els seus veïns i veïnes amb la la preparacií de la taula o altaret des de fa molts anys.

 


Com no, al blog Història d’Aielo també he pogut gaudir d’una entrada on M. Jesús Juan i Mariló Sanz descriuen des de diferents pespectives la festa del Corpus al poble. En concrect, de la taula 4 del recorregut, la de sant Antoni, expliquen que “l’arreglava Doloretes (la dona del tio Marianet), despres s’encarregà Teresa Colomer (la dona del Gallo); ella la va passar a Maria Juan Castelló (Maria Carlampio) i ella la deixà en herència a Conxa mateu (la gaga)”.

 Amb el pas dels anys han sigut moltes les veïnes vinculades als preparatius de l’altar que rebia la Custòdia. Actualment, Inma Sanz Morant (de Baix del Sant) junt amb els germans Juan, Amparo, i Carmen Juan Colomer (de les emblanquinadores), Pepe Sánchez (Saeta) i demés veïnat, s’encarreguen dels preparatius.

 Com deia al principi, el motiu principal d’aquest escrit era fer una crònica de com va ser la processó del Corpus de l’any passat (2022) ja que es va estrenar les noves teles per l’altar. A les fotos de la celebració podeu apreciar la taula precedida d’una estona floral feta de roses, pètals variats i ramillets de semprevives, tot seguit de plantes tipus palma areca, aspidistres i búcars amb preciosos lliris de pasqua per la part posterior.

 


L’altar, decorat amb ciris i gladiols, es va vestir amb un conjunt de teles brocades i puntilles blanques que varen ser estrenades eixe mateix dia. Aquest nous ornaments tèxtils han estat obsequi de la veïna Maria Campos Martínez, “de baix del forn”, qui els va cosir i brodar durant els mesos de pandèmia.

Com bé diuen, la festa i les tradicions es mantenen gràcies a qui les prepara, a qui les viu des de dins i a qui les contempla des de fora. Tant la processó del Corpus com la festa dedicada a sant Antoni son celebracions relacionades amb rituals litúrgics i, alhora, son també un punt d’encontre entre tota la gent que vol participar de qualsevol forma. Perqué són estes trobades les que donen vida i nodreixen la vida dels pobles.

 

Sole Giménez Campos

Programa sant Antoni 2023

 

domingo, 12 de mayo de 2024

EL SALVADOR EUCARíSTIC

 

Fa uns anys, al primer cos del retaule de l’Altar Major, estava presidit per la pintura del Salvador, una rèplica de Joan de Joanes. Pintada l'any 1943 per l’aielonera Josefina LLabrés, filla del metge Lorenzo Llabrés Fornés, que va estar molts anys exercint a Aielo. 

 Actualment i després de la restauració del retaule de fusta l'any 2018, gràcies a la donació de Josefa Colomer Sanchis, este quadre ha estat substituït, i en el seu lloc s’ha col·locat una bellíssima peça d’orfebreria, la Creu Processional, que sempre ha encapçalat les processons locals.

Mª Jesús Juan

sábado, 11 de mayo de 2024

Centenari de l'aielonera Júlia Juan Sanz

 


Hui al matí, al saló de plens de l’ajuntament d’Aielo de Malferit, se li rendirà merescut homenatge a l’aielonera Júlia Juan Sanz, de la família dels organistes, per haver complit 100 anys de vida. Un centenari que celebrarà rodejada de tota la seua extensa família. Júlia ha tingut una vida interessant i abarrotada de vivències... 

“Julia, la "organista" de juventud acumulada que cumple 100 años en Alicante. Pianista por herencia, maestra por vocación y aficionada al ganchillo, Juan dio clase durante más de 30 años en la ciudad en el colegio público 9 de octubre, anteriormente conocido como Víctor Pradera, y a día de hoy reconoce con nombre y apellido a todos los que un día fueron sus alumnos”.  

https://www.informacion.es/alicante/2024/05/08/julia-juventud-acumulada-centenaria-102104371.html?utm_source=whatsapp&utm_medium=social&utm_campaign=btn-share

 

 https://www.facebook.com/100000587098941/videos/406420612373032/

 

domingo, 5 de mayo de 2024

PORQUE NACIÓ EN EL SIGLO PASADO… Josefa Ureña Mompó (1899-1995) Pepa la fabriquera. Per Rafael Belda Ureña.

 

¿Quién dijo que el mundo no tiene corazón?...

Mientras exista una madre, tengamos plena seguridad, no se extinguirá el fuego o la llama del amor.

El otro día vi unas imágenes en la Televisión y contemplaba a una anciana, que estaba siendo homenajeada, por haber sobrepasado o cumplido los CIEN años de existencia. Me emocioné y lloré silenciosamente al ver en ella a mi madre que se encuentra muy cerca de este aniversario centenario. Me sentí más niño que nunca al ver a aquel ser tan débil, que apenas sabia lo que hablaba pues sus facultades mentales no le acompañaban y al mismo tiempo, de sus ojos brotaban lagrimas de alegría al darme cuenta que mi madre seguía con plenas facultades, consciente en todo momento de lo que hace y con una memoria que muchos de nosotros desearíamos tener.

Y en aquel momento sentí mucho miedo. Miedo de perderla.

Y fue precisamente en aquel momento cuando recordé que nuestro programa de fiestas venimos, cada año, dedicando un recuerdo para los que nos han dejado; para los que nos acompañaron durante años en nuestro caminar por este mundo, por nuestras tierras, en nuestro pueblo, en nuestras fiestas. Y me hice la pregunta de ¿Por qué no hemos dedicarlo a las personas que por motivos u otro se lo merecen?...

Y considerando que tenemos en Aielo, tal vez única, nacida en el siglo pasado la veo merecedora de este grato recuerdo, aunque sencillo, y para recordar también a las demás madres ancianas de nuestro pueblo.


 En la presente ocasión recae sobre la persona: JOSEFA UREÑA MARTÍ, conocida, desde siempre, por todos nosotros por “PEPA LA FABRIQUERA”, y que precisamente es mi madre.

Diréis que soy egoísta al efectuar esta dedicación sobre la persona que dio luz a mi ser. Con sinceridad he de reconocer que así es. Pero me apoya y alaga la sensación de que es a una persona a quien todo el pueblo quiere y estima en gran manera, como venís demostrándolo a ella directamente.

Ya en otros momentos fue homenajeada por diversas entidades: primeramente, por la Cofradía de Jesús Nazareno y Virgen de los Dolores cuando presidia esta Cofradía Salvador Colomer Egea., de grato recuerdo, y posteriormente por el Excmo. Ayuntamiento y por la Conselleria de Cultura de nuestra Generalidad Valenciana, en el acto final de la semana que en 1992 se celebró dedicada a los jubilados y pensionistas de nuestra población.

Pero como, tanto en uno como como en el otro homenaje, no trascendió a la totalidad de la población quiero aprovechar esta oportunidad de nuestro programa para hacerle llegar este mensaje de amor que no dudo ha de ser aceptado por todos.

Pepa: sabemos que trabajaste desde el alba a la noche para llevar adelante tu familia, ya que con resignación aceptaste los designios de Dios al dejarte pronto tu marido, mi padre.

Con verdadero espíritu cristiano has sobrellevado todas las amarguras y sinsabores que este mundo te ha deparado, pero también has sabido agradecer a Dios las alegrías que después te han ido llegando.

Pero de manera especial, hemos de reconocer que has sido y sigues siendo persona humilde, generosa y con un corazón, que aun cuando poco a poco se va agotando, sigue lleno de alegría y abierto para todo aquel que a ti se acerca.

Dicen que el sentimiento puede fánguense y la sonrisa también. En ti la sonrisa sale de tu corazón antes que de tus labios y con esa sonrisa nos enseñas lo que contiene tu alma. Tu sonrisa tiene el significado de credencial de simpatía; viene a ser la llave de las puertas de tu cordialidad.

Y mi homenaje a ti y a todas las madres ancianas de nuestro pueblo. Y porque queremos que no suceda en vosotras lo que solemos decir de la senectud de que suele ser siempre una edad triste. A todos pido que ayudemos a nuestras madres para que el tiempo del cariño, del calor, y de las compensaciones y queden borradas para siempre esas horas de la ingratitud, del abandono y del silencio.

Y porque sabemos que el anciano vive metido en sus tristezas; sumido en un mar de nostalgias; rememorando esa vida llevada llena de obligaciones , pero una vida llena de honradez, de ilusiones y esperanzas; recodando sus años de juventud trabajando para los suyos y especialmente ahora recordando los pocos años que le quedan de vida, nosotros como vuelos hijos y que lo pasaremos también después, premiémosles estos momentos últimos con nuestro total apoyo, como Dios les premiará en el mas allá cuando les llegue esa hora sublime.


 Pepa: solo deseo que ahora pienses, como como decía Cicerón; “Nadie es tan viejo pero que no piense que aún puede vivir más”.

Con este pensamiento estoy convencido has de cumplir también los cien años, como la anciana de la televisión, pero con las facultades mismas que ahora te encuentras.

Y ten por seguro que aún cuando llegue el momento de que tu voz se marche antes que tu alma, la seguiré oyendo, seguiré creyendo en ella y la recibiré como el mejor concierto que un hijo puede escuchar por tu ternura, por tu bondad y por tu sencillez.

Te lo mereces. Gracias Pepa.

Gracias madre.

Rafael Belda Ureña. Programa de festes de 1994

sábado, 4 de mayo de 2024

Inauguració nova seu de l’AVEV (Associació Valenciana d'Empresaris Viveristes), per Lucia Bataller.

 


115 socis i més de 40 milions de plantes produïdes i distribuïdes per tot el territori espanyol.

L'èxit és d'ells i d'elles: empresaris i empresàries viveristes. Sens dubte, la seua contribució al sector agrícola i al desenvolupament econòmic de la Comunitat Valenciana és molt important, com també ho és a nivell nacional. Les xifres ho reflecteixen.

El sector produïx el 70 % de plantes i empelts de vinya, i genera al voltant de 1000 llocs de treball.

Ahir vàrem inaugurar la seua nova seu, ubicada en el carrer Miguel Ferrandiz. 

Es noten les ganes d'apostar per la innovació, de créixer i, sobretot , de fer-ho molt bé per fer més gran el sector. Nous reptes que segur aconseguiran!

Enhorabona també pels 40 anys de vida de L'Associació Valenciana d'Empresaris Viveristas (AVEV). Felicitats a la nova Junta Directiva, presidida per Román Egea, així com a totes les persones que, alguna vegada en la seua vida, han dedicat el seu temps a convertir-vos en el que sou: un referent nacional en el sector dels viveristes de vinya, que les administracions devem reconéixer i recolzar. 

 L' acte va contar amb la presència de José Luis Aguirre, Conseller d'Agricultura i de Javier Benito Goerlich, director general de desenvolupament rural. (Divendres 3 de maig de 2024)