Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 16 de junio de 2019

VICENTE BARBER CALABUIG (alcalde 1930-1933)



Temps de parlar d’alcaldes...VICENTE BARBER CALABUIG (1885-1934) Alcalde d‘Aielo entre els anys 1930-1933. Naix a Aielo de Malferit en 1885, fill de Miguel Barber i Teresa Calabuig, de la família dels Maons. L'any 1930 és elegit alcalde, home emprenedor, solia anar a Barcelona per negocis, allí funcionava o es parlava de l’eixample que estava modernitzant Barcelona i ell va traslladar aquesta idea de modernitat a Aielo, planificant un gran jardí, un EIXAMPLE que hui gaudim i una planificació del poble que a hores d’ara encara seguim. Durant el seu mandat començarien les obres de la nova carretera Moixent-Aielo. L'any 1931, després de molt esforç i dedicació, inauguraria el seu projecte més emblemàtic: LES ESCOLES NACIONALS. El mateix any plantaria les noueres de l’Eixample fins a la Venta, arbres fruitals encara recordats per la seua ombra, i els fruits eren donats a les mongetes de la Beneficència. La seua dedicació al poble es veu reflectida a la documentació de l’època.

La cronista Angeles Belda el va rememorar en una conferència de 1980, ”En ello el Sr. Barber puso tanto calor que yo le recuerdo encaramado en una escalera dirigiendo la parte central del edificio como un obrero más i continua “las generaciones presentes de ayelenses deben a estos dos hombres el cálido agradecimiento que se merecen (Bautista Aparici i Vicente Barber)”.

A l’acta de 18 de juliol de 1933, Vicent dimiteix com alcalde a causa del seu delicat estat de salut, moriria poc després a 1934, jove amb tan sols 49 anys. Deixant viuda a Maria Cruz Barber i orfes a sis fills Maria, José, Francisco, Teresa, Miguel i Vicente. Va ser alcalde sols tres anys 1930-1933, però d’una dedicació total. Gràcies als testimonis arreplegats als majors, que recorden com l’alcalde compromés en la construcció del grup escolar “volia unes escoles grans i dignes per a tots els xiquets....”, hem pogut recordar un poc de la biografia d’un representatiu fill d’Aielo.

Lola Penades, formatgera, de 95 anys i veïna del carrer Sants de la Pedra, ens contava que de xicoteta anava a mirar com treballaven els obrers, escodrinyant els ossos que eixien del cementeri morisc trobat fent els fonaments de les escoles, i recorda aquell alcalde que solia dir-li: “la rogeta esta que fa per ací...”. El recorda com un home alt, grosset, sempre posat de “traje”, com vestien els propietaris de l’època, i amb “sombrero”, “sempre anava per allí, organitzant i controlant la feina perquè es fera correctament...”, comentava que també va ser ell qui va planificar l’Eixample que eren tots bancals, “tenia moltes mires” i “era tot un senyor...” apunta recordant-lo.

Elvira Juan Llovet, coneixedora de la història de la frase que precedits la part central de les Escoles, “Mens sana, in corpore sano” ens la narra: “Anava Vicente preocupat en què posar en aquella cèntrica façana quan José LLovet, propietari del xalet “Villa Elvira”, que treballava a la botelleria com a representant i també havia segut corrector del periòdic Las Províncias, li va mostrar la frase que podia quedar perfecta per al frontis, a l’alcalde Vicent li va encantar la proposta i de seguida es va posar a la feina”.

Mª Jesús Juan

martes, 11 de junio de 2019

FUENTES Y LAVADEROS, por Mª Angeles Belda Soler

Dècada 1970. Font de Mig. Teresita la cabota, Pepica Marti la Mora,  Carmen Borderia, i bevent Encarnita la palmina.. També s’hi pot observar l’abeurador per al bestiar. Arxiu Fotogràfic Biblioteca Municipal “Degà Ortiz i Sanz” (Col·lecció: Paco Juan Borderia).


La primitiva fuente del pueblo es la llamada font del Mig, cuyas aguas proceden del manantial llamado de les Belitroyes. Según documentos que hemos podido consultar en el Archivo del Reino de Valencia, las obras para la conducción de las aguas de este manantial fueron costeadas mitad por el Señor del pueblo (entonces ya marqués desde 1792) y los vecinos. La fecha de su construcción es algo anterior a 1824. Se instaló en la placita hoy llamada de la Font del Mig (entonces llamada del Ferrer, por que vivía y tenía su taller en esta plaza un manyà). Sobre un bloque de piedra picada o cordellera, levantada sobre una pila cuadrada del mismo material, vertían un par de grifos; el agua manaba continuamente, día y noche, llenando el gran abrevadero, también de piedra y que desapareció no hace muchos años Hoy, en esta fuente, sólo existe uno de sus grifos.

El aprovechamiento del agua procedente de les Belitroyes es antiquísimo. Este manantial abastecía al pueblo posiblemente desde antes de la expulsión de los moriscos, cuando Ayelo se terminaba en el portalet, por el Norte (entre las hoy casas núm. 8 y 9 de la plaza de la Fuente). El manantial, antaño más abundante que hoy, está situado, como sabemos, en una zona alta y próxima al pueblo y sus aguas discurrían, como hoy y normalmente, hacia el Sur, posiblemente por el cauce de un pequeño torrente. Nuestros antepasados pudieron sin esfuerzo, tal vez a cielo abierto, conducir sus aguas hasta el interior del poblado, a la otra parte del portalet. Las obras de la font del Mig, costeadas por el marqués y los vecinos, no fue más que la construcción del dispositivo de conducción de las aguas y de una fuente en toda regla, sustituyendo la elemental y primitiva que ya existía en el pueblo. 

De este manantial de les Belitroies, mejor o peor conducido, y antes de que se construyera la nueva fuente, se aprovechaban algunos vecinos para regar, del agua sobrante, sus parcelas próximas al pueblo. Al construirse la nueva fuente y variar el curso de las aguas que entonces iban a perderse en el río, algunos vecinos solicitaron otra vez su aprovechamiento. Entre ellos estuvo Vicente al Borredá, que en instancia dirigida al baile de Onteniente,[i] consigue este aprovechamiento para regar dos hanegadas de secano que posee en la Capella y convertirlas asi en regadío. Lo que consigue, pero se le obliga a construir una balsa, que es la que hoy existe y se llama basa de Roch, en el huerto propiedad de Angeles Belda, hoy llamado Tras Capilla. La concesión data de 1825.

La Geografía General del Reino de Valencia, de Carreres Candi, publicada a principio de siglo, atribuye a Ayelo cuatro fuentes públicas a más de los diversos nacimientos de su término, surgidos en terreno terciario y procedentes de sierra Grossa, a saber: el del Estret, eI del Corral de Miralles, el de Cornellà, Cairent, Maset y Bellot. Aún se podría añadir el de la Fonteta de Eixea, surgida casi al mismo nivel del lecho del rio y donde se estilaba por entonces "ir a merendar".


[i] Es ilustrativo transcribir en extracto la instancia que dio comienzo al expediente, que terminó con la concesión del agua sobrante de la Font del Mix, para regar unas pocas hanegadas de tierra que hoy se llaman Tras Capilla. (La concesión fue en el año 1825).

“Expediente núm. 352. A. R. V. Bailia, E. Ap. 569.- Vicente Borredá, labrador, vecino del lugar de Ayelo, perteneciente a la Bailía de Onteniente, V, S. atentamente expone: que en el término de dicho lugar, partida de la Capella, posee un pedazo de tierra secana de dos hanegadas, las cuales ha pensado el deponente reducir a huerta de los sobrantes del agua de la fuente que hay en dicho lugar en la plaza titulada del Ferrer, que por el curso les han dado va a perderse al río... y como para variar el curso de la mencionada agua de que se aprovechaba el que expone antes de la construcción de dicha fuente, necesita el permiso de V. S. en la inteligencia de no ocasionar perjuicio a tercero, con lo que se aumentaría el ramo de agricultura, pues al paso que el suplicante, podrían otros muchos reducir secano a huerta: acude a obtener el establecimiento, o sea concesión o permiso poderse utilizar de dichos sobrantes, sujetando la expresada tierra al canon que se le imponga. Y como sabe que reside en V. S. facultades para ello: Suplica se digne concederle el permiso para hacer dicha variación en el curso de las citadas aguas sobrantes imponiendo el canon que estime por las mejoras que recibiría la tierra en reducirla a huerta, Gracia, etc, etc… Ayelo, 30 de marzo de 1824. M. Y. V. De Mano agena: Vicent Borreda.” 

Se le concede el permiso solicitado, pero se le obliga a construir, como hemos dicho, la Basa de Roch.


Mª Angeles Belda Soler
Aportación a la Historia de Ayelo de Malferit, 1982
(pág. 112-114)



domingo, 9 de junio de 2019

FOTOTECA: Dona

Angeletes Belda Mompó, la canana, als anys 50. 
Una dona del poble, senzilla, bondadosa, humil, a la que li agradava realitzar les tasques quotidianes, les tasques de la llar de les dones d’abans, la vida diària, agranar el carrer diàriament, anar de bon matí a comprar al mercat, relacionar-se amb la família, les llargues tertúlies a la fresca fins a quasi la matinada amb el veïnat del carrer, i molta discreció.  
Angeletes el trobarem a faltar asseguda a la porta de casa, el carrer ens queda buit de moltes referències. D.E.P a 85 anys. 
Arxiu Fotogràfic Biblioteca Municipal “Degà Ortiz i Sanz” (Col·lecció: Angeletes Belda Mompó).

martes, 4 de junio de 2019

FOTOTECA: Matrimoni


Retrat de boda de Josefa Mora Marti i Vicente Ortiz Chafer l’any 1956. 
En aquells anys estava de moda casar-se de negre, amb vestit curt, tocat al cap i ram de flors. Una imatge  per recordar un fet tan destacat en les seues vides com el dia del seu casament.  
Arxiu Fotogràfic Biblioteca Municipal “Degà Ortiz i Sanz” (Col·lecció: Josefa Mora Marti).

domingo, 2 de junio de 2019

Teodoro Vicente Ortiz Chafer (1930-2019) col.laborador del blog

Ens acomiadem del nostre estimat col·laborador Teodoro Vicente Ortiz Chafer (17/12/1930 - 31/05/2019), és neguem a dir-te adéu Vicent!.
 
T’hem trobat sempre que ens has fet falta, en els dubtes, en el coneixement d’èpoques allunyades, en els costums d’abans... per a tu tot veí tenia història, coneixies totes les famílies, tots els malnoms, totes les partides del terme d’Aielo, donava gust escoltar-te!… per a tu, la vida era una xicoteta il·lusió de cada dia. A través de tu, hem sabut de la vida agrícola, de la feina dels jornalers del camp, el nap d’Aielo, les hortes i el rec, de llaurar amb el matxo, de sol a sol, vivències diàries de la gent del poble, els costums del secà i l’horta que ja pocs recorden... sense oblidar el profund amor al camp, sentiments profunds de llaurador enamorat del terreny, com estimava la terra!, com treballava la seua terra!

Era un home de mirada clara, paraules moderades, gest tranquil i un somriure dolç. Una gran i honesta persona, l’amic que tots volem, el veí que tots estimem.... Mai ens deixaràs, sempre estaràs al nostre costat, perquè les teues vivències han quedat escrites per a sempre en aquest blog d’història local d’Aielo. Gràcies i mil gràcies per tot el que ens has contat, gràcies i mil gràcies a un llaurador dels que ja no queden. Amb ell, una xicoteta part d’Aielo i la nostra història local i col·lectiva desapareix.

 
"De vegades sentim que el que fem és sols una gota en el mar, 
però el mar seria més xicotet sense eixa gota" 
Teresa de Calcuta.

Des de hui, el nostre mar té una gota menys.. però quina gota tan gran!. Cóm anem a notar- ho!. Has sigut un gran home, una gran persona i un gran pare. Ens has educat en la família, en el treball, en l'esforç de cada dia per a tirar endavant, i ens has inculcat els valors que han definit la teua vida: la sinceritat, la lleialtat, l'amor, la bondat, la honradesa, el respecte als demés... així eres tu i això és l'herència que ens deixes, eixa goteta que fa el nostre mar més gran. Al comunicar esta pèrdua, preguem una oració per l'etern descans de la seua ànima.