Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

sábado, 27 de agosto de 2016

FOTOTECA: Casetes de camp




Abans eren poques les persones que podien estiuejar fora del poble, a les disseminades casetes arreu del terme d’Aielo.

Aquelles casetes de primeries del segle XX, a les que s’acudia buscant passar un estiu fresquet i amb família, eren casetes menudes, modestes, d’una planta, no calia tantes habitacions, ni menys tanta comoditat.



Però allò que no podia faltar era la parra de raïm, planta de vinya de tronc llenyós que s'aguantava sobre una branca i s’enganxava a la paret amb fils de ferro formant un emparrat. A l’ombra del parral es parava la taula per a menjar, buscant el punt fresc d’un estiu calorós, i s’escoltaven les rialles i jocs dels xiquets, la conversa i enraonaments dels adults... i corria entre el plat d’arròs l’ampolla de vi fresc, el plat de figues i una bona tallada de meló d’Alger.

Caseta de la família “Portalet” a la Bassa la Cava. Baix la parra trobem reunits a la família Portalet, junt a uns familiars de Barcelona (núm. 1 Ernesto i Teresa Egea Ortiz núm. 2), als anys 40. També es pot vore, entre altres i asseguda, a Teresa Ortiz “Taruga” (núm. 7). I el jove plantat amb el núm. 13, amb tant sols 20 anys d’edat, es Rafael Egea Vicent conegut com “Rafael l’acolic”.



Esta caseta pintada de blanc, era propietat d’Ernesto Egea Castelló “Portalet”, la va construir als anys 20. Poc abans es va edificar la caseta Botja propietat de Salvador Colomer Sanz “Botja”, a la veïna partida de la Cria Vella. Poc a poc anava canviant el paisatge d’Aielo. Abans sols hi havien Cases de camp i algunes casetes com la de la Penya Mira, construïda en temps del colera al segle XIX, i molts corrals... a partir d’esta dècada començava a vores un altre tipus de construccions al nostre terme, cases menudes construïdes amb les lloses dels bancals per passar el dia, refugi per l’estiu o abric per als jornalers del camp.



Hui, esta caseta centenària, es propietat de la mateixa família, heretada per la filla major de Rafael, Mª Carmen Egea Bataller, que s’ocupa d’ella i la mima amb gran carinyo, respectant aquell estil de vida de fa un grapat d’anys i mantenint la vella figuera que solien tindre totes les cases del secà.



Arxiu Fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz”, 
Aielo de Malferit, 
(Col•lecció Mª Carmen Egea Bataller)


sábado, 20 de agosto de 2016

Pujada de sant Engraci Màrtir al Calvari (8 d’agost 2016).








Un dels actes organitzats dins de les Festes Patronals més populars i al mateix temps més desconegut per la gent d’Aielo es la pujada del també patró sant Engraci Màrtir (8 d’agost) al Calvari. Després d’haver celebrat el dia anterior la missa i processo en el seu honor.


Un acte carregat de sentiment, veneració, tradició i costum local, una activitat festera amb arrels populars, que comença a gestionar-se i configurar-se al segle XIX amb l’arribada a Aielo de les relíquies de sant Engraci Màrtir, a l’any 1840, des de les catacumbes de Priscil•la a Roma. Hui consolidada com a part de la nostra cultura i religiositat popular i al mateix temps desconeguda pel una part dels aieloners.


L’últim dia de les Festes Patronals sembla quedar-se reduïda i aïllada sols per a la població, amb poca representació de les comparses i festers.


A esta festa popular i participativa, acudeix la gent del poble, qui rendeix fervent homenatge als patrons Santíssim Crist de la Pobresa i sant Engraci Màrtir.


L’acte comença amb la celebració de la Santa Missa i després es procedeix al trasllat del Santíssim Crist a la seua Capella. El Crist es baixat del dosser de l’altar Major, on ha presidit tots els actes festius, i es exposat als devots que passen en una llarga cua a besar els peus a la sagrada imatge.



A continuació, el Crist entrarà solemnement a la Capella, plena de devots i fidels que li canten amb fervor.



Seguidament, seran els mariners (comparsa Oleyanos) els que procediran a traslladar la imatge de sant Engraci Màrtir al Calvari. 



La comitiva, partirà des de l’església, encapçalant la marxa el Sant i a continuació tot un seguici de fidels que marxaran acompanyats per la banda de musica d’Aielo. 


 

  
Pujant camí de l’Era al so de bonics passo-dobles, i pels carrers Església, Canonge Ortiz, Sants de la Pedra, Mig i Diputació fins arribar a l’ermita del Calvari, on ja espera formada una gran cua de gent per participar en el tradicional esmorzar de sant Engraci Màrtir.





A la porta del Calvari, els marineres s’encarreguen de preparar la imatge per a ser introduïda i guardada en l’ermita, les mesures de l’antiga porta  son estretes i no deixen introduir la imatge intacta. Poc a poc, els mariners  aniran desmuntant un angelet del núvol de la peanya, dues ales d’un àngel... i al so de la marxa reial entrarà el sant patró al Calvari i a l’altar que ’l guardarà  fins a les properes festes patronals. 


 
Tot seguit, es desfruitarà d’un esmorzar popular posant punt i final als nombrosos actes en honor als patrons Santíssim Crist de la Pobresa i Sant Engraci Màrtir.



Per tots és sabut quan popular ha segut el nom d’Engracio en Aielo i l’ estima que genera el Sant entre els aieloners. 

Mª Jesús Juan Colomer 
Rafa Ortiz Mora