Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


jueves, 26 de marzo de 2020

EL BALCÓ. Crònica d’una pandèmia, el coronavirus 2020.




Els balcons i el Santíssim Crist de la Pobresa, patró d’Aielo de Malferit. 
Crònica d’una pandèmia, el coronavirus. Els balcons s’han convertit en els protagonistes d’aquesta pandèmia del covi_19.
 #quedatacasa, TOT ANIRÀ BÉ!!!















lunes, 23 de marzo de 2020

LA CASA LA POR



Casa de camp, a 4 quilòmetres del poble, en la carretera que va al Campello i uneix Aielo amb Moixent, Ontinyent i Vallada.
La història del nom d’aquesta Casa de camp, coneguda al segle XIX com Santa Clara, està relacionada en el còlera viscut al segle XIX. El còlera va agranar el poble durant aquell estiu de 1885 provocant 56 morts a Aielo de Malferit. El carrer que es va vorer més afectat va ser Sants de la Pedra, on residien gran part de la família Colomer.
El topònim deriva de la “por” que li va entrar al propietari de la casa, José Colomer Calabuig “el ti rull de pataca”. En comprovar que s'iniciava l'epidèmia i tancaven el poble per a mantindre'l en quarantena, va fugir a refugiar-se en la seua finca, deixant a casa, compten els ancians del poble, res menys que a la seua dona malalta. El germà, Felipe, moriria, i fins i tot, tambè la seua nora, Clara Vidal Mompó, dona del fill  Ramon Colomer Ferri, també va caure mala, però es curaria després de entrar en coma.
Altres compten que no sols es va refugiar el propietari, sinó també altres familiars, amics i veïns del poble, aterrits de l'epidèmia de còlera, desencadenada al poble l'any 1885.
La finca posseïa aigua neta procedent de dos pous, així com una extensa horta pròpia de gran qualitat, amb la qual es van poder sostindré de tal magnitud durant els mesos infaustos.
Existeix una altra opinió sobre la versió d’aquest nom, datant-la més llarg en el temps. Derivaria de la utilització de la casa com llatzeret per a persones contagiades. Sabem, des d'antic, que en casos d'epidèmia se solien habilitar llocs, denominats llatzerets, on poder reunir a tots els afectats i, d'aquesta manera, controlar millor la malaltia. Avalaria la versió d'usar el corral de la Casa la Por com llatzeret, l'existència, fins fa poc temps, d'uns taulells de Sant Cristòfol (advocat contra la pesta i els mals contagiosos) del segle XVIII, incrustats en la paret del corral de la vella caseta dels casers.
En temps del còlera, la finca es componia, a més dels camps de cultiu, d’un corral per a bestiar i d'una xicoteta edificació per a habitatge d'amos i pastors. A partir de l'epidèmia, es va construir la magnífica casa d'esbarjo que encara hui es manté en ús.
Segons el padró de riquesa rústica d’Aielo de l'any 1893, apareix Clara Vidal Mompó com a propietària d'una casa d'esbarjo i corral per a tancar bestiar. Abans, com he dit, aquesta casa era coneguda com “Santa Clara”.
A primeries de 1900 era propietat de Ramon Colomer Ferri. I a  l’any 1944, els seues hereus la vendrien al cossí de Ramon, Salvador Colomer Sanz, administrador de la finca durant molts anys. La gestió d'aquesta venda la va realitzar Enrique Colomer Vidal que, en aquells dies, exercia de registrador a Almansa. Els descendents de Salvador Colomer, botja, són els seus actuals propietaris, ja que la finca encara segueix en peu.


Mª Jesús Juan Colomer
neta de Salvador Colomer