Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 18 de noviembre de 2018

ELS ANGELS SON PER AL CEL. Miguel Ferràndiz, 1929.


 En memòria de la xiqueta
Clara Reig Juan, 12/11/2018
Eixa xiqueta tan guapa
en el monyo tot rissat
com si fóra d'or puríssim
i els seus ulls de celest blau;
en la cara redoneta
com si l'hagueren pinta[da],
i lo mig riure innocent
sempre a la boca apuntant
em semblava un angelet
que del cel volgué abaixar
per a donar a conéixer
als seus pares i germans
la bellesa que en la Glòria
el Senyor els té guarda[dal.

La casa de sant Llorenç,
plena de felicitat,
contemplava l'angelet
que Déu els volgué donar
per a consol i alegria
dels pares i dels germans.

Mes un dia, obri les ales
i, com del cel va baixar,
se'n vola cap a en amunt;
i es deixa desconsolats
als pares que, des d'entonces
sempre al cel estan mirant
per a veure si la veuen
en aquella immensitat
entre els àngels que acompanyen
per la Glòria celestial
al Senyor de les altures.

Prompte, prompte la veuran!
Que els àngels són per al Cel;
i ella al Cel volgué volar,
per a mostrar el camí
d'eterna felicitat. 

 Miguel Ferrándiz Bataller (1877 -1962)

viernes, 16 de noviembre de 2018

Per a Don Antonio, en el dia que deixa definitivament la parròquia d'Aielo de Malferit.



Han estat més de vint-i-sis anys al nostre costat, són molts anys, però no massa… però qui mana… mana. Han estat més de vint-i-sis anys i molta tasca feta que ha deixat petjada.

I al llarg de tot el temps haurà passat dies bons i no tan bons, haurà viscut alegries compartides, pesars i també algunes llàgrimes se li hauran escapat… perquè les llàgrimes netegen l’ànima,  són bones i sinònim de sensibilitat, que és el que cal per complir la tasca sacerdotal d’estar al costat del necessitat. 

Amb tota seguretat dic que, mes rere mes i any rere any, haurà tingut dies cansats on les agulles del rellotge no avançaven i altres en els que els minuts passaven volant… Segur que ha tingut jornades plenes de serenitat i fraternitat compartint vida amb els que l’han envoltat.
Ha compartit temps amb xiquets i xiquetes del poble fent-los créixer en la fe i en l’estima, amb adults ajudant-los en les seues necessitats espirituals o quotidianes i ha passat hores amb gent de més edat oferint-los recolzament i companyia.

Al llarg de tots els anys l’hem vist embolicat per la feina... que si misses rutinàries... que si confessions... ha estat ajudant al poble junt a persones que l’han acompanyat en esta tasca... i amb les catequistes o la gent de les confraries... ha estat complint amb els actes religiosos derivats de les festes assenyalades al calendari litúrgic episcopal... celebrant les festes en honor als patrons venerats a Aielo o també en les festivitats de carrer… l’hem vist en dies emotius de batejos, casaments i  també en soterraments.
Durant més de vint-i-sis anys ha estat custodiant l’església San Pere Apòstol, casa de Déu i de tots, ho ha fet sense perdre detall promovent i vigilant  les millores d’infraestructura o restauracions dutes a terme, com la que tenim ara i que el proper rector enllestirà. I també ha custodiat, com si foren propis, documents guardats als arxius parroquials que són la nostra història. Ara vosté ja forma part de la història del poble perquè estar tant de temps al front d’una parròquia... bé s’ho val i perquè cada acció feta queda per a la posteritat.
Fa més de vint i cinc anys va arribar al poble i el vam rebre amb els braços oberts i ara l’acomiadem de la mateixa manera, amb els braços oberts i les cases obertes per a quan vulga tornar al poble, perquè... emprant paraules d’una famosa cançó,  vosté ja sap que “casa nostra és casa seua”. 

Mariló Sanz Mora

Fotos: Rafa Morant

16-11-2018

L’equip de redacció del blog d’història li desitgem sort i felicitat en el nou camí que enceta a la Font de la Figuera.