Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

domingo, 18 de diciembre de 2016

El pont de l'Arcà 1806-2016 "210 anys d'història".







INTRODUCCIÓ:
L’Arcà és un aqüeducte situat en el barranc de la Fos, entre la Serratella i l’Ombria de la Serra Grossa. 

El pont representa el nostre passat agrícola, l’aprofitament i la distribució de l’aigua que feien els nostres avantpassats per regar les hortes. És un símbol de l’esforç i perseverança dels nostres llauradors obstinat en sobreviure en una terra agraciada però necessitada d’aigua.

Des del pont de l’Arcà es pot contemplar un bell paratge, vistes panoràmiques d’Aielo i d’Ontinyent, gaudir del riu Clariano i l’Horta Vella, una excursió al pont de rellevant valor patrimonial, cultural i paisatgístic. 


Esta obra hidràulica va ser dirigida pel mestre d’obres d’Ontinyent José Tormo. Consta d’un sol arc de blocs de pedra que sosté la sèquia Ampla, duent l’aigua canalitzada per damunt del riu fins l’Horta Nova.

APUNTS DE L’HISTÒRIA:
L’11 de setembre de 1797 hi hagué una gran riuada, va causar molts danys enduent-se per davant hortes, collites i tot allò que va poder, fins i tot, el pont de l’Arcà. Un pont del qual desconeguem la data de construcció, però segons la memòria dels nostres avantpassats, es conta que el van construir els moros i altres diuen que els romans (les dues civilitzacions eren expertes en l’aprofitament de l’aigua, i donat que les dues habitaren les nostres terres, és probable que uns el construïren i els altres perfeccionaren).


El 21 de gener de 1798, el pregoner d’Aielo, va convocar a tot el poble a una reunió de veïns a la pl. del Mesón (hui pl. Sant Engraci), amb motiu de tractar dos punts de màxim interès: el primer era la construcció d’un nou pont per a la conducció de l’aigua de la sèquia, més conegut pel pont de l’Arcà, ja que el vell havia estat arrossegat per les intenses pluges d’aquells dies. El segon punt era el seguiment del plet amb el marqués  a la Reial Audiència de València. 

Aielo de Malferit, en aquells anys, estava immers en disputa amb el marqués, sol•licitant, la incorporació del poble a la corona. Un altre dels punts que es discutien al jutjat era sobre les terres i l’augment de jornals que els llauradors d’Aielo havien aconseguit amb el seu esforç. De fet, dels 645 jornals i 58 veïns que costen a la carta pobla de 1611, s’havia passat a 10.000 jornals i 600 veïns.


Es més, segons els testimonis que s’aportaren en el judici: “sobre les terres transformades en regadiu [...] els veïns manifestaren que fou un treball penós, apartant la pedra que eixia, separant la terra bona de la roïna i inclòs portant terra bona de molt lluny”. 

La quantitat d’aquestes terres segons els testimonis, seria d’unes 225 a 300 fanecades. Com veiem era fonamental la construcció del pont de l’Arcà junt a l’eixample de la sèquia, obres que segons els veïns costejaren molt més que el marqués (quan al capítol 16 de la carta pobla especificava que les obres serien a compte del senyor).

El marqués va rebutjar totes aquestes afirmacions. Respecte a les terres convertides en regadiu, admetia que, efectivament, una menuda part del secà passà a ser horta, però açò es degué a l’eixample de la sèquia i per tant podien considerar-se que originàriament eren d’horta i les altres terres les havia donades ell i els seus avantpassats bonament per tal que les cultivaren.
 

A més, el marqués rebutjava rotundament l’afirmació que no havia costejat la construcció del pont de l’Arcà, puix afirmava que ell havia  pagat el palustre per al canal de fusta, la ferreria i part de la calç, mentre que els veïns tan sols havien portat els materials al lloc de l’obra. 


 En una sentència del 20 de juliol de 1854, es declara respecte a les aigües de reg, que el marqués havia desfruitat sense subjecció de torns, ara se l’encloïa en les tandes com un més dels veïns, encara que se li compensava amb més dies de reg.

El jutjat d’Ontinyent després de la renúncia del marqués i successors al senyoriu, el 3 de febrer de 1858, declara el poble d’Aielo: “libres al igual que los demás llamados de realengo, y a sus vecinos y terratenientes exentos para siempre del pago de prestaciones, censos, luismos, rentas...”
Va concloure el llarg plet que el poble d’Aielo va mantindre contra el marqués, 66 anys va durar, sent un dels últims pobles d’Espanya en abandonar el senyoriu.

L’any 1806 començaren les obres del pont de l’Arcà, que, com s’ha dit, el vell, se l’endugué el riu després d’una gran riuada l’any 1797, i la seua reconstrucció s’allarga a 1807.

LES HORTES I EL REG:


Es desconeix la data de l’origen del sistema de reg de les hortes d’Aielo. El document més antic que coneix és el redactat després de l’expulsió dels moriscos el 1609. A la carta pobla de 1611, redactada pel senyor Lucas de Malferit, en el qual anomena les hortes d’Aielo, fa referència a l’obligació que tenen els vassalls de pagar el sequiatge i guardanaga, de netejar i conservar les sèquies i altres dispositius de reg.

Les hortes d’Aielo són regades per l’aigua del riu Clariano. Al barranc de la Fos hi ha una presa que condueix l’aigua a la sèquia Ampla, que arranca de l’Assut de la Fos en la Clariana al límit del terme d’Ontinyent, passa pel pont de l’Arcà i distribueix l’aigua per mig d’un entramat de sequietes a totes les hortes.


D’esta sèquia principal parteixen dues secundàries: Una que va des de el Pont de l’Arcà a l’Horta Vella; I l’altra és continuació de la sèquia Ampla que redueix la seua amplària a partir de la Central Elèctrica.

Les hortes es reguen amb el sistema de “tanda”, torn que dura nou dies i que comença a la partida del Cantó de l’Hort. Es porta l’aigua a totes les altres partides, fins arribar a l’última, els Serrans, i torna a començar. 

Les hortes dels Barranquets disposen d’un privilegi, al cedir part de les seues terres per ampliar el canal de la sèquia Ampla quan es va construir la Central Elèctrica (1895), esta partida no entra en tanda i en cas d’escassesa d’aigua, poden regar cada vuit dies.

Abans, quan les hortes eren més necessàries  per a la nostra subsistència, i tots les cultivaven, hi havia sequier i regador de l’Horta Nova i l’Horta Vella.
 
L’APROFITAMENT DE L’AIGUA:
L’aigua és un bé escàs i molt necessari per al ser humà. A Aielo ha sigut molt ben aprofitada.


A la vora del riu Clariano, es construïren dos molins fariners: el molí Propet i el molí d’Allà Baix. Així, feien servir l’aigua del riu per a moure les moles del molí.

En 1895 un grup d’emprenedors aieloners, encapçalats per Bautista Aparici, construïren una Central Hidroelèctrica “Hidroelèctrica Ayelense”. La central aprofitava el salt de l’aigua del barranc de la Barceloneta per produir energia i convertir-la en electricitat. Gràcies a l’aigua  la llum va arribar ben prompte a Aielo.



La sèquia Ampla en el seu recorregut té un punt que passa molt prop d’Aielo. Allí, a la mateixa porta del poble, muntaren el safareig per què les dones anaren sense allunyar-se a rentar la roba. 

L’antic escorxador també estava al mateix costat del safareig. L’aigua era necessària en les tasques per a la matança dels animals.

EL PARATGE DE L’ARCÀ:
Al pont podem contemplar un bonic paratge carregat d’història.

A la Serratella s’ha constatat l’existència de restes arqueològiques d’un poblat ibèric.

Si  passem pel pont a l’Ombria, podem visitar la cova Blanca i la cova la Fos, amb restes d’animals prehistòrics. 


I dalt a la serra, al Molló de les Mentires, trobem les restes d’un poblat de l’Edat del Bronze valencià.

Al segle XVIII, l’Ombria va servir de pedrera per traure la pedra i construir l’Església Parroquial de Sant Pere Apòstol a primeries del segle XVIII.

El pont sempre ha sigut un lloc de passeig, camí de la Clariana, lloc d’entreteniment, per pasturar el ramat, per caçar...

Avui ens agradaria que continuarà sent pont entre les belles tradicions i el món modern.
             


Mª Jesús Juan Colomer
XXVII Setmana de la Lectura 2-8 se maig de 2006
PONT DE L’ARCÀ 1806 –2006
Més de 200 anys d’història
(Fotografies de Rafa Morant)

No hay comentarios:

Publicar un comentario