INTRODUCCIÓ:
L’Arcà és un
aqüeducte situat en el barranc de la Fos, entre la Serratella i l’Ombria de la
Serra Grossa.
El pont
representa el nostre passat agrícola, l’aprofitament i la distribució de
l’aigua que feien els nostres avantpassats per regar les hortes. És un símbol
de l’esforç i perseverança dels nostres llauradors obstinat en sobreviure en
una terra agraciada però necessitada d’aigua.
Des del pont de
l’Arcà es pot contemplar un bell paratge, vistes panoràmiques d’Aielo i
d’Ontinyent, gaudir del riu Clariano i l’Horta Vella, una excursió al pont de
rellevant valor patrimonial, cultural i paisatgístic.
Esta obra
hidràulica va ser dirigida pel mestre d’obres d’Ontinyent José Tormo. Consta
d’un sol arc de blocs de pedra que sosté la sèquia Ampla, duent l’aigua
canalitzada per damunt del riu fins l’Horta Nova.
APUNTS DE
L’HISTÒRIA:
L’11 de setembre
de 1797 hi hagué una gran riuada, va causar molts danys enduent-se per davant
hortes, collites i tot allò que va poder, fins i tot, el pont de l’Arcà. Un
pont del qual desconeguem la data de construcció, però segons la memòria dels
nostres avantpassats, es conta que el van construir els moros i altres diuen
que els romans (les dues civilitzacions eren expertes en l’aprofitament de
l’aigua, i donat que les dues habitaren les nostres terres, és probable que uns
el construïren i els altres perfeccionaren).
El 21 de gener
de 1798, el pregoner d’Aielo, va convocar a tot el poble a una reunió de veïns
a la pl. del Mesón (hui pl. Sant Engraci), amb motiu de tractar dos punts de
màxim interès: el primer era la construcció d’un nou pont per a la conducció de
l’aigua de la sèquia, més conegut pel pont de l’Arcà, ja que el vell havia
estat arrossegat per les intenses pluges d’aquells dies. El segon punt era el
seguiment del plet amb el marqués a la
Reial Audiència de València.
Aielo de
Malferit, en aquells anys, estava immers en disputa amb el marqués,
sol•licitant, la incorporació del poble a la corona. Un altre dels punts que es
discutien al jutjat era sobre les terres i l’augment de jornals que els
llauradors d’Aielo havien aconseguit amb el seu esforç. De fet, dels 645
jornals i 58 veïns que costen a la carta pobla de 1611, s’havia passat a 10.000
jornals i 600 veïns.
Es més, segons
els testimonis que s’aportaren en el judici: “sobre les terres transformades en regadiu [...] els veïns manifestaren
que fou un treball penós, apartant la pedra que eixia, separant la terra bona
de la roïna i inclòs portant terra bona de molt lluny”.
La quantitat
d’aquestes terres segons els testimonis, seria d’unes 225 a 300 fanecades. Com
veiem era fonamental la construcció del pont de l’Arcà junt a l’eixample de la
sèquia, obres que segons els veïns costejaren molt més que el marqués (quan al
capítol 16 de la carta pobla especificava que les obres serien a compte del
senyor).
A més, el
marqués rebutjava rotundament l’afirmació que no havia costejat la construcció
del pont de l’Arcà, puix afirmava que ell havia
pagat el palustre per al canal de fusta, la ferreria i part de la calç,
mentre que els veïns tan sols havien portat els materials al lloc de l’obra.
En una sentència
del 20 de juliol de 1854, es declara respecte a les aigües de reg, que el
marqués havia desfruitat sense subjecció de torns, ara se l’encloïa en les
tandes com un més dels veïns, encara que se li compensava amb més dies de reg.
El jutjat
d’Ontinyent després de la renúncia del marqués i successors al senyoriu, el 3
de febrer de 1858, declara el poble d’Aielo: “libres al igual que los demás llamados de realengo, y a sus vecinos y
terratenientes exentos para siempre del pago de prestaciones, censos, luismos,
rentas...”
Va concloure el
llarg plet que el poble d’Aielo va mantindre contra el marqués, 66 anys va
durar, sent un dels últims pobles d’Espanya en abandonar el senyoriu.
L’any 1806
començaren les obres del pont de l’Arcà, que, com s’ha dit, el vell, se
l’endugué el riu després d’una gran riuada l’any 1797, i la seua reconstrucció
s’allarga a 1807.
LES HORTES I EL
REG:
Es desconeix la data de l’origen
del sistema de reg de les hortes d’Aielo. El document més antic que coneix és
el redactat després de l’expulsió dels moriscos el 1609. A la carta pobla de
1611, redactada pel senyor Lucas de Malferit, en el qual anomena les hortes
d’Aielo, fa referència a l’obligació que tenen els vassalls de pagar el
sequiatge i guardanaga, de netejar i conservar les sèquies i altres dispositius
de reg.
Les hortes d’Aielo són regades per
l’aigua del riu Clariano. Al barranc de la Fos hi ha una presa que condueix
l’aigua a la sèquia Ampla, que arranca de l’Assut de la Fos en la Clariana al
límit del terme d’Ontinyent, passa pel pont de l’Arcà i distribueix l’aigua per
mig d’un entramat de sequietes a totes les hortes.
D’esta sèquia principal parteixen
dues secundàries: Una que va des de el Pont de l’Arcà a l’Horta Vella; I
l’altra és continuació de la sèquia Ampla que redueix la seua amplària a partir
de la Central Elèctrica.
Les hortes es reguen amb el
sistema de “tanda”, torn que dura nou dies i que comença a la partida del Cantó
de l’Hort. Es porta l’aigua a totes les altres partides, fins arribar a
l’última, els Serrans, i torna a començar.
Les hortes dels Barranquets
disposen d’un privilegi, al cedir part de les seues terres per ampliar el canal
de la sèquia Ampla quan es va construir la Central Elèctrica (1895), esta
partida no entra en tanda i en cas d’escassesa d’aigua, poden regar cada vuit
dies.
L’APROFITAMENT
DE L’AIGUA:
L’aigua és un bé escàs i molt
necessari per al ser humà. A Aielo ha sigut molt ben aprofitada.
A la vora del riu Clariano, es construïren
dos molins fariners: el molí Propet i el molí d’Allà Baix. Així, feien servir
l’aigua del riu per a moure les moles del molí.
En 1895 un grup d’emprenedors
aieloners, encapçalats per Bautista Aparici, construïren una Central
Hidroelèctrica “Hidroelèctrica Ayelense”. La central aprofitava el salt de
l’aigua del barranc de la Barceloneta per produir energia i convertir-la en
electricitat. Gràcies a l’aigua la llum va arribar ben prompte a Aielo.
La sèquia Ampla en el seu
recorregut té un punt que passa molt prop d’Aielo. Allí, a la mateixa porta del
poble, muntaren el safareig per què les dones anaren sense allunyar-se a rentar
la roba.
L’antic escorxador també estava al
mateix costat del safareig. L’aigua era necessària en les tasques per a la
matança dels animals.
EL PARATGE DE
L’ARCÀ:
Al pont podem contemplar un bonic
paratge carregat d’història.
A la Serratella s’ha constatat
l’existència de restes arqueològiques d’un poblat ibèric.
Si
passem pel pont a l’Ombria, podem visitar la cova Blanca i la cova la
Fos, amb restes d’animals prehistòrics.
I dalt a la serra, al Molló de les Mentires, trobem les restes d’un poblat de l’Edat del Bronze valencià.
Al segle XVIII, l’Ombria va servir
de pedrera per traure la pedra i construir l’Església Parroquial de Sant Pere
Apòstol a primeries del segle XVIII.
El pont sempre ha sigut un lloc de
passeig, camí de la Clariana, lloc d’entreteniment, per pasturar el ramat, per
caçar...
Avui ens agradaria que continuarà
sent pont entre les belles tradicions i el món modern.
Mª
Jesús Juan Colomer
XXVII
Setmana de la Lectura 2-8 se maig de 2006
PONT
DE L’ARCÀ 1806 –2006
Més de
200 anys d’història
(Fotografies de Rafa Morant)
No hay comentarios:
Publicar un comentario