Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

viernes, 23 de diciembre de 2011

El Rebost de Maruja: Temps de pebrassos



A Maruja li agradaven molt els pebrassos


Estem en temps de pebrassos, després d’una primavera plujosa diuen que se’n fan en quantitat. Encara que tan si se’n fan molts o pocs, no és fàcil trobar-ne, creixen en la humitat a l’ombra dels arbres i solen estar amagats tapats per la molsa, el “musgo”.  El pebràs més comú, l’espècie més coneguda, la  que més es cull a la Comunitat Valenciana és el Rovelló (lactarius delicious) 

Hi ha qui diu que els pebrassos comporten dos plaers: primer el fet d’anar a buscar-ne i després el menjar-ne.

Hi ha qui afegeix que encara hi ha més. Al plaer d’anar a buscar-ne que sol fer-se sense presses i assaborint el passeig pel camp, olorant a pi i a natura, i trepitjant terra estimada, està la festa que suposa fer-ho en companyia. Este grup de buscadors van directes al lloc on li han dit a cau d’orella o ha escoltat de bona font que se’n poden trobar, generalment és al bar on es comenten les noves al voltant del pebràs, si se’n fan o no, en quin lloc estan...si està ja tot rebuscat.... El simplement aficionat a la micologia no va a soles a buscar-ne, la majoria de les vegades va amb colla d’amics o amb la família. Sovint xiquets i adults s’ajunten, fent després colles separades uns van més de pressa que altres, els “entesos” per una banda, els “acompanyants” per altra, uns van directes a mirar on pensen que s’hi poden trobar els desitjats pebrassos, altres s’entretenen mirant herbetes i jugant pel camí, descansant en cada tram cada dos per tres. 

Això és el que li passa a la gran majoria. 

Pebrassos trobats i fotografiats fa uns dies per Rafa Morant en un lloc "secret" de les serres d'Aielo de Malferit.

Però el gran “pebrasser”, el pebrasser en lletra majúscula, fa totalment el contrari. Va sense que ningú ho sàpia, directe al lloc com una fona. Cap persona li diu res, ell coneix el rotgle i no ho diu a ningú, i si algú li pregunta o calla  o enganya...no vol que altres aficionats li troben el lloc i arriben a casa amb un cabàs més ple que el seu. 

Si, és cert. “El gran pebrasser” vol anar a soles a buscar-ne per aconseguir el mèrit i sanament vanagloriar-se. I si va acompanyat busca el moment per “escapar-se’n” dels altres perquè el que al final compta és trobar el rotglet, omplir el cabàs, quan més ple millor,  ser l’enveja del veïnat i que la gent diga d’ell: és que és pebrasser de tota la vida... o també allò de:  “normal que vinga amb la cistella plena... és que els olora...” 

Tot té el seu debat i en este tema d’anar a buscar-ne, hi ha experts que saben on van i tal volta és cert que els “oloren”, però també hi ha qui té sort, els pebrassos eixen al seu pas sense estar excessivament amagats. Tanmateix quan es va a buscar pebrassos, variant utilitzada a Aielo, o rovellons o esclatasangs, que cadascú els anomene com vulga, només en trobar-ne uns pocs compensa totes les hores dedicades a buscar-ne.

I este “anar a fer pebrassos” torna cada temporada com un ritual i continua fent-se com es feia abans, cistelleta en mà i corbella per apartar els matolls de romer i petorros, les brosses, les herbes i el matolls que els tapen. Bo, s’usa la corbella, navaixeta, falç, o simplement un bastó fet amb una branca de pi, qualsevol cosa que serveisca per anar apartant de davant tot allò que cobreix el pebràs.

Torradets a la planxa o les brasses, amb un raig generós d'oli d'oliva, sal i alls. Una manera senzilla i saborosa  de cuinar-los. Ha fet la foto i se'ls ha menjat Rafa Morant.

Després a menjar-se’ls i repartir-ne entre la família i els amics, si és que l’eixideta ha estat fructífera i per la bona sort del dia o el bon ull s’ha omplit la cistella. I si en acabar de repartir-ne encara n’hi ha de sobra, hi ha persones que els posen en conserva amb sal, aigua i al bany de Maria i així en tenen a punt per a menjar-los en  qualsevol època de l’any, siga acompanyant arrossos, siga en guisats, que de bon assortiment tenim en Aielo receptes tradicionals on poder-los posar.

Maneres de guisar-los hi ha moltes, ja ho hem dit, tal volta com més habitualment es fan són torradets amb un raig d’oli i sal, hi ha qui afegeix julivert i alls secs. 

Nosaltres presentem en esta temporada, que ha vingut tardana, una recepta de les tradicionals, de les que feia Maruja.


PEBRASSOS AL FORN AMB LLOMELLO I LLONGANISSES

Ingredients:
Pebrassos
Llomello
Llonganisses
Alls secs o tendres
Llorer
Vi blanc
Un poc d'oli i sal per condimentar.




Manera d’elaborar-ho:

En primer lloc s'han de netejar els pebrassos i sencers es col·loquen en una cassola de test, escollint la grandària segons els comensals.

Junt als pebrassos s'afegeix la carn, es fa el compte d’un tros de llomello i una  llonganissa per persona. Aconsellem, com no, l’embotit del poble que és el millor amb molta diferència de tots els de la contornada.

Acompanyeu-ho d'una cabeça d'alls o alls tendres i fulletes de llorer, un raig d’oli, un poc de sal i un gotet de vi blanc.

Una vegada condimentat, es recomana cobrir-ho amb paper i poseu-ho al forn. I no aneu molt lluny, vigileu-ho perquè es fa molt ràpid. 

Quan prenga color la carn ja està bo, i a més a més se sabrà que ja està fet perquè la bona oloreta avisarà.




Ja voreu...és una oloreta que obri la gana..i que fa que tothom vaja directe a la taula. 

BON PROFIT!!!! 


Mariló Sanz i Mª Jesús Juan.  Fotos: Mª Jesús Juan.

4 comentarios:

  1. Com sempre meravillos i sabros, gracies.

    ResponderEliminar
  2. Dones no tingau perea
    De pujar eixes escales
    I baixar la falda plena de castanyes i avellanes.
    Perico, Melchor…

    Amb esta nadaleta típica d’Aielo, voldria felicitar i desitjar un bon Nadal i millor any 2012 a tot el poble. I enviar un forta abraça a tots els aieloners i aieloneres que ja no estan amb nosaltres peró els recordem molt.

    ResponderEliminar
  3. Enhorabona, un article interessant i una recepta la que ens mostreu d'allò més saborosa.
    Es cert el que dieu, és una gran satisfacció anar a buscar-ne i trobar-ne i com no, també menjar-se'ls.
    Enguany han vingut un poc tardans perquè les pluges s'han fet de pregar, però aixi i tot, degut a les bones temperatures que estem tenint, tots els que som aficionats a buscar-ne hem disfrutat a gana de trobar-ne i esperem siga fins que l'hivern i les baixes temperatures vulga quedar-se en nosaltres.

    Que passeu tots un Bon Nadal i Bon Profit.

    ResponderEliminar
  4. Teresin Mora proposa anyadir a esta recepta bergina, esta buenissima.
    I vos recomane la tortilla amb pebrassos.
    Bon Nadal a tots.

    ResponderEliminar