Les Festes de Nadal i Reis. Folklore musical d'Aielo de Malferit

Década de 1950. Grup d'amics, elles vestides de pastoretes, recorrien el poble amb instruments musicals cantant nadales. Foto: Arxiu Fotogràfic Biblioteca Degà Ortiz.

Estem celebrant les festes de Nadal i Reis, festes fraternals de família i sobre tot festa de xiquets, festa d’innocència i de màgia que es demostra cada any quan s’escolta cantar nadaletes o es segueix la tradició antiga i popular de demanar l’asguinaldo. 

Ja no es fa tant com abans i no són tantes les colles de xiquets i xiquetes que van la nit de Nadal a cantar i demanar l’asguinaldo.

Ja no són tants els menuts que canten al Reis Mags quan els veuen baixar des del Campello.

Tal volta són costums que actualment, amb tanta distracció, jocs moderns i tecnològics per altres costats, estan perdent l’arrel i a poc a poc aniran desapareixent. I ho diem amb pesar perquè eren uns costums senzills, sans...i anar oblidant-los pot significar anar abandonat la innocència que comportaven.

Elvira Juan Llovet al primer capítol: “Cantos de Navidad” del seu llibre “Musica i tradición en Ayelo de Malferit desde los orígenes hasta 1990” , llibre al qual en este blog es va fer una ressenya, fa recopilació d’este folklore nostre que mostra molt de com som, perquè diu com actuàvem i com érem. Un exemple és la nadala “Aquí venimos cantando” que anomena els instruments que s’empraven: "La pandorga es un perol/ y el reclam un troç de llanda/ y la pell es de conill/ y el tocaor es de canya.”. 

També analitzant el folklore tradicional demostra la parla popular que s’usava i així unes vegades les cançons són en valencià, altra en castellà i altres també barregen les dos llengües.

Siga com siga i per moltes raons, no hem d’oblidar esta deixa del passat i hem de recordar cada any estes nadales per al Jesús recent nascut i cançons dedicades als nostres Reis Mags, els que cada any en estes dates ens visiten: el rei Melcior, el rei Gaspar i el rei Baltasar.

Nosaltres per a que estos mags procedents d’Orient, que venen carregats de regals, no s’obliden d’acudir a Aielo anem cantant-los allò que diu:

Tirorí tirorí

Senyor rei estic aci... 

Mariló Sanz Mora