.
“Música y tradición en Ayelo de Malferit” és un llibre escrit per Mª Elvira Juan Llovet l’any 2003 i publicat per la Universitat Politècnica de València, dins la col·lecció Musica tradicional.
Mª Elvira Juan Llovet, professora de música de formació sòlida y completa, com diu al pròleg del llibre, va nàixer a Aielo de Malferit l’any 1936. I és cert que té una extensa formació que va des del títol de Magisteri, al títol de Piano, de Composició o de Folklore. Però açò, al meu parer, només és un resum de tot el que esta entusiasta de la música i la tradició sap, un llistat de certificats no acrediten la sapiència. El veritable saber de vegades queda amagat a la vista de la majoria. És el cas de Mª Elvira que entre tot el bagatge professional, segur que podria dir moltes més coses de les que ha dit i entre els escorcolls fets en la seua investigació per fer el llibre que ara mostrem, segur que se li ha quedat un grapat per traure i queda guardat al calaix de la taula o a la seua ment.
La seua experiència comença vivint la música des de ben menuda i després continua formant-se, no només estudiant amb els millors professors o impartint la docència al conservatori de música de València, que és altra manera d’anar aprenent, sinó buscant els arrels musicals del poble que la va veure nàixer.
Imagine que la idea d’este llibre seria un gran repte per a ella, però també una il·lusió. Primer per tractar-se d’un llibre sobre folklore, aspecte del qual és una entesa i segon per tractar-se del folklore del seu poble natal, el qual coneix de prop a la perfecció i que li anava a permetre posar-se en contacte amb gent del poble que li “cantara i contara”, com ella mateixa diu. Esta part del treball sempre és gratificant.
I al capdavall després de l’esforç ha aconseguit una joia. No només és una joia per ser un llibre complet i amè des del punt de vista musical que inclou fins i tot partitures d’autor, sinó per extraure de la memòria de molta gent gran, recopilar documentació d’arxius i analitzar la cultura autòctona de costums i folklore segons versions per a la seua difusió. Tot ho posa en coneixement de generacions més jòvens o d’estudiosos, de curiosos... en definitiva a disposició de tothom per a que no s’oblide.
I també és una joia per ser exclusiu. És l’únic estudi de referència sobre música autòctona d’Aielo i tal volta també de la Vall d’Albaida, al menys ho era en el moment d’escriure’l. Considere que això és un gran mèrit: el recuperar per evitar el que està en “perill d’extinció” com molt bé diu la mateixa autora i a més ser la primera en fer-ho i obrir el camí a investigacions posteriors.
El llibre va acompanyat de fotos personals, familiars i del poble i està dividit en dos parts. La primera fa una aportació a la història del poble escrivint al voltant de costums i tradicions d’Aielo. És una manera de presentar l’escenari, de portar-nos de la mà pels llocs que situen les cançons que més endavant mostra i analitza. La segona part és essencialment musical i fa un anàlisi musicològic de les cançons de tradició oral seguint el cicle anual: Nadal, Quaresma, Pasqua, festes religioses d’estiu, cants de tasques de camp, cants dels “quintos” i cants de danses. També dedica un capítol a cançons de tot temps: de bateig, de bressol, infantils...i altres més.
Mª Elvira Juan durant la presentació del seu llibre l'any 2006 en la Biblioteca Degà Ortiz. (Procedència de la foto: Mª Jesús Juan).
Llegir el llibre és un plaer i en acabar-lo deixa el sabor de voler-ne més, per la qual cosa propose fer un complement. M’agradaria, i estic segura que som molts els que opinem de la mateixa manera, tenir a l’abast totes les cançons juntes, per escoltar-les i recordar quan jo mateixa les cantava o les sentia cantar de menuda, per ensenyar-les a qui no les coneix sense por a canviar les melodies i amb això apartar-les de l’essència.
Per la qual cosa ara i des d’ací, anime a Mª Elvira amb este nou repte: fer o supervisar l’edició d’un CD musical. Les partitures musicades ajudarien als que, com jo, som uns profans llegint-les, per als que no tenim oïda ni sabem interpretar una escala musical, però si gust per mantenir viva esta cultura tradicional del folklore local.
Sé les despeses que comporten l’edició d’un CD, per la qual cosa esta proposta va directa a les entitats financeres d’Aielo o de la Vall d’Albaida que puguen patrocinar-ho. Seria una bona inversió a favor de la història musical i s’emportaria un tant a favor en pro de popularitzar unes cançons quasi oblidades.
En resum i per acabar, només cal afegir que “Música y tradición en Ayelo de Malferit” és un llibre que no pot deixar de llegir cap persona d’Aielo de Malferit ni tampoc cap amant del folklore musical. És un llibre no només per llegir, és per tenir-lo a mà i poder fullejar-lo de tant en tant. Tots els pobles haurien de tenir el seu. Nosaltres, els aieloners tenim sort de poder gaudir d’ell des de fa anys.
Mariló Sanz Mora.
* "Música y tradición en Ayelo de Malferit” està a disposició de tothom a la Biblioteca Pública Degà Ortiz i Sanz d’Aielo de Malferit i també en altres de la Comunitat Valenciana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario