Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

viernes, 27 de agosto de 2010

Un passeig pel barri del Fondo i voltants(I).

.



Vista del C/Fondo (abans C/Honda) des de l'església. Any 1986*.

CARRERS D'AIELO DE MALFERIT: UN PASSEIG PEL BARRI DEL FONDO I VOLTANTS (I part)


Comencem l’estudi dels carrers per este barri que és un entramat de carrers difícil de desglossar. I abans de parar-se en l’evolució històrica, que per no fer-ho tan extens deixarem per a la següent entrada d’esta secció, volem que feu un passeig amb nosaltres admirant els seus racons.

El barri de Fondo es la part més vella d’Aielo, d’origen morisc, aprofitaren el desnivell del terreny i la proximitat del riu per a edificar-lo. Les elevades pendents del terreny junt als corrals de les cases van formar un tancat defensiu o muralla, sent l’accés principal al poble, per l’arc o portal del Carme.

El recinte medieval conserva l’aspecte morisc, carrers irregulars, costeruts i sense cap, cases de reduïdes dimensions, poca altura i dues plantes, amb façanes emblanquinades i sense ornamentació.

El Fondo va créixer escampant-se cap al Raval, pel carrer vell o de Sant Antoni, hi s’hi trobava la porta de Sant Francesc que comunicava el poble amb el Raval, deixant el Castell en la part alta.

Després de l’expulsió dels moriscos en 1609, el poble va ser repoblat per cristians vells signant amb el senyor territorial la Carta Pobla de 1611. El poble va anar creixent al llarg del segle XVII i XVIII, s’obriren noves portes: Sant Roc i Sant Cristòfol. Al s. XVIII la gran obra de construcció va ser el temple parroquial, prop de l’antiga església.


Esta casa del carrer Fondo, va ser enderrocada per a comunicar el barri amb el carrer Bocairent. Any 1986*.


El carrer principal del Fondo es el c/ Verge del Carme, on es trobava l’església vella, l’ ermita de Sant Miquel: els principis d’esta parròquia caldria situar-los després de la conquesta de Jaume I, l’Alqueria morisca d’Aielo pertanyia a la parròquia de l’Olleria. El Patriarca San Juan de Ribera en 1534 la va constituir en parròquia independent amb la titularitat de S. Pere Apòstol. Va ser Parròquia fins l’any 1744 que es traslladà al nou temple, quedant l’antiga església com a ermita de sant Miquel. Va mantenir el culte fins fa uns anys que va passar a propietat de la casa on es trobava.

El recinte murallat amb els quatre portals Sant Roc, Carme, Sant Cristòfol, i Sant Francesc arribà fins al segle XVIII. A partir de la segona meitat del s. XVIII hi ha un pla urbanístic típic de l’època de Carles III, on es comença a obrir nous carrers i desaparegueren els portalets, quedant tant sols el més antic el portal del Carme o portal de l’aigua, com a porta d’accés a l’Horta Vella. El portal del Carme està format per un arc de mig punt obert i orientat a intramurs de la població mitjançant un balcó amb barana de fusta. Dins l’estança hi ha un xicotet altar amb quadres de la Mare de Deu del Carme i algunes relíquies. De gran devoció al Fondo i a tot el poble, tots els anys al barri es celebra la festa del Carme amb la tradicional processó, sopar i resos a la Verge.

Al portal s’ha afegit fa uns anys els taulellets de la Verge del Roser que estaven a l’antic Hospital Beneficència, creat en 1840. Més de quaranta anys després, l’any 1888, en fer-se càrrec de l’Hospital el grup de religioses de l’Institut de Germanes Terciàries de sant Francesc d’Asis de València, l’edifici es quedà menut per albergar monges i malalts per la qual cosa es va decidir buscar un nou emplaçament als afores del poble. L’edifici es traslladà al camí les Forques, actualment l’Eixample, en 1913. A l’edifici del Fondo abandonat s’instal·laria la Guardia Civil que viuria allí fins l’any 1925, any que estrenaria edifici nou. Actualment el solar de l’Hospital esta ocupat per un xicotet jardí públic.

Una vegada creuada esta porta d’accés medieval es pot contemplar el bonic paisatge del riu Clariano i les hortes, el recinte murallat d’Aielo i el Llavador edificat a primeries del s. XIX aprofitant el pas de la sèquia prop del poble. Actualment està rehabilitat, encara que ja no compleix la funció per a la que va ser dissenyat.


C/ Travessia Verge del Carme. Any 1986*.


En complir el Pont de l’Arcà 200 anys, l’any 2006, l’Ajuntament va manar fer un pannell ceràmic, on queda constància de totes les hortes del terme d’Aielo i edificis més emblemàtics. Des d’ací gaudim d’una vista detallada de l’Horta Vella i d’uns dels racons més típics d’Aielo: com són la Central Hidroelèctrica Ayelense i el pont d’Allà Baix.

La Central Hidroelèctrica Ayelense, fou inaugurada l’any 1895. Va ser la primera fàbrica de llum de la Vall d’Albaida, que subministrava el corrent elèctric a Ontinyent, Bocairent i l’Olleria. Va funcionar fins els anys 30 del segle XX. La Fàbrica de llum, va ser desmantellada l’any 1959, la seua maquinaria la pujaren per la costera de la font d’Allà Baix i el carrer del Carme. A hores d’ara l’edifici està restaurat esperant siga destinat a algun ús.

El Pont d’Allà Baix, d’origen medieval ja apareix documentat al s. XVI. Té grossos pilars hexagonals, 5 arcs de mig punt que creuen el riu. La barana és posterior a esta data i va ser construïda a començament del s. XX, abans solament existien els pilars per a creuar el riu i sobre ells es col·locaven posts de fusta per poder passar.
I amb tot... gaudiu del passeig.

Mª Jesús Juan i Mariló Sanz

*Les fotos perteneixen a l'Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca Degà Ortiz i la procedència és de l'Ajuntament. Catàleg de patrimoni. 1986.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada