Sobre l'autoria del Sant Llorenç, un plafó ceràmic d'Aielo de Malferit

Imatge del Sant enmarcat en la seua fornícula tal i com es veu a la façana del nº 61 del Carrer S. Llorenç d'Aielo de Malferit. Si es fixem en l'angle inferior dret del plafó, observarem dos taulell intercanviats. El fallo d'un obrer despistat perdurant a través dels segles

Si parlem de ceràmica devocional, podem dir que el nostre poble, Aielo de Malferit, és afortunat per ser un dels que més obres té de tota la Vall d’Albaida. Un passejant curiós dels nostres carrers que alce la vista podrà admirar més de 20 plafons ceràmics repartits per la part vella del poble; alguns estan datats del s. XVIII i molts són del s. XIX. Una herència dels nostres avantpassats que ens parla de la devoció d’una gent senzilla en uns temps molt diferents als que hui vivim.

D’entre tots destaca per la seua bellesa i qualitat artística el Sant Llorenç que des de fa quasi dos segles es troba al carrer del mateix nom a la altura del nº 61. Es tracta d’un plafó de la primera meitat del s. XIX que representa al sant amb la iconografia coneguda ( la palma de màrtir a la mà dreta, les graelles sobre les quals el van martiritzar i damunt del cap una corona de llorer, símbol de santedat i del seu nom). De gran qualitat pictòrica, amb un tractament detallista de la vestimenta i un profund coneixement de l’anatomia, mostra clarament l’autoria d’un especialista.

Una mirada atenta a este plafó ens descobreix també una peculiaritat d’ell que, com explicaré després, tindrà una importància decisiva en la correcta atribució de la seua autoria. Parle de la col·locació incorrecta de dos taulells de l’angle inferior dret del quadre.

Muntatge fotogràfic amb les dos peçes ben col·locades

Josep Sanchis i Cambra

El plafó està signat per un dels pintors ceràmics més afamats de l’època: Joseph Sanchis i Cambra (1772-1845?), vinculat a les “Reales Fábricas de Azulejos” de València i amb treballs documentats entre 1804 i 1845.

Sanchis fou un gran innovador, tant en el camp tècnic, amb l’ús que fa de l’esponja per a fugir de la càrrega del pinzell, com en l’estil de les seues pintures, amb perfilats parcials que afavoreixen la comprensió del dibuix. Una de les seues obres més afamades va ser el paviment del saló de la casa del carrer de Santa Teresa nº 9 en València, on destaquen uns fruiters pintats amb un realisme semblant al de la pintura de cavallet i que en la seua època sorprengué i fou elogiat per tota la crítica valenciana. Per tot açò els seus contemporanis el reconegueren com al “Rafael dels taulells” i va crear escola, amb destacats deixebles com Ramón Peris, Pasqual Roselló o Rafael González Valls, que es formà en la “Fàbrica de Azulejos” de Miguel Royo, al carrer Russafa de València, de la qual va ser director durant al menys 16 anys.

Un Sant Llorenç atribuït a Juan Bru i Plancha

El passat any 2009, amb motiu de la preparació del meu llibre “Un patrimoni a descobrir: ceràmica devocional, taulells ornamentals i paviment hidràulic d’Aielo de Malferit”, em vaig dedicar a fotografiar els plafons devocionals del poble, tan els que podem gaudir al carrer com els que s’amaguen a l’interior de les cases (tasca, esta última, amb l’ajuda de Mª Jesús Juan, bibliotecària, arxivera i minuciosa coneixedora de les cases antigues del poble). També vaig contar amb la impagable col·laboració de Fernando Sendra Bañuls que em va ajudar en els treballs de documentació i és l’autor del pròleg del llibre.

Fernando és un gran coneixedor de la nostra ceràmica i a l’aixopluc de la seua saviesa vaig acudir en moltes ocasions. En una d’elles, contemplant les fotos del Sant Llorenç, em parlà de la singularitat artística d’este plafó que destacava per damunt de la resta i que, encara que no tenia signatura (això creiem llavors), estava atribuït a Juan Bru y Plancha segons la catalogació feta per Inocencio Pérez Guillén (considerat la màxima autoritat en ceràmica valenciana i autor d’obres de referència en tots els estudis del tema). Juan Bru, nascut en 1773, era coetani de Sanchis i tenia una bona formació acadèmica (fou alumne de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Carlos) que es manifestava en les característiques tècniques i la qualitat de les seues pintures; junt a Joseph Sanchis són considerats els millors pintors ceràmics de la primera meitat del s. XIX.

Respecte a la signatura dels plafons devocionals, he de dir que, normalment, no es signaven, ja que eren fets en tallers per artesans anònims sense cap protagonisme. Tan sols, i això en contades ocasions, si es tractava de l’obra d’un mestre reconegut i este ho considerava oportú, portava la signatura del autor.

Tornant a fotografiar el Sant Llorenç. Un descobriment inesperat

Recorde que després de parlar amb Fernando i mentre tornava en el cotxe a casa, vaig pensar que tal volta el mestre Bru, el qual suposava autor del Sant Llorenç, havia signat en algun racó inadvertit este plafó del que, sens dubte, devia haver-se sentit orgullós. I és així com al dia següent, càmera en mà, em vaig plantar davant de la imatge del sant amb la intenció de fotografiar-lo novament, però utilitzant esta vegada un trípode i el zoom de la càmera.

He de confessar-vos que em vaig emocionar quan en tornar a casa i visualitzar les fotos ampliades, vaig esbrinar, entre l’ocre de la terra d’un dels taulells trastocats, el que pareixia una signatura diminutament perfilada. Havia descobert un detall inadvertit per tots: el Sant Llorenç d’Aielo de Malferit estava signat i ara podíem saber l’autor amb certesa.

Però la meua sorpresa va ser majúscula quan vaig comprovar estranyada com el nom, inadvertit durant 180 anys, no era el del mestre Bru, al qual tots atribuïen el Sant Llorenç, sinó el de Joseph Sanchis, amb el que pareix una H com a inicial del nom, però que si es fixem bé comprovarem que és la fusió d’una J amb una H, la primera i l’última lletra del seu nom JOSEPH.

Ampliació d'un dels taulells on s'aprecia la signatura de Joseph Sanchis

Dies després del descobriment, amb una ampliació de la foto del sant, vaig fer la composició correcta del plafó, retallant els taulells mal col·locats i pegant-los on tocava. I va ser llavors quan em vaig adonar que si s’hagueren disposat els taulells correctament, la signatura no haguera pogut ser captada per la càmera perquè la part inferior de la fornícula l’hauria ocultat.

La distracció d’aquell obrer que va trastocar dos taulells i que tal volta s’adonà massa tard de la seua errada i ho va deixar així, confiant en que qui tinguera que pagar-li no s'adonaria del fallo, eixa equivocació ha permès, molts anys després, complir el desig de l’autor en signar la seua obra: passar a la posteritat com el vertader creador d’aquella imatge.

Per tant, el Sant Llorenç que dóna nom al nostre carrer i que durant 180 anys ha meravellat als devots de tot el poble, podem afirmar que està fet pel mestre Joseph Sanchis, un artista reconegut en el seu temps i també en l’actualitat, encara que d’ell poc se sap. Durant molts anys s’ha considerat a la ceràmica, i més en concret els plafons devocionals, com a un “arte menor” i falten estudis en profunditat sobre molts autors, Joseph Sanchis entre ells.

Noelia Vidal Belda*. Article publicat en el llibre de les Festes del Carrer S.Llorenç de l'any 2010.

* Noelia Vidal és diplomada en Ceràmica. Té un taller en el poble i l’any 2009 va publicar el llibre “Un patrimoni a descobrir: Ceràmica devocional, taulells ornamentals i paviment hidràulic d’Aielo de Malferit”. Editat en 2009 per l'Ajuntament d'Aielo de Malferit en la col·lecció Biblioteca Degà Ortiz i Sanz.