La processó era molt llarga, plena de devoció i fe, les dones descalces per alguna petició se encomanaven al Santíssim Crist, ciris grans i menuts per a tothom... Les filaes de les comparses desfilaven amb respecte i fervor, al mig de la gent.
Quan la creu processional arribava a l’església, encara hi havia molta gent que no havia pogut eixir a la processó, i estaven esperant el seu torn, les persones havien de situar-se pels carrerons del voltant, buscant lloc per als que arribaven, situar-se per veure l’emotiva arribada del Crist i entrada al temple amb el volteig de campanes i focs artificials, i el cant conjunt dels gojos del Santíssim Crist.
La menuda placeta no donava per a tanta gent, i el temple estava de gom a gom. Els portadors del Crist sempre solien ser els mateixos (Paco Bataller fartera, Juan Belda Juan bitxo...) costum que passava d’any a any.
La imatge santa desfilava solemne pels carrers, els balcons adornats amb els millors cobertors, el Crist en tot moment escortat pels devots, autoritats locals i eclesiàstiques, regina i cort d’honor, tancant el llarg seguici la banda de música.
No hay comentarios:
Publicar un comentario