Del jardí bell de València és Ayelo ermosa flor que escampa, arreu, les fragàncies que despedeix lo seu cor. Miguel Ferrándiz."Himne a Ayelo"
A Cairent es conserva un bancal amb restes de parets i gerres d'oli, que segurament era l'emplaçament de l’antiga i desapareguda alqueria morisca, zona digna d'una exhaustiva excavació arqueològica.
Segons informacions orals, els moriscos que habitaven en Cairent seguint el barranc de Sant Joan, acudien a missa al poblat cristià de Vinticinc, situat ja en terme de l'Olleria.
L’alqueria de Purçons era una alqueria atípica de secà, escampada segurament entre el barranc del Joncar i l’actual partida de Purçons. Segurament comprenia les antigues 24 fanecades d’horta del barranc del Joncar, les 36 fanecades de secà de l’heretat marquesal de l’Alqueria Vella, i les 24 fanecades de l’Oliverar d’en Pere, vinculades també a la mateixa alqueria i finca senyorial; més una sèrie de “porcions” de secà, escampades per la partida de Purçons. És probable, fins i tot, que el nucli de cases no es trobarà per l’actual casa de Purçons, sinó en l’Alqueria Vella (un poc més avall de la caseta nova dels Botges, Vidal-Colomer), on afloren ceràmiques tardoislàmiques (segles XII-XIII).
La curta extensió del jaciment de l’Alqueria Vella, arrasat per moderns abancalaments, així com la reduïda extensió de terra que li atribuïm, indica que es tractaria d’un llogaret menut, despoblat vers la fi del segle XIII. La probable identificació de Porçónex amb l’Alqueria Vella es reforça amb la constatació següent: almenys fins al segle XVIII, “Purçons” era un sector molt extens del terme aieloner, semblant en extensió al de Cairent, i correspon, doncs, amb les terres de pastura adscrita a la desapareguda Alqueria Vella o medieval. S’estenia la terra de Purçons fins a les afores del poble. Així consta la presa de possessió feudal de l’any 1760, on el marqués Salvador Roca visità l’ermita sant Joaquin i Calvari, situats en “partida comúnmente nombrada de Pursons”. Si el poblat canvià de nom després de la conquesta degué ser perquè en els anys en qué posseí Aielo l’infant en Pere (pel 1272), aquest es reservaria la propietat de la meitat de Purçons (L’Alqueria i Olivar d’en Pere), com una mena de reserva dominical. Pocs anys després en despoblar-se les cases, es quedaria fixat el nom d’Alqueria “Vella” per a aquesta partida del terme (Aielo de Malferit. Geografia, història, patrimoni. Abel Soler. Edi. Ajuntament Aielo de Malferit).
9 d'octubre de 2023
Feliç Dia dels valencians i valencianes
