Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


Mostrando entradas con la etiqueta Contes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Contes. Mostrar todas las entradas

jueves, 23 de abril de 2026

23 d’abril, Dia del Llibre 2026

 


Hui, 23 d’abril, Dia del Llibre, vull compartir amb vosaltres una recomanació molt especial: Rondalles i succeïts rescatats de l’oblit, de l'alcoià Jordi Raül Verdú.

Este llibre no és només un recull de relats, sinó un acte de rescat de la nostra memòria. He tingut l’honor de col·laborar-hi aportant contes i històries que antigament es contaven a Aielo, la majoria de les quals vaig recollir de persones que, malauradament, ja no estan amb nosaltres. Gràcies a este treball, les seues veus i la nostra tradició oral romandran per sempre.

Vull recordar les aportacions de: Juan Juan Sanz (El tio Llorenç) i Mª Jesús Juan Colomer (El tio Tiró). Maruja Malchirant genaro (La barreta de torrons), Maria Colomer Sanchis amb (les Històries de l’ordinari: La mandocà de vaca, La xiqueta del purgatori, El porc del pou i La mandocà del sostre) i Juan Juan Martí (La marimota).

A més, és un orgull anunciar que l’obra ha sigut guardonada amb el XXXIX Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú. Una lectura imprescindible per a retrobar-nos amb les nostres arrels i mantenir viu el llegat d'Aielo.

 Feliç Dia del Llibre i bona lectura!

domingo, 23 de marzo de 2025

HISTÒRIES PER POSAR-SE LES MANS AL CAP: AI MARE LA CAMA!!!. 3.-LA TI SABATOTA.


La ti Sabatota era una dona nascuda al segle XIX, que va viure també les primeres dècades del segle XX. Era una dona peculiar. Les correries de la ti Sabatota passaven de boca a orella, sobre tot es contaven a la vora del foc quan tots s’asseien a la cadireta de boga

Molts xiquets i xiquetes d’Aielo la conegueren i contaren que, de lluny i de prop, pel seu aspecte i pels fets, feia por. Era una dona grandota i molt apersonada, que anava vestida amb la indumentària típica de l’època: llargues faldes negres i amples i brials on podia amagar de tot lo imaginable. I també deien que duia un cinturó d’on penjava una pistola...i que per la nit anava a la Venta a distraure’s i eixia de sobte als confiats i tranquils carreters i arriers, donant-los “un susto de mort”. No és per a menys.

Aiii mare la cama!

Mª Jesús Juan Colomer

Mariló Sanz Mora

 


domingo, 16 de marzo de 2025

HISTÒRIES PER POSAR-SE LES MANS AL CAP: AI MARE LA CAMA!!!. 2.-EL RELLOTGE SOLAR.

 


Hi havia al poble fa una fotracà d’anys, un home curiós i manyós “El ti Tiró”, amb moltes ocurrències curioses i dignes de contar.

Entre les moltes aficions que tenia estava la d’obrer. No emprava andamis ni escales...res, ni necessitava arribar a parts altes, tirava mà del seu burret, un animalet de gran paciència que li servia per a tot: li col·locava la sarià i damunt els materials que li feien falta per dur a terme la mampresa. I fins i tot, si calia, li pujava damunt per arribar a les parts altes.

Un dia estava el ti Tiró en un corral que tenia pel Calvari i se li va ocórrer fer un rellotge de sol. Agafà el burret, i es posa mans a l’obra.

 La gent passava i el mirava desconcertada. Tots callaven i ningú li deia paraula, pensaven que era un atrevit fent el que no sabia. Però allà ell i les seues coses! 

Fins que una persona més gosada no es pogué callar i li comentà:

-“Ei ti Tiró, però no veus que estàs fent un rellotge a la part de l’ombria, al nord on mai li pega el sol a eixa paret!”

 A la qual cosa el aficionat d’obrer va respondre tot convençut i pensant que aquell que li deia semblant cosa era un ignorant.

 -“Calla, calla... que el món  pega moltes voltes!!!“. 

 Aiii mare la cama! 

 

Mª Jesús Juan Colomer

Mariló Sanz Mora