Carles Salvador i Gimeno (València, 20 de gener de 1893-7 juliol 1955) inicia els estudis per fer-se mestre el 1907 obtenint el títol de Mestre de primera ensenyança superior en l’escola normal de València el 4 de juliol de 1911. Per aquells anys podien fer la carrera en dos cursos d’estudi obtenint títol de mestre elemental i qui estudiava quatre anys el magisteri era mestre superior; mon pare feu aquest estudi.
Al curs següent ve de mestre interí a Aielo de Malferit. El nomenament datat el 21 de setembre de 1912, prenent possessió de l’escola el 5 d’octubre, en un sou anual de cinc-centes pessetes.
Recordà
molt Aielo i l’escola, però aquests records també anaven units diversions i
amics. El jove de la ciutat s’introdueix en un ambient diferent al que vivia a
València. Als catorze anys, edat d’ingrés al magisteri, comença a ser
nacionalista i a conèixer a les persones patriotes i les seues obres. Ell i els
amics del barri -el del Carme- tenien preocupacions culturals puix que n’he
conegut pintors i compositors; no es divertien a la manera d’ací on trobà uns
joves molt animats i moguts, cada diumenge xiques i xics ballaven als sons de
música d’acordió. El rector no estava molt d’acord i ho predicava en la trona
deient: “-Qui toca l’acordió és el dimoni major i els balladors els diables”.
El bo del cas era que el capellà i el mestre tenien bona amistat, passejaven
junts i d’això res en deien; els joves aieloners no suprimiren el ball i el
rector continuà fent-ne referències en la missa de tant en tant. [extracte del
discurs]. Article publicat al programa de festes de 1994 per Josep Sanz i Tere
Nadal.
