En memòria de Maruja Genaro (Maria Malchirant Juan)

Ens ha deixat Maruja Genaro, Maria Malchirant Juan. El seu malnom li venia del seu avi, Genaro Juan, el portava amb molt d’orgull i tothom la coneixia així. El seu aguelo vivia al carrer Sant de la Pedra i era molt aficionat a eixir al carrer per a contar contes i anècdotes, fascinant a les menudes del veïnat, que s'hi quedaven bocabadades.

Maruja va aprendre tots aquells contes. Cada vegada que venia algun escriptor a recollir tradició oral, com Verdú, jo la cridava, ella venia d'immediat i els compartia. També van ser moltes les visites de particulars que acudien a la seua casa del carrer Puríssima. Sempre era un autèntic plaer escoltar-la i gaudir de com narrava les històries picares dels retors!

 Les seues rondalles han quedat recollides en molts llibres de literatura popular, com Contes a la fresca i, recentment, a Rondalles i succeïts rescatats de l’oblit, de l'alcoià Jordi Raül Verdú (2025). Mariló Sanz també li va arreplegar i publicar uns quants relats (com Les perdiuetes...) editats per Caixa Ontinyent. Fins i tot Pep Gimeno Botifarra es va entrevistar amb ella i inclou els seus contes en les seues actuacions. Així mateix, la gran narradora Almudena Francés porta en el seu repertori contes de Maruja. Vam tindre l'honor de veure-les narrar juntes en l’activitat comarcal Contes a la fresca, dirigida per la mateixa Almudena, l’any 2021 a la biblioteca, al costat del contador, Blas Senabre. Maruja tenia un art especial per a la narració oral!

 Maruja mantenia una relació molt estreta amb la meua família. Era veïna de la meua mare i de les seues germanes, aquelles xiquetes que escoltaven embovades al tio Genaro, i van compartir molts jocs al carrer i vivències. Anys després, la casa on va nàixer la seua mare, Presentació, la van comprar els meus pares. Aquesta amistat entre famílies mai no s’ha interromput i ha passat de generació en generació.

Cada vegada que l'he visitada, m’ha acollit amb un gran somriure, disposada a explicar-me històries o a prestar-me fotografies per a l’Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca, on va ser una de les grans col·laboradores. Quan li demanàvem ajuda per a la biblioteca o per a treballs històrics, mai no ens va fallar. Sempre ens ho narrava tot amb una memòria prodigiosa i una gran saviesa. Era una dona ben curiosa, recorde que la seua mare i la seua tia Maruja ja eren grans lectores i dones plenes de coneixement, sempre disposades a compartir les seues vivències sobre Aielo i la seua gent. Veus que ara, malauradament, s'han apagat.

Per a mi, Maruja Genaro era un nexe d’unió amb la meua mare i les meues ties, era la manera de mantindre viva aquella generació. Hui, amb la seua defunció, es tanca tota una època difícil de recuperar.

 La meua estima per Maruja és immensa. Una dona molt volguda, única i irrepetible. D.E.P

 

En record de Salvador Rico.

Ens ha deixat Salvador Rico Martínez, manyano, una persona sempre disposada a ajudar a tothom. Home senzill, amable i col·laborador, va ser un gran amant i lluitador pel seu poble, Aielo de Malferit.

Salvador va ser regidor en la primera corporació democràtica del nostre ajuntament i va assumir la responsabilitat de l'àrea de Cultura. Des del primer moment, es va interessar i implicar moltíssim per la Biblioteca Municipal. De fet, molts anys després de deixar el càrrec, encara passava moltes vegades a fer-me una visita a la Biblioteca per recordar amb afecte tot el treball que es va fer en aquells primers anys en benefici d'aquesta institució.

En la història de la nostra Biblioteca Publica Municipal Degà Ortiz i Sanz, Salvador Rico hi té un lloc molt destacat i un record inesborrable. Descansa en pau, Salvador.

Joan Enric Barber Cebrián

 

Joan Enric Barber Cebrián, amic de tot el poble, veí model, voluntari fins a la medul·la i sempre participatiu... Gran, molt gran el nostre Joan Enric.

 

Crec que absolutament tot el poble té una paraula, una anècdota o algun record bonic per a recordar-lo. Has deixat una empremta inesborrable al teu poble, un ciutadà que, amb els seus límits, ha contribuït com el que més a fer poble i a crear comunitat. Sempre et recordarem. Gràcies per tant, Joan Enric.

 

Com a xicotet homenatge d'acomiadament, us demane que omplim aquest Facebook amb fotos que tots tenim amb ell o d’ell. Compartim els seus records en els comentaris.

 

Descansa en pau (DEP). 🖤

 

Julio Ferri Sanz “Julio el Ferrer”.

 

Ahir dissabte ens va deixar Julio Ferri Sanz, a 91 anys. Per a tota la població era el nostre “Julio el Ferrer”. El seu ofici li venia de llarg, diverses generacions de ferrers en la família l’avalaven, pare i oncles, avi i besavi… Persona compromesa en la vida de la parròquia d’Aielo des de ben menut. Membre fundador de la Confraria del Natzarè i la Mare de Déu dels Dolors. I també soci i membre fundador de l’actual banda de música, l'any 1983 farien la seua presentació oficial, després de molt de treball i esforç. Julio, a la banda tocava el clarinet, igual que el seu fill i la seua neta, qui continuen la seua afició per la música, a ell li vènia el gust pel seu aguelo Vicente, que va ser un dels fundadors de la banda de música, l’any 1914.

Julio ha estat una persona molt volguda al poble, tots en algun moment hem anat a la seua ferreria, instal·lada primer a l’av Diputació i després al polígon de Serrans, per un apero, un pany, una porta, una reixa, mil coses!… Quantes encomandes i quina bona atenció hem rebut per la seua part. DEP