Del jardí bell de València és Ayelo ermosa flor que escampa, arreu, les fragàncies que despedeix lo seu cor. Miguel Ferrándiz."Himne a Ayelo"
La festa de sant Blai Gloriós, de molta tradició a Aielo, gira al voltant de la benedicció dels tradicionals rotllets de sant Blai. Algunes persones també afegeixen a la cistelleta menjar per als animalets domèstics de casa i així ser protegits per sant Blai. Fotografies de Mª Amparo Molla Colomer.
Comença la recollida de l’ametla del secà, entre la tradició i la modernitat.
.jpeg)
Aquestes festes són dies de menjars en família i amistats. A la taula predominen varietat i quantitat de dolços típics de la festivitat dels Reis d’Orient, alguns d’ells, pensats i elaborats per als menuts de la casa i altres per als més majors.
El dia 6 de gener, Epifania dels Reis d’Orient, és tradició regalar als xiquets i xiquetes la CISTELLETA DELS REIS. Cistelleta repleta de caramels, xocolatines amb figures dels tres reis, llauna de sardines, caixetes de cigarrets, botelles de cava, llapisseres, monedes d’or. També confits, botelletes d’anisets, taronges i llimes a gallons, bastons de caramel, pinyes de rosetes i el xicotet bescuit. Actualment, al mercat trobem més variació i caramels d’altre tipus, colors, textures, essències i aromes, que fan les delícies de menuts i grans.
Abans tampoc faltava el puro moro, la mare l’havia elaborat amagada de les mirades infantils, amb el sucre cremat sobrant del torró de gat, quins records d'infantesa!.
.jpeg)
A la taula familiar predominen els dolços tradicionals de Nadal, però en l'actualitat s’ha incorporat “EL ROSCON DEL REY”. Compta la premsa El Mercantil Valenciano de 4 de gener de 1899 que va ser introduït pel confiter de la ciutat de València Eugenio Burriel, era un pastís d’origen francés ja conegut en algunes ciutats espanyoles.
“Té com a principals ingredients bàsics l'ametla, sucre, moniato, ou, llima, canyella i, depenent de la comarca on es realitze, hi ha unes certes variants en la composició. Els seus orígens es remunten molt abans de l'arribada de Jaume I, encara que és des d'aquestes dates, des de la creació del Regne cristià de València, on presa força la tradició de regalar els padrins als seus fillols la Casca per a la nit de Reis. Fins fa no gaire, abans de conéixer-se “el Roscón” per Reis en les nostres terres, els xiquets després de la Cavalcada deixaven sobre la taula tres gots de mistela i dolços per als Reis Mags, a més de garrofes i aigua per als seus cavalls. Era l'endemà quan els xicotets comprovaven com els reis i les seues bèsties havien menjat i begut el que se'ls va oferir i, a canvi, els Reis Mags, havien deixat la Casca al costat dels gots i plats buits per als més xicotets.
Sembla que aquesta dolça novetat va desbancar a la CASCA, un dolç tradicional dels valencians d’origen àrab. Algun dia podríem reprendre aquesta tradició i dolç nostre.
“Senyor Rei, jo soc ací. La palla i les garrofes, per al seu rossí, i la Casca per a mi.”
Deixem sacs de carbó per a la guerra, a la intolerància, al coronavirus, la violència...
I cistelles de peladilles i confits per a la pau, respecte, amor, generositat, salut, felicitat i esperança...
Vós heu portat bé aquest any?...
I què és d’un menú típic de Nadal sense els postres? Sense els dolçets? Enguany parem atenció a aquestes delícies nadalenques, compartint aquestes fotografies de la nostra col·laboradora.
No falten els torrons i el conegut torró de gat, els boníssims pastissets de moniato i cabell d’àngel, pastissets de clara (a l’aire), els polvorons i massapans, el codonyat, els fruits secs com les figues seques, el panfígol, les peladilles, rosetes, les ametles torrades, confits, carabassa i moniatos torrats... els comensals mengen i xarren, mentre combinen i assaboreixen, una copeta d’anís, kola, menta o altres licorets de la Botelleria.
Definitivament, el Nadal a Aielo té identitat pròpia i única. Amb un receptari típic que caldria no deixar mai d’elaborar, a poc a poc, estem afegint receptes noves i modernes que poden ser perfectament compatibles amb els dolços “de tota la vida”.
Us deixem l’enllaç de la recepta del torró de gat, tan aieloner.
https://historiadeaielo.blogspot.com/2010/12/el-rebost-de-maruja-torro-de-gat-qui-no.html
Bon profit i bon Nadal.
