Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


sábado, 21 de octubre de 2023

BATISTE APARICI I LA INAUGURACIÓ DEL CEMENTERI (1913). Per Mª Jesús Juan


Continuem a l'espera de poder presentar-vos el llibre sobre Batiste Aparici Belda, molt prompte i amb tots els honors que el personatge mereix. Així que, per a fer temps, seguim contant-vos sobre la seua existència. Sabeu la seua connexió amb l’actual cementeri? El cementeri es va inaugurar l'any 1913, Batiste era regidor i el dia de la inauguració va signar l’acta inaugural.

El dia 28 de març, a les 18 hores, es reuniren en el cementeri les autoritats municipals i religioses, acompanyats pels cantors, acòlits i la gent del poble, col·locaren al centre del cementeri una creu de fusta amb tres fanals encesos i el sacerdoci vestit amb ornament sagrats llegiren un comunicat de l’arquebisbat de València en el que l’arquebisbe autoritzava la benedicció solemne del nou cementeri.

Desgraciadament, aquell dia no va ser com s’esperava. Un dels regidors de l’ajuntament, Jacinto Ferri Juan, molt amic de Batiste, implicat i encarregat de les obres de la construcció del novell cementeri va morir aquell mateix matí. A les 19 hores finalitzava la benedicció, amb l’acord que, Jacinto Ferri Juan seria el primer sepultat en el sagrat recinte acabat d’inaugurar. Va morir a la seua casa al carrer Major, a les 5 de la matinada, viudo de Mª Magdalena Insa Requena. A la seua partida de defunció s’anota. “enterrado al cementerio católico nuevo de esta población en el cual es el primer cadáver que se ha de verificar la primera sepultura”.


  Acta literal de la inauguració del Cementeri el 28 de març de 1913

Alcalde i regidors: Daniel Mompó Doménech (alcalde), Rafael Colomer Gironés, Bautista Aparici Belda, José Ramon Castelló, Rosendo Sancho Mompó, Vicente Bernabeu Ferri, Joaquin Belda Doménech, Francisco Mas Bernabeu, Miguel Barber Calabuig, Jacinto Ferri Juan, Miguel Beneito Monzó.

“ En la villa de Ayelo de Malferit, a veintiocho de Marzo de mil novecientos trece: Siendo sobre las seis de la tarde del mismo dia, y previa  la oportuna convocatoria, se constituyeron en el recinto del nuevo cementerio católico, recientemente construido, casi en su totalidad con fondos municipales y con la ayuda de prestación personal hecha voluntariamente por el vecindario, bajo la Presidencia del Sr. Alcalde D. Daniel Mompó Doménech, los Sres. del Ayuntamiento anotados al margen, con asistencia del Sr. cura párroco D. Eusebio Garcia, del coadjutor D. Joaquin Garcia, de los cantores y acólitos, y también de una gran parte de los habitantes de esta villa, al objeto de proceder a la bendición del indicado Santo lugar.

Colocada en el centro una cruz de madera con tres faroles encendidos delante de la misma, dió principio al acto y revestido el clero con los ornamentos sagrados, por el infrascrito secretario. Se dió lectura a la comunicación siguiente=“Secretaria de Cámara y Gobierno del Arzobispado de Valencia”=Su Excma. El Arzobispo mi Sr. Por Decreto de hoy se ha servido autorizar la bendición solemene del nuevo cementerio católico de esa Villa, delegando a V. a fin de que proceda a dicha bendición conforme al ritual, salvándose los derechos que a la Iglesia competen en los lugares sagrados y especialmente el consignado en repetidas disposiciones civiles en orden a que obre en poder de V. una de las dos llaves, para el ejercicio de cuento corresponda a la jurisdicción eclesiástica.

 

Sirvase conservar en el Archivo de la parroquia el acta de dicha bendición y dar cuenta de ella a esta Secretaria= todo lo cual comunica a V. para su conocimiento = Dios que a V. ms. Años, Valencia, 4 de Febrero de 1.913. D. (Ilegible)= Rubricado= Rvdo. Cuara párraoc de Ayelo de Malferit= Acto seguido el indicado Sr. Cura, conforme al ritual procedió a la bendición del cementerio indicado y sus dependencias, finalizando dicho acto cerca de las siete; acordando previamente que habiendo fallecido en el dia de hoy D. Jacinto Ferri Juan, concejal de este Ayuntamiento, sea el primero a quien se le de sepultura en este sagrado recinto. Del cual se levanta la presente acta que firman los Sres. del  Ayuntamient, el Sr. Cura, y coadjutor de que yo, el secretario, Certifico, Daniel Mompó= Rafael Colomer= José Maria Castelló= Bautista Aparici =Francisco Mas= Rosendo Sancho= Vicente Bernabeu= Miguel Barber= Joaquin Belda= Eusebio Garcia= Joaquin Garcia= José Maria Gil= Están rubricados. Es copia.”

 

domingo, 8 de octubre de 2023

UN POC DE L’HISTÒRIA DE LA CRIA VELLA (ALQUERIA VELLA), AL SEGLE XII-XIII.

L’alqueria de Purçons era una alqueria atípica de secà, escampada segurament entre el barranc del Joncar i l’actual partida de Purçons. Segurament comprenia les antigues 24 fanecades d’horta del barranc del Joncar, les 36 fanecades de secà de l’heretat marquesal de l’Alqueria Vella, i les 24 fanecades de l’Oliverar d’en Pere, vinculades també a la mateixa alqueria i finca senyorial; més una sèrie de “porcions” de secà, escampades per la partida de Purçons. És probable, fins i tot, que el nucli de cases no es trobarà per l’actual casa de Purçons, sinó en l’Alqueria Vella (un poc més avall de la caseta nova dels Botges, Vidal-Colomer), on afloren ceràmiques tardoislàmiques (segles XII-XIII).

 

La curta extensió del jaciment de l’Alqueria Vella, arrasat per moderns abancalaments, així com la reduïda extensió de terra que li atribuïm, indica que es tractaria d’un llogaret menut, despoblat vers la fi del segle XIII. La probable identificació de Porçónex amb l’Alqueria Vella es reforça amb la constatació següent: almenys fins al segle XVIII, “Purçons” era un sector molt extens del terme aieloner, semblant en extensió al de Cairent, i correspon, doncs, amb les terres de pastura adscrita a la desapareguda Alqueria Vella o medieval. S’estenia la terra de Purçons fins a les afores del poble. Així consta la presa de possessió feudal de l’any 1760, on el marqués Salvador Roca visità l’ermita sant Joaquin i Calvari, situats en “partida comúnmente nombrada de Pursons”. Si el poblat canvià de nom després de la conquesta degué ser perquè en els anys en qué posseí Aielo l’infant en Pere (pel 1272), aquest es reservaria la propietat de la meitat de Purçons (L’Alqueria i Olivar d’en Pere), com una mena de reserva dominical. Pocs anys després en despoblar-se les cases, es quedaria fixat el nom d’Alqueria “Vella” per a aquesta partida del terme (Aielo de Malferit. Geografia, història, patrimoni. Abel Soler. Edi. Ajuntament Aielo de Malferit).




 Afirmen i conten els més majors d’Aielo d’aquesta partida, la millor partida del terme de vinya, oliveres i terreny cultivable, una antiga llegenda que  s’ha mantingut viva des de temps antics: diuen que la “Cria Vella” era l’Aielo antic i originari. Que passaria per a que els seus pobladors abandonaren les seues cases, i despoblaren totalment l’alqueria, traslladant-se a residir al poble d’Aielo?

9 d'octubre de 2023

Feliç Dia dels valencians  i valencianes