Naix Carrer Sants
de la Pedra, 89. Pares: Salvador Colomer Sanz (Aielo Malferit 1884-1951) i
Isabel Sanchis Gómez (Rotglà 1889-1948). Avis paterns: Salvador Colomer
Martínez i Florentina Sanz Vidal. Avis materns: Antonio Sanchis Climent i
Josefa Gómez Adrián (Rotglà).
El pare Salvador, es
dedicava al comerç, era un apreciat tractant de cavalls, conegut amb el malnom
de
botja, anava a totes les fires d’Espanya per comprar cavalls, rossins,
asses, haques... Sobretot una fira que li agradava molt era la de Sevilla. Les
peaes d’animals els portaven en el tren fins a Xàtiva, i d’allí a peu pel port
de l’Olleria fins a les quadres que estaven al carrer Sants de la Pedra, 85 i
89. La mare Isabel, era natural de Rotglà. Es casaren el dia 24 d’agost de
1911, a la parròquia de Rotglà-Corbera.
Josefa naix el
dissabte 6 de març, a les 11 del matí, el pare Salvador, tenia 37 anys i la
mare Isabel, 32 anys. Quan va nàixer Josefa, el matrimoni ja tenia tres fills,
Isabel, Salvador i Vicenta, i després de Josefa, vindrien tres filles més:
Maruja, Florentina i Amparo. A Josefa li posaren el nom de l’àvia Josefa de
Rotglà, però era coneguda al poble amb el nom de Pepica la botja.
Dona amb memòria
privilegiada, la seua vida va estar plena de vivències que va anar transmetent.
Pepica era una persona voluntariosa i involucrada en tot allò que creia. Presidenta
de la confraria de sant Vicent de Paul, secció femenina. Com a catequista va
formar generacions de xiquets i xiquetes que actualment encara la recorden amb
estima. Membre de l’Orde de sant Francesc, delegada de l’Arquebisbat de València,
i delegada del Secretariat Diocesà de Missions en Aielo. També venia loteria en
concepte d’ajuda per a les missions. A la seua faceta religiosa, va portar una
plena i profunda vida pastoral, participant activament en totes les activitats
parroquials fins que l’edat li ho va permetre.
Formada pels seus
mestres que estimava, Leonardo, Miguel i Manuel per a ser mestra. L’educació
era per a ella un pilar bàsic, Pepica estava preparada i instruïda per l’ensenyament,
durant molts anys substituiria als
mestres en l’escola del Patronat i en les antigues Escoles Nacionals. Fundadora
i directora de la primera guarderia, organitzada des de la parròquia, allí
estava al costat d'Adela Mas, Lola Aparici i Elvira Martínez quan les mongetes
de la Beneficència abandonaren Aielo al final de la dècada dels anys 60.
A la seua casa feia
repàs particular per als xiquets i xiquetes. Moltes persones recorden les seues
classes, on aprenien matemàtiques o cal·ligrafia, i recorden els seus contes,
les lectures, les excursions al barranc de Joncar, Penya Mira, Cria Vella, la
Sénia... també les històries sobre el poble d’Aielo, les labors i manualitats a
la porta de sa casa.
Però, malgrat
tindre moltes facetes per ser persona molt activa, el títol que se li va
atorgar i és coneguda Pepica és el de bibliotecària. Pepica va viure envoltada
de llibres que, amb cura, custodiava i vigilava. Tota una vida unida a una gran
passió, foren dues biblioteques les que tingué a càrrec seu, simultàniament des
de l’any 1952, per una banda va ser l’encarregada de la Biblioteca Parroquial i
per altra va ser la primera bibliotecària municipal des de la seua fundació també
l’any 52. I la seua tasca bibliotecària duraria fins a la seua jubilació
professional l'any 1978.
Dona amb moltes
inquietuds i elevada formació, sempre enamorada d’Aielo, Pepica va col·laborar
i contribuir a engrandir el fons local de la Biblioteca, fent donacions. Li
encantava col·leccionar segells, monedes, clauers... a la biblioteca va donar
una magnífica col·lecció d’esqueles de gent d’Aielo i també una col·lecció
d'estampes procedents de distintes parts del món aconseguides en els seus
viatges, i és que a Pepica també li agradava viatjar. Totes les experiències viatgeres
les anotava a les seues llibretetes i amb la seua càmera immortalitzava els
llocs que visitava, així com racons i situacions viscudes al poble.
Li agradava la
història local i tot allò que es publicava sobre el poble ho llegia amb passió.
Moltes vegades ella mateixa havia sigut la font d’informació, perquè Pepica va
viure molt i molts anys i sempre amb mirada curiosa entenent el món.
Gran lectora, fins
als últims moments de la seua existència, va estar animant a la lectura a tot
aquell que se li apropava, bé fora xiquet o adult. Pepica era un model de dona
a seguir, avançada al seu temps, tenia una ment oberta i sabia escoltar, atenta
amb tothom, procurava ajudar en tot allò que podia, li agradava posar pau i
sobretot desitjava que la gent que l’envoltava fora feliç.
Pepica, la primera
bibliotecària d’Aielo de Malferit, va morir el 18 de maig de 2016. Tenia 95
anys.
Hui compliria 100 anys!
