Arxiu fotogràfic BPM Degà Ortiz i Sanz: Ases, burros, haques, matxos, mules...

 

Seguim mostrant-vos les fotografies que guardem en el nostre Fons, relacionades en estos animals equins i domèstics, que ens han acompanyat durant tota l’existència humana, que ens han servit per a treballar, per al transport, per a la diversió i festa, d’acompanyament…

Si teniu alguna fotografia, continuem recollint, no dubteu en portar-la a la biblioteca, com sempre comentem, escanegem i tornem ràpidament. Animeu-vos! És un xicotet homenatge a estos animalets tan arrelats en la vida d’abans que cal reconéixer i agrair.

Enguany hem triat dos fotografies peculiars, els protagonistes són xiquets i xiquetes i burrets.

1.-Entranyable retrat de dos germanets bessons de l’any 1933?. Carmen i Joaquin Castelló Colomer “Borregueta”, amb 5 anys i vestits tradicionalment per a l’ocasió, posen junt amb un menudet i peludet burret, al pati del domicili del fotògraf Luis Requena “basquinya” on acudiren a retratar-se. (Col. Carmen Castelló Colomer).

 

2.-Un diumenge al riu d’Aielo. La família elegiren el desaparegut paratge de la fonteta Eixea (una fonteta que naixia a la mateixa vora de riu, entre el pont d’Allà Baix i el Molí Propet) per a passar un dia calorós d’estiu. Mentre els xiquets jugaven, amb l’aigua i els peixos, els majors preparaven els aliments condimentats que portaven preparats de casa. Un mantell a terra, damunt de l’herba i dalt les “fiambreres” plenes de menjar variat, bones converses i secrets, rialles de la família, un dia per a recordar que va ser immortalitzat amb esta fotografia. Tot era observat pel burret blanquet, que exercia de transportador de tots els trastos que abarrotaven la menuda sàrria. Era també la distracció dels més menuts, Alícia Martí Soler i Lorenzo Sanz Soler (1967), que pujaven i recorrien la xopada de la fonteta al llom del dòcil burret. (Col. Alícia Martí Soler)

 

“Que sant Antoni li guarde l’animalet!”

Mª Jesús Juan

Bibliotecària/arxivera

Dia dels Reis d’Orient 2025.

 

La il·lusió del Reixos ha arribat a totes les cases! 

L'any 1910 immortalitzaren al fill de Clareta “de Ximenes”, amb esta simpàtica fotografia. El xiquet porta agafat de la mà un llustrós titot o polit, una au del corral per al puxero que abans era el menjar tradicional de Nadal. 

Esperem que els Reixos d’Orient hagen vingut carregats per a tots i totes, grans i menuts, amb alegria, salut i molts regals.

SS Majestats el Reis d’Orient, anys 60-70.

Com és tradició un 5 de gener, des del Campello baixaren Gaspar, Baltasar i Melcior, carregats de regals, joguines i molta il·lusió per a tots els xiquets i xiquetes del poble, que els esperaven a l’ermita del Calvari. 

En aquells se organitzava allí una representació vivent del naixement i els Reis anaven a adorar a Jesús. Des d’allí partien pels carrers del poble, repartint caramels, pujats en els seus cavalls, fins al Patronat. L'entrada dels tres Reixos al cinema era apoteòsica, forts aplaudiments i ovacions els acompanyaven, envoltats pels seus patges, i les pastoretes i pastorets ballaven i cantaven en el seu honor. Tirorí, Tirorí. Senyor rei estic ací!. 

(Col·lecció Rafael Belda Ureña).

Feliç i pròsper any nou 2025

 El Blog Història Aielo de Malferit desitja un bon any 2025, ple de les xicotetes històries, que són les que fan la història d’un poble!”. 

L’HOME DELS NASSOS 2024

 

Ja està ací!... 

L’HOME DELS NASSOS, QUE TÉ TANTS NASSOS COM DIES QUEDEN EN L’ANY!!!...

Tots a la plaça de sant Engraci a veure si el trobeu, atents que sols estarà hui.

Resum de l’any 2024:

 

Prop de 118 articles publicats!

Al llarg de l'any, he publicat una sèrie d'articles que no només he capturat l'essència que vull transmetre des del blog que administre i l'impacte en la nostra societat local, sinó que també el subministrament d’una varietat important de temes que van des de la història, costums i tradicions fins a l’actualitat.

Durant el 2024, 19 articles foren signats per col·laboradors i la resta escrits per mi. Un bon grapat de fotografies també són préstecs dels col·laboradors i altres pròpies. Acumulant un material inesgotable de lectures, de i, sobre els aieloners i aieloneres. Esta producció reflectix el meu compromís amb la divulgació i anàlisi de temes locals i particulars de la nostra societat i cultura, amb un enfocament que arribe a tothom, així com articles més personals i de records familiars, publicant una sèrie d'entrevistes o vivències de gent que ens permet conéixer la mirada d’abans. També, conéixer l’actualitat com el problema del biogàs, la col·locació a les portes del palau (ajuntament) de dos pedres de la memòria, dedicades a Paulette Weil i Miguel Belda, premi de la Vall d’Albaida a Llorenç Barber, guardonats amb el premis 9 d’octubre a José Luis Sebastià, Joaquin Martí, Mª Jesús Juan i Juanito Dordá, XX edició premis Joan Baptista Basset i distinció Empar Granell 2024 a Maria Chapi, acomiadament al rector D. Pablo Tos i la benvinguda al nou rector Xesco Vañó...

Fer llistat dels articles més llegits amb tanta diversitat temàtica, és complicada, cada u ha escollit allò que més li ha agradat o està més a prop dels seus gustos personals.

Amb este 2024 ben ple d’existència, agraïx la vostra participació, motivació, i sobretot gràcies per visitar-nos, llegir-nos, comentar-nos i recomanar-nos! I us invite que continueu seguint este projecte que és de totes i tots. Cap a un 2025 amb més i millor!

BON NADAL 2024

 

Mi Madre es del cielo

mi Padre también

Yo soy aquel Niño

que nació en Belén.

                                                    Ama mos dona!!!

Fa 70 anys... Patronat.

 

L’any 1954, fomentat pel rector D. Juan Sanchis Requena, s'inicien les obres del Patronat. Emblemàtic edifici en el qual van col·laborar solidàriament, tota o la majoria de la població en la seua construcció. Amb gran il·lusió, els aieloners i aieloneres contribuïren amb el seu treball i esforç, i inclòs aportaren els seus propis matxos, burros, camions... per a carregar pedra. 

El Patronat, un dels símbols de la dècada dels anys 50, constava d’una escola parroquial per a xiques i xiquets, un local social per a reunions i altres activitats culturals i catequesi, biblioteca pública, cinema, frontó i trinquet.

TEMPS DE BETLEMS: Betlem de Cristina Borderia

 

Enguany visitem el Betlem de Cristina Borderia, instal·lat a la Panaderia Pastisseria Borderia, al carrer Ontinyent, núm 6. Cristina com és tradició, aprofita les festes de la Constitució i la Puríssima per a dissenyar, col·locar i ordenar este gran Betlem, una extensa composició tradicional que conformen les figuretes, els grups de casetes, els diferents animalets, arbres i arbustos per tot arreu, bancals i marges amb els seus jornalers. Caixes i caixes omplin la sala de la panaderia!... Per a l’endemà, en obrir la tenda, tindre ja tot arregussat, ja que són molts els objectes i ferramentes necessàries per al muntatge. Ens diu que és prou costos de muntar, però ella el fa amb molta il·lusió, li agrada després de finalitzada la faena, veure els grups de xiquets que entren a veure el betlem, és tota una satisfacció, i a ella li encanta “M’agrada molt muntar el betlem!”. Diu que tots busquen el caganer, i Cristina l’amaga ben amagat, per a què coste de trobar.

Ara ja està obert al públic, inclòs, gràcies a les grans finestres que disposa este establiment de venda de pa, es pot veure des del mateix carrer. I a la nit, al passar per allí, és de somni i màgia, veure tot un menut poblet amb vida pròpia i totes les casetes il·luminades, particularment el naixement o pessebre.

 

Cristina ens conta amb il·lusió, que ella va heretar esta afició del seu pare Enrique el Blanco, que el posava a l’entrada de casa, ella l'ajudava i va agafar el relleu. Després, el pare el muntaria en la panaderia, que tenia un gran finestral, el muntava Cristina amb un tauló de fusta i unes caixes, a un sols nivell i de cara al carrer. Totes les persones que passaven pel davant els quedàvem mirant a través del vidre de la finestra i admirant el bonic i elaborat Betlem. 

Rememora que si el fa a casa particular, són poques les persones que poden admirar-lo, i si és allí, a la tenda, és un goig per a ella veure com paren les persones a contemplar-lo. Al reformar la panaderia ja li va buscar un altre espai, però també es va quedar menut, ara el fa a un racó, agafant mitja barra de l'aparador i desplaçant les taules de la cafeteria.

Cristina recorda haver-lo muntat tots els anys, menys un any per culpa d'una trencadura del seu turmell. Amb el pas dels anys, ha anat actualitzant-lo i ampliant-lo, i sempre amb algun retoc d’última hora. Quan emprén el seu muntatge, un dia abans va al Campello per recollir tot el verd necessari, plantes i molsa (musgo). Ens conta, que totes les casetes són artesanals realitzades per ella, igual que l’idea i disseny del betlem, però sempre compta amb l’ajuda dels més menuts de la família que desfruiten col·locant les diverses figuretes en els carrers, al mercat, al riu, en els bancalets amb els seus marges perfectes. Pensa que si hi haurà relleu generacional per al seu Betlem.

Este Betlem forma part del que podrien nomenar “Ruta de Betlems per Aielo”, és clar que per sort a Aielo encara mantenim molt viva i som de tradició betlemista. Visitats per l’alumnat, i molts veïns i veïnes que no volen perdre este bonic costum nadalenc que conservem amb molt d’orgull al nostre poble.

Des d'ací, felicitar a Cristina pel seu gran treball, i recomanem a tothom visitar-lo. Segur que us agradarà i tornareu! Són tants els detalls a observar!, I no deixeu de visitar també tots els Betlems que es munten a Aielo durant estes festes.