Panell ceràmic de la Mare de Déu dels Desemparats.

 

Històric i artístic panell ceràmic de la Mare de Déu dels Desemparats situat en el carrer Major, numero 69, d’Aielo de Malferit. L'obra seguix l'estil del gravador Baltasar Francia, un referent de l'època que va popularitzar esta iconografia de la Verge amb el Xiquet, el lliri blanc i el cortinatge barroc sostingut per àngels, recurs barroc molt típic que busca presentar la imatge com si estiguérem enfront del seu altar real.

Este retaule és una de les joies del patrimoni ceràmic d’Aielo. Este tipus de retaules ceràmics de 1790 són peces úniques, ja que van ser finançats directament pels veïns com indica la inscripció "a expensas de los devotos de la calle, año 1790”. Es tracta d'un panell de 30 taulells (6 x 5) de 21,5x21,5 cm, una mesura estàndard en la taulelleria valenciana del XVIII. La representació de la Verge amb gran quantitat de joies i el mantell respon a l'estètica pròpia del segle XVIII a València. Verge dels Desemparats. Patrona de la ciutat de València des de 1885 coneguda com la Geperudeta, va ser coronada pel Papa Benedicte XV l’any 1923. El seu culte es remunta al començament del segle XV i està vinculat a la fundació d’una confraria per a l’assistència de desvalguts, orfes, expòsits, necessitats, malalts i bojos.

La Festa de la Santa Creu i les Creuetes de Maig.

 

Hui, 3 de maig, Dia de la Santa Creu recordem una bonica festa popular arrelada a Aielo de Malferit i unida a la infància. Encara que ja no se celebra, esta festivitat perdura en la memòria col·lectiva del poble. La tradició consistia a portar creuetes de fusta, fetes amb les restes que els fusters del poble regalaven generosament. Amb esta base humil, els xiquets i xiquetes eixien al camp per a transformar-les en autèntiques joies. Buscaven floretes silvestres als marges i bancals sense cultivar: margarides, saüc i moltes altres varietats que la primavera oferia.

Arribat el dia, acudien tots a l’església amb les boniques i artesanals creuetes. Des d'allí, en processó, partien fins al Calvari. A l’Era, emplaçament elevat que dominava tot el terme, es reunien al voltant de la Creu del Calvari per a la benedicció. El retor beneïa el terme, adreçant-se als quatre punts cardinals, era un ritual de protecció i pregària contra les tronades i pedregades, i contra les plagues que podien arruïnar l'esforç de tot l'any dels llauradors al camp aieloner. 

“El dia de Santa Creu, quaranta dies arreu”. 

Actualment, la parròquia celebra el dia de la Santa Creu, amb la benedicció de la Creu a la porta de l’Església i a continuació eixida caminant fins a la Creu de la Serratella, celebració de l’Eucaristia i esmorzar en la zona recreativa.

Miguel “El aguacil” per Encarna Torrijos Castelló (Nassia).

 

Fue un hombre muy entrañable del pueblo, la gente de mi edad o mayor, aún lo recordareis a él y a sus bandos.

El verano pasado veníamos de vacaciones mi marido y yo un domingo, y lo normal de siempre es poner Canal 9 para ver “La Alqueria Blanca”. Siempre la veo en compañía de mis amigos Vicente y Rafa. Cuando empezó, salió Tonet delante de la banda de música tocando los platillos y me vino al recuerdo Miguel “El aguacil”, pues solía tocar en las bandas que venían a la calle san Lorenzo. Todos los niños nos íbamos detrás, pues como en el pueblo no teníamos banda, los niños nos poníamos eufóricos.

Me cuenta mi marido que cundo él era pequeño, el señor Miguel vivía en la calle Iglesia. El día de Reyes le regaló a su hijo Miguelito un corderito. En la Plaza del Palacio los niños jugaban con el corderito, pues el señor Miguel era un hombre muy simpático y querido por los niños; además, bastante consentido.

Después vivía a la calle de san Lorenzo, nosotros teníamos mucha amistad con él y algunas veces nos invito a comer en su casa.

Quien no recuerda sus bandos, allá por las décadas 50 y 60, cuando daba tres pitadas el bando era del alcalde y en las tardes de vaquillas solía decir: “Per orden del señor alcalde de la villa, es fa saber que els bous començaran a les 8 de la vesprada al carrer Major i queda prohibit maltractar als animals”.

Con este escrito he querido traer al recuerdo a Miguel “El aguacil”. Publicat al programa de festes de sant Llorenç 2010.