NOTICIA D’AIELO DE MALFERIT 1975. Vicent Escrivà (Programa Festes 1976) II PART

 

MOROS EN LA MUNTANYA

Jo ignore per què la gent sempre diu que "hi ha moros en la costa" quan algun problema vedat als menors sorgeix en la conversa, o perquè això que tractem res l'importa a un personatge tercer que s'apropia a nosaltres. Ben cert és que en algun temps històric la frase tenia raó de ser, pel perill que pugueren representar alguns vaixells de berberics o pirates algerians. Allò més xocant del cas, és que avui dia, els moros no passegen per la costa sinó que ho fan pels pobles de l'interior de la nostra regió valenciana. No sé si açò que celebren els festers d'Alcoi, Bocairent, Olleria, Ontinyent, Villena, Agullent, Petrer i, possiblement, un llarg etcètera en que entraran Banyeres i d'altres poblacions de la muntanya valenciana... té alguna cosa a veure amb aquells pirates.

Ignore si els "moros i cristians" d'Alcoi tenen ja cent anys de tradició. Una cosa sembla prou certa: aquestes festes tenen un regust romàntic que derivaria d'aquell corrent literari que els tractadistes de la literatura diuen que buscava les "essències del poble en el seu passat històric", com a reacció als corrents racionalistes i neoclassicistes d'encuny francès amb perruca i tot.

 

UN CONGRES

Ara fa l’any, a Villena se celebrà el Primer Congrés Nacional de Moros i Cristians. Tinc davant el programa de les festes d'Aielo de Malferit on s'ofereixen les "Conclusions Definitives" d'aquell. La primera diu: "La festa de Moros i Cristians té com a raó fonamental d’ésser l'exaltació dels valors religiosos i tradicionals que rememoren l'epopeia de la Reconquista". Més avall, diu: "Se suggereix als pobles que encara conserven l'efígie de Mahoma en llurs representacions festeres, que es reuneixin i consideren els problemes a que dóna lloc l'exteriorització d'un símbol semblant"... I un altre, que es refereix a que "La forma ideal de la festa deu ser aquella que, conservant els valors genuïns, permetesca en allò accessori manifestar la personalitat singular de cada població"... Però, en el mateix programa, s'ens ofereix el discurs en vers de les "Embajadas de Moros y Cristianos" tota integrament en llengua castellana... Segons que sembla, la Reconquista, ací, no es va fer en tal llengua i, home, això atenta a la personalitat de cada població... Però açò, segurament, "és accessori". Allò millor del cas és que la gent es diverteix, ix a la festa disfressat de moro o de cristià, es passa tot l'any preparant la festa i procura que aquella aconseguesca el grau més alt i positiu d'alegria, eficàcia, esplendor, folklore, ordre, vitalitat, etc.

 

L'ENTRADA

La part més vistosa i en la qual rivalitzen totes les poblacions, és el desfile del DIA DE L'ENTRADA. Sempre que he pogut, he assistit a les famoses ENTRADES d'Alcoi, Villena, Agullent, Bocairent, Olleria i, per supost, a la del meu benvolgut Aielo de Malferit. Es una vesprada plena de trons i fums, de coets i traques, d'arcalbusos i gent que tracta d'identificar els components de cada "comparsa" formada per dos o més "filades". I quina joia de viure, quina remor i quin soroll no us atarantarà enmig de la gent i les bandes de música que interpreten les famosíssimes "marxes mores" del Mestre Ferrero, d'Ontinyent, que et posen un nuc en la gola! ¡I la presa del Castell per part dels "moros" que fumen uns puros enormes sense fer-ne cas de l'anacronisme històric que suposa aquest fet? ¿I els cristians disfressats de Robin Hood o de Guillermo Tell o de mariners com a les pel·lícules de guerra americanes? Coses com aquestes, segons que sembla, i d'altres, són les que pretén obviar el Congrés de Villena.

 

UN PROGRAMA

L'entrada d'Aielo de Malferit, fou el dia 5. Si vostè ix de la ciutat de València, agarre la carretera que va a Albacete, per Silla a l'esquerra, i en arribar a Alcúdia de Crespins, trenque a l'esquerra. Vaja per Canals i després, el Port de l'Olleria. Set quilòmetres abans d'Ontinyent, ja veurà moros, cristians i més coses. Es Aielo. Aparque el cotxe on puga, Pepe Luís o Juanito o Josep, els municipals, ja li indicaran per on pot trobar aquest món de trons i festa. Aielo és un poble acullidor i sempre farà un amic que li convidarà un "mitget" de conyac o una cerveseta. Si té sort i pot arribar al Bar de Bigot, al Levante, no tinga por. Quede's parat i contemplarà un espectacle inoblidable. Els moros desfilaran amb molta d'arrogància i els cristians voldran guanyar. Si al final veu una carrossa molt ben disposada, done-li records a la reina de les festes. Ella no em recordarà, però jo sí que la tinc en el pensament. La reina d'Aielo de cada any és la dona més preciosa d'aquelles terres que tenen uns hómens que saben treballar, produir fruites com ells a soletes so saben fer, divertir-se cada any... Després, quan retorne a casa seua, vindrà amb els ulls plens de color, de joia de viure i amb un grapat d'amics, d'amics de tota la vida. Així és el meu benvolgut Aielo. Bones festes a tots!

    Notícia publicada en "Las Provincias" del 6-8-75.

    VICENT ESCRIVÀ

NOTICIA D’AIELO DE MALFERIT 1975. Vicent Escrivà (Programa Festes 1976) I PART

 

UN NOM

Qualsevol lector del "Nomenclàtor Geogràfic del País Valencià" podrà comprovar que a les nostres terres existeixen dos pobles amb el nom d'Aielo. L'un és Aielo de Rugat i l'altre Aielo de Malferit (ambdós en la bellíssima Vall d'Albaida).

La paraula "Aielo" sembla que procedeix de la llengua ibèrica anterior a la dominació romana de l' "hinterland" de la regió valenciana. Segons els erudits, "Ai" en ibèric vendria a significar "caiguda", "baixada" o "sopalma". La segona part, "elo" o "holos", significaria "horta" o alguna cosa semblant. Però vaja vosté a saber tot això de les etimologies i les seus fantàstiques —fantasioses, a voltes— conseqüències... De totes maneres, el nom d'Aielo té un ètim preciós. Si no, veja vosté la preciositat que d'allà eixiria: "L'horta de la sopalma o de la baixada" (la caiguda cap al riu Clariano, que es forma al Pou Clar de la benvolguda ciutat d'Ontinyent). La segona part del nom, "de Malferit", és deguda al nom dels senyors del poble, els marquesos de Malferit, llinatge català establert en temps de la conquesta del Regne i la subsegüent repoblació...

 EL POBLE

Aielo de Malferit és un poble preciós en el qual jo he viscut set anys i pense que, encara, tinc alguns amics, bons amics. Ultrapassa els tres mil cinc-cents habitants, amb una població escolar de més de set-cents xiquets. I quins xiquets, mare meua! Quan deprenen a multiplicar, no hi ha tio que els apare!

El nucli urbà s'alça en el marge esquerre del riu Clariano —aigües avall—, prop del Pont de l'Arcà i sobre una costa de relleus de pedra calcària que vassa les aigües de pluja al sotsdit riu.

El nucli vell rodeja el Palau dels Malferit —un casal enorme i quadrangular que possiblement no siga d'abans del segle XVII— i que jo mai no he tingut ocasió de visitar per dins. Enfront del palau està la Casa del Poble, on Ricard Martí, fill, i don Pascual Marco i el senyor alcalde, Joan Antoni, me'ls imagine encara discutint problemes, escrivint a màquina, registrant defuncions o naixements o discutint amb Pepico sobre el vell tema de "feta la llei, feta la trampa"...

El labirint de carrerets rectes i estrets ofereix una creu perfecta en el punt anomenat Els Quatre Cantons. En aquest sector totes les cases tenen grans portalades de pedra de calç, uns carreus enormes i ben llaurats. Possiblement siguen producte del boom econòmic subsegüent a la puja de preus del vi a causa de la fil·loxera que arruïnà els vinyars francesos d'açò farà cent anys.

 ECONOMIA

L'economia aielonera és bàsicament agrícola amb conreus de vinya (de raïm de taula i de vi), bresquilleres (bresquilles de Sant Joan), bercoquers (el famós bercoc "canino"), oliverar, garrofers, hortalisses, dacsa o blat de moro o panís, com diuen en Aielo...

La principal activitat agrícola aielonera, però, és el "barbat". El barbat és el plantó jove, criat en planters d'horta i que es deriva de la rabassa mare. Aquesta especialització té l'origen en l'anomenada "planta americana", ja immune al virus de la fil·loxera. No volem exagerar, però Aielo de Malferit és el planter que ofereix totes les plantes del vinyars d'Andalusia, La Mancha i part de l'estranger... Un detall. El recordat senyor Alfredo Castelló Silvestre, bon amic i que ens faltà quan encara esperàvem tantes coses d’ell, va ser el president nacional de viveristes de Barbat. Açò explica, prou, la importància d’aquesta modalitat agrícola que es podria qualificar d’industrial.

L'altre puntal de l'economia és la indústria. Ací posseeix els sectors del vidre i també el tèxtil i el plàstic. El vidre ve representat per la Vidriera Ayelense, S. L., amb la gerència de Vicent Sanz, home que ha treballat tant per Aielo i la seua industrialització. La tèxtil està poc representada, però la firma Martínez d'Agostino prepara fibres tèxtils en una gran fàbrica. El plàstic posseeix una gran indústria en mans de Rosendo Sanz, home decidit, treballador i capità d'empresa.

I, ¿què més? La fàbrica de licors, xarops, i orxata fundada en 1880, dins quatre dies centenària, on es preparen les begudes amb noms més exòtics que mai podreu sentir, com la "Kola-Coca", per exemple, que Coca-Cola hagué de respectar quan els americans vingueren amb el seu producte...

I la firma Santiago Barber, coneguda per tot arreu del món, que exporta tota classe de productes, des de castanyoles a taules, passant per burrets d'espart d'artesania almeriana fins a pianos de cua o guitarres...

 

ELS HOMENS

Els aieloners són gent treballadora, comerciants, decidits. Allà on hi ha una pesseta de cara, us trobareu fills d'Aielo. Els agrada estudiar i treballar. Suar i divertir-se. Són valents i sempre diuen que "els naps d'Aielo són els millors del món". Però això era abans. Els fills d'Aielo igual empelten un ametler de bresquillera que construeixen la muralla de Xina, posem per cas, que fabriquen una garrafa o practiquen el tenis. Fills del poble són notaris, o metges, o economistes, farmacèutics, mestres, llicenciats en Filologia, o capitans de vaixell mercant. Fins i tot, podreu practicar la llengua grega amb el senyor Jordi Visvikis, un ex mariner transformat en agricultor, amb els ulls i les mans plenes de salnitres dels set mars...

Però açò no és tot el meu Aielo. Aielo també sap disfrutar del temps de festa. ¿Haveu estat mai a les seues festes de moros i cristians? Doncs, demà, més...

 Notícia publicada en "Las Provincias" del 5-8-1975.

   VICENT ESCRIVÀ 

 

Festivitat dels Sants de la Pedra 30 juliol 2026

 

Amb motiu de la festivitat dels nostres patrons, Sant Abdó i Sant Senén, el carrer dels Sants de la Pedra convida tot el poble a la missa que se celebrarà en el seu honor.

Data: Dijous, 30 de juliol
Hora: 09:30 h
Lloc: Església parroquial

Els Sants de la Pedra són els protectors dels nostres camps i de les collites davant les pedregades i les tronades. Es tracta d'una celebració molt arrelada a Aielo des de temps immemorials. Antigament, la festa era assumida primer pels festers del carrer i, el diumenge següent, finançada per l'Ajuntament. Com a bon poble de llauradors, es demanava protecció als Sants i es feia festa gran dos vegades!

«Reseu als Sants de la Pedra,
tingueu-los contents en tot,
que està la collita en l'aire
i si apedrega... ens fot!»

Després d'uns anys sense celebrar-se, vam recuperar esta tradició l'any 1995 i ja sumem més de tres dècades de festa ininterrompuda! Amb algunes limitacions, però amb molta il·lusió, volem continuar mantenint viva esta antiga tradició del nostre poble.

Visquen els Sants de la Pedra!

El blog Història d'Aielo de Malferit vos desitja bones festes patronals i MIC!

   

    Amb l'arribada d'aquests dies tan especials, des d'aquest blog volem desitjar a tot el poble d'Aielo de Malferit unes inoblidables Festes Patronals i de Moros i Cristians 2026.

    Fem extensiva la nostra felicitació a tots els càrrecs de la festa, festers i festeres d’enguany, i a cada veí i veïna que fa gran aquesta celebració. Vos animem a gaudir intensament de la festa i de les nostres tradicions més estimades, tenint sempre presents els nostres patrons, el Santíssim Crist de la Pobresa i Sant Engraci Màrtir. Devoció, tradició i festa, sempre de la mà!

Des d'aquest espai virtual continuarem fidelment treballant per a acostar-vos els millors records i episodis de la nostra història, compartint el passat i la memòria col·lectiva del nostre poble.

        Visquen les festes d'Aielo de Malferit!

 

XII MOSTRA FESTERA 2026. Capitanies, 25 anys d'història i festa (2001-2026)

 

Hui fem un xicotet homenatge a aquelles persones que representaren les nostres festes amb les seues capitanies fa un quart de segle. Va ser un autèntic honor per als capitans de les festes de 2001 i una gran responsabilitat liderar el bàndol cristià i moro.

BÀNDOL CRISTIÀ. Comparsa Almogàvares (Fundada el 1997)
Capitans, Manuel Vázquez Núñez i Graciela Silvestre Aparici.

L'any 2001 va marcar un abans i un després per a la comparsa, quan va ostentar la seua 1a Capitania només quatre anys després de la seua fundació.

 

BÀNDOL MORO. Comparsa Nòmades (Fundada el 1978)
Capitans, Toni Vives Martí i Enriqueta Vicent Mora.

Una comparsa històrica que va saber transmetre la passió i la tradició del bàndol moro durant dècades, deixant un record inesborrable en el seu pas per la festa.

Un record per a la memòria festera d’Aielo. Malauradament, 25 anys després, cap d'estes dos comparses continua en actiu, les dos es van dissoldre amb el pas del temps. No obstant, el seu llegat, la seua trajectòria i la memòria d'aquella capitania inoblidable del 2001 quedaran per sempre en la història de les nostres festes.

 

XII MOSTRA FESTERA 2026. Recordant 25 anys de festa 2001-2026.

 

Proclamació de la regina de festes de 2001: Laura López Ferrer i la seua Cort d’Honor.
Salomé Belda Torrijos (Corsarios), Ana Galindo Penadés (Contrabandistes), Maite Giménez Sánchez (Bucaneros), Lucía Ortiz Gandía (Oleyanos), Mª José Martínez Ferri (Almogavares), Llanos Guardiola Almendros (Mozárabes), Lorena Gandía Mira (Garbellarabes), Vanesa Mateu Martí (Almoravides).

Després de dos dècades i mitja, esta XII Mostra Festera és l'espai perfecte per a retrobar-se amb les fotos, els vestits, les anècdotes i la il·lusió d'aquell any 2001. Una enhorabona gegant a la Regina, a la seua Cort d'Honor i a tot el poble per mantindre viva la flama de la festa!
Que gaudiu moltíssim d'esta celebració i retrobaments tan especials! Viva la festa! 

 

XII MOSTRA FESTERA 2026. Recordant 50 anys de sentiment i festa 1976 - 2026

 

El passat i el present de la nostra festa es donen la mà en un any històric. Hui celebrem el mig segle d'aquelles festes inoblidables de 1976, recordant la proclamació oficial de la Regina de Festes: Julia Martínez Ribera, i la Cort d’Honor.

Laura Ribera Ilario (@comparsa_mozarabes)

María Ángeles Fenollar Nadal (comissió festes)

Chelo Pastor Penadés (@comparsa_barbarabes)

María Teresa Pascual Doménech (comparsa bon humor)

Mª Amparo Sanz Vicent (@comparsa_almoravides)

Amparo Vicent Belda (@comparsa_corsarios)

Pepa Sanz Vicent (@comparsa_canibales)

Pilar Belda Mateu (comparsa alegria)

María José Rubio Soriano (@comparsa_garbellarabes)

Emilia Satorres Doménech (@comparsa_oleyanos)

María Dolores Martínez Soler (comparsa sauditas)

María Rosario Penalba Egea (@comparsa_bucaneros)

Aquesta Mostra és una oportunitat d'or per a connectar generacions. Convidem a tots els festers i festeres, veïns i visitants, a visitar-la i participar activament en els records d'aquest mig segle de festa.

Des d'ací volem desitjar a la Regina, Julia Martínez, i a tota la seua Cort d'Honor, una celebració plena d'alegria, emoció i germanor.

Visca la festa!