Sant valentí... ens casem!

 

Com se celebraven les bodes allà pels anys 50 del passat segle? Pel que fa a la vestimenta de les núvies l'habitual era casar-se de negre, pel dol imposat per la mort d'un familiar i la moda d’aquells anys, i amb el ram blanc.Els nuvis es casaven en la primera missa que se celebrava, a les 6 del matí, després a casa, un banquet pels familiars a base de xocolate i pastes. I ràpidament a la Venta, per agafar l’autobús per al viatge de nuvis, les parelles que podien anaven a València i la resta era normal passar uns dies a la Folla Redona. Per a altres el viatge de nuvis consistia a anar a visitar als familiars que residien a ciutats com Barcelona. Als primers fills del matrimoni se'ls posava el nom dels pares o avis. La majoria de les parelles, es quedaven a viure a la casa dels pares.

Una de les fotografies del reportatge de boda dels joves Juan Juan Martí i Maruja Colomer Sanchis, agafats del braç pel carrer església encara de terra, a l’eixida de l’església, de la missa on es casaren de bon matí. Ells dos encapçalant la comitiva de familiars i invitats, cap al convit que va ser a casa del nuvi, esmorzar de pastes casolanes amb xocolate i després agafaren l’autobús cap a Barcelona. Es casaren el dia de sant Rafael, 24 d’octubre de l’any 1959.

95 anys de diferència entre estes dos fotografies, el mateix escenari i la mateixa festa popular

 95 anys de diferència entre estes dos fotografies, el mateix escenari i la mateixa festa popular. 

Fotografies Jaime Peralta.

Cassoleta 2026

 

La nostra festa més popular i tradició aielonera, que no et pots perdre... amb els amics, amb la família, amb la faena, amb qui tries però sempre celebrant la Cassoleta!... el dijous 5, cassoleta dels xiquets, i el dijous 12 cassoleta de les mares. 

Quina celebres tu?, o celebres les dos? 

Bon profit! 

CANDELARIA 2026

  

A Aielo acostumem este refrany popular, Si la Candelària riu ja estén en estiu, si la Candelària plora ni dins ni fora.

Sant Blai i la benedicció dels rotllets.

 

Una tradició i costum popular molt arrelada a Aielo de Malferit, la benedicció dels rotllets de sant Blai Gloriós. Rotllets de tota classe, dormilons, d’anís, de carabassa, calats, sequillos… Tots a una cistelleta són portats a l’església, i beneïts per demanar la protecció del sant contra les malalties de gola.

La tradició diu que Sant Blai va salvar la vida d’un xiquet que s’havia ofegat amb una espina de peix i que la seua mare ja li va portar mort mentre conduïen Blai a la presó. Per això, Blai de Sebaste, bisbe d’esta localitat d’Armènia que va morir màrtir a començaments del segle IV, és venerat com a protector de les malalties de la gola.

El seu culte es va estendre per Europa als segles XI i XII. Sant Blai és el patró dels dels cardadors de llana, a causa dels instruments utilitzats en el seu martiri.

Sant Blai posseïa un do de curació miraculós. Se l’invoca especialment com a advocat en les malalties de la gola, d'ací que la festivitat consistisca en la benedicció d'aliments.