Un passeig amb calma pel nostre Raval d'Aielo.

 

Amb motiu de la nova cançó de Pep Gimeno "Botifarra" sobre el carrer Ravalet de Moixent, no puc evitar fer-me una pregunta, coneixeu el nostre Raval? Quantes vivències, històries i vides per contar s'amaguen en este racó tan poc transitat d'Aielo de Malferit!

Si us ve de gust fer una passejada contemplativa, és un pla perfecte, fins i tot per a gaudir-lo amb tota la família. La pau i la tranquil·litat es respiren des del primer instant.

Podem començar el recorregut a la mateixa Font del Raval (carrer sant Antoni), un lloc ideal per a agafar el ritme d'esta caminada urbana sense presses.

Des d'allí, continuem pel carrer Major fins a arribar a les cases del Raval que miren directament cap al Barranc de la Barceloneta. En este tram trobareu casetes menudes, racons amb molt d'encant, vegetació frondosa i molts gatets prenent la fresca plàcidament.

 Podeu beure a la Font del Capritxo mentre contempleu les vistes obertes cap a la Barceloneta.

Fent un poc de memòria, és fàcil recordar les persones que van habitar estes xicotetes casetes encalades de blanc, algunes malauradament ja enfonsades, l'horta tradicional regada per la séquia amb l'aigua del riu Clariano, la propera partida de la Cria Vella (amb tanta història a l'esquena) i, de fons, la nostra estimada Serra de l'Ombria.

 

Quina calma i quina pau es respiren al Raval! Sens dubte, és un tresor del nostre poble que val la pena redescobrir i passejar amb ulls d'estimació.

Si creueu el barranc i agafeu el camí de l'Ombria, obtindreu una imatge panoràmica magnífica d'Aielo des d'on s'aprecia perfectament tota la fisonomia del Raval.

I vosaltres, quins records o vivències guardeu del Raval d'Aielo? Deixeu-nos els vostres comentaris i compartiu la vostra memòria del poble amb nosaltres!

 

Mª Jesús Juan 

 

 

En memòria de Maruja Genaro (Maria Malchirant Juan)

Ens ha deixat Maruja Genaro, Maria Malchirant Juan. El seu malnom li venia del seu avi, Genaro Juan, el portava amb molt d’orgull i tothom la coneixia així. El seu aguelo vivia al carrer Sant de la Pedra i era molt aficionat a eixir al carrer per a contar contes i anècdotes, fascinant a les menudes del veïnat, que s'hi quedaven bocabadades.

Maruja va aprendre tots aquells contes. Cada vegada que venia algun escriptor a recollir tradició oral, com Verdú, jo la cridava, ella venia d'immediat i els compartia. També van ser moltes les visites de particulars que acudien a la seua casa del carrer Puríssima. Sempre era un autèntic plaer escoltar-la i gaudir de com narrava les històries picares dels retors!

 Les seues rondalles han quedat recollides en molts llibres de literatura popular, com Contes a la fresca i, recentment, a Rondalles i succeïts rescatats de l’oblit, de l'alcoià Jordi Raül Verdú (2025). Mariló Sanz també li va arreplegar i publicar uns quants relats (com Les perdiuetes...) editats per Caixa Ontinyent. Fins i tot Pep Gimeno Botifarra es va entrevistar amb ella i inclou els seus contes en les seues actuacions. Així mateix, la gran narradora Almudena Francés porta en el seu repertori contes de Maruja. Vam tindre l'honor de veure-les narrar juntes en l’activitat comarcal Contes a la fresca, dirigida per la mateixa Almudena, l’any 2021 a la biblioteca, al costat del contador, Blas Senabre. Maruja tenia un art especial per a la narració oral!

 Maruja mantenia una relació molt estreta amb la meua família. Era veïna de la meua mare i de les seues germanes, aquelles xiquetes que escoltaven embovades al tio Genaro, i van compartir molts jocs al carrer i vivències. Anys després, la casa on va nàixer la seua mare, Presentació, la van comprar els meus pares. Aquesta amistat entre famílies mai no s’ha interromput i ha passat de generació en generació.

Cada vegada que l'he visitada, m’ha acollit amb un gran somriure, disposada a explicar-me històries o a prestar-me fotografies per a l’Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca, on va ser una de les grans col·laboradores. Quan li demanàvem ajuda per a la biblioteca o per a treballs històrics, mai no ens va fallar. Sempre ens ho narrava tot amb una memòria prodigiosa i una gran saviesa. Era una dona ben curiosa, recorde que la seua mare i la seua tia Maruja ja eren grans lectores i dones plenes de coneixement, sempre disposades a compartir les seues vivències sobre Aielo i la seua gent. Veus que ara, malauradament, s'han apagat.

Per a mi, Maruja Genaro era un nexe d’unió amb la meua mare i les meues ties, era la manera de mantindre viva aquella generació. Hui, amb la seua defunció, es tanca tota una època difícil de recuperar.

 La meua estima per Maruja és immensa. Una dona molt volguda, única i irrepetible. D.E.P

 

Les delicades flors del mes d’agost (passejant pel terme). Primer dia de setembre.

 

L’estiu a la nostra terra sol associar-se al sol radiant, la basca i la secor del terreny. Però si sabem mirar bé, el mes d’agost també ens porta sorpreses naturals d'una modesta i fascinant bellesa. Flors delicades amb colors vistosos que donen vida i frescor als racons dels nostres jardins.

Des de les antigues casetes, on la figuera, els gesmilers o les parres omplien d'ombra els patis tradicionals regalant verdor i raïm, fins a les modernes marquesines i espais amb piscina, estes plantes convertixen el seu voltant en un autèntic oasi.

Amagades dels camins principals, fora de la vista curiosa dels molts caminants que diàriament passegem per estos paratges, estes flors esperen en silenci a qui sap apreciar-les.

El tresor natural de les nostres casetes representat per: 

El Don Pedro, un clàssic dels jardins de tota la vida que s'obri precisament a última hora de la vesprada, quan es desplega en vistoses tonalitats blanques, roses i grogues.

La garlanda o nacional (Lantana), molt resistent a la secor i plena de flors menudetes en rams de colors canviants (groc, taronja, rosa, roig).

La buguenvíl·lea, una trepadora espectacular amb flors de color fúcsia, lila o taronja que cobreix parets i finestres suportant perfectament el sol directe.

 

El tradicional gesmil, perfecte per a les nits d'estiu, no sols per la vista sinó per la seua fragància. Quan el sol cau i la calor comença a donar una treva, a poqueta nit, el gesmil obri les seues flors blanques i regala un aroma peculiar que perfuma totes les vetlades.

El gesmil blau, proporciona una floració abundant de color blau cel durant tot l'estiu i la tardor. Suporta perfectament el sol intens i combina de meravella amb els matisos fúcsia de la buguenvíl·lea.

Galà de nit, si us agrada l'aroma del gesmil a poqueta nit, aquesta planta és una altra opció clàssica de les casetes que obri les seues flors a poqueta nit deixant una fragància molt intensa.

 

És un plaer especial caminar a última hora del dia, quan el terme es calma i l'olor de gesmil ens recorda que la natura continua viva i regalant-nos detalls, fins i tot al cor de l'estiu.

La pròxima vegada que eixiu a fer la volta diària, pareu atenció als murs, als marges i als patis i jardins de les casetes, la bellesa de l'agost està amagada a la vista de tots.

 

En record de Salvador Rico.

Ens ha deixat Salvador Rico Martínez, manyano, una persona sempre disposada a ajudar a tothom. Home senzill, amable i col·laborador, va ser un gran amant i lluitador pel seu poble, Aielo de Malferit.

Salvador va ser regidor en la primera corporació democràtica del nostre ajuntament i va assumir la responsabilitat de l'àrea de Cultura. Des del primer moment, es va interessar i implicar moltíssim per la Biblioteca Municipal. De fet, molts anys després de deixar el càrrec, encara passava moltes vegades a fer-me una visita a la Biblioteca per recordar amb afecte tot el treball que es va fer en aquells primers anys en benefici d'aquesta institució.

En la història de la nostra Biblioteca Publica Municipal Degà Ortiz i Sanz, Salvador Rico hi té un lloc molt destacat i un record inesborrable. Descansa en pau, Salvador.