Les delicades flors del mes d’agost (passejant pel terme). Primer dia de setembre.

 

L’estiu a la nostra terra sol associar-se al sol radiant, la basca i la secor del terreny. Però si sabem mirar bé, el mes d’agost també ens porta sorpreses naturals d'una modesta i fascinant bellesa. Flors delicades amb colors vistosos que donen vida i frescor als racons dels nostres jardins.

Des de les antigues casetes, on la figuera, els gesmilers o les parres omplien d'ombra els patis tradicionals regalant verdor i raïm, fins a les modernes marquesines i espais amb piscina, estes plantes convertixen el seu voltant en un autèntic oasi.

Amagades dels camins principals, fora de la vista curiosa dels molts caminants que diàriament passegem per estos paratges, estes flors esperen en silenci a qui sap apreciar-les.

El tresor natural de les nostres casetes representat per: 

El Don Pedro, un clàssic dels jardins de tota la vida que s'obri precisament a última hora de la vesprada, quan es desplega en vistoses tonalitats blanques, roses i grogues.

La garlanda o nacional (Lantana), molt resistent a la secor i plena de flors menudetes en rams de colors canviants (groc, taronja, rosa, roig).

La buguenvíl·lea, una trepadora espectacular amb flors de color fúcsia, lila o taronja que cobreix parets i finestres suportant perfectament el sol directe.

 

El tradicional gesmil, perfecte per a les nits d'estiu, no sols per la vista sinó per la seua fragància. Quan el sol cau i la calor comença a donar una treva, a poqueta nit, el gesmil obri les seues flors blanques i regala un aroma peculiar que perfuma totes les vetlades.

El gesmil blau, proporciona una floració abundant de color blau cel durant tot l'estiu i la tardor. Suporta perfectament el sol intens i combina de meravella amb els matisos fúcsia de la buguenvíl·lea.

Galà de nit, si us agrada l'aroma del gesmil a poqueta nit, aquesta planta és una altra opció clàssica de les casetes que obri les seues flors a poqueta nit deixant una fragància molt intensa.

 

És un plaer especial caminar a última hora del dia, quan el terme es calma i l'olor de gesmil ens recorda que la natura continua viva i regalant-nos detalls, fins i tot al cor de l'estiu.

La pròxima vegada que eixiu a fer la volta diària, pareu atenció als murs, als marges i als patis i jardins de les casetes, la bellesa de l'agost està amagada a la vista de tots.

 

En record de Salvador Rico.

Ens ha deixat Salvador Rico Martínez, manyano, una persona sempre disposada a ajudar a tothom. Home senzill, amable i col·laborador, va ser un gran amant i lluitador pel seu poble, Aielo de Malferit.

Salvador va ser regidor en la primera corporació democràtica del nostre ajuntament i va assumir la responsabilitat de l'àrea de Cultura. Des del primer moment, es va interessar i implicar moltíssim per la Biblioteca Municipal. De fet, molts anys després de deixar el càrrec, encara passava moltes vegades a fer-me una visita a la Biblioteca per recordar amb afecte tot el treball que es va fer en aquells primers anys en benefici d'aquesta institució.

En la història de la nostra Biblioteca Publica Municipal Degà Ortiz i Sanz, Salvador Rico hi té un lloc molt destacat i un record inesborrable. Descansa en pau, Salvador.

L’ESGARDAET, EL GUST DE L’ESTIU I LA TRADICIÓ A LES TAULES D’AIELO DE MALFERIT.

  

Les hortes d’Aielo de Malferit, regades per les aigües del riu Clariano, oferixen durant l'estiu una abundància de verdura fresca, albergínies, tomaques, cebes i pimentons, entre altres. D’esta collita naix l’esgardaet, un plat modest, fresc i ple de tradició gastronòmica que combina la dolçor de la verdura torrada amb el contrast salat de l’abadejo. Un plat dels principals del nostre receptari.

Ingredients:

Albergínies, cebes i pimentons (verds i rojos).

Abadejo dessalat.

Alls secs i oli d’oliva.

Elaboració:

En una llanda, posar les albergínies, les cebes i els pimentons al forn fins que queden ben torrats.

Pelar la verdura i esgardar-la a tires, utilitzant les mans. Este pas manual és el verdader secret que li dona la textura i la gràcia del plat.

Dessalar l’abadejo prèviament en aigua per retirar l'excés de sal, eixugar-lo bé i desmiger-lo a trossos menuts.

Mesclar la verdura esgardada amb l'abadejo desmigat. Afegir alls secs a trossos i un bon raig d'oli d'oliva.

L’abadejo ha sigut històricament un ingredient clau i molt econòmic, tot un clàssic de la cuina casolana aielonera. Gràcies a la seua fàcil conservació, s’assecava i es mantenia perfecte penjat a la paret, per a ser elaborat i formar part com ingredient principal d’un grapat de bons plats, tant per als dies calorosos d'estiu, com per a molts guisats de temps de Quaresma.

Hui en dia, l’esgardaet es manté fidel a la seua recepta original. És un plat útil, fàcil de conservar i la millor opció per a portar en fiambrera a un sopar de comboi amb els amics. Resulta perfecte com a tapa, per a completar un bon esmorzar, o com a acompanyament de primer nivell, sempre acompanyat d’una cervesa ben fresca o un bon vi de la nostra terra. 

Bon profit!

Mª Jesús Juan 

 

Caminades d'estiu pel terme d’Aielo de Malferit (agost)

 Continuem les nostres passejades durant el mes d’agost per la nostra terra...

A la vora dels camins i als marges del terme d'Aielo, la flora ha canviat completament. A poc a poc, el verd primaveral ha donat pas a una vegetació de sequera, adaptada a la calor i al sol d'estiu de la Vall d'Albaida.

Ara, els bancals erms i els contorns dels camins són de tons daurats i s'omplen de canyota, cardos, cardinxes, cugula i espart... Espècies resistents i humils que adornen el nostre paisatge mediterrani i li donen este encant estiuenc tan autèntic.

Matisos daurats i ocres que ens recorden la força de la natura en els dies més calorosos de l'any. L'encant dels detalls d'estiu i la flora de secà creen una atmosfera única, resistència natural i la bellesa d'aquelles plantes que suporten el sol intens d'agost.

La naturalesa no s'atura, només canvia de vestit amb cada estació. Recórrer els camins d'Aielo és aprendre a observar la natura en cada detall.