Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 9 de agosto de 2026

María Barber Ferri: un siglo de fe, entrega y memoria

 

El 4 de julio de 1926 nacía en Aielo de Malferit María Barber Ferri, segunda hija de Bautista Barber y Josefina Ferri. Llegó al mundo en el seno de una familia profundamente cristiana, donde la fe era el eje sobre el que giraba la vida cotidiana.

Fueron seis hermanos. La mayor, Josefineta, falleció trágicamente con tan solo siete años. Después nació María. Le siguieron Juan, Carmencita, que murió de pulmonía con apenas seis meses de vida, Isabel, fallecida a los tres meses por causas desconocidas, y, finalmente, Josefina. Aquellas pérdidas marcaron a la familia, acostumbrada a afrontar el dolor con fortaleza, esperanza y una fe inquebrantable.

Cuando estalló la Guerra Civil en 1936, María tenía únicamente diez años. Aquellos días dejaron una huella imborrable en su memoria. La iglesia de Aielo de Malferit fue incendiada y, movidos por el cariño y el respeto que sentían por sus símbolos religiosos, María y su hermano Juan rescataron en secreto la imagen del Niño Jesús que cada Navidad presidía el belén. La escondieron para protegerla de la destrucción. Años después, ya siendo adulta, María confeccionó con sus propias manos un traje nuevo para aquella misma imagen, como si quisiera devolverle la dignidad que un día la guerra intentó arrebatarle.

Con tan solo dieciséis años tomó la decisión que definiría toda su existencia. Ingresó como novicia en la Congregación de las Obreras de la Cruz, entregando su vida por completo al servicio de Dios y de los demás.

Sus primeros destinos fueron diversas comunidades donde el trabajo y la sencillez formaban parte de la vocación. En Beniarrés vivió durante varios años junto a sus compañeras, sustentándose gracias a la confección artesanal de trajes de Moros y Cristianos destinados a las fiestas de Alcoi. Más tarde continuó su camino por Casinos, La Font de la Figuera y Aigües Vives, llevando siempre consigo el espíritu de servicio que la ha caracterizado durante toda su vida.

Su vocación también la condujo lejos de España. Fue destinada a Italia, a una residencia de las Obreras de la Cruz situada cerca del lago de Como, donde permaneció durante dieciocho años. Allí aprendió a hablar italiano con absoluta fluidez, obtuvo el carné de conducir y desarrolló una vida plenamente integrada en la comunidad.

A pesar de la distancia, nunca olvidó sus raíces. Cada verano regresaba a Aielo de Malferit para reencontrarse con sus padres, sus hermanos y sus sobrinos. En el viaje de regreso acostumbraba a hacer una parada en Suiza, donde compraba las tradicionales chocolatinas envueltas con paisajes suizos. Al llegar al pueblo, en la calle de la Iglesia, donde vivía su familia, repartía aquellas chocolatinas entre los vecinos, un gesto sencillo que muchos aún recuerdan con cariño y que convirtió en una entrañable tradición.

A lo largo de su vida desempeñó numerosas responsabilidades dentro de la congregación. Fue secretaria en el Seminario de Valencia y dedicó veinticinco años a la catequesis en la parroquia de Santa María de Ontinyent, formando a generaciones de niños y jóvenes en la fe con la misma entrega con la que había abrazado su propia vocación.

Hoy María puede contemplar una familia que ha seguido creciendo. Tiene siete sobrinos: por parte de su hermano Juan, María Vicenta, Juan Salvador, Fernando y Alberto; y por parte de su hermana Josefina, Mari Fina, Rosa y Pascual, quienes han sido testigos de una vida ejemplar marcada por la generosidad, la humildad y el cariño.

Quienes la conocen coinciden en definirla como una mujer adelantada a su tiempo. Inteligente, valiente, culta y moderna, supo desenvolverse con naturalidad en una época en la que muchas mujeres apenas podían decidir sobre su propio destino. Viajó, aprendió idiomas, condujo, asumió responsabilidades y dedicó toda su existencia al servicio de los demás sin perder nunca la sencillez que siempre la ha acompañado.

Actualmente, ya retirada, reside en la residencia de las Obreras de la Cruz de Moncada. Allí, rodeada del cariño de su congregación y de su familia, celebra un acontecimiento extraordinario: sus cien años de vida.

Un siglo entero que no solo se mide en el paso del tiempo, sino en las innumerables vidas que ha tocado con su ejemplo. Cien años de fe, de trabajo silencioso, de sacrificio, de recuerdos y de amor. La historia de María Barber Ferri es la historia de una mujer que entendió que la grandeza no siempre hace ruido; a veces se encuentra en las manos que cosen un pequeño traje para un Niño Jesús, en una chocolatina compartida con un vecino o en una vida entregada, día tras día, al servicio de los demás.

La seua familia

 

viernes, 7 de agosto de 2026

Nova tradició el dia de sant Engraci Màrtir.

 

Enguany, la processó de Sant Engraci ens ha deixat moments realment commovedors i plens de devoció. Amb la mirada posada en el futur, s'ha iniciat una nova tradició, els xiquets i xiquetes dels Juniors Sant Engraci i de la comparsa Asturs han portat en andes les relíquies de Sant Engraci Màrtir, era la primera vegada que desfilaven en andes i la segona que eixien en processó. Un gest carregat d'emoció que assegura el relleu generacional i manté ben viva la veneració al nostre Sant Patró.

 

 






















 

 



jueves, 6 de agosto de 2026

El dietari del còlera de 1834 i l'origen de les festes d'Aielo de Malferit (192 anys d'història)

 

El text del rector Juan Bautista Bataller és un document històric de gran valor que explica l'origen de les festes patronals d'Aielo de Malferit, celebrades cada 6 d'agost en honor al Santíssim Crist de la Pobresa. Enguany es complixen 192 anys d'aquell fet que va marcar per sempre la història i la devoció del poble.

La imatge del Crist de la Pobresa, venerada a la Capella de la Comunió, és d'origen antiquíssim. Històricament, el poble li ha tingut una gran devoció i hi ha recorregut a ell en temps de necessitat, sequeres, tempestes i epidèmies.

Cronologia dels fets, Dietari de 1834.

Del 16 al 24 de juliol, amb l'epidèmia de còlera morbo avançant des de pobles veïns com Albaida i Ontinyent, el 16 de juliol (dimecres) el poble d'Aielo s’ajuntà al voltant del Crist i inicien les rogatives, visites i estacions a la seua capella.

25 de juliol, en el moment més crític del contagi a la comarca, se celebra una dolorosa processó de rogatives i es trau la imatge per tot el poble. Acompanyada d’un grup de xiquetes innocents, vestides de dol, descalces i coronades d'espines, commou tot el poble fins a les llàgrimes, convertint el dia en un punt d'inflexió de fe i esperança.

Del 26 de juliol al 9 d'agost, la sagrada imatge es col·loca a l'altar major amb Sant Pere Apòstol, la Verge dels Dolors i Sant Roc. Després de fer-los estació cada nit amb exercicis espirituals i el Miserere, el 9 d'agost encara no s'havia detectat cap cas de còlera a la vila. Mentre pobles com Albaida, Canals o Xàtiva pateixen centenars de víctimes, a Aielo no es registra cap cas. Davant d'este fet, Bataller proposa fer el vot de santificar anualment el 6 d'agost (dia de la Transfiguració del Senyor).

El diumenge 10 d'agost, el poble es va reunir a l'església de vesprada convocat per Juan Bautista Bataller, qui ja els havia preparat al matí en la missa major. En un acte de gran emotivitat, plors i agraïment al Crist, la població va secundar a viva veu el vot de celebrar la festa anualment, obligant-se a no treballar, escoltar missa i fer festa solemne.


 L'impacte de la malaltia a Aielo va ser minúscul en comparació amb la resta de la comarca. Des de meitat de juny fins a mitjan agost no es va obrir el cementeri ni tan sols per a cap xiquet, un fet excepcional en l'època. En els quatre mesos que va durar la calamitat a la comarca, Aielo només va registrar 19 casos i 9 morts.

Este fet, considerat per la població com una intervenció protectora del Crist de la Pobresa, va consolidar la festa del 6 d'agost. Des d'aquell 1834 fins hui en dia, han passat 192 anys en els quals Aielo de Malferit ha mantingut viva la seua promesa.

Enguany, la solemnitat i el sentiment s'han tornat a manifestar als carrers. La processó ha sigut especialment emotiva, la imatge del Santíssim Crist ha sigut portada al muscle i alçada amb reverència davant dels malalts del poble, un gest carregat de fe, consol i respecte que ens remunta directament a l'origen d’esta tradició.

Enhorabona als portadors, festers, festeres, càrrecs, autoritats, retors, músics i totes aquelles persones anònimes que fan possible esta antiga festivitat en honor al nostre estimat patró, el Santíssim Crist de la Pobresa.

 






martes, 4 de agosto de 2026

XII MOSTRA FESTERA (2026) 50 Anys de Sentiment i Festa (1976 – 2026).Sant Engraci Màrtir també patró.

 

Fem un viatge en el temps per a reviure els moments inoblidables d'aquelles festes de fa mig segle honor al nostre patró, Sant Engraci Màrtir. Un homenatge molt especial a la nostra regina de 1976, Julia Martínez, i a tota la seua Cort d’Honor, que van escriure una pàgina important en la nostra història festera.

 









 

lunes, 3 de agosto de 2026

XII MOSTRA FESTERA (2026) 25 Anys de Sentiment i Festa (2001 – 2026)

 

Hui, en el dia gran del nostre patró Sant Engraci Màrtir, fem una parada en el camí per a mirar arrere i continuem obrint el baül dels records per a retre homenatge a les nostres festeres de fa 25 anys.

Un quart de segle de devoció, il·lusió i moments inoblidables que continuen ben vius en la memòria.