Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


lunes, 18 de mayo de 2026

10 anys sense Pepica Colomer: una petjada inesborrable a Aielo.

 

Hui fa deu anys que ens va deixar Josefa Colomer Sanchis. Com deia Llorenç Barber a la revista Almaig, l’any 2016, “Mil gràcies siguen donades, doncs, a aquelles persones que dediquen la seua vida amb tenacitat, generositat i bona lluna als seus veïns. Josefa Colomer, per a mi sempre Pepica la botja ha sigut d’estes.

Ressalta aquesta "bona lluna" i generositat que definixen a les persones que fan poble de manera silenciosa però constant. Figures com ella són les que teixixen la identitat d'un poble, convertint el silenci del servei en un llegat inesborrable. Pepica més que una bibliotecària, era una pionera de la lectura, una de les seues vocacions (abans de tindre a Aielo una biblioteca oficial) ja havia convertit la seua casa del carrer Sants de la Pedra en un punt de préstec de llibres per a les xiquetes del veïnat. 

Em contava una dona, quan ella era menuda, els rogles que es feien al carrer davant de la seua casa per escoltar-la contar contes, narrar històries, i molts jocs i cançons, i els llibres que tenia a l’habitació de l’entrada! 

Una vida dedicada als altres, el seu llegat no es queda només entre prestatgeries, qui no recorda el repàs a casa? On molts vam aprendre més que lliçons escolars, una altra de la seua vocació. 

I les excursions? Estes caminades inoblidables a la Cria Vella i Penya Mira, que per a ella formàvem part de les lliçons d'amor al nostre patrimoni i la nostra terra. 


O el catecisme? On la seua paciència i amabilitat van ser la seua millor ensenyança. 

Deu anys d'absència física que es transformen en una presència permanent gràcies a cada anècdota que la gent em compartix al carrer. Una vida plena dedicada als altres, generosa i enriquidora per a tothom que la va conéixer. No és un buit, és una petjada permanent. 

Mil gràcies per tot, tia! Mai t'oblidarem.

domingo, 10 de mayo de 2026

Panell ceràmic de la Mare de Déu dels Desemparats.

 

Històric i artístic panell ceràmic de la Mare de Déu dels Desemparats situat en el carrer Major, numero 69, d’Aielo de Malferit. L'obra seguix l'estil del gravador Baltasar Francia, un referent de l'època que va popularitzar esta iconografia de la Verge amb el Xiquet, el lliri blanc i el cortinatge barroc sostingut per àngels, recurs barroc molt típic que busca presentar la imatge com si estiguérem enfront del seu altar real.

Este retaule és una de les joies del patrimoni ceràmic d’Aielo. Este tipus de retaules ceràmics de 1790 són peces úniques, ja que van ser finançats directament pels veïns com indica la inscripció "a expensas de los devotos de la calle, año 1790”. Es tracta d'un panell de 30 taulells (6 x 5) de 21,5x21,5 cm, una mesura estàndard en la taulelleria valenciana del XVIII. La representació de la Verge amb gran quantitat de joies i el mantell respon a l'estètica pròpia del segle XVIII a València. Verge dels Desemparats. Patrona de la ciutat de València des de 1885 coneguda com la Geperudeta, va ser coronada pel Papa Benedicte XV l’any 1923. El seu culte es remunta al començament del segle XV i està vinculat a la fundació d’una confraria per a l’assistència de desvalguts, orfes, expòsits, necessitats, malalts i bojos.

domingo, 3 de mayo de 2026

La Festa de la Santa Creu i les Creuetes de Maig.

 

Hui, 3 de maig, Dia de la Santa Creu recordem una bonica festa popular arrelada a Aielo de Malferit i unida a la infància. Encara que ja no se celebra, esta festivitat perdura en la memòria col·lectiva del poble. La tradició consistia a portar creuetes de fusta, fetes amb les restes que els fusters del poble regalaven generosament. Amb esta base humil, els xiquets i xiquetes eixien al camp per a transformar-les en autèntiques joies. Buscaven floretes silvestres als marges i bancals sense cultivar: margarides, saüc i moltes altres varietats que la primavera oferia.

Arribat el dia, acudien tots a l’església amb les boniques i artesanals creuetes. Des d'allí, en processó, partien fins al Calvari. A l’Era, emplaçament elevat que dominava tot el terme, es reunien al voltant de la Creu del Calvari per a la benedicció. El retor beneïa el terme, adreçant-se als quatre punts cardinals, era un ritual de protecció i pregària contra les tronades i pedregades, i contra les plagues que podien arruïnar l'esforç de tot l'any dels llauradors al camp aieloner. 

El dia de Santa Creu, quaranta dies arreu”

Actualment, la parròquia celebra el dia de la Santa Creu, amb la benedicció de la Creu a la porta de l’Església i a continuació eixida caminant fins a la Creu de la Serratella, celebració de l’Eucaristia i esmorzar en la zona recreativa.