La història de la nostra estreta relació amb la festivitat del Corpus té rostres propis, i un dels més estimats és el de Mª Amparo Castelló Colomer. Tot va començar un dijous de Corpus de l’any 1952 amb la seua Primera Comunió, un fil invisible que la uniria per sempre a una de les tradicions més boniques del nostre poble.
Mª Amparo va nàixer en una data ben assenyalada, el 5 de gener de 1943, la nit màgica dels Reis d'Orient. Filla d’Alfredo i Amparin, la seua infantesa va transcórrer vinculada al Palau dels Malferit, on va nàixer i residia, ja que el seu pare era el procurador del Marqués i la seua persona de màxima confiança per a l'administració de les finques i immobles d'Aielo.
Tot i que Mª Amparo estudiava a València (primer al col·legi de les Teresianes i després amb les Trinitàries), va tindre ben clar que volia tornar al seu poble per a rebre la comunió amb els xiquets i xiquetes de la seua quinta.
Aquell dia de 1952, vestida de blanc i radiant de felicitat, va eixir del Palau escortada pels seus germans, cosins i familiars. Al mateix Palau es va preparar un convit generós, amb els menjars típics de l'època, per a celebrar un esdeveniment tan especial.
Mª Amparo coneixia bé la festivitat del Corpus gràcies a sa mare, Amparin Colomer, a qui tots anomenaven "Amparin la mestra" (un malnom heretat de l’àvia, Maria Arabí, qui exercia com a mestra al poble). Amparin era la voluntària encarregada de muntar i vestir la taula de la processó del Corpus a la Plaça Palau, l’última parada del recorregut dels combregants.
Des de ben xicoteta, Mª Amparo ajudava sa mare i va aprendre l’art d’engalanar la taula del Palau, amarant-se d'esta tradició tan nostra.
L’any 1962, Mª Amparo tornava a eixir del Palau vestida de blanc, però esta vegada com una núvia distingida, del braç del seu pare, cap a l'església per a donar el "sí, vull" al seu marit, Juan Antonio JuanSancho.
.jpeg)
Mª Amparo va acceptar el compromís amb un goig immens. Els dies previs al Corpus eren un autèntic pelegrinatge per a ella, buscava les millors flors pel camp i demanava permís per a escollir les plantes més boniques de cada pati del poble, convertint sa casa en un paradís floral. Per a ella, res era suficient per a rebre la Custòdia i els xiquets i xiquetes de comunió.
.jpeg)
.jpeg)
Enguany serà el primer Corpus en què Mª Amparo no estarà físicament entre nosaltres, però estem segurs que el seu esperit florirà en cada detall, en cada fulla verda i en cada pètal de la taula dels Quatre Cantons, de la Taula de Mª Amparo.
Per sempre en la nostra memòria i en el cor del nostre poble.
.jpg)
.jpg)
