El colom a Aielo de Malferit, una gran passió.

 

El colom a Aielo de Malferit, una gran passió. Aielo de Malferit no es pot entendre sense el vol dels seus coloms. El que per a molts és un esport, per als aieloners i aieloneres és un senyal d’identitat, una tradició que es transmet de pares a fills i que ompli de vida el nostre cel i els nostres carrers i camins del terme.

Us mostrem dos fotografies que fan referència, preses un diumenge de maig de 1968, l’endemà de la proclamació de la regina de festes. L’entrega dels premis del concurs de coloms organitzat a Aielo amb picaeta inclosa, un esdeveniment de fa 58 anys.

En la primera fotografia, recordem a Juan Bautista Aparici Alemany "Batiste Xato". En el moment de la imatge, rebia el trofeu del concurs de coloms de festes, de mans de la Reina de les Festes, Mª Luisa Martínez Martí. Batiste no fou només un colombaire sinó un referent en la matèria, la seua passió i destresa el van portar a recollir nombrosos premis i distincions al llarg de la seua vida, deixant una empremta inesborrable en la tradició colombaire de la nostra terra.

 La segona instantània captura a la perfecció l'arrelada afició que sent el poble d'Aielo pel món del colom. Presidint la taula trobem la Regina de Festes de 1968, Mª Luisa Martínez Martí, acompanyada de la seua Cort d'Honor i del president de festes, Jorge Beneyto. Envoltats pels colombaires del poble: Mora, Manolo biciclero, Emilio Castelló, germà de Lolita la de la venta, Ana Juan i el seu pare, ?, ?, Xirri, Batiste Xato, Vicente Mateu, Ricardo Martí, Ramon Borderia, Vicente el de la Bonavista, Vicente Tarrazo, Jose Martínez mague. Clotilde, Maruja de Fermin, Carmensin la fortuna, Mª Luisa Mague, Jorge Beneito, Pepica la manyana, Ter Molla. La imatge reflectix la germanor i el pes social d'una pràctica que és molt més que un esport.

Aquella llavor plantada fa dècades ha donat els seus fruits més brillants este 2026. Recentment, el nostre poble ha viscut un moment històric amb l’organització de la 74a edició del Campionat d’Espanya de Coloms Esportius - Copa SM El Rei. Celebrat del 26 d’abril al 30 de maig de 2026, esta fita esportiva ha convertit Aielo de Malferit en el punt de trobada de colombaires arribats de tots els racons d'Espanya. L'èxit de l'esdeveniment reafirma que la passió aielonera està més viva que mai.

Enhorabona al Club de Colombicultura "La Aielense" per una organització impecable. Gràcies per mantindre el llistó tan alt i per fer que el nom del nostre poble vole tan lluny com els nostres coloms.

El terme d'Aielo de Malferit es transforma en un espectacle visual inigualable durant el mes de maig!

La combinació del nostre clima mediterrani i el paisatge de secà regala una autèntica explosió de colors i aromes a cada racó. 

Les flors campestres i silvestres són les grans protagonistes dels camins: xicotets detalls que ens regala la natura en tons blaus, grocs i liles que envaïxen amb alegria els marges dels bancals. 

No hi ha res com passejar sense pressa, respirar la fragància de les nostres plantes aromàtiques i contemplar la flora arbustiva en plena floració. 

I tu, on preferixes perdre't? Quina és la teua zona o camí preferit per a gaudir d'este tapís floral a Aielo? 

 

10 anys sense Pepica Colomer: una petjada inesborrable a Aielo.

 

Hui fa deu anys que ens va deixar Josefa Colomer Sanchis. Com deia Llorenç Barber a la revista Almaig, l’any 2016, “Mil gràcies siguen donades, doncs, a aquelles persones que dediquen la seua vida amb tenacitat, generositat i bona lluna als seus veïns. Josefa Colomer, per a mi sempre Pepica la botja ha sigut d’estes.”

Ressalta aquesta "bona lluna" i generositat que definixen a les persones que fan poble de manera silenciosa però constant. Figures com ella són les que teixixen la identitat d'un poble, convertint el silenci del servei en un llegat inesborrable. Pepica més que una bibliotecària, era una pionera de la lectura, una de les seues vocacions (abans de tindre a Aielo una biblioteca oficial) ja havia convertit la seua casa del carrer Sants de la Pedra en un punt de préstec de llibres per a les xiquetes del veïnat. 

Em contava una dona, quan ella era menuda, els rogles que es feien al carrer davant de la seua casa per escoltar-la contar contes, narrar històries, i molts jocs i cançons, i els llibres que tenia a l’habitació de l’entrada! 

Una vida dedicada als altres, el seu llegat no es queda només entre prestatgeries, qui no recorda el repàs a casa? On molts vam aprendre més que lliçons escolars, una altra de la seua vocació. 

I les excursions? Estes caminades inoblidables a la Cria Vella i Penya Mira, que per a ella formàvem part de les lliçons d'amor al nostre patrimoni i la nostra terra. 

O el catecisme? On la seua paciència i amabilitat van ser la seua millor ensenyança. 

Deu anys d'absència física que es transformen en una presència permanent gràcies a cada anècdota que la gent em compartix al carrer. Una vida plena dedicada als altres, generosa i enriquidora per a tothom que la va conéixer. No és un buit, és una petjada permanent. 

Mil gràcies per tot, tia! Mai t'oblidarem.