Memòria viva a Aielo: 80 anys de l'arribada de Sant Pere

 

Moltes gràcies a totes les persones que vau assistir a la meua xarrada a la parròquia, este dilluns 29 de juny dia de sant Pere. Va ser un dia molt assenyalat en què vam recordar el moment històric que va viure Aielo de Malferit ara fa 80 anys. Un dia ple de records i de moltes emocions.

Vam homenatjar la persona que va fer possible que hui tinguem una magnífica imatge del titular de la parròquia presidint la nostra vida diària, i vam rememorar l’emoció del poble en rebre una imatge tan imponent. També vam compartir xicotetes anècdotes que, en realitat, són molt grans; records de la família i, en definitiva, vam parlar de la història local i d'una memòria que encara continua ben viva. Per a mi, va ser una xarrada especialment emotiva, ja que tocava molt de prop la meua família, els Colomer.

Els testimonis d'un dia històric. 

El moment posterior a la xarrada va ser commovedor, escoltar els records i les experiències d'aquells xiquets i xiquetes que van viure l'arribada de Sant Pere en primera persona, i que hui ja són persones més que octogenàries:

•    Juan Juan Cháfer ens va parlar de la quinta de xiquets i xiquetes que van prendre la comunió aquell any i que van tindre la sort de fotografiar-se vora el Sant.

•    Carmen Sanz va cantar de memòria tota la cançó que li dedicaven a Sant Pere a la tornada de la processó, en aquells temps en què la festa era gran i se celebrava amb una missa solemne, volteig de campanes, processó i una foguera a la porta de l'església.

•    Emilia Juan recordava perfectament quan va anar a veure la imatge a casa del benefactor; tenia només 6 anys i la grandària del Sant la va marcar per a sempre.

•    Aurelia Ferrí ens va contar com tota la gent volia tocar-lo. Els xiquets i xiquetes envoltaven l'altar i ningú se volia anar. El seu pare, que era obrer i un dels encarregats de pujar el Sant a la seua fornícula definitiva, els deia: “Aneu-se'n a casa, que encara tenim molta faena!”, però ningú es movia d'allí.

Un agraïment de cor.
Quina meravella va ser escoltar-los i poder veure les fotografies que van immortalitzar aquell moment! Ha sigut una jornada redona que completa la memòria de la nostra parròquia i de la meua pròpia família.

Moltes gràcies, Xesaco. Va ser tot un honor poder contar i exposar estos fets, i compartir els records tan entranyables de les persones que van assistir a aquell esdeveniment fa 80 anys. I a Cristina Aparici pel seu magnífic reportatge fotogràfic.

LES FOGUERES DE SANT JOAN, per José L. Almiñana Juan

 

Amb aquest escrit vull recordar breument una tradició que s'ha perdut en el nostre poble, estic parlant de la celebració de la Revetlla de Sant Joan. És a dir, la nit de les fogueres de Sant Joan. Aquesta nit la identifiquem principalment amb el foc, amb aqueix ritual purificador, renovador, que ens permet ressorgir de les cendres per a començar de nou allunyant tot el dolent i atraient el positiu.

Fent un poc d'història de l'origen de la nit de Sant Joan:

Cada nit del 23 al 24 de juny es celebra la màgica Nit de Sant Joan, una festa pagana amb nom religiós en la qual es commemora el naixement de l'apòstol de Jesús, i a més es produeix el solstici d'estiu en l'hemisferi nord i el d'hivern en l'hemisferi sud.

És en aquesta data, quan el sol està al punt més alt, és el dia més llarg de l'any i, per suposat la nit més curta, als països de l'hemisferi nord, i a partir d'eixe moment, va perdent força i els dies es fan més curts. És per això que, aquesta celebració va lligada a rituals com encendre fogueres i focs per a donar més força al sol. 

Els orígens d'aquesta celebració són d'allò més curiosos. Es diu que l'origen més remot cal buscar-lo en les festes gregues que es dedicaven al déu Apol·lo. Es celebraven, igual que les nostres, en el solstici d'estiu i també s'encenien grans fogueres que actuaven com a agent purificador. De la mateixa manera, els romans dedicaven a la deessa de la guerra, Minerva, unes festes similars també amb focs i flames. 

Per què sant Joan?

L'església catòlica celebra el 24 de juny, el naixement de Sant Joan Baptista, que, segons la Bíblia, va batejar a molts al riu Jordà. A més, segons la cultura cristiana, amb el naixement de Sant Joan Baptista, el seu pare, Sacaries va ordenar encendre una gran foguera que serviria per a donar a conèixer als seus coneguts i parents que el seu fill ja havia nascut. 

El cristianisme va assimilar la tradició d'origen pagà, com moltes altres, i la va adaptar al seu calendari, motiu pel qual el costum de prendre les fogueres va quedar unida al naixement del Baptista: com aquesta efemèride està marcada el dia 24, en algunes localitats espanyoles se celebra entre el 23 i el 24 de juny i en unes altres, en la del 24 al 25.

Importància del foc i de l'aigua. 

El foc és un dels símbols en què es basen els rituals ancestrals d'aqueixa nit, és l'element purificador que ens aparta de la mala sort i de tot el que volem deixar darrere. El foc té dues simbologies: purificar els pecats de les persones i rendir culte al sol. En molts llocs d'Espanya/ Galícia, Andalusia, Catalunya, Badajoz, Soria/ i en molts països del món es festeja aquest dia encenent fogueres a la platja. Algunes persones fins i tot salten per damunt d'elles perquè la tradició conta que els desitjos que demanen durant aquest ritual poden complir-se.

L'aigua és el segon símbol de Sant Joan, es diu que aquesta nit totes les aigües tenen virtuts curatives, per això en molts llocs és costum banyar-se en el mar o el riu.

Rituals més comuns per a aconseguir sort:

   -Salta 7 vegades les flames i donarà, segons diuen, protecció tot l'any.

    -Banya't en el mar eixa nit. Es considera que a partir de les dotze d'aquesta nit l'aigua és miraculosa, cura malalties i proporciona la felicitat.

   -Demana tres desitjos mentre et colpegen els peus tres ones per a demanar salut fins al pròxim Sant Joan.

    -Agarrar set espigues de blat, fer un ram i tindre-les a casa en un lloc visible. Això et donarà prosperitat.

I degut a tot això, al nostre poble fa molts anys que per la vespradeta en els cantons i les places anàvem preparant les fogueres i a la nit les encenien ja que a l'encendre-les, apartàvem de nosaltres la mala sort, la deixàvem enrere i començàvem un nou cicle, com he dit abans.

La gent que vivia prop dels cantons preparaven les taules i les cadires per a sopar al voltant de les fogueres. Però... què és sopava? De tot, però sobre tot, tota mena de coques. Era una nit on tot el poble gaudia d'una gran festa anant de foguera en foguera.

Una vegada s'havia acabat de sopar, la gent més jove anava de cantó a cantó a botar les fogueres per tot el poble i com he dit, això els donaria molta sort en la seua vida.

Des d'ací anime a l'Ajuntament a potenciar aquesta festa en el nostre poble i així tornar a celebrar la Nit de Sant Joan pels carrers i places del poble.

Bones festes a tothom i molta salut,

José L. Almiñana Juan

Programa de festes, Maig 2023

Mª Amparo Castelló Colomer i el llegat de les Taules de Corpus.

La història de la nostra estreta relació amb la festivitat del Corpus té rostres propis, i un dels més estimats és el de Mª Amparo Castelló Colomer. Tot va començar un dijous de Corpus de l’any 1952 amb la seua Primera Comunió, un fil invisible que la uniria per sempre a una de les tradicions més boniques del nostre poble.

Mª Amparo va nàixer en una data ben assenyalada, el 5 de gener de 1943, la nit màgica dels Reis d'Orient. Filla d’Alfredo i Amparin, la seua infantesa va transcórrer vinculada al Palau dels Malferit, on va nàixer i residia, ja que el seu pare era el procurador del Marqués i la seua persona de màxima confiança per a l'administració de les finques i immobles d'Aielo.

Tot i que Mª Amparo estudiava a València (primer al col·legi de les Teresianes i després amb les Trinitàries), va tindre ben clar que volia tornar al seu poble per a rebre la comunió amb els xiquets i xiquetes de la seua quinta.

Aquell dia de 1952, vestida de blanc i radiant de felicitat, va eixir del Palau escortada pels seus germans, cosins i familiars. Al mateix Palau es va preparar un convit generós, amb els menjars típics de l'època, per a celebrar un esdeveniment tan especial.

Mª Amparo coneixia bé la festivitat del Corpus gràcies a sa mare, Amparin Colomer, a qui tots anomenaven "Amparin la mestra" (un malnom heretat de l’àvia, Maria Arabí, qui exercia com a mestra al poble). Amparin era la voluntària encarregada de muntar i vestir la taula de la processó del Corpus a la Plaça Palau, l’última parada del recorregut dels combregants.

Des de ben xicoteta, Mª Amparo ajudava sa mare i va aprendre l’art d’engalanar la taula del Palau, amarant-se d'esta tradició tan nostra.

L’any 1962, Mª Amparo tornava a eixir del Palau vestida de blanc, però esta vegada com una núvia distingida, del braç del seu pare, cap a l'església per a donar el "sí, vull" al seu marit, Juan Antonio JuanSancho.

El seu nou domicili es va situar al carrer Major, en ple recorregut de la processó. Allí es muntava la tercera parada: la "taula dels Quatre Cantons". En aquells anys era arreglada per la veïna Dª Josefina Llabrés, però amb el pas del temps, quan Josefina ja no se’n va poder fer càrrec, passaria el testimoni a Mª Amparo.

 

Mª Amparo va acceptar el compromís amb un goig immens. Els dies previs al Corpus eren un autèntic pelegrinatge per a ella, buscava les millors flors pel camp i demanava permís per a escollir les plantes més boniques de cada pati del poble, convertint sa casa en un paradís floral. Per a ella, res era suficient per a rebre la Custòdia i els xiquets i xiquetes de comunió.

Amb el pas del temps i l'arribada dels problemes de salut, la seua filla Mara Juan va agafar el relleu. Sota la sàvia i detallista direcció de Mª Amparo, Mara ha aprés tots els secrets de l’antiga tradició i, hui dia, munta amb molt d’amor la taula dels Quatre Cantons.

Enguany serà el primer Corpus en què Mª Amparo no estarà físicament entre nosaltres, però estem segurs que el seu esperit florirà en cada detall, en cada fulla verda i en cada pètal de la taula dels Quatre Cantons, de la Taula de Mª Amparo.

Per sempre en la nostra memòria i en el cor del nostre poble.

El colom a Aielo de Malferit, una gran passió.

 

El colom a Aielo de Malferit, una gran passió. Aielo de Malferit no es pot entendre sense el vol dels seus coloms. El que per a molts és un esport, per als aieloners i aieloneres és un senyal d’identitat, una tradició que es transmet de pares a fills i que ompli de vida el nostre cel i els nostres carrers i camins del terme.

Us mostrem dos fotografies que fan referència, preses un diumenge de maig de 1968, l’endemà de la proclamació de la regina de festes. L’entrega dels premis del concurs de coloms organitzat a Aielo amb picaeta inclosa, un esdeveniment de fa 58 anys.

En la primera fotografia, recordem a Juan Bautista Aparici Alemany "Batiste Xato". En el moment de la imatge, rebia el trofeu del concurs de coloms de festes, de mans de la Reina de les Festes, Mª Luisa Martínez Mateu. Batiste no fou només un colombaire sinó un referent en la matèria, la seua passió i destresa el van portar a recollir nombrosos premis i distincions al llarg de la seua vida, deixant una empremta inesborrable en la tradició colombaire de la nostra terra.

 La segona instantània captura a la perfecció l'arrelada afició que sent el poble d'Aielo pel món del colom. Presidint la taula trobem la Regina de Festes de 1968, Mª Luisa Martínez Mateu, acompanyada de la seua Cort d'Honor i del president de festes, Jorge Beneyto. Envoltats pels colombaires del poble: Mora, Manolo biciclero, Emilio Castelló, germà de Lolita la de la venta, Ana Juan i el seu pare, ?, ?, Xirri, Batiste Xato, Vicente Mateu, Ricardo Martí, Ramon Borderia, Vicente el de la Bonavista, Vicente Tarrazo, Jose Martínez mague. Clotilde, Maruja de Fermin, Carmensin la fortuna, Mª Luisa, Jorge Beneito, Pepica la manyana, Tere Molla. La imatge reflectix la germanor i el pes social d'una pràctica que és molt més que un esport.

Aquella llavor plantada fa dècades ha donat els seus fruits més brillants este 2026. Recentment, el nostre poble ha viscut un moment històric amb l’organització de la 74a edició del Campionat d’Espanya de Coloms Esportius - Copa SM El Rei. Celebrat del 26 d’abril al 30 de maig de 2026, esta fita esportiva ha convertit Aielo de Malferit en el punt de trobada de colombaires arribats de tots els racons d'Espanya. L'èxit de l'esdeveniment reafirma que la passió aielonera està més viva que mai.

Enhorabona al Club de Colombicultura "La Aielense" per una organització impecable. Gràcies per mantindre el llistó tan alt i per fer que el nom del nostre poble vole tan lluny com els nostres coloms.