Del jardí bell de València és Ayelo ermosa flor que escampa, arreu, les fragàncies que despedeix lo seu cor. Miguel Ferrándiz."Himne a Ayelo"
.jpeg)
Juny ja queda enrere i juliol ja és ací de ple. Però el camp d'Aielo ens regala una sorpresa rere l'altra. Les nostres passejades pel secà continuen sent un espectacle per als sentits, els camins s'han convertit en un llenç ple de colors i varietat floral. No ens cansem mai de descobrir aquesta bellesa tan nostra!.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
Joan Enric Barber Cebrián, amic de tot el poble, veí model, voluntari fins a la medul·la i sempre participatiu... Gran, molt gran el nostre Joan Enric.
Crec que absolutament tot el poble té una paraula, una anècdota o algun record bonic per a recordar-lo. Has deixat una empremta inesborrable al teu poble, un ciutadà que, amb els seus límits, ha contribuït com el que més a fer poble i a crear comunitat. Sempre et recordarem. Gràcies per tant, Joan Enric.
Com a xicotet homenatge d'acomiadament, us demane que omplim aquest Facebook amb fotos que tots tenim amb ell o d’ell. Compartim els seus records en els comentaris.
Descansa en pau (DEP). 🖤
Moltes gràcies a totes les persones que vau assistir a la meua xarrada a la parròquia, este dilluns 29 de juny dia de sant Pere. Va ser un dia molt assenyalat en què vam recordar el moment històric que va viure Aielo de Malferit ara fa 80 anys. Un dia ple de records i de moltes emocions.
Vam homenatjar la persona que va fer possible que hui tinguem una magnífica imatge del titular de la parròquia presidint la nostra vida diària, i vam rememorar l’emoció del poble en rebre una imatge tan imponent. També vam compartir xicotetes anècdotes que, en realitat, són molt grans; records de la família i, en definitiva, vam parlar de la història local i d'una memòria que encara continua ben viva. Per a mi, va ser una xarrada especialment emotiva, ja que tocava molt de prop la meua família, els Colomer.
Els testimonis d'un dia històric.
El moment posterior a la xarrada va ser commovedor, escoltar els records i les experiències d'aquells xiquets i xiquetes que van viure l'arribada de Sant Pere en primera persona, i que hui ja són persones més que octogenàries:
• Juan Juan Cháfer ens va parlar de la quinta de xiquets i xiquetes que van prendre la comunió aquell any i que van tindre la sort de fotografiar-se vora el Sant.
Amb aquest escrit vull recordar breument una tradició que s'ha perdut en el nostre poble, estic parlant de la celebració de la Revetlla de Sant Joan. És a dir, la nit de les fogueres de Sant Joan. Aquesta nit la identifiquem principalment amb el foc, amb aqueix ritual purificador, renovador, que ens permet ressorgir de les cendres per a començar de nou allunyant tot el dolent i atraient el positiu.
Fent un poc d'història de l'origen de la nit de Sant Joan:
Cada nit del 23 al 24 de juny es celebra la màgica Nit de Sant Joan, una festa pagana amb nom religiós en la qual es commemora el naixement de l'apòstol de Jesús, i a més es produeix el solstici d'estiu en l'hemisferi nord i el d'hivern en l'hemisferi sud.
És en aquesta data, quan el sol està al punt més alt, és el dia més llarg de l'any i, per suposat la nit més curta, als països de l'hemisferi nord, i a partir d'eixe moment, va perdent força i els dies es fan més curts. És per això que, aquesta celebració va lligada a rituals com encendre fogueres i focs per a donar més força al sol.
Els orígens d'aquesta celebració són d'allò més curiosos. Es diu que l'origen més remot cal buscar-lo en les festes gregues que es dedicaven al déu Apol·lo. Es celebraven, igual que les nostres, en el solstici d'estiu i també s'encenien grans fogueres que actuaven com a agent purificador. De la mateixa manera, els romans dedicaven a la deessa de la guerra, Minerva, unes festes similars també amb focs i flames.
Per què sant Joan?
L'església catòlica celebra el 24 de juny, el naixement de Sant Joan Baptista, que, segons la Bíblia, va batejar a molts al riu Jordà. A més, segons la cultura cristiana, amb el naixement de Sant Joan Baptista, el seu pare, Sacaries va ordenar encendre una gran foguera que serviria per a donar a conèixer als seus coneguts i parents que el seu fill ja havia nascut.
El cristianisme va assimilar la tradició d'origen pagà, com moltes altres, i la va adaptar al seu calendari, motiu pel qual el costum de prendre les fogueres va quedar unida al naixement del Baptista: com aquesta efemèride està marcada el dia 24, en algunes localitats espanyoles se celebra entre el 23 i el 24 de juny i en unes altres, en la del 24 al 25.
Importància del foc i de l'aigua.
El foc és un dels símbols en què es basen els rituals ancestrals d'aqueixa nit, és l'element purificador que ens aparta de la mala sort i de tot el que volem deixar darrere. El foc té dues simbologies: purificar els pecats de les persones i rendir culte al sol. En molts llocs d'Espanya/ Galícia, Andalusia, Catalunya, Badajoz, Soria/ i en molts països del món es festeja aquest dia encenent fogueres a la platja. Algunes persones fins i tot salten per damunt d'elles perquè la tradició conta que els desitjos que demanen durant aquest ritual poden complir-se.
L'aigua és el segon símbol de Sant Joan, es diu que aquesta nit totes les aigües tenen virtuts curatives, per això en molts llocs és costum banyar-se en el mar o el riu.
Rituals més comuns per a aconseguir sort:
-Salta 7 vegades les flames i donarà, segons diuen, protecció tot l'any.
-Banya't en el mar eixa nit. Es considera que a partir de les dotze d'aquesta nit l'aigua és miraculosa, cura malalties i proporciona la felicitat.
-Demana tres desitjos mentre et colpegen els peus tres ones per a demanar salut fins al pròxim Sant Joan.
-Agarrar set espigues de blat, fer un ram i tindre-les a casa en un lloc visible. Això et donarà prosperitat.
I degut a tot això, al nostre poble fa molts anys que per la vespradeta en els cantons i les places anàvem preparant les fogueres i a la nit les encenien ja que a l'encendre-les, apartàvem de nosaltres la mala sort, la deixàvem enrere i començàvem un nou cicle, com he dit abans.
La gent que vivia prop dels cantons preparaven les taules i les cadires per a sopar al voltant de les fogueres. Però... què és sopava? De tot, però sobre tot, tota mena de coques. Era una nit on tot el poble gaudia d'una gran festa anant de foguera en foguera.
Una vegada s'havia acabat de sopar, la gent més jove anava de cantó a cantó a botar les fogueres per tot el poble i com he dit, això els donaria molta sort en la seua vida.
Des d'ací anime a l'Ajuntament a potenciar aquesta festa en el nostre poble i així tornar a celebrar la Nit de Sant Joan pels carrers i places del poble.
Bones festes a tothom i molta salut,
José L. Almiñana Juan
Programa de festes, Maig 2023
