UN NOM
Qualsevol lector del "Nomenclàtor Geogràfic del País Valencià" podrà comprovar que a les nostres terres existeixen dos pobles amb el nom d'Aielo. L'un és Aielo de Rugat i l'altre Aielo de Malferit (ambdós en la bellíssima Vall d'Albaida).
La paraula "Aielo" sembla que procedeix de la llengua ibèrica anterior a la dominació romana de l' "hinterland" de la regió valenciana. Segons els erudits, "Ai" en ibèric vendria a significar "caiguda", "baixada" o "sopalma". La segona part, "elo" o "holos", significaria "horta" o alguna cosa semblant. Però vaja vosté a saber tot això de les etimologies i les seus fantàstiques —fantasioses, a voltes— conseqüències... De totes maneres, el nom d'Aielo té un ètim preciós. Si no, veja vosté la preciositat que d'allà eixiria: "L'horta de la sopalma o de la baixada" (la caiguda cap al riu Clariano, que es forma al Pou Clar de la benvolguda ciutat d'Ontinyent). La segona part del nom, "de Malferit", és deguda al nom dels senyors del poble, els marquesos de Malferit, llinatge català establert en temps de la conquesta del Regne i la subsegüent repoblació...
EL POBLE
Aielo de Malferit és un poble preciós en el qual jo he viscut set anys i pense que, encara, tinc alguns amics, bons amics. Ultrapassa els tres mil cinc-cents habitants, amb una població escolar de més de set-cents xiquets. I quins xiquets, mare meua! Quan deprenen a multiplicar, no hi ha tio que els apare!
El nucli urbà s'alça en el marge esquerre del riu Clariano —aigües avall—, prop del Pont de l'Arcà i sobre una costa de relleus de pedra calcària que vassa les aigües de pluja al sotsdit riu.
El nucli vell rodeja el Palau dels Malferit —un casal enorme i quadrangular que possiblement no siga d'abans del segle XVII— i que jo mai no he tingut ocasió de visitar per dins. Enfront del palau està la Casa del Poble, on Ricard Martí, fill, i don Pascual Marco i el senyor alcalde, Joan Antoni, me'ls imagine encara discutint problemes, escrivint a màquina, registrant defuncions o naixements o discutint amb Pepico sobre el vell tema de "feta la llei, feta la trampa"...
El labirint de carrerets rectes i estrets ofereix una creu perfecta en el punt anomenat Els Quatre Cantons. En aquest sector totes les cases tenen grans portalades de pedra de calç, uns carreus enormes i ben llaurats. Possiblement siguen producte del boom econòmic subsegüent a la puja de preus del vi a causa de la fil·loxera que arruïnà els vinyars francesos d'açò farà cent anys.
ECONOMIA
L'economia aielonera és bàsicament agrícola amb conreus de vinya (de raïm de taula i de vi), bresquilleres (bresquilles de Sant Joan), bercoquers (el famós bercoc "canino"), oliverar, garrofers, hortalisses, dacsa o blat de moro o panís, com diuen en Aielo...
La principal activitat agrícola aielonera, però, és el "barbat". El barbat és el plantó jove, criat en planters d'horta i que es deriva de la rabassa mare. Aquesta especialització té l'origen en l'anomenada "planta americana", ja immune al virus de la fil·loxera. No volem exagerar, però Aielo de Malferit és el planter que ofereix totes les plantes del vinyars d'Andalusia, La Mancha i part de l'estranger... Un detall. El recordat senyor Alfredo Castelló Silvestre, bon amic i que ens faltà quan encara esperàvem tantes coses d’ell, va ser el president nacional de viveristes de Barbat. Açò explica, prou, la importància d’aquesta modalitat agrícola que es podria qualificar d’industrial.
L'altre puntal de l'economia és la indústria. Ací posseeix els sectors del vidre i també el tèxtil i el plàstic. El vidre ve representat per la Vidriera Ayelense, S. L., amb la gerència de Vicent Sanz, home que ha treballat tant per Aielo i la seua industrialització. La tèxtil està poc representada, però la firma Martínez d'Agostino prepara fibres tèxtils en una gran fàbrica. El plàstic posseeix una gran indústria en mans de Rosendo Sanz, home decidit, treballador i capità d'empresa.
I, ¿què més? La fàbrica de licors, xarops, i orxata fundada en 1880, dins quatre dies centenària, on es preparen les begudes amb noms més exòtics que mai podreu sentir, com la "Kola-Coca", per exemple, que Coca-Cola hagué de respectar quan els americans vingueren amb el seu producte...
I la firma Santiago Barber, coneguda per tot arreu del món, que exporta tota classe de productes, des de castanyoles a taules, passant per burrets d'espart d'artesania almeriana fins a pianos de cua o guitarres...
ELS HOMENS
Els aieloners són gent treballadora, comerciants, decidits. Allà on hi ha una pesseta de cara, us trobareu fills d'Aielo. Els agrada estudiar i treballar. Suar i divertir-se. Són valents i sempre diuen que "els naps d'Aielo són els millors del món". Però això era abans. Els fills d'Aielo igual empelten un ametler de bresquillera que construeixen la muralla de Xina, posem per cas, que fabriquen una garrafa o practiquen el tenis. Fills del poble són notaris, o metges, o economistes, farmacèutics, mestres, llicenciats en Filologia, o capitans de vaixell mercant. Fins i tot, podreu practicar la llengua grega amb el senyor Jordi Visvikis, un ex mariner transformat en agricultor, amb els ulls i les mans plenes de salnitres dels set mars...
Però açò no és tot el meu Aielo. Aielo també sap disfrutar del temps de festa. ¿Haveu estat mai a les seues festes de moros i cristians? Doncs, demà, més...
Notícia publicada en "Las Provincias" del 5-8-1975.
VICENT ESCRIVÀ




.jpg)
.jpg)














.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_page-0001.jpg)
_page-0002.jpg)
.jpg)

.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)





.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)