Hui fa deu anys que ens va deixar Josefa Colomer Sanchis. Com deia Llorenç Barber a la revista Almaig, l’any 2016, “Mil gràcies siguen donades, doncs, a aquelles persones que dediquen la seua vida amb tenacitat, generositat i bona lluna als seus veïns. Josefa Colomer, per a mi sempre Pepica la botja ha sigut d’estes.”
Ressalta aquesta "bona lluna" i generositat que definixen a les persones que fan poble de manera silenciosa però constant. Figures com ella són les que teixixen la identitat d'un poble, convertint el silenci del servei en un llegat inesborrable. Pepica més que una bibliotecària, era una pionera de la lectura, una de les seues vocacions (abans de tindre a Aielo una biblioteca oficial) ja havia convertit la seua casa del carrer Sants de la Pedra en un punt de préstec de llibres per a les xiquetes del veïnat.
Em contava una dona, quan ella era menuda, els rogles que es feien al carrer davant de la seua casa per escoltar-la contar contes, narrar històries, i molts jocs i cançons, i els llibres que tenia a l’habitació de l’entrada!
Una vida dedicada als altres, el seu llegat no es queda només entre prestatgeries, qui no recorda el repàs a casa? On molts vam aprendre més que lliçons escolars, una altra de la seua vocació.
I les excursions? Estes caminades inoblidables a la Cria Vella i Penya Mira, que per a ella formàvem part de les lliçons d'amor al nostre patrimoni i la nostra terra.
O el catecisme? On la seua paciència i amabilitat van ser la seua millor ensenyança.
Deu anys d'absència física que es transformen en una presència permanent gràcies a cada anècdota que la gent em compartix al carrer. Una vida plena dedicada als altres, generosa i enriquidora per a tothom que la va conéixer. No és un buit, és una petjada permanent.
Mil gràcies per tot, tia! Mai t'oblidarem.
