Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 18 de octubre de 2026

Fa 50 anys al programa de festes es parlava de: Raimundo Goberna Ortiz, per Pilar Barber

 

L'any 1976, al Programa de Festes d'Aielo de Malferit, la veïna Pilar Barber va dedicar un sentit article titulat «Para ofrendar nuevas glorias» a un dels fills més il·lustres del poble, Raimundo Goberna Ortiz.

Nascut a Aielo de Malferit el 12 de març de 1943, fill de Raimundo Goberna Martínez i Matilde Ortiz López, va iniciar la seua formació a les escoles del poble abans de continuar els seus estudis al col·legi dels Franciscans d'Ontinyent.

L'article repassa el seu brillant recorregut acadèmic i científic:

Llicenciat en Medicina per la Universitat de València (1966), es va doctorar el 1969 amb una tesi pionera sobre la dinàmica de la secreció de la insulina.

Entre 1967 i 1971 va ampliar estudis a la Universitat d'Ulm (Alemanya), especialitzant-se en metabolisme i endocrinologia sota la direcció del professor Pfeiffer i amb el suport de la prestigiosa Fundació Alexander von Humboldt.

Després d'exercir com a professor a la Universitat Complutense de Madrid, el febrer de 1976 va obtindre la Càtedra de Bioquímica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Sevilla.

Més enllà dels seus nombrosos treballs d'investigació sobre la diabetis i l'endocrinologia, i del seu paper com a fundador i directiu en diverses societats mèdiques nacionals i europees, la ressenya de Pilar Barber valora l'orgull d'un poble que veu com un dels seus veïns aconseguís el cim de la ciència i la docència universitària.

Programa festes 1976

Programa festes 1976



 

viernes, 9 de octubre de 2026

Llorenç Barber Colomer, Fill Predilecte d’Aielo de Malferit!

 

Enhorabona, Llorenç Barber Colomer, Fill Predilecte d’Aielo de Malferit!

El nostre estimat veí Llorenç Barber Colomer ha estat nomenat Fill Predilecte d’Aielo de Malferit. Tot un honor per al nostre poble. Enhorabona, Llorenç!

Un xiquet que va nàixer al carrer Església, prop del campanar de la parròquia de Sant Pere Apòstol, un 6 d’agost, el mateix dia del Crist de la Pobresa, en plenes festes patronals. Fill de Santiago i Maruja, és conegut afectuosament com els de «Ca Santiago», pel nom del pare i de l’avi patern, llauradors i propietaris. La seua àvia materna, Pilar Requena, descendia dels Ortiz (el Degà Ortiz, un altre personatge aieloner de renom mundial). Així que, Llorenç forma part de nissagues aieloneres antigues i destacades, carregades d’història i amb fortes arrels al poble (Barber, Requena, Ortiz, Comenge, Colomer).

Criat als carrers d’Aielo, on corria i jugava amb els amics darrere de la Capella, al solar del Cementeri Vell, al riu, al pont d’Allà Baix, l’Eixample o a l’Era. Es va formar com els altres xiquets del poble, quan era ben menut a les monges de la Beneficència, a l’escola del Patronat i a l’acadèmia, abans de fer el salt cap a València.

La mare, Maruja, va ser una peça clau en la seua formació musical. Llorenç sempre ha contat la importància de la música a sa casa, diàriament hi sonava el piano, la guitarra o l’acordió. Eren tants germans, sempre hi havia algú tocant, i per a la gent que passava per la porta era una autèntica delícia escoltar-los. Maruja, professora de música i amant del piano, fins i tot feia classes particulars de solfeig als xiquets d’Aielo, molts d'ells, hui en dia convertits en músics, la recorden i li agraïxen aquelles lliçons.

Llorenç és el seté de nou germans, tres xiques (Tere, Adelia i Pilar) i sis xics (Santiago, José María, Rafael, Llorenç, Fernando i Luis). Una gran família nombrosa amb músics per afició, emprenedors, empresaris i festers... en definitiva, aieloners d’ànima i cor. Tots van eixir d’Aielo buscant prosperar, però mai no han oblidat el seu poble, mai no han faltat a les festes ni als moments especials, i al poble han tornat quan han partit per sempre. Fidels a les seues arrels, mantenen la vivenda familiar, que compta amb quasi 200 anys d’història a la família.

Parlar dels “Santiagos” ens portaria a recordar moltíssimes vivències, però ens quedem amb un racó molt estimat per a Llorenç i la seua família, la caseta familiar de Campello!

En l'acte d'anit es va parlar del teu llarg i fabulós currículum, dels teus inicis i, per descomptat de les campanes. Enhorabona! Eres una gran referència en la música d’avantguarda, i Aielo ha pogut conéixer-la de primera mà. Al poble has deixat una gran empremta musical amb les Nits d’Aielo i Art, un festival de referència.



 Enhorabona i gràcies per no oblidar mai el teu poble ni les teues arrels. Ens felicitem tots per poder gaudir de la teua música, dels teus records i de la teua estima, ara de la teua pròxima fundació. Endavant, Llorenç!

 Mª Jesús Juan 

 

domingo, 4 de octubre de 2026

Un passeig amb calma pel nostre Raval d'Aielo.

 

Amb motiu de la nova cançó de Pep Gimeno "Botifarra" sobre el carrer Ravalet de Moixent, no puc evitar fer-me una pregunta, coneixeu el nostre Raval? Quantes vivències, històries i vides per contar s'amaguen en este racó tan poc transitat d'Aielo de Malferit!

Si us ve de gust fer una passejada contemplativa, és un pla perfecte, fins i tot per a gaudir-lo amb tota la família. La pau i la tranquil·litat es respiren des del primer instant.

Podem començar el recorregut a la mateixa Font del Raval (carrer sant Antoni), un lloc ideal per a agafar el ritme d'esta caminada urbana sense presses.

Des d'allí, continuem pel carrer Major fins a arribar a les cases del Raval que miren directament cap al Barranc de la Barceloneta. En este tram trobareu casetes menudes, racons amb molt d'encant, vegetació frondosa i molts gatets prenent la fresca plàcidament.


 Podeu beure a la Font del Capritxo mentre contempleu les vistes obertes cap a la Barceloneta.

Fent un poc de memòria, és fàcil recordar les persones que van habitar estes xicotetes casetes encalades de blanc, algunes malauradament ja enfonsades, l'horta tradicional regada per la séquia amb l'aigua del riu Clariano, la propera partida de la Cria Vella (amb tanta història a l'esquena) i, de fons, la nostra estimada Serra de l'Ombria.


 

Quina calma i quina pau es respiren al Raval! Sens dubte, és un tresor del nostre poble que val la pena redescobrir i passejar amb ulls d'estimació.

Si creueu el barranc i agafeu el camí de l'Ombria, obtindreu una imatge panoràmica magnífica d'Aielo des d'on s'aprecia perfectament tota la fisonomia del Raval.


I vosaltres, quins records o vivències guardeu del Raval d'Aielo? Deixeu-nos els vostres comentaris i compartiu la vostra memòria del poble amb nosaltres!

 

Mª Jesús Juan 

 

 

lunes, 14 de septiembre de 2026

En memòria de Maruja Genaro (Maria Malchirant Juan)

Ens ha deixat Maruja Genaro, Maria Malchirant Juan. El seu malnom li venia del seu avi, Genaro Juan, el portava amb molt d’orgull i tothom la coneixia així. El seu aguelo vivia al carrer Sant de la Pedra i era molt aficionat a eixir al carrer per a contar contes i anècdotes, fascinant a les menudes del veïnat, que s'hi quedaven bocabadades.

Maruja va aprendre tots aquells contes. Cada vegada que venia algun escriptor a recollir tradició oral, com Verdú, jo la cridava, ella venia d'immediat i els compartia. També van ser moltes les visites de particulars que acudien a la seua casa del carrer Puríssima. Sempre era un autèntic plaer escoltar-la i gaudir de com narrava les històries picares dels retors!


 Les seues rondalles han quedat recollides en molts llibres de literatura popular, com Contes a la fresca i, recentment, a Rondalles i succeïts rescatats de l’oblit, de l'alcoià Jordi Raül Verdú (2025). Mariló Sanz també li va arreplegar i publicar uns quants relats (com Les perdiuetes...) editats per Caixa Ontinyent. Fins i tot Pep Gimeno Botifarra es va entrevistar amb ella i inclou els seus contes en les seues actuacions. Així mateix, la gran narradora Almudena Francés porta en el seu repertori contes de Maruja. Vam tindre l'honor de veure-les narrar juntes en l’activitat comarcal Contes a la fresca, dirigida per la mateixa Almudena, l’any 2021 a la biblioteca, al costat del contador, Blas Senabre. Maruja tenia un art especial per a la narració oral!


 Maruja mantenia una relació molt estreta amb la meua família. Era veïna de la meua mare i de les seues germanes, aquelles xiquetes que escoltaven embovades al tio Genaro, i van compartir molts jocs al carrer i vivències. Anys després, la casa on va nàixer la seua mare, Presentació, la van comprar els meus pares. Aquesta amistat entre famílies mai no s’ha interromput i ha passat de generació en generació.

Cada vegada que l'he visitada, m’ha acollit amb un gran somriure, disposada a explicar-me històries o a prestar-me fotografies per a l’Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca, on va ser una de les grans col·laboradores. Quan li demanàvem ajuda per a la biblioteca o per a treballs històrics, mai no ens va fallar. Sempre ens ho narrava tot amb una memòria prodigiosa i una gran saviesa. Era una dona ben curiosa, recorde que la seua mare i la seua tia Maruja ja eren grans lectores i dones plenes de coneixement, sempre disposades a compartir les seues vivències sobre Aielo i la seua gent. Veus que ara, malauradament, s'han apagat.

Per a mi, Maruja Genaro era un nexe d’unió amb la meua mare i les meues ties, era la manera de mantindre viva aquella generació. Hui, amb la seua defunció, es tanca tota una època difícil de recuperar.

 La meua estima per Maruja és immensa. Una dona molt volguda, única i irrepetible. D.E.P