Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


viernes, 28 de agosto de 2026

En record de Salvador Rico.

Ens ha deixat Salvador Rico Martínez, manyano, una persona sempre disposada a ajudar a tothom. Home senzill, amable i col·laborador, va ser un gran amant i lluitador pel seu poble, Aielo de Malferit.

Salvador va ser regidor en la primera corporació democràtica del nostre ajuntament i va assumir la responsabilitat de l'àrea de Cultura. Des del primer moment, es va interessar i implicar moltíssim per la Biblioteca Municipal. De fet, molts anys després de deixar el càrrec, encara passava moltes vegades a fer-me una visita a la Biblioteca per recordar amb afecte tot el treball que es va fer en aquells primers anys en benefici d'aquesta institució.

En la història de la nostra Biblioteca Publica Municipal Degà Ortiz i Sanz, Salvador Rico hi té un lloc molt destacat i un record inesborrable. Descansa en pau, Salvador.


domingo, 23 de agosto de 2026

L’ESGARDAET, EL GUST DE L’ESTIU I LA TRADICIÓ A LES TAULES D’AIELO DE MALFERIT.

  

Les hortes d’Aielo de Malferit, regades per les aigües del riu Clariano, oferixen durant l'estiu una abundància de verdura fresca, albergínies, tomaques, cebes i pimentons, entre altres. D’esta collita naix l’esgardaet, un plat modest, fresc i ple de tradició gastronòmica que combina la dolçor de la verdura torrada amb el contrast salat de l’abadejo. Un plat dels principals del nostre receptari.

Ingredients:

Albergínies, cebes i pimentons (verds i rojos).

Abadejo dessalat.

Alls secs i oli d’oliva.

Elaboració:

En una llanda, posar les albergínies, les cebes i els pimentons al forn fins que queden ben torrats.

Pelar la verdura i esgardar-la a tires, utilitzant les mans. Este pas manual és el verdader secret que li dona la textura i la gràcia del plat.


Dessalar l’abadejo prèviament en aigua per retirar l'excés de sal, eixugar-lo bé i desmiger-lo a trossos menuts.

Mesclar la verdura esgardada amb l'abadejo desmigat. Afegir alls secs a trossos i un bon raig d'oli d'oliva.

L’abadejo ha sigut històricament un ingredient clau i molt econòmic, tot un clàssic de la cuina casolana aielonera. Gràcies a la seua fàcil conservació, s’assecava i es mantenia perfecte penjat a la paret, per a ser elaborat i formar part com ingredient principal d’un grapat de bons plats, tant per als dies calorosos d'estiu, com per a molts guisats de temps de Quaresma.


Hui en dia, l’esgardaet es manté fidel a la seua recepta original. És un plat útil, fàcil de conservar i la millor opció per a portar en fiambrera a un sopar de comboi amb els amics. Resulta perfecte com a tapa, per a completar un bon esmorzar, o com a acompanyament de primer nivell, sempre acompanyat d’una cervesa ben fresca o un bon vi de la nostra terra. 

Bon profit!

Mª Jesús Juan 


 


domingo, 16 de agosto de 2026

Caminades d'estiu pel terme d’Aielo de Malferit (agost)

 Continuem les nostres passejades durant el mes d’agost per la nostra terra...

A la vora dels camins i als marges del terme d'Aielo, la flora ha canviat completament. A poc a poc, el verd primaveral ha donat pas a una vegetació de sequera, adaptada a la calor i al sol d'estiu de la Vall d'Albaida.

Ara, els bancals erms i els contorns dels camins són de tons daurats i s'omplen de canyota, cardos, cardinxes, cugula i espart... Espècies resistents i humils que adornen el nostre paisatge mediterrani i li donen este encant estiuenc tan autèntic.

Matisos daurats i ocres que ens recorden la força de la natura en els dies més calorosos de l'any. L'encant dels detalls d'estiu i la flora de secà creen una atmosfera única, resistència natural i la bellesa d'aquelles plantes que suporten el sol intens d'agost.

La naturalesa no s'atura, només canvia de vestit amb cada estació. Recórrer els camins d'Aielo és aprendre a observar la natura en cada detall.

















 

 

jueves, 13 de agosto de 2026

Entre la foscor i el silenci, així vam viure l'eclipsi a Aielo.

 

Un dia després de l'eclipsi total, toca fer balanç. Al poble no hem pogut veure el moment exacte, un gran núvol es va situar just a l'estret d'Aielo, a la Serra Grossa, tapant el punt precís per on es ponia el sol. Tanmateix, vam experimentar altres sensacions úniques.

El primer que es va notar va ser la baixada de la temperatura, acompanyada d'un gran silenci i una foscor brusca que va inundar els camps. Les xitxarres van deixar de cantar a l'instant. Els gats, els gossos i les gallines no feien molt de cas, però això sí, estaven tots ben calladets i mudes, els pardalets van desaparéixer del cel...

I, de sobte, a poc a poc, va començar a tornar la llum! Aquella "poqueta nit" feta a mida es va fer sentir, els animals van començar a moure un poc desorientats, i ràpidament va tornar la calor habitual i la llum del dia.

 

Com a curiositat, les llums solars que tinc al jardí van detectar la baixada lumínica i es van encendre totes de colp. En finalitzar l'eclipsi i tornar la normalitat, es van tornar a apagar soletes.

 

No el vam veure amb els ulls, però el vam sentir amb tots els sentits. Una vivència inoblidable!

 

 

Quina llàstima que a Aielo el gran núvol no deixarà gaudir de l'espectacle en directe. Mentrestant, a Cabanes (la Plana Alta), un col·laborador sí que va tindre sort i privilegi de gaudir-lo.