IX MOSTRA FESTERA juliol 2023. 1973 l’any que Nino Bravo ens va deixar.

Y busqué entre tus cartas amarillas

Mil te quiero, mil caricias

Y una flor que entre dos hojas se durmió

 A la Mostra Festera també li prepararem un racó molt especial, aquest any que estem celebrant el 50 aniversari de la seua defunció, per donar-li un últim adeu. Recollint les paraules que li dedicaren els veïns del poble, el 16 d’abril de 1973. Quan desconsol pels carrers del poble. Quants plors per aquell jove cantant que portava el nom d’Aielo per tot arreu.

 

IX MOSTRA FESTERA juliol 2023. 1971 L’ANY QUE NINO BRAVO VA ACUDIR A LES FESTES D’AIELO.

Aquell any va ser molt especial per a Nino. Ell solia vindre al poble tots els dissabtes, i anava amb el seu aguelo Vicente Ferri “El ferrer” a missa. A l’eixida passaven pel bar de Bigot, ple d'homes, buscant faena o cobrant els jornals de la setmana. Després, a la porta de la seua casa al carrer Sants de la Pedra, buscant la frescor de poqueta nit, i assegut en aquelles cadires de boga, rodejat i acompanyat dels homes majors del roglet del seu domicili, xarraven i feien llargues tertúlies, de tant en tant, li presentaven algun jove del poble explicant-li de quina família provenia, parlaven de la cacera i altres converses, que la nit era llarga.

El dia 5, dia de la triomfal Entrada de Moros i Cristians vindria juntament amb la seua dona Amparo Martínez, acabats de casar en abril, eren encara novençans, a veure l’entrada. Es va deixar fotografiar almenys amb les comparses de Bucaneros i Oleyanos (que sapiem), durant la desfilada de l’Entrada. Després passejaria pel poble i es retrataria amb més veïns. 

 

Demanem a totes aquelles persones que puguen tindre fotografies amb Nino les aporten a la biblioteca municipal. Nosaltres ràpidament les escanegem i retornem. Recordem que aquestes fotografies són un document únic i històric per Aielo.

 

IX MOSTRA FESTERA juliol 2023. 1971 L’ANY QUE NINO BRAVO VA VINDRE A CANTAR A L’EIXAMPLE. Per Mª Jesús Juan Colomer.

Quants homes i dones recorden aquell 11 d’agost de 1971? (Ara es compleixen 52 anys), quanta il·lusió entre la joventut aielonera per veure actuar al seu paisà Luis Manuel!, veí, amic famós i ja conegut a tot arreu amb el nom artístic de NINO BRAVO.

El president de festes Miguel Mateu, en el programa de festes de 1973, ens contava l’anècdota que en els anys 60, Nino es va presentar per a actuar desinteressadament, amb companyia del seu conjunt musical “Los Hispanicos”. Una revetla popular en el passeig de l'Eixample, amenitzaria la proclamació de la Regina de Festes de l’any 1962.

Anys després, ja en el cim de la popularitat, l'any 1971, es va oferir a l'Ajuntament per actuar gratuïtament a benefici de les obres del parvulari en el qual havia sigut alumne.

“La actuación a iniciativa y deseo expréso de Nino a quien el ayuntamiento le agradeció. Y a fin de conseguir que la actuación desinteresada de Nino Bravo cumpliera la finalidad de que fuera a beneficio de las Escuelas Nacionales, los jardines del Eixample iban a ser cerrados de forma que toda persona que deseara asistir deberá, abonar una cantidad, a fin de conseguir una importante recaudación que sirviera para la finalidad educativa propuesta. La entrada acordada fue de 75 ptas. por persona (extracte acta pleno del ayuntamiento 26/06/1971)”.

Passats 52 anys, la gent recorda el seu recital i gran actuació, amb un poc de tristor a causa del fet que l’ajuntament va cercar el recinte de l’Eixample, i així cobrar l’entrada (Fina recorda que eren 15 duros, 75 pessetes de l’època). Eren temps de moltes necessitats i molta gent no va poder costejar l’entrada, quedant-se a les portes del reixat, escoltaren a Nino, però no van poder veure'l i aplaudir-li directament. Foren molts els desencantats per aquesta decisió presa amb el millor fi, recordem que es volia reunir recursos monetaris per al parvulari. El recinte es va omplir, i acudiren molts fans i persones forasteres de la comarca a escoltar-lo.

Nino, des de l’escenari, comentaria el seu rebuig. Ell volia que les portes estigueren obertes per a tothom, ell venia a cantar per al seu poble i pels seus veïns (la seua gent), diverses vegades exaltaria al seu poble natal, del que se sentia ben orgullós.

Nino va cantar com mai!, deien els assistents que va eixir a l’escenari com un "bou", i així va finalitzar la seua actuació donant-ho tot pel seu Aielo de Malferit.

L'any 1972, aniria a cantar en directe i durant les festes, a la Glorieta d’Ontinyent, i va ser un rotund triomf, amb el seu vestit blanc, tots els joves d’Aielo tornaren a veure'l cantar, i escoltar les seues melodies, aquesta vegada amb més èxit, ja que tingueren la sort, de veure'l en directe. Als jardins de la Glorieta, recorda la gent aielonera que va assistir al concert, que Nino no va parar de parlar d’Aielo, deia que era d’allí, el seu poble natal, i que era la cosa millor!!!. Inclòs també va arribar a cantar en la Fira de Xàtiva.

52 anys després des de la IX Mostra Festera volem agrair-li la seua generositat, i amb el raconet que li hem dedicat tornar-li una miqueta d'aquest amor que va regalar a Aielo. I les melodies que actualment encara marquen a generacions de jóvens aieloners que se senten orgullosos de dir que són del poble de Nino Bravo!. Fotografies del Museu Nino Bravo, text  Mª Jesús Juan Colomer.

 

RACONETS I MOMENTS DEL MEU POBLE AIELO: Aielo de Malferit bressol de Nino Bravo. Música Espectacle itinerant (dissabte 13 de maig 2023).

 

 Enhorabona a tots els participants.