Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 30 de julio de 2023

IX MOSTRA FESTERA juliol 2023. 1971 L’ANY QUE NINO BRAVO VA VINDRE A CANTAR A L’EIXAMPLE. Per Mª Jesús Juan Colomer.


Quants homes i dones recorden aquell 11 d’agost de 1971? (Ara es compleixen 52 anys), quanta il·lusió entre la joventut aielonera per veure actuar al seu paisà Luis Manuel!, veí, amic famós i ja conegut a tot arreu amb el nom artístic de NINO BRAVO.

El president de festes Miguel Mateu, en el programa de festes de 1973, ens contava l’anècdota que en els anys 60, Nino es va presentar per a actuar desinteressadament, amb companyia del seu conjunt musical “Los Hispanicos”. Una revetla popular en el passeig de l'Eixample, amenitzaria la proclamació de la Regina de Festes de l’any 1962.

Anys després, ja en el cim de la popularitat, l'any 1971, es va oferir a l'Ajuntament per actuar gratuïtament a benefici de les obres del parvulari en el qual havia sigut alumne.


“La actuación a iniciativa y deseo expréso de Nino a quien el ayuntamiento le agradeció. Y a fin de conseguir que la actuación desinteresada de Nino Bravo cumpliera la finalidad de que fuera a beneficio de las Escuelas Nacionales, los jardines del Eixample iban a ser cerrados de forma que toda persona que deseara asistir deberá, abonar una cantidad, a fin de conseguir una importante recaudación que sirviera para la finalidad educativa propuesta. La entrada acordada fue de 75 ptas. por persona (extracte acta pleno del ayuntamiento 26/06/1971)”.

Passats 52 anys, la gent recorda el seu recital i gran actuació, amb un poc de tristor a causa del fet que l’ajuntament va cercar el recinte de l’Eixample, i així cobrar l’entrada (Fina recorda que eren 15 duros, 75 pessetes de l’època). Eren temps de moltes necessitats i molta gent no va poder costejar l’entrada, quedant-se a les portes del reixat, escoltaren a Nino, però no van poder veure'l i aplaudir-li directament. Foren molts els desencantats per aquesta decisió presa amb el millor fi, recordem que es volia reunir recursos monetaris per al parvulari. El recinte es va omplir, i acudiren molts fans i persones forasteres de la comarca a escoltar-lo.

Nino, des de l’escenari, comentaria el seu rebuig. Ell volia que les portes estigueren obertes per a tothom, ell venia a cantar per al seu poble i pels seus veïns (la seua gent), diverses vegades exaltaria al seu poble natal, del que se sentia ben orgullós.

Nino va cantar com mai!, deien els assistents que va eixir a l’escenari com un "bou", i així va finalitzar la seua actuació donant-ho tot pel seu Aielo de Malferit.


L'any 1972, aniria a cantar en directe i durant les festes, a la Glorieta d’Ontinyent, i va ser un rotund triomf, amb el seu vestit blanc, tots els joves d’Aielo tornaren a veure'l cantar, i escoltar les seues melodies, aquesta vegada amb més èxit, ja que tingueren la sort, de veure'l en directe. Als jardins de la Glorieta, recorda la gent aielonera que va assistir al concert, que Nino no va parar de parlar d’Aielo, deia que era d’allí, el seu poble natal, i que era la cosa millor!!!. Inclòs també va arribar a cantar en la Fira de Xàtiva.


52 anys després des de la IX Mostra Festera volem agrair-li la seua generositat, i amb el raconet que li hem dedicat tornar-li una miqueta d'aquest amor que va regalar a Aielo. I les melodies que actualment encara marquen a generacions de jóvens aieloners que se senten orgullosos de dir que són del poble de Nino Bravo!. Fotografies del Museu Nino Bravo, text  Mª Jesús Juan Colomer.

 


No hay comentarios:

Publicar un comentario