Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


Mostrando entradas con la etiqueta Caixeta de retrats. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Caixeta de retrats. Mostrar todas las entradas

domingo, 22 de marzo de 2026

Aieloneres de cor, devoció compartida davant el Santíssim Crist de la Pobresa.

 

Una estampa plena de sentiment i tradició, Dolores Belda Juan, coneguda afectuosament per tots com Doloretes la del carreró, acompanyada per la seua filla Maria Mateu, la de Potate. 

Doloretes es va acostar al Crist representant la devoció local més autèntica, està que no necessita grans paraules, sinó que es transmet de mares a filles com un llegat invisible però indestructible. Mare i filla, unides davant la imatge, representen el fil que lliga el passat i el futur. 

El besament de l'últim dia del Novenari al Santíssim Crist de la Pobresa és un dels moments més íntims per als devots aieloners, on la fe passa de generació en generació. Un ritual que tanca nou dies d’oració i cants de les llagues en honor del patró d’Aielo de Malferit. 

Amb este acte de veneració al Crist, tots els devots es reunixen un any més, sota la protecció del Crist de la Pobresa, guardant en el cor la calma d’haver complit, una vegada més, amb la vella tradició aielonera. 

Perquè la devoció no s'explica, es viu.    

sábado, 14 de febrero de 2026

Sant valentí... ens casem!

 

Com se celebraven les bodes allà pels anys 50 del passat segle? Pel que fa a la vestimenta de les núvies l'habitual era casar-se de negre, pel dol imposat per la mort d'un familiar i la moda d’aquells anys, i amb el ram blanc.Els nuvis es casaven en la primera missa que se celebrava, a les 6 del matí, després a casa, un banquet pels familiars a base de xocolate i pastes. I ràpidament a la Venta, per agafar l’autobús per al viatge de nuvis, les parelles que podien anaven a València i la resta era normal passar uns dies a la Folla Redona. Per a altres el viatge de nuvis consistia a anar a visitar als familiars que residien a ciutats com Barcelona. Als primers fills del matrimoni se'ls posava el nom dels pares o avis. La majoria de les parelles, es quedaven a viure a la casa dels pares.

Una de les fotografies del reportatge de boda dels joves Juan Juan Martí i Maruja Colomer Sanchis, agafats del braç pel carrer església encara de terra, a l’eixida de l’església, de la missa on es casaren de bon matí. Ells dos encapçalant la comitiva de familiars i invitats, cap al convit que va ser a casa del nuvi, esmorzar de pastes casolanes amb xocolate i després agafaren l’autobús cap a Barcelona. Es casaren el dia de sant Rafael, 24 d’octubre de l’any 1959.

domingo, 18 de enero de 2026

Els matxos en la festa. Arxiu fotogràfic de la BPM Degà Ortiz i Sanz. Per Mª Jesús Juan Colomer.

 

Continue ensenyant imatges de l’Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca, on podeu veure una de les facetes més festiva dels matxos. Els matxos no sols ajudaven i foren importants en les faenes del camp, també era molt rellevant la seua aportació a la festa i a la vida quotidiana.

Us mostre tres entranyables imatges de parelles d’aieloners i aieloners, vestits de valencians per col·laborar en la tradicional cavalcada, al llom dels seus matxos, engalanats amb vistoses mosqueres, llaços de paper de seda, variades mantes de dibuixos florals o geomètriques, amb un cabestre nou que estrenaven aquest dia, fets per l’albarder del poble. Era destacada la seua participació en aquells vistosos passacarrers que es feien en les festes patronals, amb anterioritat als Moros i Cristians.


Les tres fotografies són de la dècada dels anys 40 i 50, les dos primeres a l’Eixample preparats i a punt per a participar en la cercavila, propietat de Paco Juan. La tercera fotografia està presa a la plaça la Font, propietat d’Ana Tere Hernández. Com a curiositat comentar com anaven assegudes les parelles de joves al llom del matxo, el xic espatarrat i la xica de costat.

Actualment, i després de molts anys de treball i recopilació, este Arxiu d’Imatges de la Biblioteca s'ha convertit és una eina necessària per a la investigació, i per conéixer costums i tradicions, igualment en un necessari recurs per a les publicacions locals d’Aielo. Fons que cal continuar treballant i aportant noves fotografies, retrats de persones i vistes panoràmiques del poble. Igualment, és important dotar-lo de recursos econòmics per millorar-lo i poder-lo fer visible per a tothom.

Este projecte que va sorgir fa uns 40 anys, i a poc a poc, ha anat incrementant-se gràcies a la participació de tota la població, que contribueix aportant les caixetes familiars plenes de retrats i records a la Biblioteca Municipal, allí estes fotos són escanejades i tornades ràpidament.

Agrair a tota la població que durant estos anys ha confiat en mi i en aquest apassionat projecte, del que en sent molt satisfeta. He arreplegat un bon nombre de fotografies, quan vaig començar no existia l’escàner i funcionava fent fotocopies a la llibreria de Paco. Després vindria l’escàner i molts més recursos.

Mil gràcies a tantíssims col·laboradors que m’han ajudat durant estos més de 40 anys, a ampliar i documentar esta col·lecció única de fotografies locals, un excel·lent i únic àlbum fotogràfic aieloner.

 

Mª Jesús Juan Colomer

Bibliotecària /arxivera

 

“Que sant Antoni li guarde l’animalet!”

Publicat al programa de sant Antoni 2026 

domingo, 4 de mayo de 2025

Maig és conegut com el mes de les flors!... I dia de la MARE!. Per Mª Jesús Juan

 

Les flors sempre han estat emprades en els antics retrats de noces o posats de dones, instants immortalitzats en blanc i negre, que, un segle després, tornen a l'actualitat. Com este retrat professional de Maria Sanz Belda, joveneta i amb menys de 20 anys. Destaca el delicat ram de flors que aguanta, el pentinat del cabell curt i ondulat, a la moda dels anys 20 del segle XX, en lloc del tradicional cabell llarg i recollit. Vestida amb una brusa blanca, sembla una encantadora i tranquil·la composició.

Maria era filla de Salvador Sanz Juan, carreter, i de Vicenta Maria Belda Nadal. Va nàixer l'any 1899, al carrer sant Llorenç, núm. 76, a les 4 de la matinada. Els pares la batejaren amb el nom de Maria Vicenta de la Trinidad, però sempre seria coneguda amb el nom de Maria “guitarrona”, per part de pare. Casaria l'any 1923, amb el jove Vicente Ferri Vidal, d'ofici ferrer, ella tenia 24 anys. I de la seua unió naixeren, el fill Vicent i les filles Maria i Carmen, que adoptaren el malnom del pare i foren coneguts com a “ferrer/era” Fotografia propietat de Maria Sanz Ferri (Maria la ferrera).

domingo, 6 de abril de 2025

Últim dia del Solemne Novenari del Santíssim Crist de la Pobresa.

 

Últim dia del Solemne Novenari del Santíssim Crist de la Pobresa, besada dels peus a la venerada imatge del Crist, patró d'Aielo de Malferit. Fotografia de Rafael Belda Ureña, dècada dels anys 70.

Piedad, Santísimo Cristo,

con todos los pecadores.

Cuando se ven afligidos

los habitantes de Aielo,

en Vos buscan consuelo,

porque están persuadidos

que siendo de Vos queridos

no deben sufrir temores.

Piedad, Santísimo Cristo,

con todos los pecadores.