Naix al
carrer del Mig, 12.
Pares: Francisco Borderia Penalba (1891-1953) i Maria Soler Landes (Carcaixent
1890).
Iaios paterns: Juan Ramon Borderia Soler (Albaida) i Rafaela Penalba Egea (Aielo de Malferit).
Iaios materns: Juan Soler
Soler (Bèlgida) i Francisca Landes Pallares (Alzira).
Els Borderia/Soler
són originaris dels pobles veïns d’Albaida i Bèlgida. L’avi Juan Ramon Borderia
Soler (Bèlgida) era moliner, igual que l’anterior generació, el seu pare José.
El pare de la
nostra protagonista, Francisco, nascut a Aielo, ja no seria moliner, elegiria
la professió de panader. Treballava d’oficial de panaderia a un forn de
Carcaixent. Allí, entre talecons de farina, paneres repletes de barres de pa i
molta jovialitat a la boca del forn, i envoltant de l’aroma de pa acabat de
coure, s’enamoraria de la ben plantada filla de l’amo. Com la xicona Teresa,
també li va correspondre al seu galanteig, prompte es casaren per formar una
nova família.
El novell
matrimoni, es traslladaria a viure a Aielo de Malferit, fent-se càrrec d’un
forn de pa que hi havia al carrer Major. El negoci funcionava molt bé, així que
al cap de poc temps, adquiriren una casa enfront del forn, just a l'altra part,
al carrer principal de la població. A aquesta casa de recent propietat,
muntaren el mateix forn de coure pa i negoci, una panaderia i un casino, tot un
repte per al novençà matrimoni.
Francisco, va
començar a ser conegut al poble com “Paco el panader”. De la unió d’aquesta
parella formada per Paco i Teresa, naixeren cinc fills, Paco, Ramon, Antonio,
Juanito, Pepito, i dues filles, Carmen i Mª Teresa.
Mª Teresa, la
nostra protagonista, naixeria el dia 22, just el dia del sorteig de la loteria,
arribaria com un gran present nadalenc. Desgraciadament la seua vida seria
breu, moriria albaeta amb només 4 anys de curta existència.
L'any 1932, un dels
membres de la família va contraure una greu malaltia, aquesta circumstància
transformaria rotundament la vida de tots per a sempre, quedant marcada aquesta
data a la història familiar. El fill Juanito, va contraure el tifus, malaltia
prou comú en aquells temps. El metge del poble, Vicente Albelda, al reconéixer
al xiquet, els informaria que calia vacunar urgentment a tota la família. La
primera a presentar-se per a rebre-la va ser la mare Maria, dona treballadora,
arriscada i valenta, donaria lliçó als fills. Després de posada la vacuna, es
va posar el davantal blanc immaculat, nugat i amb gràcia formant la típica
llaçada, arromangant-se les mànigues, i tota arriscada, va continuar atenent a
les parroquianes sense més complicacions, continuant les seues tasques diàries
i quotidianes.
Maria estava de nou
encinta, no ho havia mencionat a ningú, i malauradament desconeixia que la
vacuna era incompatible amb l’embaràs. En contar-li al metge la bona nova, i la
il·lusió pel nou fill que esperava, el metge es va espantar i va exclamar “ja
està morta”. El metge sí que era entés dels greus efectes de la vacuna en les
dones prenyades, incompatible en la seua situació de bona esperança. Les
prediccions del metge es compliren ràpidament, i Maria moriria just 48 hores
després de ser vacunada contra el tifus. Maria, tenia 42 anys i deixaria un
espòs molt afligit i pesarós, i cinc xiquets de curta edat, el fill Pepito, que
era el menut, sols tenia un any i mig d’edat.
Donades les
circumstàncies familiars, i pràctica d’aquell temps, per necessitat, el pare
Paco, es casaria per segona vegada amb una dona soltera del poble, Josefa Juan
Faus “la ti l’orxana”, es casarien l’any 1934. Traslladant-s’hi tota la família
a viure a casa de la nova mare, o madrastra com deien en aquells anys. Un
domicili gran, propietat de gent adinerada, situat al carrer Canonigo Ortiz,
allí naixeria un nou i últim germà panader, batejat amb el nom de Vicente.
Hui, la xiqueta
Teresa compliria 100 anys!
