Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 30 de enero de 2022

𝗔𝗶𝗲𝗹𝗼 𝗱𝗲 𝗠𝗮𝗹𝗳𝗲𝗿𝗶𝘁 𝘁𝗿𝗮𝘂𝗿𝗮̀ 𝗮 𝗹𝗮 𝗹𝗹𝘂𝗺 𝗹𝗮 𝘁𝗿𝗮𝗷𝗲𝗰𝘁𝗼̀𝗿𝗶𝗮 𝗽𝗲𝗿𝘀𝗼𝗻𝗮𝗹 𝗶 𝗽𝗿𝗼𝗳𝗲𝘀𝘀𝗶𝗼𝗻𝗮𝗹 𝗱’𝘂𝗻 𝗱𝗲𝗹𝘀 𝗴𝗿𝗮𝗻𝘀 𝗱𝗲𝗹 𝗽𝗼𝗯𝗹𝗲, 𝗕𝗮𝗽𝘁𝗶𝘀𝘁𝗮 𝗔𝗽𝗮𝗿𝗶𝗰𝗶 𝗕𝗲𝗹𝗱𝗮



Aielo està d’enhorabona, aquest 2022 ostentarà la Capitalitat Cultural Valenciana de les poblacions menors de 5.000 habitants. Una distinció que comporta diferents responsabilitats i projectes, entre elles la difusió de la cultura pròpia, el patrimoni i la investigació històrica.
En aquesta línia de treball, l’Ajuntament d’Aielo de Malferit, ha encomanat a un grup de persones de la localitat vinculades a la cultura, la història i el patrimoni, la redacció de la biografia d’en Baptista Aparici Belda (1857-1942). Aquestes són, l’escriptora Mariló Sanz Mora, l’arxivera i bibliotecària Maria Jesús Juan i el cronista local Ferran Castelló. La biografia s’editarà dintre de la Col·lecció Bocins gràcies a l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.
Aquesta publicació ens permetrà conéixer la trajectòria personal i professional de Baptista Aparici. Amb 23 anys, junt a dos socis, estableix la fàbrica de licors Aparici, Sanz i Ortiz, la qual va obtenir nombrosos premis nacionals i internacionals, com els obtinguts a París. Baptista, el nostre protagonista era l’encarregat de la promoció i venda del producte. També es considerat un dels impulsors de la central Hidroelèctrica Ayelense, sent una de les primeres deu empreses constituïdes al territori espanyol. Després d’una fallida, en una nova empresa de licors a Xàtiva, torna a Aielo. És en aquest moment quan a poc a poc va introduir-se en el món agrícola. En la primera dècada del segle XX entra als camps valencians una malaltia anomenada fil·loxera, aquesta arruïnaria les vinyes. Aielo, per descomptat, també es ressent i Baptista troba la solució introduint als camps d’Aielo la vit americana, un peu resistent a la malaltia. Així, amb el pas del temps, Aielo arriba a ser el principal productor i exportador d’Espanya del que tothom coneix com “el barbat”, que any rere any, dona feina a molts homes i dones. A més a més, Baptista crea una societat, el “Centro Vitícola y Olivícola Ayelense”, on inclou el cultiu de la varietat d’olivera la xanglotera que es comercialitzà a gran escala distribuint-la arreu del món.
Pel que fa a la seua faceta altruista, entre altres coses, Baptista Aparici contribueix monetàriament per a la construcció i manutenció de l’edifici de l’Hospital Beneficència. També va impulsar la construcció del Quarter de la Guàrdia Civil i dona els terrenys per a edificar les Escoles, i alhora ajuda econòmicament per a dur endavant les obres d’ambdós edificis. De manera especial se’l recorda perquè va ajudar en nombroses ocasions als homes aturats de la localitat, donant-los feines no necessàries perquè portaren jornals a casa. Alcalde d’Aielo a la dècada de 1920, va ser contemporani de personatges importantíssims per la cultura valenciana, com en Carles Salvador i la família López Chavarri, entre d’altres.

Queda patent la necessària investigació, confecció, edició i divulgació d’aquesta biografia, una història que no només pretén recollir la vida d’una persona tan important per a la localitat, sinó demostrar com gràcies a Baptista Aparici, la vida de molta gent va millorar.
Tal i com ha apuntat l’Equip de Govern Municipal “𝘢𝘨𝘳𝘢𝘪𝘳 𝘭’𝘢̀𝘳𝘦𝘢 𝘥𝘦 𝘊𝘶𝘭𝘵𝘶𝘳𝘢 𝘥𝘦 𝘭𝘢 𝘋𝘪𝘱𝘶𝘵𝘢𝘤𝘪𝘰́ 𝘥𝘦 𝘝𝘢𝘭𝘦̀𝘯𝘤𝘪𝘢, 𝘪 𝘢𝘭 𝘴𝘦𝘶 𝘤𝘢𝘱, 𝘟𝘢𝘷𝘪𝘦𝘳 𝘙𝘪𝘶𝘴, 𝘦𝘭 𝘴𝘦𝘶 𝘤𝘰𝘮𝘱𝘳𝘰𝘮𝘪́𝘴 𝘢𝘮𝘣 𝘭𝘢 𝘭𝘰𝘤𝘢𝘭𝘪𝘵𝘢𝘵 𝘱𝘦𝘳 𝘥𝘰𝘯𝘢𝘳-𝘭𝘪 𝘷𝘪𝘥𝘢 𝘢 𝘢𝘲𝘶𝘦𝘴𝘵𝘢 𝘱𝘶𝘣𝘭𝘪𝘤𝘢𝘤𝘪𝘰́ 𝘥’𝘶𝘯𝘢 𝘥𝘦 𝘭𝘦𝘴 𝘧𝘪𝘨𝘶𝘳𝘦𝘴 𝘮𝘦́𝘴 𝘪𝘮𝘱𝘰𝘳𝘵𝘢𝘯𝘵𝘴 𝘢𝘭 𝘱𝘰𝘣𝘭𝘦.
 
Nota de premsa de l'ajuntament d'Aielo de Malferit (19 gener 2022)

 https://www.comarcal.tv/noticia.php?video=11911

 

 

lunes, 17 de enero de 2022

SANT ANTONI 2022. Dites i refranys populars de sant Antoni escoltats a Aielo de Malferit

Hui, dilluns 17 de gener, és el dia de sant Antoni “Sant Antoni del porquet”. 

Abans era costum passar els matxos i burros per baix del retaule ceràmic de sant Antoni, per a ser beneïts. 

En Aielo de Malferit, tenim moltes dites i refranys que fan referència a aquest Sant tan popular i patró del carrer Vell.

-Anar més solt que el porquet de Sant Antoni

-Dels sants de gener, sant Antoni és el primer

-Per Sant Antoni fa un fred del dimoni

-Per sant Antoni un pas del dimoni

-Que sant Antoni li'l guarde

-Sant Antoni del porquet a les velletes fa carasses i a les joves fa l’ullet

 


jueves, 6 de enero de 2022

FOTOTECA: Dia dels Reis


Aquesta nit passada els Reixos han visitat totes les cases, per a deixar presents a les finestres i els balcons.

I al dia següent, dia dels Reis, és pregunta obligada de tota la jornada: T’has portat bé? Què t'han dut els Reixos?... Una nina, un ninot i un calbot!.

Era tradició anar a mostrar als familiars i amistats, els joguets que havien portat els Reis. Anar a l’Eixample a provar la nova bicicleta, estrenar el baló, passejar la nina...

I durant tot el dia s’escoltava: Què t'han dut els Reixos?... Una mosca, un mosquit i un pessic!

Al domicili de Miguel Mateu, aficionat a la fotografia, aquell dia dels Reis de l’any 1954, agafaria la seua càmera per immortalitzar aquest moment familiar de molta il·lusió i màgia entre els menuts i menudes.

La primera fotografia està pressa al carrer Orient, al cantó de la casa de la formatgera. La filla major, Xelo Mateu Calabuig, posa carregada i satisfeta amb els seus presents, una cartera per anar a l’escola, als peus, la tradicional cistelleta. Es deixa fotografiar al costat de la seua “aguela” Consuelo Colomer, que l'ajuda mostrant el xicotet piano que també li han deixat, i una caixeta amb un arreglet de platerets i tassetes per al xocolate, per a jugar amb les nines, perquè els Reis, aquest any arribaren molt carregats.

La següent fotografia realitzada per Miguel, la filla Xelo, aquesta vegada, es retratava al costat de la mare Consuelo Calabuig Colomer, al carrer Sants de la Pedra, amb tots els joguets, un somni fet realitat!.

Fotografies cedides per Mª Carmen Mateu Calabuig.