Banda i Balls al Palau: UNA COSETA ET VULL CANTAR

Música i balls de tradició valenciana un espectacle que la Unió Musical d’Aielo i la Solana Grup de Danses, el diumenge 13 de maig de 2018, a una plaça plena de gom a gom. Emocions i sentiments a flor de pell al veure a la gent en peu. 

Tota una recompensa al treball fet per les dues associacions, amb al patrocini d’ajuntament d’Aielo de Malferit i la col·laboració de la colla de dolçaines Unadapam i dels cantants de la Rondalla Trompa i Fil, Juan Carlos Colomer e Isabel.

Unió Musical d’Aielo

BANDA I BALLS AL PALAU

13 de maig de 2018

"UNA COSA ET VULL CANTAR"

L'ENTRA DE LA MURTA

Salvador Giner

JOTA D'AIELO

Arranjament de Miguel A. Sarrió Nadal

RAPSÒDIA VALENCIANA

Manuel Penella

EL COPEO D'ONTINYENT (Popular)

GRANATNA DEL TIO PALERO (Popular)

JOTA DE BENIGÀNIM (Popular)

ENTRE AIELO I ALCAZAR

Arranjament de Miguel A. Sarrió Nadal

LO CANT DEL VALENCIÀ

Pedro Sosa López

DOTZE I Ú DE LA TIA ROSARIO (Popular)

MUIXERANGUES AL CEL

Juan Carlos Sempere Bomboí

Rapsòdia per a banda simfònica i dolçaines inspirada en els balls de la processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesi, festes declarades Patrimoni immaterial de la per la UNESCO. Està dedicada a la memòria de Bernat Ahuir.

Director: Miguel Angel GRAU MARTINEZ

ENTRE AIELO I ALCAZAR

Una bonica història de dos parelles d'Aieloners que junt als seus fills varen decidir un dia anar a viure, per qüestions de feina, a altre lloc on la cultura i la llengua era diferent de la seua.

Els homes, José Calatayud i José Mateu, feia alguns anys que es dedicaven a portar taronja en carro fins localitats ven a dins de la Manxa, en concret a Alcàzar de San Juan.

I un dia varen pensar que si enviaven les taronges en tren i ells estaven allí, seria molt més fàcil repartir-les pels pobles del voltant evitant-se així molts viatges però, per fer això, la família hauria de viure allí.

Així que no s'ho pensaren més i així fou com Magdalena la cana i Amparo l'albardera junt als seus homes i fills es traslladaren a viure a este poble.

En el passar dels anys, no sense patir penes i dificultats, varen aconseguir volien... que no era altra cosa que prosperar. 

Hui en dia, es troben soterrats al mateix lloc tots junts, com si el destí els haguera marcat un mateix camí a compartir.

Alli a Alcàzar, els seus descendents tenen dedicacions pròpies, diferents a les que els seus iaios van portar. Allí podem trobar encara moltes persones amb cognoms Mateu i Calatayud que guarden molt gelosament tradicions i carisma propi del nostre Aielo.

Havia fet d'açò una poema i del poema un cançó. Volia fer-la de manera folklòrica i per a fer-ho havia d'ajuntar una cançó molt coneguda a Alcàzar i altra molt coneguda al nostre poble. La d'Alcàzar és una Rondenya i la d'Aielo, ara l'escoltareu.

Per poder-lo presentar hui, s'havien de fer els papers per a Banda de Música. I ha estat Miquel Sarrió, component de la banda de música d'Aielo, qui ha fet tota la feina dels arranjaments incorporant elements propis que li han donat més valor a la peça. 

La cançó recrea el moment de l'acomiadament de Magdalena i Amparo amb les seues respectives mares. 

Ai! mare meua no em plores,

pels meus fills me n'he d'anar

i no vull més que el meu home

sempre estiga amunt i avall.

Deixe el meu poble volgut,

sempre el portaré al cor

ara et deixe el meu somriure,

no em digues adéu en plor

Va per ells, va per vosaltres.

Juan Carlos Colomer 

UNA BANDA DE MÚSICA EN L'AYELO DE 1818

per Fernando Goberna

A l'Arxiu Municipal d'Ontinyent vaig trobar un document el qual considere que és una autèntica joia ja que ens informa sobre una banda de música en l'Ayelo de l'any de 1818. El document és un protocol notarial redactat per l'escrivà del nostre poble Manuel Martínez y Carreres el 18 de gener d'aquest any de 1818 quan en Espanya feia pocs anys que havia acabat la Guerra de la Independència i regnava el rei Fernando VII. Aquest dia acudiren a presència del referit escrivà tres llauradors, un fuster, un teuler i un ferrer del poble els quals eren aficionats a la música i a les funcions en l'església. El motiu era que volien formar una banda de música d'instruments d'aire per a tocar en les festes i que així aquestes tingueren una major il.lustració, el problema era que alguns d'ells no tenien per a comprar l'instrument, així que havien arribat a un acord per a traure-ho dels fons de l'associació de Nostra Senyora del Rosari, i per això tenia l'escrivà que redactar un protocol. Els noms d'aquestos músics aficionats eren: Francesc Ortiz, Joaquim Calabuig i Vicent. Miquel Sanz, Josep Vidal, Vicente Calabuig i Josep Beneyto i Sanz; així que Manuel Martínez i Carreres mullà la ploma d'escriure en el seu tinter i anotà lo següent en el llibre de protocols:

En la Villa de Ayelo de Malferit a los diez y ocho días del mes de Enero de mil ochocientos diez y ocho: Ante mi el escrivano de Su Magestad y testigos que se nombraron comparecieron Francisco Ortiz, Joaquin Calabuig y Vicent, Miguel Sanz, Josef Vidal, Vicente Calabuig, y Josef Beneyto y Sanz, labradores, carpintero, tejero y herrero respectivamente, vecinos de esta Villa y dixeron: Que tienen determinado y arreglado formar una banda de música de ayre para más ilustración de algunas fiestas que se hacen en esta Villa, motivo de la mucha afición que tienen los comparecientes á las funciones de la Iglesia; y como algunos de los que comparecen no pueden en la actualidad comprarse el instrumento que en ellos está destinado a tocar, por ello del fondo que en el día tiene Nuestra Señora del Rosario determinaron sacar aquella cantidad que fuese suficiente para la compra de estos instrumentos de ayre como en efecto han sacado ya quarenta y un duro de plata que es el valor que han costado los mencionados instrumentos que los son quatro clarinetes, un bajón y una trompa, y tanto de la referida cantidad como de los instrumentos, se dieron por entregados respectivamente a toda su voluntad con expresa renunciación de las leyes de la entrega y prueva de su recibo. Y en obligación de los otorgantes de corresponder y devolver al enunciado fondo de Nuestra Señora quando pueda aquella parte que de los quarenta y un duro a cada uno respectivamente le corresponda aportar y si por casualidad alguno o algunos quisieran apartarse ó salir de esta corporación tendrá obligación de dejar en el expresado fondo el instrumento que tenga y pagar de qualquier modo su parte respectiva; siendo obligación igualmente de asistir y tocar en todas las funciones que se hagan en esta Villa e Iglesia á Nuestra Señora del Rosario. Y presente siendo a este otorgamiento a Francisco Bernabeu, Depositario del referido fondo de Nuestra Señora y como a tal es algun tanto interesado accepta y viene a bien en la obligación que arriba se menciona y hacen los comparecientes, que por lo mismo ha entregado ya los quarenta y un duro expresado del fondo enunciado, y los otorgantes se obligan á cumplir quanto dexan otorgado en esta escritura. Y para su cumplimiento obligaron todos sus bienes unos y otros havidos y por haver, dieron poder a los Justicias de Su Magestad competentes para que los compelen y apremien al cumplimiento de los susodicho como por sentencia pasada en autoridad de cosa juzgada renunciaron todas las leyes, fueros, derechos y privilegios a su favor con la general en forma. En cuyo testimonio así lo dixeron y otorgaron los expresados otorgantes y acceptando a los día, mes y año dichos (a quienes yo el Escrivano doy fe conozco) y firmando todos menos uno que dixo no saber y por él lo firmó uno de los testigos que presentes lo fueron Juan Bautista Oltra y Francisco Juan y Armengol, escriviente y labrador respectivamente, vecinos de esta Villa. De todo lo qual igualmente doy fe.

Juan Bautista Oltra.

Ante mí:

Manuel Martínez y Carreres.

Per lo tant aquesta primera banda de música, possiblement la primera que va tenir el nostre poble i sense dubte una de les primeres que van tenir els pobles de la vall d'Albaida (la primera d'Ontinyent és de l'any 1838), estava formada per aquestos sis veïns d'Ayelo esmentats que tocaven: quatre d'ells el clarinet, un d'ells el baixó i un altre la trompa. Amb el coneixement que tinguem del so d'aquestos instruments podem fer-nos una idea de com sonaria aquesta banda i les partitures musicals que tocarien ja fóra en l'interior del temple, ja fóra en les festes del carrer.

D'un temps tan llunyà ens poden arribar, si així ho volem escoltant amb atenció, les notes musicals que treien dels seus instruments aquestos tres llauradors, un fuster, un teuler i un ferrer del nostre poble els dies de festa, i inclús podem veure, si a més tanquem els ulls, als xiquets darrere d'ells plens d'alegria.

Fernando Goberna. Publicat al Llibre de Festes de 2001