En memòria de Maruja Genaro (Maria Malchirant Juan)

Ens ha deixat Maruja Genaro, Maria Malchirant Juan. El seu malnom li venia del seu avi, Genaro Juan, el portava amb molt d’orgull i tothom la coneixia així. El seu aguelo vivia al carrer Sant de la Pedra i era molt aficionat a eixir al carrer per a contar contes i anècdotes, fascinant a les menudes del veïnat, que s'hi quedaven bocabadades.

Maruja va aprendre tots aquells contes. Cada vegada que venia algun escriptor a recollir tradició oral, com Verdú, jo la cridava, ella venia d'immediat i els compartia. També van ser moltes les visites de particulars que acudien a la seua casa del carrer Puríssima. Sempre era un autèntic plaer escoltar-la i gaudir de com narrava les històries picares dels retors!

 Les seues rondalles han quedat recollides en molts llibres de literatura popular, com Contes a la fresca i, recentment, a Rondalles i succeïts rescatats de l’oblit, de l'alcoià Jordi Raül Verdú (2025). Mariló Sanz també li va arreplegar i publicar uns quants relats (com Les perdiuetes...) editats per Caixa Ontinyent. Fins i tot Pep Gimeno Botifarra es va entrevistar amb ella i inclou els seus contes en les seues actuacions. Així mateix, la gran narradora Almudena Francés porta en el seu repertori contes de Maruja. Vam tindre l'honor de veure-les narrar juntes en l’activitat comarcal Contes a la fresca, dirigida per la mateixa Almudena, l’any 2021 a la biblioteca, al costat del contador, Blas Senabre. Maruja tenia un art especial per a la narració oral!

 Maruja mantenia una relació molt estreta amb la meua família. Era veïna de la meua mare i de les seues germanes, aquelles xiquetes que escoltaven embovades al tio Genaro, i van compartir molts jocs al carrer i vivències. Anys després, la casa on va nàixer la seua mare, Presentació, la van comprar els meus pares. Aquesta amistat entre famílies mai no s’ha interromput i ha passat de generació en generació.

Cada vegada que l'he visitada, m’ha acollit amb un gran somriure, disposada a explicar-me històries o a prestar-me fotografies per a l’Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca, on va ser una de les grans col·laboradores. Quan li demanàvem ajuda per a la biblioteca o per a treballs històrics, mai no ens va fallar. Sempre ens ho narrava tot amb una memòria prodigiosa i una gran saviesa. Era una dona ben curiosa, recorde que la seua mare i la seua tia Maruja ja eren grans lectores i dones plenes de coneixement, sempre disposades a compartir les seues vivències sobre Aielo i la seua gent. Veus que ara, malauradament, s'han apagat.

Per a mi, Maruja Genaro era un nexe d’unió amb la meua mare i les meues ties, era la manera de mantindre viva aquella generació. Hui, amb la seua defunció, es tanca tota una època difícil de recuperar.

 La meua estima per Maruja és immensa. Una dona molt volguda, única i irrepetible. D.E.P