Relíquies de sant Engraci Màrtir. Mª Jesús Juan Colomer

 

Enguany, per primera vegada en la història del nostre copatró Sant Engraci, les seues relíquies desfilaren en la solemne processó del dia 5/8/2025, portades pel rector Xesco Vañó amb molta devoció i respecte, juntament amb el canonge aieloner Juan Damián Gandía Barber. 

 Els orígens del nostre sant màrtir comencen a mitjan segle XIX, en concret a 1840, amb l’arribada de les relíquies. A més, este 2025 es complixen 185 anys de la seua vinguda. A este enllaç podeu llegir l'interessant treball de Fernando Goberna explicant l’arribada de les relíquies des de Roma, gràcies a les gestions del frare José Soler i el rector Juan Bautista Bataller.

 

 “En el archivo parroquial existe un escrito, con el sello del Gobierno Eclesiástico del Arzobispado de Valencia, dirigido al propio Juan Bautista Bataller; iba firmado por el citado D. Joaquín Ferraz con la fecha del 31 de julio de 1840. 

Dicho escrito es muy importante para establecer el día en el cual llegó al pueblo el busto con la reliquia; decía lo siguiente: 

Sr D. Juan Bta. Bataller Pbro Cura Párroco de Ayelo de Malferit: Comisionamos á V. Para la traslación á Ayelo de Malferit y colocación en su iglesia, del Cuerpo de San Engracio Mártir, y del vaso manchado en sangre de que hace mención la auténtica, debiendo proceder con el mayor cuidado y escrupulosidad en su trasporte y colocación, dándonos aviso de haberse así verificado para unir la contestación al expediente que se ha formado sobre este particular. Dios que á V m’.a.' Valencia y Julio 31 de 1840. Joaquin Ferraz. (Gobierno Eclesiástico del Arzobispado de Valencia). 

Al final de la carta, de puño y letra de Juan Bautista Bataller escribió lo que sigue:

Se entró en esta el domingo 2 de Agosto y se colocó en su sepulcro ó urna el 17 por la tarde. Con fecha del 18 del mismo cumplo lo que se me previene en este oficio y letra de comisión”.

 https://historiadeaielo.blogspot.com/2012/10/la-traida-de-la-reliquia-por-fray-jose.html.

7 d'agost. Festivitat de sant Engraci Màrtir. Processó del Sant patró (05/08/2025)

 

Fa 220 anys... Relíquies de sant Engraci Màrtir.

El dia 7 de gener de 1804 foren trobades les relíquies del Sant Engraci Màrtir a les catacumbes de Priscila en Roma.

7 d’agost solemnitat en honor al gloriós màrtir sant Engraci.

Processó solemne de sant Engraci Màrtir, també patró, un any incert de finals de la dècada dels anys 50. En primera fila, els festers de sant Engraci i a continuació els soldats que estaven en la mili i venien per a desfilar i portar la imatge del Sant Patró. 

Al finalitzar la processió general es cantaven els gojos i es disparava un bonic castell de focs d’artifici.  

Fotografia de Juan Dordá.

X MOSTRA FESTERA... Dia de Sant Engraci Màrtir.

 

La regina Mª José Sanz i la seua Cort d’honor (7 d’agost de 1974). Regina Melania Calabuig Martí i la seua Cort d’Honor (7 d’agost de 1999) I els capitans Moros i Cristians 1999. Posant davant de la venerada imatge del Santíssim Crist de la Pobresa al seu dossel. A la part esquerra de l’altar Major, la imatge del segon patró, Sant Engraci Màrtir. I altres moments d’este dia festiu en homenatge al segon patró d’Aielo.

 

UN POC D’HISTÒRIA DEL NOSTRE PATRIMONI RELIGIÓS: La NOVA IMATGE DEL PATRÓ SANT ENGRACI MÀRTIR, A LES FESTES DE L’ANY 1943. Extracte article programa de festes de 2014, per Mª Jesús Juan i Mariló Sanz.

Programa de festes de 1943, propietat de Juanjo Tudela.  DIA 7 clarejava el dia amb volteig general de campanes. A les 9’30 es cantava tèrcia i a les 10, el Clero i les Autoritats i festers es dirigirien a la plaça de Sant Engraci per a BENEIR LA NOVA IMATGE DEL SANT ENGRACI SUFRAGADA PER VÍCTOR REIG.

En acabar l’acte de la benedicció, en processó es dirigiren cap a l’església per a la missa i sermó, a les 12 es faria la cercavila i es dispararia la traca.

De nou tocava anar a casa per descansar perquè a les 8 de nou hi havia una cita per anar a la processó, aquesta vegada se n'aniria amb curiositat perquè desfilava la imatge recent estrenada del Sant Patró i es volia veure detalladament com havia quedat. Segur que aquesta primera sensació veient el “nou sant” pels carrers, no va defraudar. En acabar la processó, el cant dels gojos de sant Engraci tancaria l’acte.

A la nit hi havia una revetlla al passeig de l’Eixample i a les 11 de la nit es dispararien focs aeris.

La part religiosa donaria pas a la part laica i festiva, amb divertiments preparats per a xiquets i majors.