Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 28 de febrero de 2021

LA GENERACIÓ DE 1921...11).-Adoración Castelló Prats, 28/02/1921 – Ontinyent 13/12/1993. ).


Naix al C/  Hospital, 1. Filla d’Arcadio Castelló Gil (L’Olleria 1888) i Maria Prats Torregrosa (Castalla 1893).

Iaios paterns:  Antonio Castelló Mompó  i  Aurora Gil Peiró.

Iaios materns:  Pedro Prats Pérez i Maria Torregrosa Juan.                

El pare, Arcadio, era guàrdia civil, destinat a Aielo de Malferit.

Adoración va nàixer a la caserna de la Guàrdia Civil, en aquells anys instal·lada al carrer Hospital (Fondo), al solar ocupat abans per l’antic Hospital Beneficència. 

Sols coneguem d’esta xiqueta, que es va casar a Ontinyent a l’any 1963, morint als 72 anys.
Hui compliria 100 anys!

 

sábado, 27 de febrero de 2021

LA GENERACIÓ DE 1921...10).-Josefa Egea Molla (27/02/1921 – 29/12/2008)


Pares: Juan Egea Aparici (1883) i Rosario Molla Sanz (Canals 1888).

Iaios paterns:   Vicente Egea Calabuig i Leonor Aparici Barber

Iaios materns:  Joaquin Molla Belda (Jarafuel) i Josefa Sanz Orta

El pare, Juan María, llaurador i la seua dona Rosario, natural de Canals, filla de civils. Els pares tingueren quatre fills: Rosarin, Julieta Pura, Josefa i Juanito.

Josefa era coneguda com Pepica, la de la ti Rosario, a causa del nom propi de la mare. La xiqueta Pepica naixeria al domicili dels pares, a la mateixa casa on viuria tota la vida, actualment resideix el fill Paco.

Pepica, de joveneta, agafaria la maleta i aniria a viure a casa de la seua tia Josefina Egea Aparici, germanà del pare, a València (casada amb Repelo), col·locant-se com operaria a una fàbrica de rajols hidràulics. Accidentalment una premsa li va xafar la mà i hagué de deixar de treballar. La fabrica, li arreglaria una pensió de jubilació anticipada. Treballaria en València 14 anys, fins als 28 anys, quan va tornar al poble.

Al cap de tres anys d’estar vivint a Aielo, anys 1950, contrau matrimoni amb el seu nuvi, Rafael Andrés Belda, Fortuna. Pepica i Rafael, de novençans, estigueren de mitgers a la casa “Palesa” i a l’heretat “Santa Ana”. Després d’un temps de treball dur, Rafael buscaria feina a una fàbrica de mantes d’Ontinyent “Ibema”. Tingueren al fill Paco i poc temps després tornaren altra vegada a Aielo.

Rafael i Pepica, estigueren casats uns 20 anys, morint el marit als anys 1970.Tornaria a casar en segons núpcies amb Paco Calabuig, Mestret

Als 87 anys, al mes de desembre de 2008, va deixar de viure. Hui compliria 100 anys!