Processó de sant Isidre Llaurador, maig 1975. AF Biblioteca Degà Ortiz (Col.lecció Ester Egea) |
La primera vegada que trobem escrita a les actes de la Hermandad la festa a Sant Isidre, data de l’any 1958. Era president Enrique Barber Mira i proposaren la conveniència de celebrar la festivitat, acordant organitzar-la i recollir fons per ha dit fi, iniciant a la nostra població la festivitat de Sant Isidre Llaurador.
L'any 1962, sent president Batiste Egea Galiana, aconseguiren reunir 3.075 ptes. per sufragar la festa, recol·lectades entre llauradors i simpatitzants. A poc a poc, anava agafant forma aquella festivitat novella, patrocinant la figura de sant Isidre Llaurador, com a patró dels llauradors, deixant a banda als tradicionals patrons dels llauradors, els Sants de la Pedra
Però no disposaven d’una representació, calia una imatge del Sant i prompte sol·licitaren pressupost per adquirir-la. L'any 1963, sent president Batiste Egea i secretari Miguel Mateu, encarregaren al Capellà de la Hermandad, Rd. Juan Sanchis Requena, la gestió i adquisició d’una imatge de sant Isidre. Iniciant expedient de pressupost especial per pagar l’import de la imatge, acordant el dia 16 de juny per celebrar la festivitat i benedicció de la nova imatge i elaborant el corresponent programa d’actes. Desconeguem l’escultor i el taller on es tallaria la imatge, probablement seria adquirida a València en alguna botiga religiosa de les moltes que hi havia al voltant de la Catedral.
Arribat el dia escollit, així narraren entusiasmats els actes preparats i transcrits a l’acta de 16 de juny de 1963:
“.... a las seis horas iniciaron los actos organizados por la Hermandad, con volteo general de campana. A
los actos han sido convocados todos los agricultores y ganaderos de la
localidad. A las nueve horas se
concentran en el domicilio social de la Hermandad, las primeras autoridades
locales, Cabildo de la Hermandad y una gran afluencia de público para asistir a
la bendición de la imagen de san Isidro
Labrador, por el Padre Perona, franciscano, es bendecida la imagen, asistido
por el Sr. Capellán de la Hermandad Rvdo. Juan Sanchis Requena, siendo trasladada
seguidamente a la Iglesia parroquial. Han sido padrinos en la ceremonia el Jefe
de la Hermandad D. Bautista Egea Galiana y la reina de las fiestas de 1963
señorita Mary Ruiz Castelló.
A las 10 se ha oficiado solemne misa por el Capellán de la Hermandad D.
Juan Sanchis, ocupando la Sagrada Cátedra el Rvdo, Padre Perona; en el
ofertorio la reina de Fiestas y las señoritas de la Corte de Honor hicieron la
ofrenda de frutos y flores al Santo Patrón.
A las trece horas se ha celebrado
un vino de honor ofrecido por la Hermandad a las Autoridades e invitados. Por
la tarde, a las 18 horas con asistencia de las primeras autoridades locales,
Cabildo de la Hermandad y gran afluencia de fieles se ha celebrado la procesión
que ha resultado solemnísima. A dicho acto ha asistido el Delegado Comarcal de
Sindicatos D. José Albiñana....”
El memorable dia seria enregistrat en directe per l’emissora Ràdio Ontinyent, a càrrec del periodista desplaçat al poble, Antonio Penades Aguadé, obtenint un ampli reportatge.
Ininterrompudament, durant anys, al mes de maig, celebraren festa amb un bon grapat d’actes en homenatge al Sant dels llauradors, de caràcter religiós, hi havia missa, sermó i a la vesprada processó. I més festiu i social era el vi d’honor per a les autoritats i llauradors a la caserna de la Guàrdia Civil, paraven taula al pati i muntaven una abundant picadeta de cacau i tramús per a tots els llauradors. Més tard, aquest convit, el farien a la pista d’Adolfo, lliuraven homenatge al llaurador més major amb entrega de diploma, concurs per vorer qui llaurava més recte, despertà pel poble amb els tractors i moltíssimes activitats lúdiques i culturals, com el festival infantil i concurs escolar per als alumnes de les Escoles i Patronat, que comptava amb un premi extraordinari de 200 pessetes, primers premis de 100 pessetes i segon de 50 pessetes i premi a l’originalitat dotat amb 50 pessetes. A banda dels premis, s’obsequiava a tot l’alumnat amb una bosseta de caramels.
Aquest concurs pretenia despertar l’estímul i interés dels xiquets per la festa i era molt ben acollit entre el professorat i alumnat. Sabedors de tot axó, la junta de la Hermandad promocionava la participació amb substanciosos premis i en el concurs acabaria participant i patrocinant també la Diputació Provincial i la Caixa d’Estalvis d’Ontinyent.
Com a mostra, recordem el concurs escolar de l’any 1969, preparat pel professorat i la secció de Treballadors, va ser un rotund èxit, disposat a tall de “Cesta y Puntos” de Televisió Espanyola.
El memorable dia seria enregistrat en directe per l’emissora Ràdio Ontinyent, a càrrec del periodista desplaçat al poble, Antonio Penades Aguadé, obtenint un ampli reportatge.
Ininterrompudament, durant anys, al mes de maig, celebraren festa amb un bon grapat d’actes en homenatge al Sant dels llauradors, de caràcter religiós, hi havia missa, sermó i a la vesprada processó. I més festiu i social era el vi d’honor per a les autoritats i llauradors a la caserna de la Guàrdia Civil, paraven taula al pati i muntaven una abundant picadeta de cacau i tramús per a tots els llauradors. Més tard, aquest convit, el farien a la pista d’Adolfo, lliuraven homenatge al llaurador més major amb entrega de diploma, concurs per vorer qui llaurava més recte, despertà pel poble amb els tractors i moltíssimes activitats lúdiques i culturals, com el festival infantil i concurs escolar per als alumnes de les Escoles i Patronat, que comptava amb un premi extraordinari de 200 pessetes, primers premis de 100 pessetes i segon de 50 pessetes i premi a l’originalitat dotat amb 50 pessetes. A banda dels premis, s’obsequiava a tot l’alumnat amb una bosseta de caramels.
Aquest concurs pretenia despertar l’estímul i interés dels xiquets per la festa i era molt ben acollit entre el professorat i alumnat. Sabedors de tot axó, la junta de la Hermandad promocionava la participació amb substanciosos premis i en el concurs acabaria participant i patrocinant també la Diputació Provincial i la Caixa d’Estalvis d’Ontinyent.
Com a mostra, recordem el concurs escolar de l’any 1969, preparat pel professorat i la secció de Treballadors, va ser un rotund èxit, disposat a tall de “Cesta y Puntos” de Televisió Espanyola.
Organitzaren equips entre l’alumnat, que escolliren noms per a les alineacions: “Los peques”, “Levante”, “Estudiantes”, “El Cid”, “Pio XII” i “Luis Vives”. Al concurs assistiren les autoritats locals i patrocinaren, com hem dit abans, Diputació i Caixa Ontinyent, tot un esdeveniment realitzat al Centre del Patronat, on tenia cabuda tot l’alumnat i la gent del poble que volia vorer i assistir en directe a l’interessant concurs.
L'any 1972, serà l’últim any que corroborem aquesta manifestació festiva als actes de la Hermandad. Com era tradició, realitzarien l’acostumada despertà amb desfilada de tractors a les 8 del matí, a les 11’30 baixada de sant Isidre a l’església per a la tradicional missa i seguidament es traslladaria la imatge al domicili del president de la Hermandad, Juan Egea Armengol, obsequiant als assistents amb un vi d’honor.
Als anys successius, encara que no consta en acta, la festivitat continuava i s’editaren els programes corresponents. Actualment es conserven els programes dels anys 1979 i 1980.
Entre els anys 1977 i 1980 la Hermandad es va transformar en l’anomenada Cambra Agrària, però aquest canvi de nominació no influiria en la festa que va prosseguir com els anys precedents.
Primerament la imatge era custodiada a la mateixa seu de la Hermandad, a una sala usada per assemblees i reunions. Durant la presidència de Vicente Sanz, acordaren que fóra custodiada a la casa familiar del president de torn, presidint l’entrada del domicili particular.
L'any 1992, dimitiria el president Antonio Castelló, últim president elegit per votació, substituint-lo Francisco Barber, aleshores segon de la llista. Francisco Barber, per motiu d’espai a casa, no podria continuar en la tradició encetada feia uns anys i la imatge quedaria resguardada i dipositada a casa d’Antonio Castelló fins a l’any 2016, que va ser donada i cedida a l’església permanentment. Finalitzant així una tradició i festivitat encetada l'any 1958 en homenatge a sant Isidre Llaurador.
L'any 1993 cessaren definitivament a tota Espanya les Cambres Locals i foren dissoltes, fent-se càrrec de totes les funcions que desenvolupaven els ajuntaments. Cessant així cinquanta anys de vida d’aquestes institucions locals que tenien com a objectiu la defensa dels interessos dels llauradors, la gestió i tramitació de la seguretat social, subvenció i ajudes. Era president, en aquell moment, Francisco Barber Barber . Entre altres coses finalitzava també la festivitat popular dels llauradors i la devoció el seu patró. El temps ha passat i poques són les persones que recorden aquella festa popular del mes de maig.
Volem també rememorar a Miguel Mateu, secretari de la Càmera, entre els anys 1954 fins a la seua defunció al mes de gener de 1990 i corresponsal del periòdic Las Provincias. Puntualment i durant anys, Miguel enviava notes de premsa, deixant constància d’aquesta festa i altres cròniques aieloneres en la premsa pública de l’època.
Mª Jesús Juan Colomer
Ester Egea Molla
15 de maig, dia
de sant Isidre
No hay comentarios:
Publicar un comentario