Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


lunes, 31 de octubre de 2022

TOTS SANTS 2022: Ana Maria Juan Calabuig (1844-1920)


Procedint com tots els anys a seguir amb el nostre peculiar passeig de records pel Cementeri, enguany parem l’atenció en la làpida d’una dona, ANA MARIA JUAN CALABUIG. Està situada entrant al Cementeri, a la dreta, és un nínxol dels vells, de l'any 1920, no l’adorna cap retrat de la difunta.

Els pares d’Ana Maria, Mateo Juan Bernabeu i Josefa Calabuig Domènech, eren llauradors adinerats, amb bon grapat de propietats. El matrimoni va tindre nou fills, però sols sobreviurien quatre, la resta moririen albaets.

Ana Maria, l’última en nàixer, vindria al món el dia de la Mare de Déu d’Agost, un 15 d’agost de 1844 al carrer Sants de la Pedra, 46.

Escollir el seu nom de pila, sembla va ser una decisió trista. I és que abans, l’any 1838,  per quarta vegada, la mare, Josefa, es quedà embarassada i va nàixer una xiqueta. La batejaren amb el nom d’Ana Maria, en record de la germana de la mare, que havia mort als sis anys. Desgraciadament, la menudeta Ana Maria no va viure més d’un any. A la següent gestació va nàixer un xiquet, Vicent. I l’any 1842 nasqué  altra xiqueta a la que tornaren a batejar com Ana Maria i igualment va morir l’any 1843. Els pares, malgrat estar pesarosos, no desistiren i al capdavall, l'any 1844 naixeria una xiqueta més, que, per tercera volta, li posaren el nom Ana Maria. És de la que estem parlant.

Ana Maria, als 42 anys, es va casar l’any 1885 (any del còlera) amb José Rafael Juan Beneito, de 31 anys, fill de Juan i Josefa. En el moment del casament, José era alferes d'infanteria del reemplaçament de Barcelona, i hagueren de casar-se per poders, com que no estava el pretendent resident al poble. La parella va obtindre dispensa papal a causa del grau de consanguinitat: Ana i José eren cosins germans. Els avis paterns, Francisco i José Juan Sancho, eren germans.

Ana Maria era una dona instruïda a València, on la família Juan enviava als fills a aprendre de lletres. Culta i ben formada a la ciutat, sabia llegir i escriure perfectament. La partida de matrimoni està signada per ella, amb una molt bona cal·ligrafia.

El matrimoni no va tindre descendència.

A la partida de defunció, consta que Dª Ana Maria Juan va morir el dia 2 de juliol de 1920, comptava amb 76 anys, i d’ofici, com totes les dones d’aquells anys, “dedicada a sus labores”. Va morir al seu domicili, al carrer del Mig, 19, a les 21 h de la nit, en una casa gran d’aquelles que la gent deia “casa de llauradors rics”, que era propietat seua.

El marit de D. Ana Maria, D. José Juan, com tots els membre de la llarga saga i aielonera família JUAN,  havia estudiat a València a l’institut Vicens Vives, i posseïa la llicenciatura de farmàcia. Va morir sis anys després d’Ana Maria, concretament l'any 1926, amb 70 anys.

La família guarda com un tresor un retrat pintat seu i un altre quadre igual i que fa parella del marit. Pel tipus de retrats fa pensar que són retrats de boda. Són dos quadres de certa grandària que decorarien l’ample menjador, saleta d’estar o alguna de les moltes estances del domicili familiar.

Veiem Ana Maria vestida amb la indumentària de moda de l’època, elegant, distingida, refinada i tranquil·la, amb un vestit negre, i al coll puntes blanques d’organdí. Realcen i llueixen les joies, arracades, agulla de pit, els dos anells de promesa i de núpcies, i dos braçalets un a cada braç, conservats actualment encara per la família més directa, guardats amb estima i afecte.

Hem anat al Cementeri per visitar “la caseta” d’aquesta dona de posició alta, i confeccionar aquesta ressenya, trobant-nos amb la sorpresa que la làpida ja no existeix. Almenys tenim aquesta fotografia.

Són diversos els motius d’aquests canvis a les làpides, que ara no venen al cas analitzar, però tenim la sort de conservar almenys aquesta fotografia com a testimoni i podem mostrar-la i refer un poc la xicoteta història particular d’aquesta aielonera, que sembla era una dona educada, erudita i posada en els negocis de l’època i que trobem citada als documents conservats del segle XIX i primeries del XX.

Este és bon moment per repetir que no devien destruir-se les antigues làpides del Cementeri, a les que caldria triar una nova ubicació, tal volta penjar-les en alguna paret o monòlit, de manera que pogueren servir de font d’informació a tothom que visite aquest lloc de descans.

Continuarem repassant les moltes pàgines que formen aquest gran llibre únic, local i no escrit, que és el Cementeri

Text Mª Jesús Juan Colomer

Foto quadre propietat d'Adela Mas Juan

 

lunes, 17 de octubre de 2022

Batiste Aparici (resposta)

  

RESPOSTA: 

La magrana! Està fruita de temporada, comença a recol·lectar-se per santa Teresa (15 d’octubre), octubre és conegut com el mes de les magranes.

La magrana té moltes propietats, beneficis i virtuts per a la salut, encara que en l’actualitat el seu cultiu és prou reduït.

Del seu suc s’elaborava el xarop conegut com a GRANADINA, un deliciós refresc molt apreciat i fabricat amb magranes de les hortes d’Aielo. Actualment a la botelleria, ja fa anys que ha deixat de fabricar-se per distints motius, ara sols elaboren xarop de fresa (maduixa) que substitueix a la granadina però té la mateixa funcionalitat.

Un altre licor peculiar ja oblidat, ara sols en la memòria de les persones de més edat.

Magraner vora el camí

i ple de magranes:

segur que són agres.

sábado, 15 de octubre de 2022

Batiste Aparici (Joc).



Us proposem un joc per conéixer al ti Batiste.

Sabeu quina fruita d’octubre i el perquè, te una gran relació amb el nostre protagonista aieloner,  Batiste Aparici?


 

domingo, 9 de octubre de 2022

9 d’Octubre, dia de les valencianes i valencians!

 

En commemoració, volem recordar dues paraules molt boniques i nostres que utilitzem molt sovint en la parla diària d’Aielo. Paraules heretades de temps dels moriscs que habitaven les terres aieloneres.

COFAFA, pastís que prompte tastarem donat que és típic de les festes de Tots Sants.

I l’expressió tan nostra i que tenim la gran sort de conservar, emprada amb els xiquets i xiquetes més menudes per preguntar si volen aigua... VOLS MA?.

Segons el diccionari Alcover: MA. Aigua, en el llenguatge infantil (Val.). Etim.: de l'àrab ma, ‘aigua’.

Per molts anys, preservant i continuant fent servir, amb tota la naturalitat del món, aquestes paraules i expressions tan familiars i tendres. Tot un fòssil lingüístic que cal conservar i ensenyar a les noves generacions.

 

Mª Jesús Juan Colomer 
Foto Mª José Calabuig

 

domingo, 2 de octubre de 2022

Fray Rafael Colomer Barber. (Programa de festes de 1970)


El día 8 de febrero, a las 12 de la mañana, y en la Iglesia de esta Villa, tuvo lugar la solemne y siempre emotiva primera misa de un nuevo ministro de Dios, Fray RAFAEL COLOMER BARBER.

La concelebración, seguida con gozo especial por parte de padres, familiares y amigos, transcurrió en un ambiente de alegría y al mismo tiempo de atención desde el primer momento.

Junto al neosacerdote, sus padres celebran sus bodas de plata matrimoniales y su hermano Ángel recibe por vez primera el Pan de la Eucaristía.

Para él pedimos que Cristo le conceda su perpetua asistencia santificadora, a fin de que su ministerio sacerdotal fructifique abundantemente y quede sellado con el poder del Espíritu de Dios.

Que las primicias de su sacerdocio entre nosotros le sirvan para su generosa entrega en tierras ARGENTINAS.

(Nota Mª Jesús Juan administradora blog). ENGUANY ES COMPLEIXEN 52 ANYS! 

Rafael Colomer vestiria el sant hàbit de l’orde de sant Francesc, el dia 9 de setembre de 1962. El dia 8 de febrer de 1970, cantaria la seua primera missa a l’església de sant Pere Apòstol d’Aielo. La família recorda aquest esdeveniment religiós com un fet importantíssim, presents nombrosos feligresos i familiars, perquè, a més a més, que el fill major Rafael cantara la seua primera missa com a sacerdot, celebraren les noces de plata dels pares Pepica i Rafael sebeta, al mateix acte, i el fill menut Ángel, va prendre la primera comunió.


El frare Rafael, seria destinat a l’Argentina, on va estar de missioner durant 25 anys. Anys després, es faria càrrec de les parròquies de Benissa i de Gilet. Actualment està destinat a la parròquia Cristo de la Paz a Madrid.

Enhorabona per tants anys de dedicació i entrega vocacional.