Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 26 de febrero de 2023

Carrer Batiste Aparici

 

Mentre esperem la confirmació de la data de presentació del llibre sobre Batiste Aparici, continuem coneixent sobre ell.

Sabeu que té un carrer al seu nom? Sabeu on està situat? Sabeu des de quan?

Al ple de l’ajuntament de 3 de maig de 1956, acordaren que a una travessia de sant Llorenç diferent de la hui coneguda com a Cairent, se'l denominarà Bautista Aparici Belda.


 

domingo, 19 de febrero de 2023

El carrer vell de sant Antoni. Per Fernando Goberna Ortiz.

Aquest carrer de Sant Antoni va ser, sense dubte, el principal dels carrers de les primeres generacions dels repobladors, és a dir, dels cristians vells que arribaren al poble després de I ‘expulsió del morisc en l'any 1609. El poblat morisc estava situat en la baixada al riu damunt d'ell es trobava el castell del senyor territorial. D’aquest poblat podem dir que era un recinte en el qual les mateixes cases farien de murada, amb una porta que correspondria a allò que hui és l’Arc del Carme.

Una estampa comuna de la seua vida diària seria les de les morisques baixant per allí amb cànters per a omplir-los d'aigua, i la dels homes amb els burros anant a l'horta. El poblat tenia açucats, és a dir, carrerons amb entrada, però sense eixida pròpia de I ‘urbanisme musulmà, el qual buscava sempre l’ocultació i la defensa inclòs del sol. Aquests carrerons no tenien noms, i eren els llinatges familiars els que servien per a conéixer dits carrerons, en el cas del nostre poble els llinatges d'alguns d'ells eren: Esparza, Abreda, Baex, Carpes, Sedda, Campar, Pretrayre (sobre tot açò es pot consultar en el Llibre de les Festes de l’any 1993 el meu escrit sobre la presa de possessió de Jaume de Malferit en 1555).

A més aquest poblat tenia una placeta que jo crec era la de la mateixa porta de baixada al riu, també tenia una almàssera, una carnisseria, i un forn, que eren les regalies del senyor territorial, és dir eren del senyor, però aquestes les deixava a alguns d'aquests moriscos a canvi que contribuïren; així mateix, hi havia una presó per a la justícia que exercia el senyor; i sembla que també una mena d'hostal, i un lloc d’oració per als seus ritus. Com he dit damunt del poblat estava el Castell, des d'aquest, i més en concret des d'una finestra d'una de les seues estances, es veia el referit poblat morisc, i molta part del seu terme.

Com he dit aquests moriscos van ser expulsats d'Espanya en l’any 1609, de tal manera que les cases del poblat van quedar abandonades. Tot seguit, el senyor territorial, de llavors en Lucas de Malferit, va atorgar la carta pobla als repobladors que eren cristians vells dels pobles veïns, els quals van habitar en les cases del poblat morisc. Van ser al voltant de cinquanta i set aquests caps de família que vingueren a repoblar el poble, dels quals descendim molts dels que hui en dia habitem el poble. Va ser aquesta la primera generació, la qual va tindre a favor el trobar - sé, a l’arribar, aquestes cases, a més del que ‘Is corresponia de l'horta ja cultivada pels moriscos.

La segona i tercera generació, o siga, la dels fills i nets d'aquests, van voler tenir les seues cases que ja serien molt diferents de la dels moriscs. Són les que es van construir en els anys al voltant de la meitat del segle XVII (entre 1640 i 1660). Durant aquests anys el poblat morisc passa a ser un poble de cristians vells, i així s'ocupa la part alta que abans tan sols ho era pel Castell, tant per davant d'aquest, el que hui és la placeta de la Font, tancant-se el recinte per allí, encara que deixant un accés que és el portalet que hui en dia es pot apreciar a on estava; i per la part de darrere del Palau en què serà el carrer de Sant Antoni, com he dit el primer i principal carrer d'aquests cristians vells, els nostres directes avantpassats. La relació amb el senyor territorial va deixar llavors de ser la de senyor i vassalls com quan estaven els moriscs, passant a ser, més bé, la del senyor amb els colons, i el Castell va ser nomenat com la casa senyorial, això si, amb una gran plaça dita de la senyoria a on, els colons, portaven els fruits que havien de partir amb el senyor territorial.

El mateix carrer de Sant Antoni tancava el recinte, fent de murada, per la part del barranc del riu, fent-se per allí un altre portalet que també hui en dia es veu a on estava, el qual, temps després, seria l'accés al raval, el qual eren unes cases que quedaven a fora del recinte murat tal com indica aquesta paraula d'origen àrab.

Ferran Goberna i Ortiz.

Programa sant Antoni 2022