Font i abeurador de la plaça Palau, adossada a la Botelleria, anys 50
La falta d’aigua i els problemes consegüents sempre han condicionat la vida econòmica d’Aielo de Malferit. Segons algunes dades que he llegit en anotacions de mon pare, una qüestió que hagué de resoldre la botelleria a primeries del segle xx va ser la de l’abastiment d’aigua, que era necessària per a l’elaboració dels productes i per a la neteja en general, tant dels atifells i maquinària com de les instal·lacions. Pareix ser que la fàbrica s’abastia, per a eixos menesters, de la conducció d’aigua potable que li arribava. Però això, segons l’ús a què s’havia de destinar, podia significar un balafiament dels escassos recursos hídrics; sense perdre de vista, a més, el factor econòmic –és a dir, el preu a què es pagava eixa aigua potable–. Per tot plegat, l’abril del 1931 la propietària de la botelleria, Isabel Sanchis Pla (el seu marit, Joaquín Juan Mompó, havia faltat nou anys abans) va demanar permís a l’Ajuntament d’Aielo per a construir un pou en la riba de la part dreta de la baixada que va del llavador a la Central Hidroelèctrica Ayelense. Aquest pou s’havia d’omplir, suposadament, de la filtració procedent dels regs de la Barceloneta.
Isabel Sanchis Plá i Joaquín Juan Mompó, dècada dels anys 20.
Un
més després (el maig del 1931), sent l’alcalde Vicente Barber Calabuig (1885-1934), qui
ja havia exercit el càrrec durant els dos últims anys del regnat d’Alfons XIII,
l’Ajuntament va autoritzar les
obres. Calgué construir una rasa, de 50/70 cm de
fondària per 20/25 cm d’amplària, des del pou per la casa de José Requena, el
carrer de Sant Antoni i la plaça de la Constitució fins a la botelleria. Això
li permetria abocar l’aigua potable que així economitzaria a la font de l’auelo, emplaçada al carrer dels Sants
de la Pedra.
Aquesta elevació d’aigua constava d’un motor elèctric, que accionava una bomba de pistó que elevava l’aigua uns 14/16 m, aspirant-la d’un petit recipient. L’Ajuntament va construir en la mateixa paret de la fàbrica, davant de l’almàssera del marqués, un abeurador curt i una pileta on omplien els poals per a la neteja. Des de l’Ajuntament es posava en marxa la bomba; hi havia una clau i un comptador. Així, cadascú (l’Ajuntament i la botelleria) pagava l’energia elèctrica que gastava.
La font desaparegué en la dècada dels 70, quan per culpa de la pavimentació dels carreres van assolar-se fonts i abeuradors. Amb ocasió de la remodelació de la plaça i del Palau (2003-2006), es va enderrocar l’almàssera i en la paret de la botelleria es va obrar una font i abeurador de disseny modern, que acabaria sent també demolida pels problemes d’humitat que causava.
No hay comentarios:
Publicar un comentario