Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


Mostrando entradas con la etiqueta Expressions i frases. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Expressions i frases. Mostrar todas las entradas

domingo, 19 de abril de 2026

Un verb aieloner en procés d’extinció: Amimponar-se. Per Ximo Juan-Mompó

 

Una de les accions humanes més comunes és la d’acatxar-se; per a expressar-la, hi ha un verb aieloner que ara com ara patix un declivi evident. El verb en qüestió és amimponar-se, que no trobem en cap diccionari, ni actual ni històric. Deu tractar-se d’una evolució local del verb agimponar-se, que sí que registra el Diccionari Valencià Normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (DNV). El pas agimp- > amimp- l’explica la lingüística com un fenomen d’assimilació fonètica: les consonats labials -mp- actuen sobre la -g- i la transformen en -m- també. No cal dir que la base de agimponar-se és el sinònim aponar-se, definit pel DNV com «Abaixar-se doblegant les cames de manera que les natges toquen els talons». Segurament, els verbs més generals que transmeten eixa noció són aponar-se i acatxar-se: ¿qui no s’ha aponat o acatxat quan ha volgut descansar o amagar-se, o plegar alguna cosa de terra, o ha hagut d’alleugerir-se d’alguna necessitat incòmoda com ara al mig del camp? Altres verbs sinònims són ajocar-se, ajupir-se, apomponar-se, emponar-se etc. 

Buscant en el Diccionari català, valencià, balear (DCVB), que és l’obra que més lèxic històric valencià i català registra i documenta, encara se’n poden trobar més. Però abans d’entrar en detall, cal posar en relleu una singularitat curiosa: els verbs que expressen els moviments humans «ben vistos» (com ara agenollar-se, alçar-se, anar, assentar-se/asseure’s, botar, córrer, girar-se, jaure, gitar-se, tombar-se­…) són paraules ben establides i generals perquè tenen una història antiga i coneguda, ja que tots es documenten entre el segle xii (anar) i el xv (botar). En contrast amb això, dels verbs que expressen l’acció d’aponar-se només acatxar-se és documentalment antic, ja que apareix concretament en La brama dels llauradors de l’horta de València escrita per Jaume Gassull l’any 1490. I prou i gràcies! És significatiu que aparega precisament en una obra de personatges vulgars i grotescos, i en cap altra més. La raó d’eixa extrema raresa deu raure en la naturalesa dels textos medievals occidentals bàsics: són majoritàriament escrits relacionats amb la vida feudal i religiosa; els seus personatges, per tant, representen accions nobles i solemnes, no coincidents amb el sotmetiment, l’ocultació ni, encara menys, amb les urgències fisiològiques. En la literatura medieval (cosa de cavallers o religiosos), el moviment d’aponar-se (tingut per poc elegant, infantil, vulgar i inclús simiesc) no encaixava gens amb personatges distingits, foren seglars o religiosos. Podria dir-se que, efectivament, eren personatges que no «s’aponaven»; no necessitaven, doncs, expressar eixa maniobra. Un cas paregut l’oferix el verb amorrar-se (també percebut com a vulgar, i que no apareix escrit fins a la literatura popular del segle xix).

Com hem avançat, el DCVB aporta altres verbs generals que expressen l’acció d’acatxar-se: acalar-se, ajocar-se i ajupir-se i algun més; són, en tot cas, difícils de trobar per escrit, i no es detecten fins al segle xviii. El motiu d’això ja ha quedat clar, i més d’u ho corrobora, com ara l’historiador d’Altea Francesc Martínez en el llibre Folklore Valencià (1912 i 1920), quan explicava la postura en què descansaven els jornalers de la seua comarca: «Si no està molt a mà la cadira o una bona pedra, s’aponen deixant descansar sobre els talons la part menos noble del cos humà».

Però tornem al vocable d’Aielo. Òbviament amimponar-se és un localisme, però no és l’únic. De fet, la llista de paraules diferents en cada poble que expressen eixa noció és amplíssima. La coneixem gràcies als professors Vicent Beltran i Carles Segura-Llopes, que l’han compilada en el llibre Els parlars valencians (ps. 228-229): agemponar-se (Carcaixent, Xàtiva); agimponar-se (les Valls del Vinalopó, Agost); ajocar-se (Museros, Picassent); ajupir-se (de la Plana de Castelló en amunt, i Massanassa i Torís); aponar-se (Albalat de la Ribera, Almussafes, Alzira, Carcaixent, l’Illa Plana, Sollana, Sueca, la Vila Joiosa, Xixona, València); aponnar-se (la Marina); apumponar-se (Banyeres, la Font de la Figuera, Petrer, Sumacàrcer); atxumponar-se (Beneixama); emponar-se (Alcoi, Altea, Benidorm, Manuel, Montaverner, la Pobla del Duc); emponnar-se (la Marina i Ontinyent); engimponar-se (Bocairent, Fontanars, l’Olleria, Agullent i Montaverner); enjumponar-se (Moixent); enjamponar-se i jamponar-se (Benicolet). Eixa abundor de verbs es justifica per allò que ja hem dit: tractant-se d’una acció com la d’acatxar-se, estranya a la llengua literària i d’ús exclusivament col·loquial i expressiu, els localismes s’han fet com els bolets quan plou: com si diguérem que cada poble «s’ha apanyat com ha pogut»; en el cas d’Aielo, amb el verb amimponar-se (que no sabem quant aguantarà).

 

Ximo Juan-Mompó

miércoles, 25 de marzo de 2026

EXPRESSIONS DE COSIR I BRODAR.

 

Dites que tenen la costura com a fil conductor, frases populars ben nostres que fan servir l'agulla i el fil per donar puntades de saviesa. Quina d'estes t'ha recordat com parlaven a la teua casa? Les utilitzes? En coneixes alguna altra?

lunes, 19 de enero de 2026

EXPRESSIONS I PARAULES AIELONERES: Barxins

 

El diumenge 18, a la benedicció dels animals a sant Antoni. Rosenso Salvador (pare i fill), acudiren a la festa amb el seu matxet, carregat amb dos parells de barxins. Els barxins eren d’espart, estrets i alts, amb tapadora i quatre anses per poder-lo agafar i transbordar. A totes les cases on hi havia collita d’olives, tenien barxins, servíem per a portar les olives dels bancals a casa i a l’almàssera, al llom dels matxos.

Els barxins ja fa temps que els llauradors els retiraren a les cambres de les cases, un dels motius més important era que ja no teníem matxos a les quadres per a transportar-los, els matxos foren substituïts per les mules mecàniques, i els barxins quedaren sense ús.

Està és una de les moltes paraules del nostre vocabulari agrari tant ric que tenim, unida al treball agrícola. Us animem que ens feu arribar altres vocables curiosos i ja no escoltats, per rescatar-los de l’oblit.






 

domingo, 5 de octubre de 2025

EXPRESSIONS I PARAULES AIELONERES: Cartapell i escama.

 


Paraules nostres i cada vegada menys escoltades. 

Recordeu la paraula Cartapell i escama?... 

quin és el seu significat per a vosaltres?... 

Animeu-vos i comenteu!

domingo, 30 de marzo de 2025

FRASES FETES, EXPRESSIONS I PARAULES CURIOSES ESCOLTADES A AIELO DE MALFERIT (IV part) Lletres Q-X.

 

Q

-Quedar-se com un ou quan sua             

-Quedar-se en bajoqueta

-Quedar-se en el cul a l’aire

-Quedar-se de pedra

-Quedar-se més net que xona

-Quedar-se mocat

-Qui t’ha vist i qui et veu, mateta de fenoll!

 R

S

-Ser botijós/a (tartamut/da)

-Ser de carrasca (molt dur)

-Ser de l'ou rollat

-Ser del muntó

-Ser del que no han de parir

-Ser dels canyars

-Ser Maria curruixes (sempre amb presses)

-Ser més gos que un pont

-Ser més lleig que pegar-li a un pare

-Ser més valent que les pessetes

-Ser un caldós/sa

-Ser un casporro, un cagamandurrio

-Ser un/a envisca menjars

-Ser un estira jaquetes

-Ser un esquifet, un anguisna, un queferós/sa

-Ser un faristol

-Ser un gilipolla

-Ser un llepó/na

-Ser un manifesser/a

-Ser un maxaca (ajudant)

-Ser un mig esguit

-Ser un milotxa (bobo/a)

-Ser un moniato, un albercoc, un badoc, un anficós

-Ser un pollós/a

-Ser un pudent/ta (mal geni)

-Ser un sompo/a

-Ser un saltabarrancs

-Ser una figa, mitja figa, bacora, bajoca, fava, bleda, fleuma

-Si no vols pols no vatjes a l’Era

 T

-Tindre dos putes i un tambor

-Tindre l’aixeta fluixa

-Tindre l’alé d’androna

-Tindre la cara rata, cara de caixó, pàmpols de figa

-Tindre la “ramalà” (d'algú que li sembla)

-Tindre més por que un lladre

-Tindre més merda que un palo del galliner

-Tindre més cara que esquena

-Tindre pàmpols de figuera (les orelles molt grans)

-Tindre poca xixa, ni xixa ni llimona

-Tindre un apaga ciris (el nas molt gran)

-Tindre una mà com una forca, la garra curta

-Tindre una “ramanxola” (eixida espontània i sense trellat)

-Tindre tripes de lleó

-Trencar el bull (rebaixar el tò de la discussió)

-Trobar-se empastrat/da

-Trobar-se espés/sa

 V

-Vindre de repel (que no et ve bé)

-Vindre “rollaes” (tampoc venen bé)

 X

-Xarrar per a 15

-Xixo! Solta el tros!

 Recollides per Rafael Egea Vicent. 
Foto Remi Belda.