Mª Amparo Castelló Colomer i el llegat de les Taules de Corpus.

La història de la nostra estreta relació amb la festivitat del Corpus té rostres propis, i un dels més estimats és el de Mª Amparo Castelló Colomer. Tot va començar un dijous de Corpus de l’any 1952 amb la seua Primera Comunió, un fil invisible que la uniria per sempre a una de les tradicions més boniques del nostre poble.

Mª Amparo va nàixer en una data ben assenyalada, el 5 de gener de 1943, la nit màgica dels Reis d'Orient. Filla d’Alfredo i Amparin, la seua infantesa va transcórrer vinculada al Palau dels Malferit, on va nàixer i residia, ja que el seu pare era el procurador del Marqués i la seua persona de màxima confiança per a l'administració de les finques i immobles d'Aielo.

Tot i que Mª Amparo estudiava a València (primer al col·legi de les Teresianes i després amb les Trinitàries), va tindre ben clar que volia tornar al seu poble per a rebre la comunió amb els xiquets i xiquetes de la seua quinta.

Aquell dia de 1952, vestida de blanc i radiant de felicitat, va eixir del Palau escortada pels seus germans, cosins i familiars. Al mateix Palau es va preparar un convit generós, amb els menjars típics de l'època, per a celebrar un esdeveniment tan especial.

Mª Amparo coneixia bé la festivitat del Corpus gràcies a sa mare, Amparin Colomer, a qui tots anomenaven "Amparin la mestra" (un malnom heretat de l’àvia, Maria Arabí, qui exercia com a mestra al poble). Amparin era la voluntària encarregada de muntar i vestir la taula de la processó del Corpus a la Plaça Palau, l’última parada del recorregut dels combregants.

Des de ben xicoteta, Mª Amparo ajudava sa mare i va aprendre l’art d’engalanar la taula del Palau, amarant-se d'esta tradició tan nostra.

L’any 1962, Mª Amparo tornava a eixir del Palau vestida de blanc, però esta vegada com una núvia distingida, del braç del seu pare, cap a l'església per a donar el "sí, vull" al seu marit, Juan Antonio JuanSancho.

El seu nou domicili es va situar al carrer Major, en ple recorregut de la processó. Allí es muntava la tercera parada: la "taula dels Quatre Cantons". En aquells anys era arreglada per la veïna Dª Josefina Llabrés, però amb el pas del temps, quan Josefina ja no se’n va poder fer càrrec, passaria el testimoni a Mª Amparo.

 

Mª Amparo va acceptar el compromís amb un goig immens. Els dies previs al Corpus eren un autèntic pelegrinatge per a ella, buscava les millors flors pel camp i demanava permís per a escollir les plantes més boniques de cada pati del poble, convertint sa casa en un paradís floral. Per a ella, res era suficient per a rebre la Custòdia i els xiquets i xiquetes de comunió.

Amb el pas del temps i l'arribada dels problemes de salut, la seua filla Mara Juan va agafar el relleu. Sota la sàvia i detallista direcció de Mª Amparo, Mara ha aprés tots els secrets de l’antiga tradició i, hui dia, munta amb molt d’amor la taula dels Quatre Cantons.

Enguany serà el primer Corpus en què Mª Amparo no estarà físicament entre nosaltres, però estem segurs que el seu esperit florirà en cada detall, en cada fulla verda i en cada pètal de la taula dels Quatre Cantons, de la Taula de Mª Amparo.

Per sempre en la nostra memòria i en el cor del nostre poble.

Fotografia de comunió del xiquet Estanislaó Mompó Bernabeu de 1934. Mª Jesús Juan Colomer

 

Vestit amb el clàssic i elegant conjunt de mariner, amb l’únic detall d’un garrot a les mans, donant-li al conjunt tendresa i calma a un xiquet inquiet. La forma de posar està també molt ben estudiada, amb un fons neutre, el menut Estanislao posa amb una mirada directa al fotògraf que el fa sentir important amb tot aquell vestit tan elegant que li han posat per a un dia tan assenyalat.

La foto correspon al mes de juny de 1934, així que Estanislao tindria huit anys, quan va prendre la comunió. Este retrat està fet a l’estudi de S.P. Boldún de València. És més que probable que un temps abans de la comunió, els pares i ell se n’anaren a València a fer-se la foto, a retratar-se, com deien abans. Una única foto ben emmarcada amb paper cartó, amb la signatura del fotògraf.

Estanislao va nàixer al carrer Canonigo Ortiz núm. 10, el dia 2 de novembre de 1925, fill del llaurador Estanislao Mompó Faus i Consuelo Bernabeu Ortiz. Va ser el primer de tres germans i una germana. Conegut al poble com el Roig d'Estirlau.

En el temps, aquell xiquet, seria una persona molt coneguda al poble, jugador de futbol, de pilota valenciana en la modalitat de raspall, participaria en diverses carreres ciclistes, i maletilla en diferents pobles, i després torero en places de bous importants torejant junt amb toreros de renom...

Aquell xiquet que es retratà per a un dia tan especial, com el dia de la comunió, després de tota la seua trajectòria de gran activitat, faltaria a una de les revoltes més perillosa del port de Bocairent, durant una carrera ciclista en la qual participava, el 27 d’agost de l’any 1956, a l’edat de 30 anys.

 

Mª Jesús Juan Colomer

Corpus 22/06/2025 

Balls de Corpus Crhisti 2024

 

Després d’una setmana de la celebració del Corpus, amb un poc de retard publiquem les fotografies dels tradicionals balls del grup de danses la Solana, els cabets d’ARMIDAM, els juniors, el grup de joves que enguany es confirmen, i els xiquets i xiquetes de la primera comunió, i les taules (altarets) preparades per les veïnes, amb una gran varietat de plantes i flors. 

Felicitar a tothom pel magnífic treball, la bona organització i animar a tot el poble que no es perda esta digníssima processó, plena de color, música i tradició, fins a l’any que ve! 

Ja tenim ganes de veure-us dansar pel recorregut de costum, engalanat i ple de gent que us anima, felicitacions a tots els participants d'esta gran processó del Corpus Crhristi.