I si hem parat l’atenció en Joaquin i no en altre descendent d’Isidro, és per ser el protagonista de la història al voltant de la qual gira aquest escrit. Una història que relata un milacre, un agraïment i un compromís. El codicil del testament de Joaquin Gironés Belda datat el 16 de desembre de 1853 ho detalla[1].
El dotze de desembre de 1825 arribà a Aielo l’arquebisbe Simon López per administrar el sagrament de la Confirmació als habitants del poble. El poble estava de festa. Molts habitants d’Aielo anaren a rebre’l a l’entrada del poble, la majoria a peu, alguns amb el seu cavall. Joaquin Gironés Sancho fou un dels que a llom del seu cavall anà a donar la benvinguda a l’autoritat religiosa.
La gent seguia a l’arquebisbe en el seu camí fins l’església. Hi havia alegria pels carrers, sorolls de l’aldarull de la multitud, de les campanes, dels dispars d’armes de foc i de focs d’artifici. Tant de bullici espantà el cavall de Joaquin que es desbocà i començà a córrer sense control. Joaquin a llom del cavall que no podia dominar i anava desbocat per on volia, veient-se en perill de mort, s’encomanà a la mare de Déu demanant-li ajuda i alhora fent la promesa que si se salvava faria construir una imatge de l’Aurora.
“…se reclamó a María Santísima suplicándole encarecidamente que, si le liberaba del peligro de morir, el que en aquel acto se hallaba haría construir a su consta una Imagen con el título de la Aurora colocándola en su casa para eterna memoria…”
Joaquin se salvà. Fou un milacre.
“…en efecto dicha Soberana Señora oyó sus suplicas, y el resultado fue que con tanta velocidad como corría el caballo, al llegar este a la pared de la casa de Joaquin Alemany, situada en la calle de San Antonio se paró quedando inmóvil y dando tiempo al jinete para que bajase naturalmente como así lo efectuó, y se llevó dicho caballo del ramal a su casa con la mayor tranquilidad...”
I aquesta va ser la raó per la qual es va tallar la imatge de l’Aurora, que posteriorment es col·locà en un armari dins la casa dels Gironés. Aquest 2025, fa 200 anys. Una imatge que tothom al poble podia venerar, segon especifica el codicil del testament de Joaquin Gironés Belda.
“…los codiciliantes y algunas personas religiosas le ofrecen el culto y veneración que se le debe rezándole diariamente por las tardes y noches el santísimo rosario con otras plegarias y oraciones devotas, costeando anualmente en cada segundo domingo de septiembre una fiesta o dobla solemne en esta parroquial..”
El codicil especifica fins i tot la festa que els hereus de la casa i de la imatge han de fer per l’Aurora.
“…fiesta que se compone de tercia, misa con revestida, si es posible sermón, vísperas, completas, procesión general, cera y vuelo de campanas...”
També detalla una horta que deixa en herència a la partida del Canto de l’Hort, confrontant amb el camí del Moli Nou, i que els guanys servirien per a pagar les despeses derivades de la festa, o la línia successòria que havia d’heretar la casa i la imatge: el fill major en primer lloc i els homes abans de les dones.
“... con el objeto de que sea en todo tiempo la imagen de la Aurora pertenencia de los Girones descendientes en línea neta del otorgante Joaquín Girones…”
Alhora concreta que s’havia de fer en el cas de vendre la casa i la imatge queia en mans d’altra família.
“…el caso de enagenarse la casa a favor de otro extraño se hará con la condición de abrirse una puerta a la calle donde ahora existe la del balconcito de encima de la cueva como oratorio público, colocándose encima de dicha puerta un retablo de la Imagen de la Aurora de ladrillos finos y haciéndose dos tabiques, el uno donde se hayan la puerta de la salita y el otro al liston del arco de la alcoba de modo que quede independiente el oratorio de la casa para que el dueño de la Aurora y devotos puedan rezar y hacer las platicas religiosas que gusten sin ningún obstáculo...”
La família dels “Gironés”, segle rere segle, ha tingut cura de la imatge reverenciada. Durant la guerra civil, uns exaltats volien destrossar la Mare de Déu de l’Aurora. Acudiren a la casa amb la intenció clara, però Vicent Mateu, que era encarregat de les terres de la família i just estava en eixe moment en casa, els parà els peus. Era un home gran i amb una forca a la mà els espantà. Sortosament. Però els exaltats amenaçaren que tornarien. Per si de cas, la família decidí fer una paret davant de la imatge per tapar-la.
Mª Angeles Belda[2], la que va ser cronista oficial d’Aielo, deixà escrit com se celebrava la festa en el seu temps, a principis de segle XX:
“El Rosario de la Aurora.-Los devotos de la Virgen del Rosario, acompañando a la Aurora, imagen que afortunadamente se conserva en casa de don Rafael Colomer Barber, hoy de su viuda dona Pilar Inglés, sacaban a la madrugada, a veces aún de noche, cada domingo primero de mes, a la imagen de sus casa y la conducían por las calles del pueblo acompañandola con el rezo del santo rosario cantado. Era una piadosa despertà para todo el pueblo.”
Per tant estem parlant d’una casa amb història, no només per l’Aurora, sinó pels qui l’habitaren. Els Gironés, fou un llinatge influent durant el segle XVIII, XIX i meitat del segle XX. Per la casa s’han succeït famílies benestants que estigueren presents en la vida social del poble, participant activament. Molts destacaren convertint-se en persones distingides: començant pel primer, el procurador Isidro, i seguint altres descendents. Per exemple, ens consta que Isidro Gironés Belda, germà de Joaquin, en 1852 era vocal d’una junta de la Beneficència que aportà rendes per a impulsar l’asil municipal[3]. Anys després, en 1884, trobem a un descendent, Rafael Gironés Sancho que també formà part d’una junta de la renovada institució Hospital beneficència de Nuestra Señora del Rosario. (Continuació)
