El text del rector Juan Bautista Bataller és un document històric de gran valor que explica l'origen de les festes patronals d'Aielo de Malferit, celebrades cada 6 d'agost en honor al Santíssim Crist de la Pobresa. Enguany es complixen 192 anys d'aquell fet que va marcar per sempre la història i la devoció del poble.
La imatge del Crist de la Pobresa, venerada a la Capella de la Comunió, és d'origen antiquíssim. Històricament, el poble li ha tingut una gran devoció i hi ha recorregut a ell en temps de necessitat, sequeres, tempestes i epidèmies.
Cronologia dels fets, Dietari de 1834.
Del 16 al 24 de juliol, amb l'epidèmia de còlera morbo avançant des de pobles veïns com Albaida i Ontinyent, el 16 de juliol (dimecres) el poble d'Aielo s’ajuntà al voltant del Crist i inicien les rogatives, visites i estacions a la seua capella.
25 de juliol, en el moment més crític del contagi a la comarca, se celebra una dolorosa processó de rogatives i es trau la imatge per tot el poble. Acompanyada d’un grup de xiquetes innocents, vestides de dol, descalces i coronades d'espines, commou tot el poble fins a les llàgrimes, convertint el dia en un punt d'inflexió de fe i esperança.
Del 26 de juliol al 9 d'agost, la sagrada imatge es col·loca a l'altar major amb Sant Pere Apòstol, la Verge dels Dolors i Sant Roc. Després de fer-los estació cada nit amb exercicis espirituals i el Miserere, el 9 d'agost encara no s'havia detectat cap cas de còlera a la vila. Mentre pobles com Albaida, Canals o Xàtiva pateixen centenars de víctimes, a Aielo no es registra cap cas. Davant d'este fet, Bataller proposa fer el vot de santificar anualment el 6 d'agost (dia de la Transfiguració del Senyor).
El diumenge 10 d'agost, el poble es va reunir a l'església de vesprada convocat per Juan Bautista Bataller, qui ja els havia preparat al matí en la missa major. En un acte de gran emotivitat, plors i agraïment al Crist, la població va secundar a viva veu el vot de celebrar la festa anualment, obligant-se a no treballar, escoltar missa i fer festa solemne.
L'impacte de la malaltia a Aielo va ser minúscul en comparació amb la resta de la comarca. Des de meitat de juny fins a mitjan agost no es va obrir el cementeri ni tan sols per a cap xiquet, un fet excepcional en l'època. En els quatre mesos que va durar la calamitat a la comarca, Aielo només va registrar 19 casos i 9 morts.
Este fet, considerat per la població com una intervenció protectora del Crist de la Pobresa, va consolidar la festa del 6 d'agost. Des d'aquell 1834 fins hui en dia, han passat 192 anys en els quals Aielo de Malferit ha mantingut viva la seua promesa.
Enguany, la solemnitat i el sentiment s'han tornat a manifestar als carrers. La processó ha sigut especialment emotiva, la imatge del Santíssim Crist ha sigut portada al muscle i alçada amb reverència davant dels malalts del poble, un gest carregat de fe, consol i respecte que ens remunta directament a l'origen d’esta tradició.
Enhorabona als portadors, festers, festeres, càrrecs, autoritats, retors, músics i totes aquelles persones anònimes que fan possible esta antiga festivitat en honor al nostre estimat patró, el Santíssim Crist de la Pobresa.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
