El text del rector Juan Bautista Bataller és un document històric de gran valor que explica l'origen de les festes patronals d'Aielo de Malferit, celebrades cada 6 d'agost en honor al Santíssim Crist de la Pobresa. Enguany es complixen 192 anys d'aquell fet que va marcar per sempre la història i la devoció del poble.
La imatge del Crist de la Pobresa, venerada a la Capella de la Comunió, és d'origen antiquíssim. Històricament, el poble li ha tingut una gran devoció i hi ha recorregut a ell en temps de necessitat, sequeres, tempestes i epidèmies.
Cronologia dels fets, Dietari de 1834.
Del 16 al 24 de juliol, amb l'epidèmia de còlera morbo avançant des de pobles veïns com Albaida i Ontinyent, el 16 de juliol (dimecres) el poble d'Aielo s’ajuntà al voltant del Crist i inicien les rogatives, visites i estacions a la seua capella.
25 de juliol, en el moment més crític del contagi a la comarca, se celebra una dolorosa processó de rogatives i es trau la imatge per tot el poble. Acompanyada d’un grup de xiquetes innocents, vestides de dol, descalces i coronades d'espines, commou tot el poble fins a les llàgrimes, convertint el dia en un punt d'inflexió de fe i esperança.
Del 26 de juliol al 9 d'agost, la sagrada imatge es col·loca a l'altar major amb Sant Pere Apòstol, la Verge dels Dolors i Sant Roc. Després de fer-los estació cada nit amb exercicis espirituals i el Miserere, el 9 d'agost encara no s'havia detectat cap cas de còlera a la vila. Mentre pobles com Albaida, Canals o Xàtiva pateixen centenars de víctimes, a Aielo no es registra cap cas. Davant d'este fet, Bataller proposa fer el vot de santificar anualment el 6 d'agost (dia de la Transfiguració del Senyor).
El diumenge 10 d'agost, el poble es va reunir a l'església de vesprada convocat per Juan Bautista Bataller, qui ja els havia preparat al matí en la missa major. En un acte de gran emotivitat, plors i agraïment al Crist, la població va secundar a viva veu el vot de celebrar la festa anualment, obligant-se a no treballar, escoltar missa i fer festa solemne.
L'impacte de la malaltia a Aielo va ser minúscul en comparació amb la resta de la comarca. Des de meitat de juny fins a mitjan agost no es va obrir el cementeri ni tan sols per a cap xiquet, un fet excepcional en l'època. En els quatre mesos que va durar la calamitat a la comarca, Aielo només va registrar 19 casos i 9 morts.
Este fet, considerat per la població com una intervenció protectora del Crist de la Pobresa, va consolidar la festa del 6 d'agost. Des d'aquell 1834 fins hui en dia, han passat 192 anys en els quals Aielo de Malferit ha mantingut viva la seua promesa.
Enguany, la solemnitat i el sentiment s'han tornat a manifestar als carrers. La processó ha sigut especialment emotiva, la imatge del Santíssim Crist ha sigut portada al muscle i alçada amb reverència davant dels malalts del poble, un gest carregat de fe, consol i respecte que ens remunta directament a l'origen d’esta tradició.
Enhorabona als portadors, festers, festeres, càrrecs, autoritats, retors, músics i totes aquelles persones anònimes que fan possible esta antiga festivitat en honor al nostre estimat patró, el Santíssim Crist de la Pobresa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario