MOROS EN LA MUNTANYA
Jo ignore per què la gent sempre diu que "hi ha moros en la costa" quan algun problema vedat als menors sorgeix en la conversa, o perquè això que tractem res l'importa a un personatge tercer que s'apropia a nosaltres. Ben cert és que en algun temps històric la frase tenia raó de ser, pel perill que pugueren representar alguns vaixells de berberics o pirates algerians. Allò més xocant del cas, és que avui dia, els moros no passegen per la costa sinó que ho fan pels pobles de l'interior de la nostra regió valenciana. No sé si açò que celebren els festers d'Alcoi, Bocairent, Olleria, Ontinyent, Villena, Agullent, Petrer i, possiblement, un llarg etcètera en que entraran Banyeres i d'altres poblacions de la muntanya valenciana... té alguna cosa a veure amb aquells pirates.
Ignore si els "moros i cristians" d'Alcoi tenen ja cent anys de tradició. Una cosa sembla prou certa: aquestes festes tenen un regust romàntic que derivaria d'aquell corrent literari que els tractadistes de la literatura diuen que buscava les "essències del poble en el seu passat històric", com a reacció als corrents racionalistes i neoclassicistes d'encuny francès amb perruca i tot.
UN CONGRES
Ara fa l’any, a Villena se celebrà el Primer Congrés Nacional de Moros i Cristians. Tinc davant el programa de les festes d'Aielo de Malferit on s'ofereixen les "Conclusions Definitives" d'aquell. La primera diu: "La festa de Moros i Cristians té com a raó fonamental d’ésser l'exaltació dels valors religiosos i tradicionals que rememoren l'epopeia de la Reconquista". Més avall, diu: "Se suggereix als pobles que encara conserven l'efígie de Mahoma en llurs representacions festeres, que es reuneixin i consideren els problemes a que dóna lloc l'exteriorització d'un símbol semblant"... I un altre, que es refereix a que "La forma ideal de la festa deu ser aquella que, conservant els valors genuïns, permetesca en allò accessori manifestar la personalitat singular de cada població"... Però, en el mateix programa, s'ens ofereix el discurs en vers de les "Embajadas de Moros y Cristianos" tota integrament en llengua castellana... Segons que sembla, la Reconquista, ací, no es va fer en tal llengua i, home, això atenta a la personalitat de cada població... Però açò, segurament, "és accessori". Allò millor del cas és que la gent es diverteix, ix a la festa disfressat de moro o de cristià, es passa tot l'any preparant la festa i procura que aquella aconseguesca el grau més alt i positiu d'alegria, eficàcia, esplendor, folklore, ordre, vitalitat, etc.
.jpg)
L'ENTRADA
La part més vistosa i en la qual rivalitzen totes les poblacions, és el desfile del DIA DE L'ENTRADA. Sempre que he pogut, he assistit a les famoses ENTRADES d'Alcoi, Villena, Agullent, Bocairent, Olleria i, per supost, a la del meu benvolgut Aielo de Malferit. Es una vesprada plena de trons i fums, de coets i traques, d'arcalbusos i gent que tracta d'identificar els components de cada "comparsa" formada per dos o més "filades". I quina joia de viure, quina remor i quin soroll no us atarantarà enmig de la gent i les bandes de música que interpreten les famosíssimes "marxes mores" del Mestre Ferrero, d'Ontinyent, que et posen un nuc en la gola! ¡I la presa del Castell per part dels "moros" que fumen uns puros enormes sense fer-ne cas de l'anacronisme històric que suposa aquest fet? ¿I els cristians disfressats de Robin Hood o de Guillermo Tell o de mariners com a les pel·lícules de guerra americanes? Coses com aquestes, segons que sembla, i d'altres, són les que pretén obviar el Congrés de Villena.
UN PROGRAMA
L'entrada d'Aielo de Malferit, fou el dia 5. Si vostè ix de la ciutat de València, agarre la carretera que va a Albacete, per Silla a l'esquerra, i en arribar a Alcúdia de Crespins, trenque a l'esquerra. Vaja per Canals i després, el Port de l'Olleria. Set quilòmetres abans d'Ontinyent, ja veurà moros, cristians i més coses. Es Aielo. Aparque el cotxe on puga, Pepe Luís o Juanito o Josep, els municipals, ja li indicaran per on pot trobar aquest món de trons i festa. Aielo és un poble acullidor i sempre farà un amic que li convidarà un "mitget" de conyac o una cerveseta. Si té sort i pot arribar al Bar de Bigot, al Levante, no tinga por. Quede's parat i contemplarà un espectacle inoblidable. Els moros desfilaran amb molta d'arrogància i els cristians voldran guanyar. Si al final veu una carrossa molt ben disposada, done-li records a la reina de les festes. Ella no em recordarà, però jo sí que la tinc en el pensament. La reina d'Aielo de cada any és la dona més preciosa d'aquelles terres que tenen uns hómens que saben treballar, produir fruites com ells a soletes so saben fer, divertir-se cada any... Després, quan retorne a casa seua, vindrà amb els ulls plens de color, de joia de viure i amb un grapat d'amics, d'amics de tota la vida. Així és el meu benvolgut Aielo. Bones festes a tots!
Notícia publicada en "Las Provincias" del 6-8-75.
VICENT ESCRIVÀ
No hay comentarios:
Publicar un comentario