Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


sábado, 22 de julio de 2023

IX MOSTRA FESTERA juliol 2023. RECORDANT LES FESTES DE 1973. Programa festes 1998.

 

Aquestes paraules nasqueren un dia de l'estiu passat quan ens reunirem a la casa d'Empar part de la Cort d'Honor i la Regina de les Festes de 1973. Passàrem una vesprada agradable, ja que algunes de nosaltres no havíem tornat a estar juntes des d'aquell agost.

En unes hores férem molts projectes: que si tornar-se a ajuntar a xerrar, que si fer una excursió, que si fer un article per al llibre de festes... Ens réiem molt de veure la il·lusió que ens feia tot allò; recordà-vem a les que no havien vingut al "berenar". Vam estar veient fotos d'aquelles festes i entre unes i altres confeccionarem aquest llistat de records.

- Quanta diferència si comparem aquells anys amb l'actualitat.

-La vestimenta abarcava tres trages: el de valenciana, el del dia de la presentació i el de la proclamació (la tela blanca es resistia a ser cosida).

-De sabates en teníem un parell, la creativitat era molta: posàvem i llevàvem la borla o

el llacet per adaptar-se als distints actes.

-Les arracades ("pendientes"), la peineta pesaven moltíssim. L'arracada penjava d'una goma i s’acabava amb les orelles malíssimes.


-Com que hi havia poques perruqueries feien grans matinades, 6 del matí, i ens gitàvem amb el “topo” fet.

-Hi havia menys protocol que ara. No s'entregaven regals entres les dames i la regina.

-Teníem un fotògraf per a totes i podeu imaginar les conseqüències.

-Encara que a les escoles no temíem possibilitat d’estudiar en valencià, el cor de l’església cantava en valencià.


-El dia de la proclamació, el mantenidor d’aquell any, ens posà non de flor a cadascuna de nosaltres i a l’acabament de l’acte ballàrem un vals.

-Totes les nits de festes hi havia conjunt i estava l’eixample plenet de gent.

-L’últim dia de festes. Amb el nostre trage blanc i acompanyades pel municipal, visitàvem les comparses on ens oferien dolcets i beguda.

-Després se n’anàvem a la fira, col·locada on avui és la plaça Constitució. Recordem de forma especial l’atracció de la “cistella”.

-Un fet que ens satisfà è la gran relació que hui mantenen les dames amb la comparsa. Abans era mínima.



Con podeu deduir d’alguns records citats, les dames d’avui disposen de més riqueses materials, trages, regals, menjars, fotos... Han aconseguit més participació en la festa; acudeixen als actes culturals i recreatius organitzats des de l’ajuntament i la Junta de Festes: el teatre, partides de pilota, danses, bandes de música, cant d’aficionats, imposició de banderins...

Nosaltres ens alegrem d’esta evolució cap a una major participació i possibilitat d’enriquiment personal.

Des d’aquestes pàgines agraïm a totes les persones que durant les festes d’aquell 1973 ens feren passar aquells dies alegres i plens d’il·lusió.

La regina i Dames d’honor de 1973 (Publicat al programa de festes de 1998).

 









 

No hay comentarios:

Publicar un comentario