Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


martes, 8 de agosto de 2023

Baixada i pujada de Sant Engraci els dies 7 i 8 d'agost


Ahir mencionàvem els actes del centenari (1904) de la troballa de les relíquies de sant Engraci a Roma, i el bordat de la bandera de sant Engraci Màrtir, i l’exposició del bicentenari (2004). Hui ens toca parlar de la festa de la baixada i posterior pujada del sant patró al Calvari. Disposem, gràcies a Rafael Belda Ureña del programa de festes de l’any 1925, en ell es comenten les activitats del dia 7 i 8 d’agost, dies dedicats a Sant Engraci. El dia 7, la baixada, i el dia 8 després de la batalla entre els moros i cristians al riu Clariano i als carrers del Fondo, ens parla del trasllat de la imatge de Sant Engraci al Calvari.



 És clar que BATISTE APARICI, alcalde d’Aielo abans del programa de festes de 1925, recordem que ell va ser l’iniciador de la festa Moro i Cristiana en Aielo l’any 1921, pot ser fora ell un dels mentors o idealistes, juntament amb el seu equip, els promotors que tingueren la idea d'incloure aquesta tradició en les nostres festes patronals. O tal volta, i per falta de documentació, començaren aquesta activitat festera a l’arribada de les relíquies de Sant Engaci a Aielo cap a l'any 1840. És clar que no sabem quan comença aquesta tradició, però si sabem que l’any 1925 ja es feia. Si parem un poc d’atenció i mirem als pobles de la contornada, tots tenen al patró del poble a l’ermita i acostumen a baixar-lo durant les festes patronals com una romeria popular, en la que participa tota la població (Crist de l’Agonia a Santa Ana, Sant Vicent Ferrer en l’Ermita d’Agullent...). 

Us adjunte un enllaç al blog història d’Aielo, cliqueu a l’enllaç https://historiadeaielo.blogspot.com/2016/08/fototeca-sant-engraci-martir-1965.html i podreu llegir l’article de Rafael Belda Ureña, on explica, sent ell regidor, com va recuperar la tradició de la baixada i pujada del Sant Patró, perduda a partir de la guerra i civil i recuperada per Rafael “pitxi” l'any 1965.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario