Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


lunes, 6 de diciembre de 2021

CARMEN SOLER EGEA (1934- 5/12/2021).

 


Ens ha deixat per a sempre una dona inquieta, treballadora, amb forts valors familiars, d’amistat i camaraderia, amb un gran sentit de superació i formació. Ahir ens va dir adeu per sempre, als 87 anys, ja desitjava estar amb els seus!.

Filla de Batiste i Doloretes, i germana de Juanito Dordá “sagrista”. De ben jove es va dedicar a la costura, confeccionant vestits per a tothom, a la seua casa del carrer Sant Llorenç, on vivia des del seu matrimoni amb Juan Egea Armengol “soria” (Anys després, la família es traslladaria al carrer Orient).

Carmencita, per damunt de tot, era mare, consagrada als tres fills que va tindre del seu matrimoni: Juan, Javi i Jesús. El seu fill menut, moriria jovenet i ella sempre l’ha tingut present i en el record, sempre que podia parlava d’ell, aconseguint mantindre’l viu a la memòria de tots els que l’envoltaven.

Dona festera, era membre de la comparsa Mozárabes, des de la seua fundació cap als anys 60. Ella i la resta de la seua família, serien comparsistes molts anys.

Presidenta de l’Associación de Amas de Casa “Tyrius” d’Aielo de Malferit, a 1989 fins a 1993. Com a dona activa va aconseguir, durant els cinc anys de la seua presidència, moltes activitats, i xarrades de temes variats sobre nutrició i aliments, salut, hàbits, depressions, drogues, relacions de parella, problemàtica dels majors... cursets al poble i a València, viatges culturals per tota Espanya, viatges als programes matinals de la TVE. En un d’ells que anaren a veure a Lina Morgan i participaren en el concurs La Caseta, aconseguiren el premi acumulat de 2.150.000 ptas per a l’Associació. També assídues dels platons de Canal 9, per participar en el concurs de Joan Monleón. Organitzava i dirigia tots els anys el festival a favor i per recollir diners per a l’estudi del càncer, encapçalava també exposicions de les seues associades... Tots els anys, a Nadal, coordinava el tradicional Betlem vivent, els membres de l’associació representaven el naixement i anaven pel poble cantant nadales, i tot finalitzava amb una xocolatada a la seua seu. El curs finalitzava amb un sopar, al que acudien les associades i les respectives parelles, la seua junta estava formada per dones involucrades, treballadores i amb un gran humor que mostraven sovint.

Carmencita, sempre ha participat i representat a l’associació en totes les juntes que se li cridava, junta de consum, de participació ciutadana, comissions hospitalàries, Creu Roja, Manos Unidas, Campanya contra el hambre, Unicef, donació de sang, associació valenciana de la caridad. Era membre d’una llarga llista de consells, federacions, pel que fa a la Comunitat Valenciana i nacional, la idea de Carmen era fer visible l’associació que presidia com calia.

Al programa de festes de l’any 1991, deia, com a presidenta “La finalitat de l’associació, és fer que gaudisquen les dones del poble i que isquen de casa, tinguen sentit de l'economia, sàpien el que consumeixen i siguen cada dia més cultes”. Foren anys de grandiositat per a l’Associació inaugurada a Aielo l’any, 1982, Carmen era una de les fundadores.

Carmencita, inauguraria la sana costum de presentar escrits al programa de festes, l'any 1990. Actualment és continuen moltes de les activitats encetades per ella.

Dona caritativa i creient, juntament amb l’home Juanito, sufragaria i donaria les dues grans fanals de bronze que ornamenten el presbiteri a l’església. Pertanyia a la confraria del Natzaré i Verge dels Dolors des de la seua fundació cap als anys 80.


La recordem passejant per l’Eixample, ben vestida, presumida li agradava mudar-se,  deambulant Eixample a munt, Eixample avall, amb la quadrilla d’amigues, i sobretot amb la seua preferida i més gran amiga Pepica Colomer, les dues agafades del brasillo”, han segut una imatge quotidiana del nostre jardí principal durant anys, la que tirem de menys.

Li agradava parlar amb la gent, i ajudar en tot allò que podia. Col·laboradora incansable i una enamorada del seu poble, ha intentat, i de vegades aconseguit, ajudar i millorar l’existència de molts veïns i veïnes, de vegades amb tan sols un somriure i paraules afectuoses.

Carmencita “la soria”, gràcies per la teua sincera amistant, el teu record i estima amb la meua família! D.E.P

No hay comentarios:

Publicar un comentario