A MI MAESTRA Dª ADELITA JUAN. Por Encarna Torrijos Castelló.

 

Mi querida maestra “Ayelo, día 7 de enero de 1953”. Dictado.

Así empezaba la clase con mi querida maestra Sª Adelita Juan.

Yo, la “nassieta” siempre la recordaré. Todavía me acuerdo de la primera lección de memoria que me pregunto.

Cuando me preguntaba las tablas de multiplicar me resultaba difícil, en cambio me gustaba Historia e Historia Sagrada. Por las tardes hacíamos labores y deberes.

Tengo un buen recuerdo de mi maestra, siempre me trató con dulzura, con respeto i cariño.

Me gusta imaginar que ahora estas en el cielo, y que sigues ejerciendo tu profesión, que junto a ti están: Amparin “la biciclera”, Mª Carmen “la boina”, María Helena la de “Mari Cruz” y Maruja “la celestina”.

Recuerdo también cuando estábamos en verano en Pursons, en mi casita. Tu hermano Alfredo, su señora y todos los niños que allí estábamos bailábamos el “tirorí”, tocabas el piano y mi abuela cantaba “albaes”.

Recuerdo muy buenos momentos a tu lado, gracias mi querida maestra. Nassieta 

Publicat al programa de festes de 2008

El fons local de la biblioteca. Per Mª Jesús Juan Colomer

Tornem a la biblioteca després de les vacances amb moltes ganes i expectatives en una de les seccions que la fan única EL FONS LOCAL... Vos recordem que la col·lecció local és el conjunt de documents únics d’Aielo, de caràcter i temàtica molt variada. És una secció especialitzada i amb identitat pròpia dins del catàleg general de la biblioteca, perquè és on es recull la producció intel·lectual pròpia del poble d’Aielo (autors i autores locals, i altres vinculats a la comarca).

Però nosaltres anem més enllà i recollim tot allò que se sol considerar material efímer però que és una manifestació de la cultura local. Si a casa teniu aquest tipus de material que fa referència a l’àmbit local (fotografies, cartes i escrits personals, informes militars, objectes, recordatoris de noces, comunió i de defunció, diplomes escolars, premsa, llibres, publicacions locals, publicitàries, i de mà, targetes,  partitures, cartells, audiovisuals, etiquetes, calendaris de butxaca, estampetes, i tota classe de documents en qualsevol suport, no dubteu!... podeu donar-lo o deixar fer còpia d’ells.

Aquest material no està sotmés a expurgue, es conservarà i preservarà el seu accés a la totalitat de  futurs usuaris i estudiosos. Són documents exempts de préstec per tractar-se d'obres úniques i els tenim guardats en depòsits d’espai propi. Fins ara tenim col·leccions i arxius personals tan magnífics, curiosos i d’interés com les col·leccions de Maruja Carreres, Josefa Colomer, Amalio Juan, Rafael Belda, Mª Angeles Belda, Fernando Goberna, Juanjo Tudela, Pepe Juan Juan i altres arxius més menuts però per això no menys especials, i que seria molt llarga posar la llista de tots ells.

La biblioteca pública té l'obligació de conservar, organitzar, difondre i enriquir aquest fons local que és el que singularitza i fa única cada biblioteca. És la nostra memòria col·lectiva que podem consultar i estudiar tothom.

Si algú està interessat a realitza una donació que no dubte en posar-se en contacte amb la Biblioteca. És el millor espai on pot depositar-ho i amb totes les garanties de custòdia i preservació. La biblioteca és l’encarregada de difondre-ho amb exposicions i estudis, web i xarxes socials. Tot aquest material que disposem actualment, està en procés de catalogació i digitalització com a mesura de preservació per la seua significació i utilitat per a l'estudi del nostre municipi, del passat, del present i del futur. Fins ara hem participat inclòs en programes de televisió i molt prompte tornarem a veure a Aielo en un programa d'À Punt, on el fons local tornarà a ser protagonista, gràcies a tots i totes.

 

Verset del ti Rafael Fortuna "Versaor"

 

Si vols viure feliç

i en harmonia,

tens que ser

fill d'Aielo de Malferit

i casat en l'Olleria.

Desitgem unes molt bones festes de Moros i Cristians als veïns i veïnes de l’Olleria,  amb aquest verset de l’aieloner Rafael Andrés Juan.

Hilario Martínez Mira, campió d'Espanya (Crònica visita a Aielo).

Volvió a España como gran triunfador en abril de 1928, siendo agasajado en Barcelona, però en su “terreta” fue recibido a lo grande. Llegó a Sagunto en tren, y después fue en auto a Valencia, siendo agasajado por ciudadanos y autoridades. La plaza Emilio Castelar se llenó hasta los topes para recibirlo. A Aielo de Malferit llegó en auto el 1 de mayo, acompañado de su madre, María Mira, y sus hermanos. Le esperaba el pueblo entero con el alcalde, D. Miguel Colomer. Hilario visitó la Iglesia donde le esperaba el cura D. Cipriano Valero y oró en la capilla del Cristo de la Pobreza. Después, hubo recepción en el Ayuntamiento con un discurso del alcalde; el admirador de Albaida, José Vidal, evocó las proezas del deportista entre aplausos.

Finalmente hubo en paseo triunfal por las calles, con los balcones adornados. Hilario, acompañado de las autoridades, vecinos y familiares, visitó su casa natalicia en la calle San Lorenzo 57, y después fue a la calle de la Virgen de las Tres Avemarías 14, donde vivía su abuela, Atanasia López Estrada, a la que besó arrodillado, y allí se quedó para descansar. Hilario Martínez, falleció en Barcelona el 3-8-1983. https://fboxcv.files.wordpress.com/2020/03/hilario-martc3adnez.pdf. 

El día 3 de mayo llegó a Ayelo de Malferit, pueblo natal que le tributó un entusiasta recibimiento. Le esperaban las autoridades, enorme gentío y bandas de música. Después se celebraron festejos en honor; entre los cuales figuró la clásica "corda", con disparos de centenares de cohetes. Por la noche se le obsequió con un banquete en el Ayuntamiento. Asistieron numerosos comensales, entre los cuales figuraban Comisiones de otros pueblos próximos. http://boxeo1930s.blogspot.com/2011/02/boxeo-1930s-buscar-con-google.html

Ens nomena la família, que era un gran devot del Santíssim Crist de la Pobresa, vènia molts anys a la processó. Se sentia i estava molt orgullós del seu poble, i sempre deia que era d’Aielo i encara que a Barcelona li proposaren ser d’allí, ell mai va acceptar a renunciar del seu origen aieloner.

El dia que va vindre a Aielo com a campió, li feren una gran festa, rebent-lo a l’Eixample. Al bar “Bigot” faria una demostració de boxa, per aquest motiu durant alguns anys aquest bar va ser conegut com el “bar d’Hilario”, perquè a més a més allí a la paret es podien veure penjats els seus guants de boxa que va donar com a record de la seua visita.

També organitzaren una partida de pilota valenciana al carrer sant Llorenç davant de la casa on va nàixer, i la jove Maria Martínez Alemany "La Parpalloca" o “Maria Gerardo”, va ser l’encarregada de regalar-li en nom de tothom un preciós ram de flors.

Tenim constància que pels anys 1966?, va vindre a Aielo, la premsa escrita i la televisió per a enregistrar-lo al seu poble. Hilario comentaria que venia per acomiadar-se de la família, ja que solia passar els estius ací, ell a casa de “perolero”, i les seues germanes, Mª Adela a casa de “parra” i Salvadora a casa de “Pepiqueta el guapo”. Va Morir a Barcelona el 3 d’agost de 1983, als 78 anys, acudiren al seu enterrament molts boxadors famosos i un gran número d’aieloners. 

Just enguany s’han complit 40 anys de la seua defunció.