Aielo de Malferit té places i racons amb encís, no només ho diem els que som del poble, també ho diuen els forasters que per alguna raó o altra visiten la localitat. Una de les places aieloneres més boniques és la del Palau, que a més de donar pas a la baixada al riu passant pel portal del Carme, acull el restaurat Palau dels Marquesos de Malferit, seu actual de l’ajuntament. A la plaça s’hi troba també la Botelleria on, només traspassar la porta suposa retrocedir més de cents anys. Hi també veiem algunes cases amb prestigi com la que ens ocupa.
Parlem de la “Casa dels Gironés”, que és una de les més grans de la plaça i la tanca en un dels laterals. La grandària s’endevina perfectament veient que no només donà a la gran plaça, la part de darrere dona al carrer Tres Avemaries.
I s’entén mirant l’ampla façana, que denota importància. En una escriptura de 1742[1] ens detalla les mesures:
“…de 17 metros de fachada por 12 de fondo lo edificado y otros doce de corral en total 408 metros cuadrados, todo aproximadamente…”
La casa també ressalta per blanca, pels balcons de ferro forjat o pel rellotge de sol que tant serviria als antics habitants de la casa, els quals, mirant l’ombra de la vareta o gnòmon sobre la superfície marcada per una escala horària, sabrien l’hora exacta.
La casa, actualment, està quasi exactament igual com quan el primer Gironès l’habità: dependències per a viure, pati i quadra com correspon a un llaurador hisendat.
Hem trobat un document, protocol del notari Francisco José Martínez y Vicente[2], datat en 01/08/1796 en el qual Francisco Bellot, “procurador patrimonial del muy ilustrisimo señor marques de Malferit y conde de Buñol” tramita la compra-venda de la casa. Els propietaris que venen la vivenda són Agustín Beneyto, llaurador, i la seua dona Ana Maria Mira i el comprador és Joaquin Gironés, menor:
“[…]una casa de habitación y morada situada en este poblado en la plaza del Palacio lindante con casa de José Aparici, con otra de Vicente Ortiz y por parte opuesta con los lagares de la señoria con todas sus entradas, salidas, usos, costumbres, servidumbre quantos tiene, de hecho y de derecho le queda…”
Segons els records familiars, a la casa, s’han fet pocs canvis al llarg dels tres segles d’història. Fonamentalment s’anà restaurant allò que al llarg dels anys, pel pas del temps, anava fent-se malbé. Concretament sabem que en el segle XX, alguna paret s’enderrocà per canviar-la de lloc, es tallà una palmera que hi havia al pati perquè les arrels molestaven i la canviaren per una llimera i també taparen un pou. En postguerra, els amos d’aleshores, Rafael Colomer Barber i Pilar Inglés Sellés canviaren la porta principal d’entrada a la casa per unes amb finestrals. Pilar volia que des de la plaça entrarà llum i alhora volia veure la plaça des de dins de la llar. El canvi també fou per seguretat, per si tocava algú a la porta, saber qui era abans d’obrir. La vella porta encara servia i la col·locaren en la part de darrere, la que dona al carrer tres Avemaries, on s’hi conserva encara en l’actualitat.
Així que en la gran plaça del Palau, està perenne en el temps, la gran façana de la Casa dels Gironés guardant el secrets de generacions i generacions que l’ocuparen durant segles i també, una molt bonica història que aquest any 2025 fa 200 anys. Una història que té a veure amb una espectacular imatge religiosa de la Divina Aurora. Imatge feta a grandària natural, amb uns colors que ressalten, que impacta tothom quan la veu en entrar a la casa i dirigir-se a la cambra de l’esquerra. Realment sorprèn. Hi està l’Aurora, majestuosa i protegida dins del seu armari amb la porta de vidre transparent.
Voleu saber la història? Us la contem i també un poc sobre la nissaga familiar que ha custodiat la tan preuada imatge.
Sabem que el primer Gironés, de nom Isidro, arribà a Aielo al segle XVIII com procurador general de D. Carlos Josep Roca Malferit, marqués de Malferit[3]. Segurament no vindria soles, ja que hem trobat en el seu testament una germana de nom Maria.
Malauradament no sabem exactament quan s’instal·là en Aielo a viure però en una escriptura de 1733 dels protocols del notari d’Aielo Francisco Martínez y Vicente, trobem referència i consta que Isidro ja viu al poble[4].
El procurador del marqués s’encarregava de protegir tots els bens del marquesat. Amb el seu nom arrendava la llenya, el forn, el molí, la carnisseria.... cobrava deutes, donava consentiment per a comprar o vendre terrenys o cases... Isidro, en nom del marqués, concediria establiment[5] als habitants de les cases construïdes al carrer vulgarment conegut com Casas Nuevas.
Com a curiositat transcrivim part d’una escriptura de 1743 on ens diu
exactament on es troba el bovalar[6] d’Aielo
i explica el procés per a la subhasta.
[...] Procedido por voz de Blas Juan, pregonero público de esta Baronía por diferentes días, por el abasto de la carne de oveja por 4 años.
Encendiéndose la candela como es costumbre (…) se extinguió y no hubo quien pujase y se otorgó a Juan Calabuig (…), tiene obligaciones de pagar en San Juan y en Todos los Santos, costear las obras y componer las puertas del BOVALAR. El ganado no puede exceder de 500 cabezas de ganado y no anexionar otro abastecedor.
El Bovalar esta comprendido entre el camino de Cayrent, barranco Abaxo que llaman de Serrans hasta el Camino Real, y del camino e Cayrent por el camino llamado de Valls o de Molla hasta el camino Real, y del barranco que remata con el camino Real, por la tierra de Jayme Calabuig, por la de Antonio Mompó, Francisco Mompó, Vicente Ortiz, o ya arriba al barranco donde tiene las higueras a la sierra, tierras de Gabriel Juan a la sierra, y del otro camino de Cayrent por barranco de las Covatellas y del camino de Montesa (…) sin tocar tierras de la heredad de Cayrent. [...] Al Bovalar no puede entrar ganado cabrío… [...]
Isidro també acompanyava el noble en les seues sortides com per exemple a la guerra de Successió, on el marqués va participar[7]. Aquestos són alguns exemples de les seues funcions com procurador, que efectivament, n’eren moltes.
Isidro arribà a Aielo jove i fadrí i
no tardà en trobar una aielonera per a casar-se, la jove Clara Requena, que
formava part d’una família destacada i influent[8].
Segons consta en l’Índex Juan Bautista Bataller, la parella tingué dos fills i tres filles: Joaquina Maria, nascuda en 1720, Jose Joaquin nascut en 1722, Mª Clara que nasqué en 1725, Clara Maria Josefa de 1729 i Joaquin Jose nascut en 1730. Llegint els noms, constatem una peculiaritat que moltes vegades dificulta l’anàlisi de la documentació, parlem del costum, com aquest cas, de repetir noms als fills, que segurament morien albaets.
Sobre els fills d’Isidro i Clara, ens anem a centrar en Joaquin José, nascut en 1730. Aquesta és la branca que seguirem per ser la família que va viure en la casa de la plaça del Palau. Consultant la documentació notarial, sobre els germans de Joaquin José, sabem que José moriria jove i Clara es casà amb Rafael Martínez[9]. De la resta dels fills d’Isidro i Clara, no hem pogut assabentar-nos res i ens fa suposar que moririen albaets.
Seguim doncs, com hem dit, el rastre de Joaquin José, el fill d’Isidro, que es casà amb Josefa Calabuig. La parella, en 1764 tingué un fill que posaren de nom Joaquin Gironés Calabuig.
Aquest Joaquin es casà amb Vicenta Belda i la parella tingué 14 fills. Amb tanta prole, conseqüentment, l’extens llinatge va seguir per diferents branques familiars que anaren emparentant amb llinatges aieloners i d’altres municipis. Quasi tots els descendents d’Isidro, com aquest net, s’hi dedicaren a l’agricultura. Eren llauradors rics, propietaris i hisendats. Posseïen moltes terres per tot el terme d’Aielo i els voltants.
Com una curiositat us mostrem alguns fragments del testament d’Isidro Gironés, datat en 20-06-1746[10] redactat quan estava molt malalt, de fet no firma segons diu literalment: “por la grande enfermedad que padece de apoplejía, firmándolo uno de sus testigos…”
(…) enfermo en cama de enfermedad corporal, es mi deseo ser sepultado en la iglesia de Ayelo, en Nuestra Señora del Rosario, con el hábito de santa Teresa de Jesús, dar limosna al convento de Enguera, y a los cantores como es costumbre, y tres misas cantadas de cuerpo presente en el altar mayor. 40 libras para celebración de misas rezadas por su alma y demás fieles difuntos. No debe dinero que sepa a nadie, nombra albaceas testamentarios a Clara Requena mi mujer, y Antonio Ortiz mi cuñado.
Declaro que he sido una vez casado, y tiene hijos Josep, Joaquin y Clara Girones, doncella, menor de edad (…) después de la muerte de Pascuala Colomer, su tía, se otorgó por herencia de sus bienes a su suegra unos dineros a la muerte de su suegro Pedro Requena (…) dineros a su mujer Clara Requena (…). Por la confianza que tiene con su cuñado Antonio Ortiz que arregle la partición entre sus hijos herederos universales y su esposa (…) [11]
Continuant amb la nissaga, seguim el devenir del nét d’Isidro, Joaquin Gironés Calabuig, centrant-nos ara en un dels seus 14 fills tinguts amb la seua dona Vicenta Belda, concretament parem l’atenció en el que ocupà el segon lloc. Ens referim a Joaquin Gironés Belda (1786-1858) que es casà amb Joaquina Sancho Bellot i ambdós tingueren cinc fills i una filla.
En la documentació estudiada quan Joaquin Gironés fa compra o venda d’algun terreny, se’l diferència del pare amb el qualificatiu de “menor”, ja hem vist un exemple en una cita anterior, quan en 1796 comprà la casa.
A Joaquin Gironés el trobem en un document molt interessant, el Padró de riquesa de 1842, on especifica els bens que posseïa. Corrobora el seu domicili a la plaça Palau, a la casa dels “Gironesos”, també diu que era propietari de part d’una caseta situada al carrer sant Antoni. A banda posseïa una gran quantitat de terrenys distribuïts per tot el terme d’Aielo, era propietari d’un forn de coure pa que estava situat al carrer Nuestra Señora de los Dolores, i tenia una industria de ruscs per a fer mel. Joaquin va morir als 72 anys, ja viudo. (Continua).
[1] herència de Miguel Colomer Barber (AMO)
[2] Protocol del notari d’Aielo de Malferit (AMO)
[3] AMO
[4] AMO
[5] Concessió d'un immoble en emfiteusi en el qual el senyor o estabilient es desprén del domini útil, que cedix a l'emfiteuta, i es reserva el domini directe.
[6] Espai rural comunal, antigament reservat per al pasturatge d'animals dedicats al sacrifici.
[7] Els marquesos de Malferit durant la guerra de Successió, per Vicente Gabriel Pascual Montell. Pag. 104-112, Almaig (Ontinyent) 2024
[8] Índex Juan Bautista Bataller
[9] Clara casada amb Rafael Martínez, els seus descendents són coneguts amb el malnom de Clareta.
[10] AMO
[11] Llegint els testaments d’Isidro, el fill José i Maria la germana d’Isidro, trobem una coincidència: Tots demanen ser enterrats amb l’hàbit de santa Teresa del convent d’Enguera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario